Drets

Dones en lluita per dignificar una professió 

A Catalunya treballen al voltant de 7.400 persones en el Servei d'Ajuda Domiciliària (SAD) atenent a unes 58.000 persones usuàries, gairebé totes dones. Sindicats i treballadores denuncien la constant precarització de les seves condicions laborals
22/10/2014

“Les negociacions del nou conveni estan complicades -afirma María Jesús Sereno, coordinadora d'Atenció Domiciliària de CCOO-. La patronal ha rebaixat tant el cost del servei que totes les negociacions s'orienten a baixar preus, en detriment de les condicions de les treballadores”. Una dada avala aquest fet. Els contractes a temps parcial amb 12, 17 o 20 hores setmanals s'han incrementat. Els qui tenen jornada completa -37 hores setmanals- guanyen 1.060 euros bruts. “Amb aquest sostre, les treballadores a temps parcial no arriben a fi de mes”, afegeix Sereno.


El deteriorament de la situació laboral va començar el 2007, any en el qual es van iniciar les retallades de l'Administració Publica i va culminar el 2010 amb la congelació salarial. A la precarietat no és aliè el fet que “la majoria dels professionals són dones i el sistema patriarcal fa que el seu treball no es valori. La societat pensa que les dones fan el de sempre, cuidar”, afirma Enriqueta Durán, responsable d'UGT en la taula negociadora.

Una situació que contrasta amb la realitat. Sense el treball d'aquestes professionals, moltes persones no podrien viure amb dignitat. Les treballadores del SAD acudeixen a domicilis seleccionats pels serveis socials municipals per atendre les necessitats bàsiques -higiene, alimentació i gestió de l'atenció sanitària, entre altres- de persones incapacitades per realitzar les tasques quotidianes (majors, persones amb drogodependència, persones amb discapacitat…). 

Flexibilitat o esclavitud

En aquest context de retallades socials, la patronal tensa la corda per aconseguir el tòtem actual, la flexibilitat. Què entenen per flexibilitat? Un ventall laboral de 9 a 22 hores, de dilluns a diumenge. Un horari que determina una jornada completa partida per amplis temps de buit laboral que impedeix la planificació personal i familiar. A més, aquesta flexibilitat té uns efectes perversos que ja sofreixen les treballadores del SAD. Si en la seva jornada no es completen les hores de serveis a domicili, encara que estiguin de guàrdia operativa esperant ordres, les hores s'acumulen i les han d'elles a l'empresa. 


La precarietat salarial arrenca en les adjudicacions públiques. En el seu concurs públic, l'Ajuntament de Barcelona fixava el cost per hora en 17 euros. Les empreses adjudicatàries del servei, SUARA i ABSS, el van guanyar amb una oferta de 14,7 euros. Igual va ocórrer a l''Hospitalet de Llobregat. SUARA va guanyar el concurs amb una rebaixa de dos euros sobre els 18 de sortida. Qui pateix la rebaixa? Les treballadores, clar.

Segons denuncien les treballadores, “SUARA exigeix un horari impossible de complir. No hi ha temps material per anar d'un domicili a un altre amb la planificació empresarial. Això obliga a baixar el temps d'atenció a un usuari per arribar a temps a la següent casa”. Tot això amb la tensió afegida que si no compleix l'horari la treballadora pateix una penalització. Però precarietat econòmica no és l'únic problema. L'externalizació del servei també porta a l'aïllament laboral.

Riscos psicosocials i assetjament sexual

Sesi Villegas, delegada sindical de CATACLH a l'Ajuntament de l'Hospitalet, assegura que si el SAD tornés a l'origen de la seva creació i pertanyés directament a l'Ajuntament “seria un servei més econòmic, les treballadores tindrien millors condicions laborals i el servei tindria més qualitat”.

La seguretat i salut laboral també han experimentat la pressió de la privatització del servei. Segons Pilar Fernández Lobato, representant del SAD d'UGT, “hi ha moltes treballadores amb fibromialgia i lesions articulars a causa de la molta feina i poc descans. Netejar o traslladar persones sense mobilitat suposa un gran esforç”. Molt crítics són també a UGT en denunciar els casos d'assetjament sexual del que són víctimes aquestes treballadores per part d'usuaris o familiars, així com les agressions per part de malalts mentals o drogodependientes.

L'estrès i risc psicosocial associat a la feina és molt alt, però no es té en consideració. La indiferència de les empreses és total i es “limiten a substituir a una treballadora per una altra sense assenyalar el risc associat al perfil de l'usuari per no perdre ingressos”, denuncia Fernández Lobato.


Una història amb nom propi

Isabel Gamero era una d'aquestes treballadores familiars bolcada en la seva professió i la història de la qual és paradigmàtica. El 18 de maig de 2014, Isabel moria víctima d'un càncer diagnosticat tardanament, entre altres causes, pel seu sentit de la responsabilitat per no deixar sense assistència a les persones acollides al SAD de l'Ajuntament de L'Hospitalet i a les quals atenia des de 1994.

Un mes abans de la seva mort, el 16 d'abril, Isabel va trucar a SUARA per avisar que s'havia lesionat en un braç en pujar fins a un quart pis sense ascensor la compra d'una usuària del servei. L'empresa li va dir que acabés la jornada ja que no hi havia ningú per substituir-la. Isabel va aguantar el dolor i va complir tots els serveis assignats. També va complir en el menjador social de Pubilla Casas, en el qual havia iniciat la seva carrera professional feia 20 anys.

En la mútua Intercomarcal a la qual va acudir en acabar la seva jornada, la van enviar a casa seva amb la baixa laboral i una recepta de Nolotil. L'endemà va clarejar amb hematomes en el seu cos i molts dolors. A principis de maig va acudir a Urgències de l'Hospital de Bellvitge. Allí li van donar el mortal diagnòstic. Dotze dies després moria Isabel Gamero. algunes de les seves últimes paraules, entre deliris, segons el testimoni del seus familiars van ser: “Cal anar a dutxar a aquesta senyora, que no es quedi sense dutxar”. 

Segons les treballadores, cap directiu de l'empresa SUARA va acudir al funeral per acompanyar als familiars, amics d'Isabel. Sí que hi van acudir les seves companyes del Servei d'Ajuda a domicili i Auxiliars de la Llar.

La versió de l'empresa

Per la seva banda, la cooperativa Suara, afirma que no és cert que els horaris no es puguin complir: “el temps de desplaçament entre serveis es fa a partir d’una estimació i les treballadores tenen a la seva disposició un document per demanar que es revisi”. A més, sempre segons l'empresa, no se sanciona l’incompliment horari si la treballadora comunica que arribarà tard al servei. Alhora Suara també nega que hi haguí indiferència per part seva alhora de tractar riscos laborals i psicosocials.

Per altra banda l'empresa nega que Isabel Gamero es veiés forçada a treballar. Segons Suara en una situació així es parla amb la professional i s'avalua la situació de forma conjunta per valorar si ha de continuar treballant o no. Per últim els responsables de l'empresa afirmen que sí que van assistir a l'enterrament d'Isabel Gamero. Concretament, sempre segons Suara, hi van assistir cinc coordinadores i el director general de Suara, Ricard Fernández, va enviar una carta de condol a la família.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: