Territori

Dues dècades de lluita per la vida del riu Xúquer

Parlem amb Roger Pons, de Xúquer Viu. L'associació de la comarca de la Ribera, al País Valencià, ha coordinat durant més de vint anys la lluita pel riu i el seu ecosistema, organitzant manifestacions, accions i activitats de tot tipus
El transvasament Xúquer-Vinalopó es realitzaria des de l'Assut de la Marquesa fins a l'embassament de San Diego, a Villena

El Xúquer és l'eix vertebrador de la comarca de la Ribera, al País Valencià. Un riu que, amb afluents com el Magre o l'Albaida, dibuixa un sistema hídric perjudicat per la sobreexplotació, però també per la contaminació generada per les fàbriques properes, les filtracions i abocaments de substàncies químiques per al cultiu i la irresponsabilitat humana.

El transvasament Xúquer-Vinalopó pretenia substituir el projecte de l'Ebre per front a la sobreexplotació dels aqüífers a les comarques més meridionals del País Valencià

Amb l'arribada de la dècada dels 2000 es va viure el principal conflicte generat al voltant del Xúquer. L'aprovació del Pla Hidrològic Nacional pretenia transferir aigua de l'Ebre fins al País Valencià, Múrcia i Almeria. En paral·lel a aquest pla, es plantejava el transvasament Xúquer-Vinalopó, el qual pretenia substituir el projecte de l'Ebre i així reduir costos. El transvasament al Vinalopó, però, no assegurava el cabal mínim ecològic ni per al Xúquer ni per a l'Albufera. Aquesta va ser la raó del naixement de la Plataforma Xúquer Viu, l'any 2003, una associació integrada per organitzacions polítiques, sindicats i ecologistes que compta amb gairebé 240 sòcies arreu de diverses localitats de la Ribera i que treballa per dignificar la situació del riu. "Nosaltres vam nàixer en principi pel transvasament. No podíem passar per alt que el riu estava sobreexplotat, que no tenia cabal ecològic i que, de vegades, es quedava amb menys aigua i, per tant, sec", comenta Roger Pons, membre de l'associació.

El sistema hídric del Xúquer ha estat perjudicat per la sobreexplotació, la contaminació generada per les fàbriques properes, les filtracions i abocaments de substàncies químiques per al cultiu i la irresponsabilitat humana / Ximo Colomina



El riu abasta gran quantitat de municipis que, al llarg del temps, s'han desenvolupat en les riberes. L' entramat de séquies del Xúquer, juntament amb les aportacions que el riu fa al parc natural de l'Albufera, abasten un total de 40.000 hectàrees de regadiu, entre horts, arrossars i tarongerars. El règim d'aigües depén principalment de la freqüència pluvial, motiu pel qual el seu cabal arriba al seu màxim en períodes primaverals, mentre que a l'agost pateix una sequera arriscada que, en diversos punts del seu llit, l'aboca a la subsistència. A més a més, el seu cabdal irregular ha donat lloc a la construcció de grans obres hidrològiques, com preses o embasaments per tal d'evitar inundacions de localitats limítrofes.

Malgrat el propòsit inicial, Xúquer Viu es va haver d'estendre arran de l'aparició de nous fronts de lluita mediambiental. "La nostra idea era que açò durara uns anys i, quan acabara, dissoldríem l'associació. Però ens hem adonat que no. Si no hi ha algú que estiga pendent del riu, sempre hi ha algú que s'aprofita", argumenten.

Ocupacions de carreteres, paralitzacions d'obres o manifestacions dins el riu són algunes de les accions que Xúquer Viu ha desenvolupat al llarg de la seua trajectòria

Així, mitjançant assemblees obertes, el col·lectiu ha posat en comú preocupacions al voltant de problemàtiques relacionades amb l'ecosistema del riu. Ocupacions de carreteres, paralitzacions d'obres o manifestacions dins el riu són algunes de les accions que Xúquer Viu ha desenvolupat al llarg de la seua trajectòria. El col·lectiu també ha format part d'altres fronts com el ja derogat transvasament de l'Ebre, motiu pel qual ha treballat de forma conjunta amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Ambdues s'oposen ara a la creació d'un nou pacte nacional de l'aigua per considerar-lo una continuació dels plans impulsats fins ara.


Un transvasament fallit

Des que l'any 2002 començaren les obres d'execució, la principal contesa del col·lectiu ha estat el transvasament entre el riu Xúquer i el Vinalopó, projecte que pretenia abastir els regants de les comarques alacantines amb 80 hectòmetres cúbics l'any. L'objectiu era, en un principi, fer front a la sobreexplotació dels aqüífers incrementada per la sequera a les comarques més meridionals del País Valencià. Una situació, però, que també pateix el Xúquer durant els períodes estivals més calorosos.

La principal contesa del col·lectiu ha estat el transvasament entre el riu Xúquer i el Vinalopó, projecte que pretenia abastir els regants de les comarques alacantines 

Les mobilitzacions del col·lectiu trobaren el seu punt de partida en la voluntat del Govern espanyol per extraure l'aigua del curs mitjà del riu, concretament a l'embassament de Cortes de Pallars. El maig del 2005 va suposar el punt àlgid de les seues reivindicacions, quan congregaren en el terme municipal de Sueca milers de persones provinents dels diferents municipis, institucions, sindicats agraris i organitzacions que s'oposaven al transvasament.

Tot i que Xúquer Viu rebutjava el transvasament en la seua totalitat, es va veure obligat a cedir per crear una força comú i acceptar la instal·lació del mateix a l'Assut de la Marquesa, a Cullera. "Hi va haver un acord de totes les organitzacions que estaven en la lluita -regants, ecologistes, ajuntaments, sindicats- perquè la presa estiguera a Cullera", argumenta Pons. A la protesta també es va afegir la Comunitat de Regants de Sueca, la qual va mostrar la seua insatisfacció per la possible manca d'aigua al curs baix del riu.

Roger Ponse, membre del col·lectiu Xúquer Viu, davant del riu al seu pas per Sumacàrcer / Ximo Colomina



Així, es va establir que la conducció de l'aigua es realitzaria des de l'Assut de la Marquesa, situat a la desembocadura del Xúquer a Cullera, fins a l'embassament de San Diego, a Villena. No obstant això, aquestes infraestructures no es troben en funcionament i només han estat utilitzades una vegada per provar la seua viabilitat. Els regants d'Alacant, que durant anys havien comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Medi Ambient, sempre han mostrat el seu rebuig a l'aigua procedent del terme de Cullera. A més a més, una de les grans denúncies de Xúquer Viu és que l'aigua d'aquest transvasament s'hauria emprat per a fomentar la construcció d'urbanitzacions, destinant-la al sector turístic. En 2010, des de les Assemblees de Joves de Cullera i de Sueca (integrades dins de la CAJEI) i des de l'Assemblea de Maulets de la Ribera, es va convocar una manifestació el 29 de maig del mateix any a Sueca contra l'especulació i la defensa del territori. La marxa denunciava en un comunicat que "el canvi de traçat del transvasament en cap cas va ser un triomf, sinó un error", ja que, segons deien, "des d'un primer moment estava clar que l'aigua no aniria destinada a l'agricultura sinó als PAI's [Projectes d'Actuació Integrada, que defineixen l'ús del sol] que s'havien projectat a les comarques del sud del País".

Una aposta de futur

Mentre que la seua activitat al riu i els seus afluents no ha cessat, Xúquer Viu aposta ara per la recuperació de l'Albufera, la qual s'ha vist afectada en els últims anys per la filtració de substàncies contaminants des dels terrenys de cultiu i els municipis que l'envolten.

Amb una dècada de bagatge, d'experiència i de lluites a l'esquena, des de Xúquer Viu continuen, des de l'ecologisme i la defensa del territori, en peu de guerra i dia a dia pendents de l'actualitat per denunciar tot allò que afecta una de les peces fonamentals de la comarca de la Ribera: el riu Xúquer.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: