Dues dècades desmuntant el trinomi 'missa, bous i ball'

Les Festes Alternatives als Bous (FAB) de Borriol s’han convertit en un referent a les comarques de Castelló. Ofereixen al veïnat un espai autogestionat d’oci i cultura que trenca l’esquema tradicional de les festes patronals del poble

Dels més de 8.000 festejos taurins que se celebren cada any al País Valencià, més de la meitat tenen lloc a les comarques de Castelló. Aquests esdeveniments omplen el programa de festes de molts municipis que, per xicotets que siguen, ja compten amb alguna penya taurina que busca subvencions o demana diners al veïnat i els comerços de la localitat. La finalitat d’aquestes recaptacions és poder pagar els bous, muntar els cadafals i les barreres i contractar els serveis mèdics i de seguretat necessaris.

A Borriol, se celebren unes Festes Alternatives als Bous des de 1998 / AGUSTÍ AGUT
A Borriol, se celebren unes Festes Alternatives als Bous des de 1998 / AGUSTÍ AGUT

Borriol, un municipi de vora 6.000 habitants ubicat a l’interior de la comarca de la Plana Alta, era un clar exemple d’aquest monopoli. Dels deu dies de festes patronals, cinc dies es feien bous, dues processons i misses pels patrons. Cada nit es feia una revetlla amb orquestres que interpretaven un repertori semblant (normalment a ritme de pasdoble).

Borriol, un municipi ubicat a l’interior de la Plana Alta, era un exemple clar del monopoli dels festejos taurins. Dels deu dies de festes patronals, cinc dies es feien bous

Cansades d’aquesta situació, un grup de gent del poble va decidir engegar, l’estiu de 1998, les Festes Alternatives als Bous (FAB). Aleix Tena, veí de Borriol i implicat en l’organització de les FAB, explica: “La nostra intenció era oferir un espai d’alternatives culturals i d’oci de manera autogestionada i proposar actes que pogueren interessar a una part de la gent del poble que té altres inquietuds més enllà dels bous”.

El programa de les festes alternatives, que inclou activitats infantils, teatre, tallers, xarrades, menjars populars i concerts gratuïts, va tindre una bona acollida per part del veïnat de la localitat. Segons Tena: “Mai no han mostrat cap impediment ni rebuig als actes alternatius a les festes patronals. Sempre ens han ajudat a resoldre qualsevol problema que ens ha sorgit, des d’endollar un equip de so fins a prestar-nos cadires, un escenari...”.

Les activitats de inclouen activitats infantils, teatre, tallers, xarrades, menjars populars i concerts gratuïts / A. A.
Les activitats de inclouen activitats infantils, teatre, tallers, xarrades, menjars populars i concerts gratuïts / A. A.

 

A diferència de les penyes taurines i les associacions del poble –que reben una subvenció de l’Ajuntament–, les FAB no demanen ni reben cap subvenció. “Això ens permet tindre un control total dels actes que organitzem i del seu contingut. El que sí que utilitzem, des que tenim bona relació amb l’Ajuntament, són infraestructures com escenaris, taules i cadires o connexió a la xarxa elèctrica”, explica el veí.

Les seves festes alternatives s’han convertit en un referent per a molts pobles que intenten revertir el festeig taurí amb altres propostes lúdiques

Aquest any, les FAB celebraran la seua dinovena edició i ja s’han convertit en un referent per a molts pobles de les comarques de Castelló. Els últims anys, han aparegut diferents alternatives d’oci durant les festes oficials a municipis com Onda, Vila-real, Nules o Alcora. “No sabem si realment hem servit d’inspiració per a les iniciatives semblants que hi ha a d’altres pobles, però sí que hem vist que, després de nosaltres, han aparegut diverses festes alternatives a tota la província, amb les quals hem tingut contacte. Fins i tot hem creat la Coordinadora de Festes Alternatives de la Plana (CFAP) per intercanviar experiències, donar suport a les festes que comencen i compartir infraestructures i inclús hem arribat a organitzar actes de manera conjunta”, afirma Tena.

Les Terres de l’Ebre també s’organitzen

En algunes poblacions de Catalunya, també han sortit experiències que intenten revertir el festeig taurí amb altres propostes lúdiques. Així ho plantegen els Amics d’Ulldecona, un col·lectiu d’activistes del municipi del Montsià que impulsa un model d’oci sensible a les lluites socials i en què els correbous no hi tenen cabuda. L’agenda que proposen està farcida de concerts, xerrades i activitats adreçades a la gent jove.

També a Amposta, les anomenades Festes Alternatives Surt al Castell, que se celebren la tercera setmana d’agost, contraprogramen els correbous amb un reguitzell de sopars, concerts gratuïts, tallers, espectacles, correbars i altres iniciatives adreçades a tot el veïnat. El mateix pretenen diverses entitats i moviments de l’Ebre que, d’uns mesos ençà, estan ultimant una plataforma per promoure alternatives populars i exigir que, des de les institucions, no es done suport a festes que incloguen actituds sexistes, racistes ni –en al·lusió als correbous– el maltractament dels animals.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: