Dues mirades feministes al mercat reproductiu global

03/05/2016

Actualment, el debat sobre la regularització de la subrogació amb fins comercials és més viu que mai. Des del feminisme, s’argumenten diverses postures basades en consideracions ètiques i socials, en el paper de les dones i els seus cossos, en els drets de la mainada, en l’atenció a la diversitat de casos i en les implicacions del marc neoliberal.

Contra la mercantilització de la reproducció

Beatriz Gimeno, filòsofa i activista LGTBI, diputada per Podemos a l’Assemblea de Madrid i adherida al manifest No Somos Vasijas, planteja la necessitat de facilitar altres formes de filiació com l’adopció. També demana que es promoguin lleis de subrogació garantistes amb les dones gestants, que els atorguin drets de visita, possibilitat de penediment i “poder de decisió sobre tot allò relatiu a l’embaràs”.

La filòsofa Beatriz Gimeno és contrària a la subrogació amb motiu comercial /ARXIU


Gimeno defensa que “la subrogació només és admissible sota la fórmula de la donació” i creu que la gestació subrogada s’hauria de regular d’una manera similar a la donació d’òrgans: “La subrogació amb motiu comercial hauria d’estar prohibida”. Segons afegeix la filòsofa, “no hi hauria un mercat negre si la pràctica estigués prohibida a tot el món, perquè no seria possible inscriure un nadó sense poder explicar d’on ha sortit”. Gimeno també considera que caldria controlar judicialment les donacions per garantir que la concepció d’infants no es converteix en una mercaderia. Per això, en una de les seves publicacions, rebutja la idea de definir la gestació subrogada com una tècnica: “La gestació i el part són processos vitals amb implicacions importants en la salut física i psíquica de les dones”.

L’activista LGTBI Beatriz Gimeno considera que caldria controlar judicialment les donacions per garantir que la concepció d’infants no es converteixi en una mercaderia

La política afirma que la comercialització de la reproducció és un pas cap a la desigualtat: “Si la gestació dels nadons dels altres es converteix en un negoci més, estarem col·laborant a la mercantilització dels cossos de les dones a llocs on les dones no tenen cap dret”. Gimeno també creu que, si no tenen altres opcions, les dones dels països empobrits no podran triar aquesta feina lliurement. “Mentre existeixi desigualtat econòmica i desigualtat de gènere, parlarem d’explotació”, denuncia la diputada madrilenya.


Per l’anàlisi d’un fenòmen complex

Bruna Álvarez, antropòloga i investigadora, doctoranda en maternitats i paternitats, és col·laboradora del grup de recerca AFÍN de la UAB. Álvarez es posiciona a favor de la regularització de la gestació subrogada, tant l’altruista com la comercial. Hi dóna suport sempre que “vetlli pels drets de les gestants, les mares i els pares d’intenció i les persones nascudes a través d’aquesta pràctica”. Per Álvarez, és cabdal que es garanteixin “les condicions sanitàries i laborals de les dones gestants” i que s’estableixin “mecanismes perquè ho puguin fer per decisió pròpia, sense cap tipus de coacció econòmica o de manca d’opcions”.

Segons l'antropòloga i investigadora Bruna Álvarez, "és cabdal que s’estableixin mecanismes perquè les dones deicideixin gestar sense cap tipus de coacció”

“Reconèixer que les dones poden treballar amb el seu propi cos és el primer pas per a la regularització”, afirma la investigadora. Considera que, culturalment, es qüestiona que certes parts del cos es puguin mercantilitzar, en comptes d’oferir de manera altruista, com passa amb les donacions d’òvuls: “El qüestionament apareix quan les dones utilitzen la seva capacitat sexual o reproductiva per guanyar diners”. Tanmateix, la investigadora critica que la gestació subrogada es trobi en un mercat global deslocalitzat basat en la desigualtat que es beneficia del model neoliberal. Álvarez llança una pregunta: “Hi hauria la possibilitat de garantir un mercat ètic i just?”

La historiadora Bruna Álvarez es mostra oberta a considerar la gestació com una feina /MONTSE GIRALT
L'antropòloga i investigadora Bruna Álvarez es mostra oberta a considerar la gestació com una feina / MONTSE GIRALT

 

L’antropòloga i investigadora destaca la importància de les investigacions acadèmiques interdisciplinàries perquè les legislacions no solament se sustentin en concepcions ètiques i morals. Segons la seva anàlisi, “el que posa de manifest la gestació subrogada és la dissociació de l’embaràs amb la maternitat i la possibilitat de considerar la gestació com una feina”.

També reconeix la importància d’incloure al debat els diferents agents implicats: “És un fenomen complex i divers per la relació de classes socials, pel qüestionament de les oportunitats a escala global o l’apoderament en la decisió de les dones a països del Sud”, conclou.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: