La via electoral com a garant de l’autonomia indígena

El Congrés Nacional Indígena, amb el suport de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), formarà una candidatura política de cara a les eleccions presidencials de 2018 a Mèxic
11/01/2017

“Va tremolar la terra i nosaltres amb ella. Pretenem sacsejar la consciència de la nació i que la indignació, la resistència i la rebel·lia figurin als butlletins electorals de 2018. No volem competir en res amb altres partits ni amb tota la classe política que encara ens deu tant: cada mort, cada desaparegut, cada encarcerat, cada espoliat, cada reprimit i cada menyspreat. No ens confonguin, no volem competir amb ells perquè no som el mateix, no som les seves paraules mentideres i perverses. Som la paraula col·lectiva de sota i a l’esquerra, la que sacseja el món quan la terra tremola amb epicentres d’autonomia”.

Imatges del caracol zapatista d’Oventik, on es va fer públic l’acord per concórrer a les eleccions
/ MEDIOS LIBRES DE MÉXICO


El 2017 ha començat amb una decisió transcendent a Mèxic: per primera vegada en la història del país, el Congrés Nacional Indígena (CNI) presentarà una candidatura pròpia a les eleccions presidencials de l’any 2018, el Consell de Govern Indígena, encapçalada per una dona, “que parli i hagi nascut indígena”.

La iniciativa va sorgir arran d’una proposta de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), presentada durant el V Congrés Nacional Indígena de Mèxic del 15 d’octubre passat mitjançant el manifest Que retiemble en sus centros la tierra. La proposta es va ratificar a l’assemblea plenària que es va fer al Caracol Zapatista d’Oventic, en què van participar més de tres mil persones delegades de més de 500 comunitats del país.

La proposta argumenta la necessitat d’articular i organitzar políticament el moviment indígena disseminat per tota la república mexicana. Per fer-ho, el Congrés Nacional Indígena de Mèxic, paraigües que aglutina els diversos pobles originaris organitzats de l’Estat, s’hauria de servir del desplegament de la campanya electoral per tornar a situar la qüestió indígena al primer pla del debat i l’opinió públiques.

L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, que ja ha reiterat que no creu en la via electoralista, no participarà directament en aquesta candidatura, tot i que li oferirà suport

L’EZLN, que ja ha reiterat que no creu en la via electoralista, no participarà directament en aquesta candidatura, tot i que li oferirà “ple suport”. “Els donarem suport perquè la lluita que proposen, germans i germanes del Congrés Nacional Indígena, potser és l’última oportunitat perquè aquestes terres i aquests cels no desapareguin enmig de la destrucció i la mort”, apuntava el subcomandant Moisès l’1 de gener d’enguany.


Fer front a la ‘tempesta’

Com apuntava Gustavo Esteva, assessor de l’EZLN i fundador de la Universitat de la Terra a Oaxaca: “Aquesta nova proposta actualitza plantejaments que ja vénen del Fòrum Nacional Indígena, celebrat el gener de 1996 a Chiapas i convocat pels zapatistes per sustentar les negociacions de San Andrés en la voluntat dels pobles. El pla d’acció de llavors plantejava donar un caràcter permanent al fòrum, fet que va conduir –uns mesos després– a la creació del Congrés Nacional Indígena (CNI) a la ciutat de Mèxic”. Segons Esteva, alguns punts de coincidència entre el Fòrum i la proposta actual són el rebuig general a la política neoliberal i el tracte desigual i injust vers els pobles indígenes i la condemna de la guerra de baixa intensitat contra el zapatisme i altres moviments pacífics d’oposició rural i indígena.

Com han explicitat en diferents comunicats les zapatistes, per a elles, la nova via electoral hauria de ser un moviment estratègic “que enforteixi el procés organitzatiu dels pobles originaris, potenciï la força política del Congrés i reprengui les lluites dels pobles com a eix central de la política nacional”.

Tanmateix, han afegit que la candidatura no pretén obviar els diferents processos d’autonomia existents –sobretot a Chiapas, però també a altres indrets del territori mexicà com les anomenades autodefenses–, sinó complementar-los i dotar-los d’una nova eina de lluita.

Imatges del caracol zapatista d’Oventik, on es va fer públic l’acord per concórrer a les eleccions
/ MEDIOS LIBRES DE MÉXICO


Un moviment estratègic per fer front a la tempesta, el concepte zapatista emprat per aglutinar la despossessió, l’espoli, els megaprojectes extractius, els desplaçaments forçats, el paramilitarisme, els segrestos, les execucions, les desaparicions i totes aquelles polítiques d’Estat que amenacen la supervivència i les formes de vida dels pobles originaris de Mèxic.

“És el moment dels pobles, de passar a l’ofensiva, temps que la dignitat governi”, van expressar l’1 de gener a Oventic les indígenes, acompanyades del comandant insurgent David i el subcomandant Moisés. “Al CNI, l’atacaran, el calumniaran i l’intentaran comprar, però no es rendirà ni es vendrà ni claudicarà”, va alertar el subcomandant. “El compromís del CNI no ve d’ell mateix, ve de les tribus i els pobles originaris on va néixer i es va formar. Per a l’alçament zapatista, ens vam preparar durant deu anys. El CNI s’ha preparat durant vint anys per mostrar-nos un bon camí”.


Distorsió informativa

“El món de la política institucional no és només increïblement tancat i compacte. També és un món on governa la popularitat enfront de la racionalitat, la bestialitat sobre la intel·ligència i el desvergonyiment sobre la decència. Que els mitjans de pagament trampegin la informació per convertir-la en mercaderia, pot passar. Els reporters han de menjar i és comprensible que vengui més la notícia que l’EZLN es presenta a les eleccions que no pas la veritat, que és que el CNI és qui hi participa, amb el suport del zapatisme”.

“És el moment dels pobles, de passar a l’ofensiva, temps que la dignitat governi”, van expressar l’1 de gener a Oventic les indígenes, acompanyades dels líders insurgents David i Moisés

D’aquesta manera, el subcomandant insurgent Moisès excusava els diferents mitjans d’informació, opinòlegs intel·lectuals i partits polítics de tot signe, però sobretot de l’esquerra institucional mexicana, que van deixar anar una allau de crítiques i titulars contra l’EZLN arran del seu primer comunicat.

El 15 d’octubre, l’endemà de la presentació del comunicat a Unitierra-Cideci, edicions com la d’El País internacional titulaven: “Els zapatistes trenquen una tradició de 22 anys d’història i, per primera vegada, aspiren a un càrrec públic. Després d’estar molts anys renegant del sistema polític, l’EZLN es presentarà a les eleccions mexicanes de 2018 amb una dona com a cap de llista”.

Segons denuncien les zapatistes, el relat dels mitjans generalistes ha desdibuixat la profunditat de la proposta i el context sociopolític en el qual sorgeix. Consideren que s’assenyala de manera malintencionada o negligent el gir de l’EZLN com si fos un actor més de la política institucional, venut al joc electoral. Una tàctica que, asseguren, no és nova i s’ha intentat en altres ocasions des que, fa 23 anys, els zapatistes es van alçar contra el govern.

La candidatura vol plantar cara a l’onada de monocultius convencionals i transgènics i enfrontar-se als megaprojectes extractius i energètics

“Tot el que no càpiga en un tuit no existeix. I els mitjans de pagament ho saben: ningú no llegirà amb atenció un document de sis quartilles, per tant, en fan un resum, que els líders d’opinió a les xarxes socials donaran per bo”, apuntava el comunicat.

Pel subcomandant Moisés, els mitjans prefereixen ridiculitzar i criminalitzar els moviments dissidents mexicans abans que abordar la guerra encoberta que viu Mèxic des de fa més de deu anys, amb la connivència provada de diferents estrats de l’administració i grups de narcotraficants. Una denúncia íntimament relacionada amb la crítica a l’actual model de desenvolupament impulsat a la península del Yucatán, basat en monocultius convencionals i transgènics, així com en l’impuls de megaprojectes extractius i energètics que condueixen sistemàticament a la violació dels drets humans i ambientals de les comunitats i els pobles indígenes.


L’esquerra institucional s’indigna

Andrés Manuel López Obrador, candidat del partit de l’esquerra institucional MORENA, quarta força política al parlament mexicà, va criticar: “L’EZLN no dóna suport al nostre moviment i, el 2006, ja va cridar a votar contra nosaltres, fent el joc al govern i evitant un possible canvi polític. Inclús a les zones de Chiapas on hi ha presència zapatista, va guanyar el PRI o el Partit Verd (marca subsidiària del PRI)”. Al seu compte de twitter, Obrador es va referir a l’EZLN com “l’ou de la serp de l’any 2006”. I va afirmar: “Després, molt radicals, han cridat a no votar i ara postulen una candidata independent”.

De fet, la iniciativa no ha agradat gaire a Obrador, que es troba immers en una forta pugna amb el PRD –partit de l’esquerra estatal amb 40 anys d’història i del qual ell mateix es va escindir el 2014– per l’hegemonia política a les eleccions presidencials de l’any 2018.

La iniciativa no ha agradat gaire a López Obrador, que es troba immers en una forta pugna amb el PRD per l’hegemonia política a les eleccions presidencials de 2018

Per la seva banda i a través d’un comunicat, el subcomandant Galeano va deixar entreveure que l’aposta electoral pot suposar un contrast fort entre una dona indígena i de baix i Margarita Zavala, la dona de l’expresident Felipe Calderón, milionària i probable candidata del partit conservador PAN.

“D’una banda, una dona criolla, blanca, símbol de l’opressió, la burla, l’escarni, la impunitat, la impudícia; i de l'altra, una dona que haurà d’aixecar la seva essència indígena per sobre del racisme, per impregnar tots els estrats socials? No aplaudiria que, amb aquesta dona indígena, guanyarà la raó i no la força dels diners?”, es preguntava.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: