Drets

Encaminades a blindar els centres educatius de violències masclistes

Les universitats i els instituts dels Països Catalans comencen a dotar-se d'eines per fer front a les violències masclistes. Les estudiants volen incidir perquè incrementi la prevenció i es respongui amb rapidesa davant les accions masclistes
Victoria Oliveres

Sovint, la imatge prestigiosa, intel·lectual, progressista i igualitària que pot transmetre la universitat amaga la presència de violències masclistes contra les dones. En aquest espai, com en qualsevol altre, s'hi reprodueixen diferents formes de desigualtat i violència de gènere. "Les universitats no són espais de seguretat", afirma Maria Barcons, investigadora del grup de recerca Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Encara que es percebi que les persones amb formació i provinents d'una determinada classe social estiguin exemptes d'aquest tipus de violència, les dades i les entrevistes demostren el contrari. Segons la doctora Tània Verge, delegada del rector per a les Polítiques d'Igualtat de Gènere a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el patriarcat no persistiria "si el sistema de valors, ideologies de gènere i assignació de rols no es mantingués, a petita escala, a cada espai institucional o organitzatiu".

La violència simbòlica a les universitats es plasma amb la segregació vertical –més homes amb més carrera acadèmica i càrrecs de gestió i decisió– i la segregació horitzontal –la docència i l'atenció estan feminitzades i, en canvi, la recerca i els premis, masculinitzats. Verge explica que ens podem trobar amb dos tipus de violències: les violències subtils i les explícites. Les subtils es tradueixen en comentaris sexistes a les classes, manca de consideració del llenguatge no sexista, invisibilització de les dones als continguts, als càrrecs, etc. En aquests casos, afirma Verge, "cal pedagogia, formació". Les violències explícites són les agressions físiques o psicològiques, regulades pels protocols. La prevenció és necessària, però, "principalment, cal actuar ràpidament quan es produeixen", destaca.

Amb les dades sobre la taula

Segons una investigació dirigida per Rosa Valls l'any 2008, titulada Violencia de género en las universidades españolas, el 13% de les estudiants enquestades afirmaven que havien patit o coneixien alguna situació de violència masclista a la universitat. Ara bé, preguntades per situacions concretes, definides com a violències masclistes pels paràmetres europeus, el percentatge augmentava fins al 52%. Aquesta diferència demostra que hi ha una desconeixença del tema que dificulta la detecció de les violències masclistes. De fet, un 98% de les estudiants no sabia si la universitat comptava amb un servei d'assessorament en cas d'agressió. Davant d'aquestes dades, Barcons es pregunta quin és el paper dels òrgans de govern universitaris. "No els interessa mostrar aquestes dades ni desenvolupar eines per fer-hi front. A la UAB, no hem pogut presentar oficialment els resultats de l'estudi, encara que hagi estat elaborat amb dades del mateix campus".

"Un 21% de les estudiants pateixen assetjament sexual o per raó de sexe de manera freqüent a la UAB"

El projecte europeu Violencia sexual, acoso y miedo al delito (2009-2011), a l'Estat espanyol dirigit per la doctora Encarna Bodelón i la doctora Noelia Igareda, del grup de recerca Antígona, concreta que, a la UAB, un 21% de les estudiants pateixen assetjament sexual o per raó de sexe de manera freqüent. "Quan una estudiant pateix una agressió d'aquest tipus, se sent avergonyida, es pregunta com li pot haver passat a ella, canvia d'hàbits i, sovint, s'aïlla socialment”, explica Barcons. "La violació i les violències sexuals en general es consideren un atac contra la integritat de les dones i es viuen amb un gran estigma social que cal desmuntar perquè les víctimes no se sentin culpables i puguin explicar-ho". Afegeix que el perfil de l'agressor a les universitats és, majoritàriament, un home molt proper a la víctima, però les estudiants no ho perceben així. "Tenim mil mecanismes d'autodefensa contra els desconeguts, però és difícil plantejar-se que aquell professor amb qui tens una relació molt íntima pot arribar a agredir-te". Per aquest motiu, la prevenció és imprescindible. Segons Barcons, calen eines com els protocols per saber actuar i, sobretot, "formació i sensibilització: conscienciar sobre l'existència de violències sexuals al campus i desmentir estereotips".

Eines a l'abast de la comunitat universitària

La doctora Trinidad Donoso, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere a la Universitat de Barcelona (UB), adverteix que "un 10% d’estudiants de la UB han patit violència de gènere", segons les dades d'una tesi que està a punt de finalitzar. Davant d’aquesta situació i davant l’augment de la violència masclista a la societat catalana, la Unitat d’Igualtat de la UB –en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona– va inaugurar el curs amb un projecte de prevenció i sensibilització vers les violències masclistes a partir de formacions i treballs multidisciplinaris desenvolupats per estudiants.

Acció del Grup de Dones del Campus Diagonal de la UB / Grup de Dones Diagonal

 

El potencial del projecte impulsat sota el lema La UB contra la violència masclista: Uneix-t’hi de debò, segons la doctora Donoso, és que les alumnes disposin de formació específica per detectar aquestes situacions perquè "són elles les que poden oferir més suport i ajuda a les companyes". També remarca que el seu valor afegit és la implicació de tota comunitat universitària, ja que "totes les comissions d'igualtat i els estaments de la universitat han treballat al voltant d'un mateix projecte, que ha estat molt visual a tots el campus i al lloc web". D'aquesta manera, "tothom –fins i tot qui no s'hi ha implicat– ha rebut el missatge de rebuig contra la violència masclista i ha començat a interessar-se per les tasques de les comissions d'igualtat".

Els protocols, imprescindibles per no deixar cap agressió sense resposta

Els protocols per fer front a les violències sexuals són obligatoris en l'àmbit de l'administració pública d'acord amb la llei orgànica d'igualtat efectiva entre homes i dones de l'any 2007 i la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere de 2004. Segons Verge, "totes les universitats van pecar del mateix: van incloure el Personal d'Administració i Serveis (PAS) i el Personal Docent i Investigador (PDI) als protocols, en l'àmbit laboral, però van deixar de banda al 85% de la comunitat universitària". Barcons remarca la importància d'establir un bon protocol per a tota la comunitat, que mostri a les estudiants "que tothom pot trobar-se davant d'una violència sexual i que no estan soles".

"Les universitats no són espais de seguretat", afirma la investigadora del grup de recerca Antígona de la UAB Maria Barcons

Verge ens explica l'elaboració del protocol específic per a les estudiants que es va aprovar l'any passat a la UPF. Valora positivament alguns aspectes de la proposta, com el fet de presentar la possibilitat de denunciar tot allò que passa fora del campus, el respecte als temps de la víctima, l'adopció de mesures cautelars i la consideració de les relacions de poder existents. Remarca l'assessorament extern de professionals com Dones Juristes o Connexus, en l'àmbit psicològic. La Unitat d'Igualtat actua com a suport i acompanyament, però "a més de ser persones sensibles, cal tenir més eines". Pel que fa a les persones LGTBI i a les agressions concretes que pateix aquest col·lectiu, van optar per no posar-les al mateix paquet i elaborar un protocol específic, ja que "potser en lloc de fer-les més fortes, les afeblíem; les estàvem desdibuixant".

El cas de la UAB és un exemple paradigmàtic de l'actitud de la majoria d'equips de govern. Durant l'últim consell de govern, el 12 de novembre, es va presentar un protocol per a tota la comunitat universitària, però sense mesures de prevenció ni possibilitats d'atenció psicosocial ni sancions per nivells que el fessin realment efectiu. Les estudiants van aconseguir que se n'ajornés l'aprovació per poder esmenar-lo, però van trobar resistències de l'equip de govern. "A la universitat, s'hi ve a treballar i a estudiar, no a tenir parella", es va sentir durant la discussió. Flaura Gràcia, estudiant i membre del consell de govern per la Coordinadora d'Assemblees de Facultat, explica que van intentar tenir un debat polític, però van rebre respostes de "to paternalista, justificades bàsicament en qüestions legals i jurídiques". Gràcia assenyala diverses mancances pel que fa a la perspectiva de gènere. Per exemple, l'única mesura que es proposava era la possibilitat de separar la víctima dels seus espais quotidians, canviar-la de classe. "Això demostra que les mesures que aplicaria el protocol estan basades en la responsabilització de la víctima", explica Flaura Gràcia. També destaca que un bon protocol hauria de ser proper a les estudiants i fàcil d'utilitzar: "Si ja és difícil actuar davant d'aquests casos, la fredor del rectorat no hi ajuda gens".

Les estudiants, mobilitzades per la seguretat als campus
Més enllà de l'àmbit institucional, també hi ha grups d'estudiants feministes que s'organitzen per combatre aquest tipus de violència. El Grup de Dones del Campus Diagonal de la UB, creat fa tres anys i consolidat amb la Vaga de Totes, n'és un exemple. Elles consideren que, a les universitats, les violències quotidianes no es perceben ni hi ha manera d'abordar-les.

Una de les accions que han dut a terme, juntament amb altres estudiants de la UB, és la denúncia de l'assetjador Jesús De Miguel. "Ho hem comunicat a les institucions, que en prenen nota però no actuen. El silenci de la universitat sobre el tema és vergonyós i nosaltres ens veiem desbordades per fer-hi front" També han denunciat altres casos sense èxit, com el d'un professor de física que "fa comentaris sexistes a totes les classes. Ens hem queixat vàries vegades, però sembla que els professors són intocables i nosaltres hem d'aguantar que se'ns insulti”, expressa una d'elles. Descriuen aquestes situacions amb una gran impotència, especialment davant la impunitat del cas del catedràtic que, tot i haver assetjat diverses estudiants, continua mantenint el càrrec i cobrant de la universitat, tot i que ja no fa classes.

El Grup de Dones del Campus Diagonal de la UB és un exemple de grups d'estudiants feministes que s'organitzen per combatre aquest tipus de violència / Grup de Dones Diagonal

 


Un dels temes que han treballat a fons són les agressions masclistes als espais d'oci. En concret, a les festes universitàries del seu campus. Han participat al projecte La UB contra la violència masclista amb la proposta d'un protocol elaborat de manera col·lectiva i la realització d'un reportatge on s'explica la violència sexual. Aquestes festes són famoses per les situacions d'humiliació cap a les dones, com és el cas de la gimcana de la Facultat de Física. Les proves de caràcter sexual i en espais tancats, amb presència d'alcohol i pressió de grup, incitaven les noies a fer actes pels quals després serien criticades i vexades. Tot i que el grup es va comunicar amb la Comissió d'Igualtat i es va posicionar contra la gimcana, aquesta es va tirar endavant. Això sí, amb les proves molt suavitzades i amb control sobre els comportaments masclistes. "El protocol es va visualitzar durant tota la festa i la resposta va ser positiva, no hi va haver cap agressió greu", afirma una de les estudiants.

Un altre exemple és la campanya per visibilitzar la violència masclista a les aules de les universitats i els instituts que ha engegat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Aquest 25 de novembre, reclamen que tots els centres educatius estableixin protocols de detecció, actuació i sanció que siguin efectius per tota la comunitat universitària. La portaveu del SEPC, Paulina Ferrer, creu que "cal anar més enllà de les xerrades i començar a pensar com millorar, des de la lluita sindical, les desigualtats que patim totes les noies i les dones a les aules del nostre sistema educatiu, començant per les violències sexuals invisibilitzades".

"Les estudiants tenim dret a no haver de patir per la nostra integritat física i psicològica quan anem a estudiar"

En aquest sentit, es plantegen un treball institucional per aconseguir el compromís real dels equips directius dels instituts i els òrgans de govern de les universitats per fer front a les violències masclistes a la vegada que consciencien les estudiants. "Les estudiants tenim dret a no haver de patir per la nostra integritat física i psicològica quan anem a estudiar", afegeix Ferrer.

La portaveu del SEPC afirma que els protocols "s'han de basar en la prevenció, però han de tenir un bon sistema de mesures sancionadores que no responsabilitzin les víctimes de l'agressió". També creu que cal estar alerta perquè tots els protocols que estan traient les universitats "no quedin en un calaix, se socialitzin entre les estudiants i siguin una eina efectiva".

La importància de la prevenció, també als instituts

L’escola és un reflex de la societat en què vivim i, per tant, l'espai on es visualitzen i es reprodueixen tots els rols, també aquells que generen violències. La directora de l'IES Valldemossa de Nou Barris, María José Martínez, és conscient de l'augment de la violència masclista entre el jovent. Considera que "la força dels models de referència que transmeten els mitjans de comunicació i l’ús de les noves tecnologies, que permeten exercir un control gairebé sense límits, han fet que predomini, de nou, un model masclista que afavoreix l’augment de violències de gènere". Pel que fa a l'ús de les noves tecnologies, per exemple, s'han trobat amb casos de distribució de material audiovisual íntim sense el consentiment de la noia i s'ha actuat amb contundència.

En cas que sigui el professorat qui té conductes masclistes, cal actuar per la via jurídica

Des del seu centre es treballa de manera activa per capgirar la situació. "Hem engegat projectes per formar tota la comunitat educativa", explica Martínez. "No n'hi ha prou amb tenir-ho clar com a formadores, sinó que és un procés continu de reflexió i treball conjunt amb tot l’alumnat". L'actuació preventiva són espais de debat a les tutories i treball transversal des de totes les matèries, però també "actuant decididament quan es dóna una situació de violència". Considera que el professorat ha de dur a terme una tasca important: ha de ser referent de models de relacions sanes i de diversitat sexual. En cas que sigui el professorat qui té conductes masclistes, cal actuar per la via jurídica.

Pel que fa a l'abordatge de situacions concretes, no compten amb un protocol específic, igual que la majoria de centres, sinó que l'integren dins la resta de faltes. A l'hora d'intervenir, es té en compte la persona afectada i la seva família i es planteja la denúncia de l'agressor. En aquest sentit, Martínez es mostra optimista vers els canvis perquè "aquestes violències es denuncien i s’han fet més visibles; són reprovades socialment i públicament i, a poc a poc, les lleis les van recollint dins les seves mesures". Tanmateix. afirma: "La nostra feina com a docents no s'acaba mai". En línia amb la cerca d'un nou model de perspectiva de gènere als instituts, trobem Júlia Serrasolsas, que estudia segon de batxillerat a l'IES Valldemossa. Arran de les seves inquietuds feministes, ha fet el treball de recerca sobre les possibilitats d'implantació transversal d'aquesta perspectiva a les aules de secundària, fixant-se amb les violències masclistes i contra les persones LGTBI.

Una estudiant d'institut explica que les violències masclistes que detecta al seu entorn més proper són les relacions de parella tòxiques i els insults cap a les persones LGTBI

Serrasolsas explica que les violències masclistes que detecta al seu entorn més proper són les relacions de parella tòxiques, basades en el mite de l'amor romàntic, però el més visible, quotidià i preocupant són els insults i les paraules despectives cap a les persones LGTBI. "Gay, maricón, bollera" són paraules diàries a l'institut. "Per molt que hagi canviat la mentalitat i pugui haver-hi més acceptació, el llenguatge quotidià continua sent molt discriminatori". Fa temps, una companya de l'institut va patir agressions diàries dels seus companys pel fet de ser lesbiana. "No sabia què fer ni a qui acudir i ho va passar molt malament", explica la noia, "sortir de la norma es castiga de manera molt cruel als instituts i et trobes sense cap altra manera de fer-hi front que empoderar-te".

Avaluant els tallers de sensibilització de les desigualtats de gènere i de prevenció que van fer al seu institut, la Júlia creu que ofereixen "una formació que no es dóna a l'ensenyament formal", però que "aquestes formacions puntuals no canvien les mentalitats". "El que portem de casa és tan fort que cal actuar cada dia i plantejar la prevenció de manera molt més àmplia, a totes les assignatures i els espais de l'institut", afegeix l'estudiant.

L'aplicació d'algunes mesures dels protocols als instituts, en canvi, li genera dubtes, ja que "normalment, a batxillerat, hi ha una sola línia de classes, fet que no permet separar l'agressor i l'agredida". Serrasolsas, en canvi, opina que la clau és la prevenció plantejada de manera transversal. I és justament en aquest sentit –i també en l'àmbit de la pedagogia– que encara queda molt camí per recórrer als centres educatius.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

Un mal amor que mata

24/11/2015

A les societats occidentals, des de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791), l’enfortiment del feminisme ha estat imparable