Política

Entitats de Reus denuncien violència policial i entrebancs de l'Ajuntament a les Barraques de Festa Major

Es presenta una plataforma per reivindicar un canvi de model en la seguretat de les festes populars de la ciutat i exigir responsabilitats polítiques al consistori per les polèmiques actuacions dels Mossos i de l'empresa de seguretat privada contractada
La plataforma Tinguem la festa en pau considera esgotat el model actual i demana un "replantejament que posi d'acord a totes les entitats"
Adrià Aragonès
28/06/2017

La nova plataforma Tinguem la festa en pau va convocar una roda de premsa ahir al vespre a la plaça de les Peixeteries Velles de Reus per denunciar el que consideren un "clima de repressió per part de les forces de seguretat, pública i privada", en les Barraques de la Festa Major de la ciutat celebrades la setmana passada. Aquesta agrupació la conformen fins a una cinquantena de persones provinents de diverses entitats, tant de Barraques com de fora d'elles i també moltes a títol individual, totes amb la preocupació comuna per un model de seguretat que consideren perjudicial.

La plataforma neix aquesta setmana, sobretot, per la urgència de respondre per tres casos de detencions, segons van afirmar les seves portaveus, amb "abusos de poder" i, en un d'ells, "violència injustificada" contra tres persones vinculades a diversos col·lectius del teixit social de Reus. Dues d'elles ja van passar per un judici ràpid dilluns dia 26 i han estat condemnades a 4 mesos de presó cadascuna i a una multa econòmica en un dels casos. Segons el comunicat oficial dels Mossos d'Esquadra, el total de quatre nits de festes es va saldar amb fins a 7 detingudes.

La plataforma denuncia que es va produir una detenció amb "violència desmesurada" la nit del 24, quan una persona del públic de Barraques va llençar un petard infantil dins del recinte

La detenció que la plataforma denuncia que es va fer amb una "violència desmesurada" es va produir la nit del 24, quan una persona del públic de Barraques va llençar un petard infantil dins del recinte i dos membres de l'empresa privada de seguretat Segurincat (contractada per part de l'Ajuntament per tota la Festa Major d'enguany) van dir-li que havia d'abandonar l'espai. Segons explica una testimoni, per discutir-los aquesta ordre al·legant "que li havia estat permesa l'entrada dels petards en el control d'accés", les treballadores de Segurincat van demanar l'entrada dels Mossos, que van accedir a través de la sortida d'emergència i "van carregar contra ell aplicant-li la clau 'mata león'", que consisteix a ofegar algú amb el braç fins a deixar-lo inconscient. Moltes de les persones que van presenciar l'escena van reaccionar indignades en considerar-la "molt agressiva i injustificada", i es va produir una situació d'enfrontament verbal i físic entre desenes de persones, agents i públic, que va acabar amb lesions lleus per les dues parts.

La mateixa nit es va detenir una persona que va confrontar pacíficament i amb intenció dialogant el cap de seguretat del recinte, demanant-li explicacions per l’actuació esmentada. Els fets es van desencadenar de manera similar a la detenció de la revetlla de Sant Joan, quan –segons el testimoni de la persona afectada– en recriminar a les treballadores de Segurincat una actitud que va considerar "agressiva", aquestes van demanar la intervenció dels Mossos, que van procedir a la detenció "injustificada" i li van causar "lesions a diverses parts del cos".

A banda d'aquests casos, també es van esmentar d'altres denúncies que han anat recollint, des de "controls d'accés exagerats fent treure les sabates, fent llençar desodorants i segregant per sexe a les cues" fins provocacions més directes "per parlar en català" o tocar els genitals a un jove en registrar-lo i preguntar-li "si li agradava". Les portaveus de la Plataforma van assegurar durant la roda de premsa que es va crear un clima "hostil i de crispació" que van qualificar d'"Estat policial", el qual a parer seu propiciava el sorgiment de conflictes. Consideren que s'ha "reprimit les persones que estaven de festa i les treballadores de l'espai" i han demanat responsabilitat política a l'Ajuntament de Reus que ha contractat una empresa de seguretat "que no ha seguit els protocols".

Segons el comunicat oficial dels Mossos d'Esquadra, el total de quatre nits de festes es va saldar amb fins a 7 detingudes / Miquel Saperas


La Directa ha contactat amb el responsable del recinte de Barraques, depenent de la Regidoria de Cultura del consistori reusenc, per a demanar-li una valoració de l'actuació de l'empresa Segurincat. Tanmateix, han afirmat no poder fer declaracions "fins que no es parli internament i encabat es facin les declaracions públiques pertinents", probablement per part de la regidora Montserrat Caelles, tot i que han fet palesa la intenció per part de la Regidoria d'abordar la qüestió tan aviat com sigui possible.

Les portaveus de la plataforma han criticat el paper de diversos mitjans locals per "publicar informacions falses provinents de fonts policials i no contrastades" i els han acusat de "criminalitzar-los"

Les portaveus de la plataforma també han criticat el paper de diversos mitjans locals per "publicar informacions falses provinents de fonts policials i no contrastades" i també els han acusat de "criminalitzar-los" públicament. Tot i deixar clar que conformen un grup molt heterogeni de ciutadanes, s'han fet publicacions vinculant tant les detencions com les protestes al voltant del Casal Despertaferro i l'esquerra independentista de la ciutat.

Durant les Barraques del 2014 ja va saltar la polèmica als mitjans, en concret vers la CUP, amb la detenció per part de la Guàrdia Urbana del llavors regidor d'aquesta candidatura David Vidal, que posteriorment va denunciar dos agents per agressions i va assenyalar la "manca d'autocrítica de l'Ajuntament de Reus en el model de seguretat de Barraques", en la qual veia una "intencionalitat política". Per tot això, membres de Tinguem la festa en pau segueixen percebent una "actitud inculpatòria contra aquest sector del teixit social de Reus".


La relació convulsa entre l'Ajuntament i les Barraques

Històricament, la relació de la Coordinadora de Barraques amb l'Ajuntament de Reus ha estat plena d'entrebancs. Vanessa Cervera, que va ser membre impulsora de les Barraques des dels inicis, explica que la idea de crear-les l'any 1998 va ser per plantejar un espai de "festa popular gratuïta i per a tothom", ja que els concerts i esdeveniments d'aquella època requerien pagar entrada i el jovent "no tenia espais de festa que fossin de franc". Amb aquesta idea d'obrir-les a tota la ciutat, donant-li també un caire familiar amb diverses activitats, les entitats locals "s'hi van volcar de ple" i es va construir un model de festa alternatiu que "no havia fet el govern i el va fer la gent del poble". En les primeres edicions, la relació amb l'Ajuntament era més aviat col·laborativa per les dues parts, negociant cessió de l'espai, pressupostos i –fins i tot– la contractació dels grups de música. Cervera afirma que, tanmateix, amb el pas dels anys, el consistori va anar veient que aquell no era un model de festa que li interessés i de mica en mica "l'ha volgut anar aplacant".

L'Ajuntament hauria intentat el desmantellament progressiu de les Barraques des del govern tripartit amb l'alcalde del PSC Lluís Miquel Pérez fins a l'actual de Carles Pellicer del PDeCAT

Destaca dues vies principals per les quals l'Ajuntament de Reus hauria intentat el desmantellament progressiu de les Barraques. Per una banda, l'econòmica, la qual va començar amb el govern tripartit i l'alcalde del PSC Lluís Miquel Pérez, que va començar a retallar sensiblement el pressupost dedicat a aquest esdeveniment. El relleu el va prendre el govern del PDeCAT de Carles Pellicer, fins a arribar a un punt en el qual la Coordinadora "se sent amb una sensació d'ofec completa". A les retallades se li suma una intenció "d'allunyar-se de les entitats" per part del govern, parcel·lant la feina de manera que la Coordinadora no pugui intervenir en decisions tan transcendentals com la contractació de la seguretat privada i, a més a més, de manera "totalment opaca fins al punt de no saber la quantitat de diners que s'hi gasten".

Segurament, el cas més flagrant d'aquesta política consistent en girar l'esquena a les entitats, és el que es va produir amb el govern de Pérez en relació amb el principal espònsor de la festa, Estrella Damm. Aquesta empresa havia acordat un conveni amb la Coordinadora pel qual aportaria 50.000 € en cada edició, però al cap d'anys de funcionar així, el govern va renegociar el conveni sense comptar amb les entitats, de manera que seria l'Ajuntament qui rebria aquesta quantitat i tan sols destinaria 9.000 € a les Barraques.

Aquesta intencionalitat d'alienació, ben clara amb la gestió del pressupost i que ha deixat molt poc marge de treball a les entitats, és l'altra via que destaca Cervera i que s'ha manifestat també en altres àmbits. Un d'ells ha estat la pugna per l'espai emprat, que des de la Coordinadora sempre s'ha volgut que fos "proper al centre i accessible a tothom", mentre que l'Ajuntament "ha volgut el contrari" fins a portar-la a l'espai actual del Parc de la Festa, als afores de la ciutat. L'altra manifestació ha estat l'increment de presència policial i de forces de seguretat privades, molt evident ja durant els primers anys de govern de Pellicer, amb el pacte Convergència-PP que va col·locar la tinent d'alcalde popular Alícia Alegret al capdavant de la gestió de la seguretat. Incidents com la detenció de David Vidal de la CUP o les d'enguany, són fets que segons apunta Cervera "han estat clau en el desgast tant dels assistents com de la mateixa organització", ja que "ha provocat un clima d'inseguretat" contrària a la idea inicial de la festa.

Per tots aquests fets, ha calat la idea entre la població que les Barraques 2017 podrien ser les últimes de la història de la Festa Major de Reus. Les portaveus de Tinguem la festa en pau, al final de la seva intervenció en la roda de premsa d'ahir, van referir-se a aquest evident esgotament del model actual i també van demanar un "replantejament que posi d'acord a totes les entitats", tot reclamant que "l'Ajuntament no posi pals a les rodes".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: