“És necessari que el jovent musulmà parli i destapi l'estructura racista”

Conversem amb Fatiha El Mouali, veïna de Barcelona des de fa vint anys i mare de tres nois adolescents. Combina el seu doctoranda la Universitat Autònoma de Barcelona amb la feina de tècnica d'immigració a l'Ajuntament de Granollers

Fatiha El Mouali va arribar a Barcelona fa prop de vint anys i és mare de tres nois adolescents. Llicenciada en estudis superiors en Ciències Econòmiques a les universitats de Fes i Rabat, actualment és doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona –on elabora una tesi sobre l’acompanyament escolar de les mares d’origen marroquí a les seues criatures–, i combina aquesta tasca amb la seua feina com a tècnica d’immigració a l’Ajuntament de Granollers, la realització de tallers a escoles i la seua participació en la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Hi conversem.

/ FREDDY DAVIES

 

Per contextualitzar, El Mouali explica que “existeix un racisme estructural que és inherent a la llei d’estrangeria que no només genera exclusió, sinó que perpetua els rols dominants de gènere i jerarquia etnoracial i cultural”, i també comenta que, sovint, “les percepcions i interpretacions de la situació familiar, socioeconòmica, legal-administrativa, laboral, d’habitatge, etcètera, de les persones migrades per part de la societat en general respon a un absolut desconeixement d’aquest fet”. En aquest sentit, l’escola, com a part inseparable d’aquesta mateixa societat, “difícilment podrà deixar de reproduir el que succeeix a fora, ja que els i les professores reprodueixen els discursos dominants sense entendre i situar les famílies en el marc d’aquesta llei. És per això que, en general, situacions provocades per la discriminació d’aquesta llei es tradueixen en interpretacions arrelades en el marc de la cultura, la religió i el context familiar”.

El Mouali explica que “existeix un racisme estructural que és inherent a la llei d’estrangeria que no només genera exclusió, sinó que perpetua els rols dominants de gènere i jerarquia etnoracial i cultural”

Desenvolupa aquest argument amb un exemple pràctic. El Mouali explica una anècdota que va viure com a mare: “Quan el meu fill encara tenia quatre anys, a la tornada d’una excursió de l’escola, vaig observar que tant ell com la professora feien cara d’emprenyats. Ella em va cridar per parlar i li vaig preguntar què passava. Em va explicar que durant l’excursió havien d’anar en fila de dos en dos però que el meu fill no va voler agafar la mà a la nena amb qui anava a la fila. Davant la meva sorpresa, la professora em va respondre: –No ho sé, però crec que hauríeu d’intentar treballar una mica tot el tema de gènere i igualtat, i que la nena és igual que el nen… –Però això que hi té a veure?, li vaig respondre. –Bé, vosaltres… com que ja teniu… la cultura. Tot seguit, li vaig preguntar al meu fill què havia passat. Em va explicar que cada vegada que agafava la mà a la Maria, ella li apretava molt fort i a ell li molestava. En aquell moment, també hi era la mare de la Maria, i vaig sentir com comentava a la professora que la seva filla tenia molta por, i era per això que apretava la mà al seu fill”.

En aquest sentit, El Mouali recrimina la falta de formació als centres educatius: “Falta voluntat política per formar el professorat en temes de diversitat cultural, multiculturalitat i interculturalitat. Potser si fos d’una altra manera, es podria ajudar a entendre el PRODERAI com el que és, un nou instrument de discriminació; aquesta vegada del jovent musulmà en particular. El protocol de prevenció de radicalització manté la lògica d’exclusió de la política migratòria. Si la llei d’estrangeria és l’aparell per discriminar els adults immigrants, aquesta és una eina per a poder discriminar els fills”.

"El protocol de prevenció de radicalització manté la lògica d’exclusió de la política migratòria. Si la llei d’estrangeria és l’aparell per discriminar els adults immigrants, aquesta és una eina per a poder discriminar els fills”

“Ens trobem en un moment on el discurs polític i mediàtic de la por és dominant, i, per tant, també travessa el professorat”, afirma. En aquest context, on s’apunta l’escola com a potencial agent preventiu, El Mouali considera que “el que volen aconseguir és que el professorat se senti interpel·lat i responsable de la necessitat de seguretat davant d’aquesta por generada de manera mediàtica. Aquest és un fet greu perquè, tot i la manca de formació del professorat, tal com apuntava abans, se’ls trasllada la responsabilitat de detectar els processos de radicalització i així salvar el país”.

El Mouali també té un missatge per al jovent musulmà, des del coneixement de les dificultats i situacions de racisme i discriminació que viuen de manera quotidiana. Els recrimina que no ho denunciïn públicament i que no expliquin què passa dins de les aules, sobretot aquelles que ja han acabat la seua trajectòria escolar: “És necessari que parlin, perquè, tot i el risc de percebre el seu testimoni com una victimització, es tracta de tot el contrari. Es tracta d'una estructura racista que s’ha de destapar”.


Article publicat al número 443 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: