Esperança contra l’odi: la nova estratègia de l’antifeixisme anglès

El portaveu de Hope Not Hate (HNH), Nick Lowles, explica a la ‘Directa’ una nova manera d’encarar la lluita contra l’odi i l’extrema dreta que està obtenint resultats importants a Anglaterra

La campanya Hope not Hate (HNH) –impulsora de la infiltració periodística al Ku Klux Klan– es va engegar l’any 2004 davant l’ascens del Partit Nacional Britànic (BNP), una formació nazi-feixista que aleshores començava a guanyar el suport de vora el 30% de la classe treballadora blanca a Anglaterra. “Era obvi que les fórmules tradicionals de l’antifeixisme no estaven funcionant”, explica Nick Lowles, fundador d’HNH. “Els conflictes en diferents comunitats eren aprofitats o directament creats pel BNP”, per això HNH es dedicà a anar a cada racó del país per explicar el vertader rostre feixista del BNP i tractar els temes que els feien créixer.

Nick Lowles, portaveu de Hope Not Hate


Esperança contra l’odi, un missatge positiu que volia superar l’etiqueta habitual anti i va utilitzar una imatge d’un sol somrient en lloc d’una representació quasi apocalíptica o terrorífica per denunciar el feixisme. Una nova estètica i un nou missatge per arribar allà on l’antifeixisme tradicional no havia aconseguit penetrar. Amb el mateix objectiu, es van triar paraules clau per la campanya: tolerància i justícia, conceptes que situen els feixistes just al costat oposat.

La prioritat d’HNH era aturar l’ascens del partit feixista BNP a les eleccions i va centrar la seua primera campanya a neutralitzar el suport que guanyava arreu de l’Estat

Per a HNH, llavors, la prioritat era aturar l’ascens del partit feixista a les eleccions i va centrar la seua primera campanya a neutralitzar el suport que, a poc a poc, guanyava arreu de l’Estat. L’objectiu era intentar unir la tradicional organització comunal i l’ús de tècniques avançades de campanya política per generar un impacte més gran. Van localitzar les àrees on el BNP podia guanyar o en les quals comptava amb més suport. Lowles exposà la campanya a Barking i Dagenham l’any 2010, quan el BNP va estar apunt d’aconseguir el control d’un dels consells de Londres, fet que li permetria gestionar un pressupost de 200 milions de lliures anuals. “Durant un període de dos mesos,hi va haver més de 1.500 persones participant a la campanya i es va arribar a la xifra de 541 persones en només un dia. Vam lliurar 355.000 diaris, fulls volants i cartes als 70.000 domicilis de la demarcació, molts d’ells personalitzats. Vam destruir el BNP i no només els impedírem guanyar un consell, sinó que van perdre cadascun dels 51 escons. Aquesta derrota fou el principi de la fi per al BNP i ràpidament es van anar consumint per les lluites internes i la divisió”.

Les campanyes d’HNH han tingut un ressò ampli al Regne Unit i han aconseguit estendre el missatge antifeixista més enllà dels cercles tradicionals de l’esquerra radical. Així i tot, han existit controvèrsies amb altres activistes perquè, des d’HNH, segons Lowles: “No ens allunyem de temes difícils. Hi ha autèntics problemes en algunes de les nostres comunitats i fer com si aquests no existiren o cridar ‘racista’ a qualsevol que hi pren part únicament ens allunya més de les comunitats obreres, fet que alimenta el suport a l’extrema dreta (...) La nostra filosofia clau era articular les campanyes en funció de la situació i els problemes de cada comunitat”.


Mancances des de l’esquerra

Lowles aporta gran quantitat d’exemples per argumentar que calia encarar un seguit de problemes als quals s’enfrontaven algunes comunitats amb un índex alt de població migrant. En concret, relata l’exemple d’una àrea amb molta població pakistanesa que presentava uns índexs elevats d’explotació sexual i assetjament de carrer per part de bandes d’aquesta comunitat i les mobilitzacions que va dur a terme la ultradreta contra això. “Amb això, òbviament, no estic volent fer un biaix racial”, afegeix, “però podem comprovar que, si no ens enfrontem clarament a temes com aquest, llavors no podem sorprendre’ns quan l’extrema dreta guanya punts en aquestes qüestions”.

Amb el declivi del BNP, molts grups nazis disminuïren en nombre i les noves amenaces vingueren de grups que estaven utilitzant el discurs antimusulmà i antiimmigrant

El que quedava clar és que això volia dir que hi havia una esquerra que no estava aportant solucions a un problema creixent, cosa que la ultradreta va saber aprofitar amb la seua demagògia habitual. Amb el declivi del BNP, molts grups nazis disminuïren en nombre i les noves amenaces vingueren de grups que estaven utilitzant el discurs antimusulmà i antiimmigrant. Per aquests, no servia l’etiqueta nazi o feixista –ja que certament no ho eren– i, a més, quan pogueren demostrar que efectivament no tenien vincles amb el feixisme, el missatge difós des d’HNH es podia veure desprestigiat.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: