Estalviar per transformar

La falta de transparència de la banca tradicional complica el seguiment de les inversions per part de la clientela. La banca i les finances ètiques opten per un model encarat al desenvolupament de les persones i la transformació social
06/10/2015

“L’exclusió de Catalunya de la zona euro a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontessin greus problemes d’inseguretat jurídica. Les entitats integrants de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) consideren que, en tot moment, s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença del conjunt d’Espanya a la zona euro”. El 18 de setembre passat, el comunicat de l’AEB i la CECA feia pública la posició contrària a la independència de Catalunya dels principals bancs espanyols. Va prendre la forma d’una amenaça velada: si Catalunya optava per una declaració unilateral d’independència, els principals bancs espanyols abandonarien el país.

Quasi en el mateix moment que es publicava l’ultimàtum a Madrid, diverses entitats del món de la banca i les finances ètiques com Triodos, Caixa d’Enginyers o Coop57 es desmarcaven del comunicat i destacaven la seva autonomia respecte a les dues agrupacions d’entitats. Aquest posicionament contrari a la postura oficial de la banca espanyola va fer que moltes persones començaren a preguntar-se: qui i què representen la banca i les finances ètiques?

Una banca, ètica?

Tot i que no hi ha una definició concreta del que són la banca i les finances ètiques, es pot dir que és aquell model bancari que segueix els principis de l’economia social. És a dir, una economia que posa les persones al davant, que es regeix per principis democràtics de participació i que busca la sostenibilitat ambiental i maximitzar l’impacte social de l’activitat econòmica.

Coop57 i Oikocredit són cooperatives que ofereixen serveis financers amb uns protocols d’inversió basats en la responsabilitat social

L’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), que agrupa organitzacions del tercer sector i de l’economia social a Catalunya, defineix cinc principis d’aquest model bancari i financer: l’ètica aplicada, la participació, la coherència, la transparència i la implicació. Així, l’ètica s’ha d’aplicar a l’hora de concedir préstecs o de fer inversions. La presa de decisions ha de seguir un procés democràtic i obert a les persones associades. La coherència s’entén com un balanç entre els valors de les entitats i la manera d’utilitzar els diners. El compromís amb la informació pública i establir criteris positius a l’hora de facilitar la inversió són les últimes peces que formen el pentàleg que proposa FETS.

Els diferents serveis que s’ofereixen sota el paraigua de la banca ètica es poden dividir en dos grans grups: bancaris i financers. Els bancs ètics lliguen el seu objectiu –obtenir benefici– amb el finançament d’activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu. Desenvolupen les tasques habituals –dipòsit de comptes corrents, emissió de targetes, serveis de banca en línia– i estan sota la supervisió del Banc d’Espanya. A Catalunya, hi ha dues entitats que ofereixen aquesta mena de serveis: Triodos i Fiare Banca Etica. D’altra banda, trobem les cooperatives que ofereixen serveis financers amb uns protocols d’inversió basats en la responsabilitat social. Els més importants del país són Coop57 i Oikocredit.

Fomentar el cooperativisme

“L’únic objectiu de Coop57 és la transformació social”. Així de contundent es mostra Xavi Teis, membre d’aquesta cooperativa referent a l’Estat espanyol. Tot va començar l’any 1995, fruit de la lluita d’un grup de treballadores que van aconseguir que se les indemnitzés després de perdre la feina arran del tancament de l’editorial Bruguera, el 1986, i van crear un fons per “retornar la solidaritat que havien trobat en tants anys de lluita obrera”, explica el cooperativista. A més de donar suport a lluites internacionals, una part dels trenta milions de pessetes –uns 180.000 euros– amb què comptava el fons es va destinar a la “creació de projectes cooperatius autogestionats”. Aquest va ser el tret de sortida de Coop57. Des d’aquell moment, no han parat de créixer. I Teis recorda que hi ha “alguns projectes que van rebre finançament als inicis, com la impremta Foli Verd, que encara funcionen”.

El model de creixement de Coop57 està basat en un model descentralitzat que els ha permès comptar amb grups a l’Aragó, Madrid, Andalusia, Galiza i Euskal Herria

Durant aquests vint anys, Coop 57 ha passat a tenir vora 700 entitats sòcies que poden rebre els serveis financers de la cooperativa. Hi ha 3.200 persones que són sòcies col·laboradores i aporten els seus estalvis per poder concedir préstecs. En total, han concedit més de 43 milions d’euros mitjançant més de 1.800 crèdits. “L’acció transformadora no la desenvolupem nosaltres directament, sinó les entitats sòcies mitjançant la seva activitat”. Per decidir quines entitats poden formar part de la cooperativa, una comissió social avalua “el què i el com de la seva activitat”, és a dir, que el projecte desenvolupi una tasca transformadora o la manera com ho faci tingui un component emancipador. La cooperativa metal·lúrgica Mol Matric de Barberà del Vallès, Cal Temerari (a Sant Cugat) o L’Olivera (a Vallbona de les Monges) en són alguns exemples.

El model de creixement de Coop57 està basat en un model “descentralitzat i en xarxa” que els ha permès comptar amb grups territorials a l’Aragó, Madrid, Andalusia, Galiza i Euskal Herria. Al País Valencià i Astúries, ja hi ha grups promotors que treballen per crear nous grups.

Microcrèdits per a l’apoderament

Oikocredit és una cooperativa de crèdit no bancària que es va crear als Països Baixos en 1975. “Es va plantejar com una eina que funcionés doblement: que servís d’alternativa a la banca d’inversió tradicional i ajudés projectes de cooperació al desenvolupament”, comenta David Díaz, membre de l’entitat a Catalunya. La cooperativa està inscrita als Països Baixos i només en poden formar part persones jurídiques. És per això que, perquè les persones puguin participar en el projecte, es constitueixen associacions territorials representades als òrgans de decisió centrals. Actualment, Oikocredit compta amb més de 800 sòcies i amb una cartera de 53.000 inversionistes.

Oikocredit està canviant un model basat en les microfinançes amb l’objectiu de prioritzar el finançament de projectes relacionats amb àmbits com l’agricultura o les energies renovables

“Un 80% de la nostra activitat es canalitza mitjançant institucions microfinanceres als països en vies de desenvolupament; l’altre 20% es fa mitjançant inversions directes a projectes”, afirma Díaz. Les iniciatives han de passar un balanç ètic i social; també es busca que tinguin un doble impacte en l’economia i en la societat. La cooperativa està en procés de canviar un model basat en les microfinances amb l’objectiu de prioritzar el finançament de projectes relacionats amb àmbits com l’agricultura o les energies renovables. Per fer-ho, compta amb 34 oficines regionals gestionades per gent dels mateixos països: “Acompanyem els processos d’empoderament, però deixem tota la gestió en mans de les comunitats locals”, explica el cooperativista.

En el context actual de qüestionament del model tradicional, la banca i les finances ètiques creixen. “Exemples com Coop57 o Oikocredit demostren que cada vegada hi ha més gent que confia en aquest model, uns per apostar en projectes a casa nostra –Coop57– i nosaltres per donar suport a projectes de fora. I crec que cada cop hi confiarà més gent perquè es tracta d’un activisme que no exigeix cap sacrifici: només triar on dipositem els nostres estalvis”, conclou Díaz.

 

La banca espanyola i les inversions a la indústria militar

10.500 milions d’euros. Aquest va ser el benefici dels integrants de l’AEB i la CECA –Santander, BBVA, Popular, Sabadell, Caixabank i Bankia– l’any 2014, xifra que suposa un augment d’un 27% respecte als guanys de 2013.

Per a les entitats bancàries, les inversions són el pilar bàsic per a l’obtenció de beneficis. Una de les principals diferències entre la banca ètica i la tradicional és la reflexió al voltant dels negocis que finança. “Un dels fets que va motivar el desenvolupament de la banca ètica va ser la relació entre la banca tradicional i les empreses d’armament”, comenta David Díaz, membre d’Oikocredit.

Banca Armada és una iniciativa de sensibilització i denúncia de les entitats financeres que participen en indústries militars. Al seu informe número 20, que actualitza les dades fins al 2013, es destaca que la banca espanyola ha invertit 7.238 milions d’euros en les companyies armamentístiques. Les entitats capdavanteres van ser el BBVA, el Banc Santander i Bankia, amb unes xifres aproximades de 3.626, 1.724 i 392 milions d’euros respectivament Entre les empreses que van rebre finançament, trobem l’omnipresent Indra, Instalaza –dedicada a la producció de material per a cossos d’infanteria– o la constructora de naus de guerra Navantia.

*Article publicat a la Directa núm. 393

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: