Estenent la cultura transformadora al País Valencià

Creada a Catalunya l’any 2008, la Xarxa de Biblioteques Socials ja suma nou centres a Castelló i València
11/11/2014

El Cabanyal, Sants, el Poble-sec, Benimaclet... La connexió València-Barcelona torna a funcionar, aquest cop, gràcies al treball conjunt de les biblioteques socials del nord i el sud del riu Sénia. La Xarxa de Biblioteques Socials (XBS) es va crear a Catalunya durant el 2008 i, des d’aleshores, s’ha anat estenent fins a arribar al País Valencià, on ara agafa embranzida. El projecte està representat a ciutats com Castelló, Berga o Gramenet del Besòs, però la seva activitat principal es concentra a Barcelona i, cada cop amb més força, a València. Entre les dues ciutats, sumen disset de les vora vint biblioteques que formen part de la xarxa.

Els espais coincideixen a prioritzar la socialització i la participació i se centren en obres que consideren invisibilitzades als equipaments públics

“Més enllà de compartir un catàleg col·lectiu accessible a través d’Internet, volem oferir, mitjançant els fons disponibles i els espais on estan ubicats, formes alternatives d’apropar-se a la lectura, especialment a la lectura de textos útils per a la transformació social”. Aquest és l’objectiu principal de la XBS. El projecte va néixer fruit de la trobada entre diferents persones relacionades amb les biblioteques dels moviments socials. Amb el pas del temps, la xarxa es va anar enfortint fins a arribar als prop de vint fons que ara en formen part. El requisit indispensable per pertànyer-hi: que la biblioteca estigui associada a un moviment social i que el seu funcionament sigui autogestionat.

Del marge a la xarxa

A la capital del Túria, una biblioteca social destaca respecte a les altres per la seva implicació amb la XBS. Al cor del barri del Carme, al carrer Palma, trobem l’Ateneu Anarquista Al Margen, que funciona des de fa 28 anys. L’espai de l’entrada queda separat de la biblioteca per una barra que també fa la funció de cuina. Al fons, en un cubicle ple de documents perfectament organitzats, trobem Álvaro, una de les persones responsables de la Biblioteca Anarquista Al Margen (BAAM). “A València, no hi havia una gran tradició de biblioteques socials i vam ser els primers a començar aquest tipus de projecte el 2010”, afirma. “Ens centrem en les obres invisibilitzades. Segons les nostres dades, un 60% del nostre catàleg no es pot trobar a les biblioteques públiques, percentatge que arriba fins al 70% quan parlem de les universitàries”.

“No es tracta d’oferir un servei, sinó de buscar la implicació de la comunitat lectora”, explica Álvaro, una de les persones responsables de la Biblioteca Anarquista Al Margen

Coneix bé del que parla: Álvaro és diplomat en biblioteconomia i documentació i és una de les poques persones de la xarxa a València que té aquests coneixements tècnics específics. Tot i això, fuig de les comparacions: “No volem ser biblioteques convencionals. No reivindiquem la necessitat d’un bon servei públic, sinó que treballem d’acord amb els nostres principis, interessos i necessitats, en un procés obert a la participació. No es tracta d’oferir un servei, sinó de buscar la implicació de la comunitat lectora”.

El nucli dur de la XBS a València el formen la BAAM, la biblioteca Contrabando del Cabanyal i la Biblioteca Anarquista de l’Horta (BAH) a Benimaclet. “La BAAM és l’espai des d’on s’ha promogut més la xarxa a València”, coincideixen les persones dels diferents col·lectius.

Contra el bàndol comercial

“El Cabanyal té dos vessants, la façana al mar –on vivien els pescadors– i els carrers interiors, on hi havia els tallers. En un barri que sempre ha sigut pobre, el contraban era una escena quotidiana. Especialment el tràfic de tabac es produïa en aquells tallers. També juguem amb la idea del bàndol contrari”. La biblioteca Contrabando va començar la seva activitat el 2012 al barri del Cabanyal. En un barri afectat per la incessant pressió urbanística dels successius governs municipals del PP, al número 57 del carrer Barraca, trobem l’Ateneu Llibertari del Cabanyal, que, a més de Contrabando, també allotja Ràdio Malva, una de les ràdios lliures més actives de la ciutat.

“El que ens diferencia de les biblioteques públiques és, bàsicament, el contingut de les obres. Això i el fet que, en una biblioteca convencional, els usuaris no poden decidir el tipus d’organització ni de continguts amb els quals es treballa. Per nosaltres, és el contrari. Es tracta de trencar la barrera que ens separa de l’usuari”, diuen Àlex i Marta, les persones que es fan càrrec de la iniciativa. A més, els espais també serveixen com a centres de documentació dels moviments socials: “Documentem les lluites com una manera d’aproximar-nos a elles perquè, al cap i a la fi, podem ser persones actives en la construcció de coneixement”, asseguren.

En aquest sentit, des de Contrabando treballen plegades amb la biblioteca de l’Horta per preparar una ruta en bicicleta per les principals cases okupes de València –actuals i del passat– el 22 de novembre. Tot coincidint amb el 25è aniversari de la primera okupació al cap i casal. En la mateixa línia, les dues biblioteques van organitzar les jornades Llig i Lluita els dies 2 i 4 d’octubre.

Al barri de Benimaclet, just a la frontera artificial que genera la ronda nord amb l’horta d’Alboraia, es troba el Centre Social Okupat Anarquista l’Horta. La casa i els terrenys, buits després de l’esclat de la bambolla immobiliària, s’han reconvertit en la mateixa horta que formaven originàriament; aquest cop, però, en un règim d’autogestió. Aquest indret acull la Biblioteca Anarquista de l’Horta des dels seus inicis, a finals de 2013.

El seu objectiu és, un cop més, polític. “Socialitzar la lectura és necessari. La revolució real està a les ments i, si no es cultiven, no n’hi podrà haver cap. És important que la gent del barri tingui un espai on puga socialitzar allò que llegeix i puga formar-se”, comenta el col·lectiu. La intenció és crear un grup de lectura, però també aprofitar el potencial dels horts a l’hora d’atreure gent cap a la biblioteca. “Diàriament, moltes persones passen per allí. Poder arribar a elles seria fantàstic”, comenten.

Les biblioteques socials impulsen un altre tipus de coneixement, normalment generat des de la base. Per les participants, “és important donar suport a les editorials que tenen un caràcter emancipador, generar un espai on la gent puga trobar el que no trobaria a una biblioteca convencional. I no es poden trobar perquè aquests llibres estan fora dels circuits comercials o perquè el seu contingut incomoda les institucions”. Així, es respon a una doble funció: defensar l’autoorganització davant el poc interès amb què les administracions públiques i el mercat cultural reben alguns temes i, alhora, difondre obres amb un alt component transformador. És a dir, generar una xarxa que resulta molt necessària en una València àvida de canvis.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: