“Les esterilitzacions forçades van ser un genocidi encobert”

Obdulia Guevara, activista peruana pels drets sexuals i reproductius
17/11/2015

La Defensoria del Poble del Perú estima que 300.000 dones indígenes van ser esterilitzades entre els anys 1996 i 2000. Sota l’eufemístic nom de Programa de Planificació Familiar, el govern d’Alberto Fujimori va intentar avortar el desenvolupament d’aquestes comunitats on s’ubicava part de la resistència civil al seu règim autoritari. Obdulia Guevara, que aleshores havia complert la majoria d’edat, va conèixer de primera mà aquest pla sanitari, arran del qual milers de dones van morir i altres continuen patint greus seqüeles físiques i psicològiques. Representant de l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMBHA), situada a la regió andina de Piura, Guevara fa dècades que lluita perquè es conegui la veritat d’una operació per la qual ningú no ha rendit comptes davant la justícia. Tot i les amenaces, que l’han obligat a romandre fora del Perú, treballa per atendre les dones afectades mentre segueix a l’espera que Fujimori i la resta de responsables d’aquell crim de lesa humanitat s’asseguin davant dels tribunals.

Quan et vas assabentar de l’existència del pla amb què el govern Fujimori va esterilitzar milers de dones indígenes?

Va ser a principis dels 90, després d’involucrar-me en el col·lectiu de dones de Quispampa i, més tard, a l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMBHA), de la qual vaig ser responsable d’organització el 2006. Ja aleshores, sabíem que les ràdios locals i altres mitjans promovien les campanyes d’esterilització a la regió. A les dones, se’ls deia que, si no hi accedien, es quedarien sense ajuda mèdica, alimentació ni suport als seus fills.

S’utilitzava la coacció per convèncer-les?

També s’aprofitava que la majoria ignoraven els efectes d’aquests festivals d’AQV (Anticoncepció Quirúrgica Voluntària). Cal recordar que part de la població indígena és semianalfabeta, d’aquí que l’esterilització es va fer enganyant a les dones i sense el seu consentiment.

El Programa de Planificació Familiar, que és com va definir-lo el govern Fujimori, es va desplegar entre els anys 1996 i 2000. Quin abast va tenir?

Segons l’informe de l’actual ministra de la Dona, Marcela Huaita, i de la Defensoria del Poble, prop de 300.000 dones van resultar afectades, a part dels 10.000 homes als quals es va practicar la vasectomia. Aquesta estimació sorgeix de les mateixes dones esterilitzades i de la recerca iniciada fa divuit anys, en què s’observa que el programa va abraçar el conjunt de les àrees rurals del país. No sols Cusco o Piura, on està més documentat: va cobrir les 24 regions del Perú, ho ha comprovat la fiscal a partir dels diferents informes mèdics.

Fins ara no s’han pogut encarrilar les denúncies?

El 1998 es van cursar les primeres, però van ser arxivades ràpidament. Després, se’n van formular de noves el 2002, quan, davant l’intent de Fujimori d’optar a la reelecció, algunes comunitats van aixecar la veu. I n’hi va tornar a haver durant els mandats d’Alejandro Toledo i Alan García, que no van esclarir els fets. Amb Ollanta Humala, semblava que les nostres reivindicacions s’atendrien, perquè s’hi havia compromès, però se les va apropiar amb finalitats electorals: no ha avançat en res.

Quins interessos poden evitar-ho?

Ara, hem sabut que els diners d’aquell programa van sortir del Banc Mundial, amb el suport dels Estats Units, que van ajudar Fujimori a presentar el pla sota la coartada de controlar la demografia i eradicar l’analfabetisme. Humala és conscient de la influència que van jugar els organismes internacionals i per això prefereix no buscar culpables ni reconèixer com es va finançar. Hem de ser les comunitats qui busquem la reparació fora del Perú. Activistes com jo hem rebut amenaces per fer-ho.

Després de tot, a què atribueixes aquell pla?

L’objectiu era reprimir les comunitats i evitar que poguéssim mantenir la nostra cultura i identitat quítxua o aimara... El ministre de Salut de Fujimori, Alejandro Aguinaga, havia afirmat que érem incapaços de fer progressar el país. Per tant, es tractava d’extirpar una població dissident i, d’aquesta manera, aplanar el camí per a la posterior entrada de les transnacionals extractives, com hem comprovat després.

Quines seqüeles n’han quedat?

Moltes dones van contraure càncer i altres malalties, les quals no tenen centres de salut on tractar-se. A més, la majoria han hagut de renunciar a treballar al camp i pateixen greus trastorns psicològics. Pensem que se’ls deia que l’esterilització era reversible i, després, han vist que no han pogut satisfer el desig de ser mares. Allò va ser un genocidi encobert.

Creus que la mobilització social tindrà resultat?

Des d’AMBHA treballem per acompanyar les dones afectades, si bé els mitjans de què disposem són molt limitats. En paral·lel, intentem que testifiquin a fi que els metges que van participar en les esterilitzacions –i els polítics que els van manar fer-ho– siguin encausats. Lluitarem perquè hi hagi veritat, justícia i una reparació efectiva per a totes les víctimes d’aquella massacre.

* Publicat a la Directa, número 396

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: