Excursionisme, medi natural i memòria històrica

La federació excursionista UGEL celebra cinc anys promovent alternatives al fenomen dels ‘runners’ i a la mercantilització dels espais del medi natural i de muntanya
15/11/2017

Al llarg de les últimes setmanes s’ha popularitzat la consigna Els carrers seran sempre nostres. El lema el podríem extrapolar a l’àmbit muntanyenc, als camins, rius i prats del medi natural que ens envolta. Tot i que alguns d’aquests indrets formen part de propietats privades, des de sempre se n’ha fet ús, sigui per poder travessar-los i anar d’un lloc a un altre, conrear-los o recollir els seus fruits amb la pràctica de la silvicultura. La natura permet, sovint, un espai de desconnexió gràcies a la contemplació de la bellesa inherent del medi. Quelcom necessari avui en dia, tenint en compte que més de la meitat de persones del territori viuen concentrades en grans i bullicioses ciutats, tot fent feines sedentàries.

El Graner, masia de Castellnou de Bages, que va ser punt d’enllaç i base guerrillera


Més recentment, s’ha de sumar en aquests hàbits el sorgiment i l’expansió de tendències i modes que persegueixen una vida sana, articulant models d’oci que se serveixen del medi natural per dur a terme aquesta desconnexió. També hi juguen un rol destacat les activitats de preservació, sobretot en la conservació d’entorns integrats en el medi que alhora tenen un valor històric, i amb l’objectiu de conservar-los per no perdre la memòria social. En aquesta cerca d’aire pur, contemplació i tranquil·litat lligada a valors socials pren força la pràctica de l’excursionisme. Amb aquest reportatge us volem presentar una de les entitats que cerquen, en la pràctica d’aquest esport, l’essència primària de relacionar la persona amb el medi.
 

Cinc anys de valors llibertaris

Aquest 2017 s’ha celebrat el cinquè aniversari del naixement de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), sorgida el 2012 amb la intenció de federar els grups muntanyencs Penya Muntanyera Llibertària (Sant Feliu de Llobregat), Creu Negra Duatlètica (Torelló) i Grup de Muntanya El Grillo (Cornellà de Llobregat), més tard anomenat Grup Excursionista Montbaig. Posteriorment, també s’hi han sumat altres entitats del territori, com El Piolet de Sabadell, Els Mussols de Terrassa i l’Agrupació Serra Litoral de Premià de Mar. “Per poder créixer necessitàvem una assegurança que garantís la seguretat a la muntanya de les nostres membres”, explica el secretari de l’associació, Avelino Igual: “Creiem que a partir d’aquest any vinent començarem a créixer i que, en un futur no llunyà, més grups excursionistes se sumaran al projecte. Aquesta era una de les assignatures que teníem pendents des de l’UGEL”, afirma optimista.

I que vol fer-ho amb respecte absolut, anant més enllà de la part purament ociosa i/o esportiva de la pràctica, per retornar als seus valors més intrínsecs i promoure la col·laboració envers la competitivitat i rivalitat i deslliurar el medi d’aquesta explotació mercantilitzada.

Darrera edició de la Guerrilla Trail, al Bages / UGEL


Un dels pilars de l’associació és aportar els valors anarquistes al món de l’excursionisme, resseguint la influència dels ateneus llibertaris de principis de segle xx, pioners a vincular l’excursionisme i els ideals llibertaris. En especial, cal mencionar el grup excursionista i naturista Sol y vida, creat a l’Ateneu del Clot el 1927 i on Joan Padreny va intentar portar a la pràctica els postulats del seu llibre Necesidad del excursionismo y sus influencias libertarias en los individuos y en los pueblos. Sol y vida va participar en l’assemblea fundacional de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) plantejant com promoure la comunicació i la propaganda mitjançant excursions entre poble i poble.
 

Seguint les passes de la guerrilla

L’altre gran objectiu de l’entitat és promoure la memòria històrica i fer prendre consciència de la importància de conèixer el territori, no només per poder respectar el medi, sinó també per no oblidar el seu passat. Per aquest motiu, des de l’UGEL treballen en el projecte de visibilitzar i senyalitzar el GR-179 o Ruta dels Maquis, que ressegueix les ubicacions on van transcórrer la lluita subversiva de la guerrilla contra el franquisme. Una feina que no ha estat fàcil.

Des de l’UGEL treballen per visibilitzar i senyalitzar la Ruta dels Maquis

Han estat necessàries diverses reunions amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que és qui gestiona i marca els senders de llarg recorregut, com és el cas del GR-179. Un cop debatut, finalment han concedit a l’UGEL la gestió del traçat i la seva senyalització, segons ens explica Igual: “Tot i que ha sigut una mica estrany perquè som una anomalia, ja que som l’única entitat excursionista que no pertanyem a la FEEC, finalment després d’asseure’ns i parlar-ho, hem arribat a un acord”, explica. I afegeix que “ara ja tenim tots els dossiers tècnics de com fer aquest procés, i des del 4 de novembre d’enguany coordinem els grups que s’encarregaran de tirar endavant la senyalització”. Reconeix que serà un procés lent i costós, hauran de parlar amb totes les propietats per on passa el camí al llarg de 150 quilòmetres i després faran la senyalització. La tasca ja està encarrilada. El passat mes d’octubre, durant la celebració del cinquè aniversari de l’UGEL, es va col·locar la placa del quilòmetre 0 del GR a Can Casassaies, masia del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

El mes d’octubre es va col·locar la placa del km 0 a Can Casassaies, al Pont de Vilomara

En paral·lel a aquest projecte també hi ha altres idees per a l’any vinent: “Volem crear un centre d’interpretació del GR on avui en dia hi ha el Museu dels Maquis de Castellnou de Bages, que en l’actualitat gestiona l’Ajuntament. Ens hi volem reunir per donar més contingut a l’espai, amb xerrades, guiatges i presentacions de llibres”, afegeix Igual.
 

Mercantilització de l’espai natural

Un front reivindicatiu que remarquen des de l’UGEL és vetllar perquè l’accés a la muntanya i als seus recursos no es mercantilitzi i alhora fer front a la sobreexplotació. Tant la FEEC com altres entitats excursionistes arrelades al territori coincideixen a apuntar que aquestes problemàtiques tenen molt a veure amb el creixement de les curses de muntanya o ultra trails, que són majoritàriament iniciatives privades de caràcter comercial.

Imatge de grup de la federació excursionista llibertària


Es tracta d’un tipus de cursa que s’ha popularitzat com a conseqüència del fenomen mediatitzat dels runners. Són promogudes i gestionades –la gran majoria– per marques d’equipament de muntanya, que fan alhora d’espònsors. Alguns exemples són la Salomon Ultra Pirineus, la Barcelona Trail Races –que promociona la marca noruega Helly Hansen– o el Gran Trail TrangoWorld Aneto. A més, són curses amb inscripcions que suposen una despesa d’un euro per quilòmetre, és a dir, una cursa de 100 quilòmetres equivaldrà a desembutxacar 100 euros. No obstant això, segons la categoria de l’esdeveniment i extres, com l’assegurança de cancel·lació, els imports d’inscripció poden ser més elevats.

Un altre greuge d’aquestes curses és que solen passar per parcs naturals i espais protegits, i, per tant, massifiquen i alteren un medi que, ja de per si, té un equilibri prou fràgil. També esdevé un problema les deixalles que moltes participants abandonen pel camí sense ser conscients de les conseqüències sobre el medi. Això segueix passant, tot i que des de l’organització de les curses es penalitza amb la desqualificació de les participants que no recullin la brossa. L’extensió en quilòmetres i l’elevat nombre de participants fa que controlar-ho no sigui una tasca fàcil.

La inscripció a una gran cursa comercial suposa una despesa d’un euro per quilòmetre

Per mostrar que es poden fer curses des d’una altra perspectiva i amb valors associats, el passat mes d’octubre la UGEL va organitzar la Guerrilla Trail, a Castellnou de Bages. Sota el lema Esport, cultura i solidaritat, aquesta cursa de muntanya es diferencia per la inscripció gratuïta –les participants poden fer aportacions de menjar al banc d’aliments del territori– i, sobretot, en el fet que no es tracta d’una cursa competitiva. En aquest àmbit d’iniciatives, també destaca el circuit de les punk trails que es fan a diferents municipis del Bages, on des de l’organització, creada per voluntàries, es deixa ben clar que es tracta “d’anar a fer la cabra per la muntanya i passar-ho bé”.

La cursa ‘Esport, cultura i solidaritat’ es diferencia per la inscripció gratuïta

Relacionat amb tot això, i per potenciar una perspectiva d’aquests esdeveniments més compromesa amb el medi natural, la FEEC, la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya (FCOC), Moixeró Trail, les diputacions de Girona i Barcelona i altres entitats han creat enguany el Codi de bones pràctiques en l’organització i celebració de curses i marxes per muntanya.
 

Prudència i educació ambiental

La massificació ha suposat l’arribada per primer cop a la muntanya de moltes persones sense coneixement de l’entorn i no educades en com conviure-hi –en saber-lo entendre i preveure–, que van a la muntanya sense prendre les mesures necessàries. La conseqüència: moltes excursions o rutes que poden semblar inofensives acaben sent un autèntic infern, especialment si no es calibren correctament les inclemències meteorològiques o no es porta l’equipació adequada. Segons fonts del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat de Catalunya (GRAE), entre els anys 2010 i 2016 es van portar a terme un total de 2.259 rescats d’excursionistes, el que suposa un 48,7% del total de sortides que fa aquest cos especialitzat. Tot i que no hi ha estadístiques de les causes concretes de cada rescat, principalment es tracta de desorientació per no conèixer bé el territori i problemes d’equipament, que en molts casos desencadenen hipotèrmies i obliguen a passar la nit al ras.

 

---------------------------------------
La Pastora, formacions per viure la natura

Treballar en l’àmbit de l’educació ambiental perquè les persones prenguin consciència abans de fer activitats a la natura és el propòsit de La Pastora Cooperativa, un projecte amb seu al municipi de Vallibona, a la comarca dels Ports (Castelló).

L’elecció del nom no és casual. Teresa Pla Meseguer, més coneguda com La Pastora, va ser una popular maqui nascuda al mateix poble el 1917.

Josep Beltran, un dels socis del projecte, ens explica més sobre la seva tasca: “La nostra intenció és que tant els visitants com els habitants locals siguin participants actius del procés d’educació, que ajudarà a interpretar millor les condicions ambientals i socials d’aquest territori”. Aquesta educació es fa a través de l’alberg o escola de natura, que acull públic familiar i grups, però a la llarga tenen la intenció de portar aquest programa educatiu a les escoles. A mitjà termini, segons Beltran, això permetrà “un model turístic responsable que pose en valor el patrimoni cultural i natural de la zona, seguint, a més, criteris com el consum responsable i el respecte per allò que ens envolta”.

*Article publicat originalment a la 'Directa' 442

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: