Internacional

“Els feixistes han deixat el ‘triburbanisme’ i ara es fan passar per bons xicots”

Parlem amb Sara i Omar, membres de l’Assemblea Antifeixista d’Alcalá de Henares i del Col·lectiu Obrer de l’Est, respectivament, sobre la problemàtica feixista a la comarca madrilenya de l'Henares, feu d'España 2000
Sara i Omar, antifeixistes de l'Henares
Jordi Navarro

A voltes, els primers municipis que paguen el centralisme de Madrid són els que hi estan més a prop. A banda de l'Hogar Social Ramiro Lesdesma (HSM), el Madrid antifeixista té un altre front obert a la ribera del riu Henares: la representació i consolidació institucional d’España 2000, un partit d’ultradreta amb polítiques xenòfobes (o de “prioritat nacional”, tal com defineix la formació amb el seu llenguatge).

En aquest municipi, a les eleccions de 2011, la formació España 2000, liderada per Rafael Ripoll, va obtenir 4.541 vots (5,18%) davant els 5.214 (5,82%) que va assolir enguany a les municipals de maig. Un augment de 673 vots. Curiosament, a les darreres municipals de 2015, no es presentava cap candidatura de Democracia Nacional (DN) a l’Ajuntament d’Alcalá de Henares, tot i que el partit neonazi té la seva seu a la població. L’any 2011, DN va obtenir un total de 671 vots (0,77%).

A San Fernando de Henares, parlem amb Sara i Omar, membres de l’Assemblea Antifeixista d’Alcalá de Henares i del Col·lectiu Obrer de l’Est, respectivament. Ambdues militants són a la trinxera contra el feixisme a la comarca de l’Henares. L’any 2014, van ser testimonis de l’assalt policial contra la seu del Partit Comunista al centre social 13 Rosas, així com dels atacs feixistes que es van produir durant les festes de San Fernando de Henares l’any passat, entre d’altres. Cada cinc minuts, la conversa s’interromp pel soroll ensordidor del vol descendent dels avions que aterren a l’aeroport Barajas-Adolfo Suárez.

Per més informació sobre la ultradreta a Madrid i a la comarca de l'Henares, el número 391 de la Directa en paper inclou un reportatge extens sobre el tema, complementat per aquesta entrevista.
 

Com s'organitza l’antifeixisme a la comarca de l’Henares?

S- Hi ha nuclis antifeixistes a cada municipi, a excepció de Coslada i San Fernando perquè la proximitat fa que l’àmbit d’actuació sigui només un. A escala comarcal, s’ha reprès el projecte de la Coordinadora Antifeixista de l’Henares. En l'àmbit regional, la Coordinadora Antifeixista d'Alcalá està integrada a la de Madrid, però la resta de col·lectius no. Com que tots ells són municipis perifèrics, la zona queda força abandonada, tot i que és l'indret on el feixisme és més present, tant al carrer com a les institucions.

 

Quins vincles heu identificat entre el feixisme de carrer i l’institucional?

S- La majoria són persones amb un historial d’agressions conegut. Rafael Ripoll era molt conegut a la seva època juvenil. Ara, tenen més cura de la seva imatge. Un cop a les institucions, abandonen l’estètica, vigilen què fan al carrer i qui els pot identificar. És difícil relacionar-los amb agressions.

O- En el cas de San Fernando, quan España 2000 es va presentar a les eleccions municipals d’enguany, vam fer pública una campanya que identificava amb imatges els nazis de tota la vida, que s’havien dedicat a contactar amb els Ultras Sur, que apallissaven pels barris i fins i tot tenien un grup de música RAC (Rock Anti-Comunista); i vam dir: “Aquests són els que ara van de demòcrates”. Han superat el tema de l’estètica triburbanista i ara es dediquen, per exemple, a fer menjadors socials només per a espanyols.

Seu d'España 2000 a Alcalá d'Henares, a la plaça Cervantes / Jordi Navarro

 

Entenc que fas referència a Españoles en Acción, l'ONG impulsada per España 2000.

O- Sí. És un fet decisiu per les condicions de la ribera de l’Henares: la part més industrialitzada de la comunitat de Madrid, on el moviment obrer ha estat més fort, on les taxes d’immigració han estat més elevades i on, ara, el discurs feixista és més permeable: manca feina perquè sobren migrants.

S- Que el seu discurs cali es tradueix en l'obtenció de representació institucional. A Alcalá, tenen la seu d’Españoles en Acción i, des d’allà, han focalitzat tota la seva acció a la comarca.
 

Quina ha estat l’evolució del feixisme a la comarca?

S- Als anys noranta, es va obrir La Bodega a Alcalá. Era un negoci vinculat a gent de Hammerskins i Blood & Honour, on també s’aplegaven membres d’Ultras Sur i el Frente Atlético. Qualsevol persona que passés per allà prop corria el risc de ser agredida.

Curiosament, La Bodega era a tocar de la comissaria d’Alcalá. I tothom sabia que era l’epicentre d’un munt d’agressions; que sortien de cacera des d’allà i, després, hi tornaven per celebrar-ho. Per a mi, és una prova més de la complicitat entre el feixisme i els cossos de seguretat de l’Estat. Cal recordar com el capitalisme utilitza el feixisme contra la joventut conscient i organitzada. Tenim l'Alfon empresonat per un muntatge policial i, alhora, hi ha nazis que han protagonitzat agressions amb arma blanca passejant pels carrers.

Democracia Nacional (DN) va tenir força impacte al començament. No fa tant, els militants de DN i España 2000 es barallaven entre ells i fins i tot es cremaven els cotxes! Si el pas d'España 2000 a les institucions va suposar un període de certa tranquil·litat als carrers, ara, la gent vinculada a l'HSM, com les Brigadas Alcalaínas –que mantenen vincles amb el Frente Atlético, els Ultras Sur i les Juventudes Canillejas–, sense arribar als nivells de violència de temps passats, tornen a sortir junts i més organitzats.

O- El cas de San Fernando és paradoxal. El feixisme s’havia caracteritzat per ser triburbanista, podies ensopegar amb grups de vint-i-cinc nazis al carrer, amb insults i agressions. Amb l’aparició d’España 2000, es produeix el relleu d’aquest feixisme més pinxo i de carrer. Es fan passar per bons xicots, parlen amb la gent gran, netegen el riu i coses així.
 

Quina influència ha tingut la presència militar a la comarca de l’Henares?

S- Després de la Guerra Civil, el règim de Franco concep Alcalá com la “ciutat de les presons i els convents”. I, amb l’arribada dels militars, sobretot de la Brigada de Paracaigudistes (BRIPAC), la influència ultra es va fer notar més encara.

O- Es van instaurar bases ianquis a Torrejón de Ardoz. La influència nord-americana va crear una cultura suburbana de rap, de gueto, que, si per un cantó era cultura molt ianqui, per l’altre, va fer que els joves s’organitzessin en bandes i fessin fora els feixistes de Torrejón. Des de fa vint anys, es pot dir que la presència de feixistes a Torrejón ha estat nul·la. Els han mantingut a ratlla gràcies a una cultura de barri, de gueto, de gent migrant, treballadora.

Omar i Sara, membres del Col·lectiu Obrer de l’Est i de l’Assemblea Antifeixista d’Alcalá de Henares, respectivament / Jordi Navarro

 

Per acabar, si bé el nivell de violència al carrer ha minvat, el cert és que, encara avui, les agressions feixistes a la ribera de l’Henares són notícia (dies abans de fer l’entrevista, es va produir una agressió homòfoba per part d’un grup de feixistes a un local d’Alcalá de Henares)

O- La llista d’agressions dels darrers deu anys és prou llarga. El 21 d’abril de 2007, l’extensió de la Coordinadora Antifeixista de Madrid a Coslada va convocar una manifestació a San Fernando de repulsa a les agressions feixistes que es produïen des del local La eñe. Un any abans, s’havien produït amenaces contra una professora de l’institut, que aleshores era portaveu del PSOE a San Fernando de Henares, perquè havia adoptat una nena nascuda a la Xina. Entre 2007 i 2008, entre d’altres agressions, els feixistes van deixar un noi en coma durant uns dies.

Del 2009 al 2011, augmenten les agressions als carrers de San Fernando i Coslada. Fins que va esclatar una gran baralla entre un grup de nazis i un altre d’antifeixistes –que es defensaven de l’agressió– en un centre comercial. A partir de llavors, la violència va minvar. Alguns nazis ho deixen córrer per les denúncies, d’altres perquè la seva vida és un desastre. Per cert, un feixista molt conegut que era militar es va suïcidar.

Després, arriba un temps de certa calma fins que, el 2014, es produeix l’agressió durant les festes de San Fernando, en què un grup de cinc persones va ser atacat per una trentena de neonazis, alguns fins i tot arribats des de Toledo. Enguany, hi han tornat: han cremat una paradeta de venda ambulant d’unes famílies migrants.

 

Teniu constància que s’hagin produït detencions?

O- Sí. En el cas de les festes de l’any passat, sí que en tenim perquè hi érem. Dos dies després de la detenció, ja tornaven a ser al carrer. Són gent que cada cap de setmana protagonitza provocacions i agressions.

 

Tot això que expliques, a San Fernando i Coslada. I, a Alcalá, tenim el cas del centre social 13 Rosas (seu del Partit Comunista Espanyol a Alcalá de Henares)

S- Va ser una agressió molt menys greu que les de San Fernando. La van escometre en acabar la presentació de la plataforma per l’absolució del centre 13 Rosas (el 15 de febrer de 2014, agents de la Policia Nacional van accedir al centre per la força, el van registrar i van detenir dues persones). Un grup de feixistes s'esperava a fora i, quan una companya va sortir del local on es va dur a terme l’assemblea, la van atacar.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: