Internacional

Feleknas Uca: "Tinc la bossa preparada a l'habitació per quan vinguin a buscar-me"

Entrevistem la diputada del partit prokurd HDP al Parlament turc Feleknas Uca. La representant política iazidita parla, entre d'altres, de la persecució que ha viscut la seva formació arran del cop d'estat fallit
Uca és una de les poques diputades del partit que, encara, no ha estat detinguda per la policia turca
Carla Giro
22/12/2016

Mirada penetrant i una presència que impregna tota la sala. Durant la seva breu estada a Barcelona i enmig d'una agenda mil·limetrada de compromisos mediàtics i institucionals, Feleknas Uca, diputada iazidita del partit prokurd HDP a Ankara, troba un forat per conversar amb la Directa a la seu del CIEMEN. Uca és una de les poques diputades del partit que, encara, no ha estat detinguda per la policia turca en el marc de l'onada repressiva del govern de l'AKP, després del fallit cop d'estat del 15 de juliol. Tot i així, explica que el proper dia 2 de febrer està citada en un judici a Turquia, acusada per la fiscalia de col·laboració amb una organització armada. Li demanen entre set i quinze anys de presó per la suma de diverses declaracions en què critica i rebutja la política i l'ofensiva militar turca contra els kurds.


Què vol dir avui dia ser iazidita a Turquia i Síria?

"Ser iazidita vol dir fugir i sobreviure com a poble a persecucions religioses i fins a 73 genocidis al llarg de la nostra història mil·lenària"

Els iazidites són la comunitat religiosa més antiga de Mesopotàmia. Ser iazidita vol dir fugir i sobreviure com a poble a persecucions religioses i fins a 73 genocidis al llarg de la nostra història mil·lenària. La darrera va ser comesa pel Daesh [nom despectiu per a l'Estat Islàmic o ISIS] amb l'ocupació del massís del Sinjar, l'agost del 2014. Va haver-hi milers de persones assassinades, moltes que van morir per la deshidratació i la calor extrema, d'entre 45 i 50 graus, del desert. Va haver-hi 450.000 desplaçades i 7.000 dones van ser venudes diverses vegades el mateix dia com a esclaves sexuals als basars de Mosul, Raqqa i de països com Qatar o Aràbia Saudita.


Has criticat que Turquia aplica una jerarquia en les condicions de les refugiades allotjades, segons la seva religió i/o procedència. Com s'expressa, a la pràctica, aquesta discriminació?

Turquia està allotjant tres milions de persones dins del seu territori. Però cal dir que, tot i que Erdogan i l'AKP s'omplin la boca de solidaritat, tan sols estan participant del negoci de les refugiades amb Europa, ja que el gruix de l'assistència a aquestes persones està arribant, sobretot, a través d'administracions municipals, ONGs i associacions. D'altra banda, estan negant l'existència a les refugiades iazidites, que no tenen el mateix accés a condicions que els àrabs, ni estatus de refugiades, ni empadronament, ni drets com l'assistència sanitària. En els formularis reglamentaris del govern turc, per demanar l'estatus de refugiat es sol·licita escollir una opció a la casella de Religió. Hi ha dues opcions: Islam o Altres. La política de refugiades de Turquia pot il·lustrar-se amb casos com el de la ciutat de Maras, que està sent repoblada pel govern amb refugiats salafistes sirians, trencant tota la cohesió social.


Quina situació es viu als municipis del Kurdistan turc intervinguts?

"Els seguiments, vigilàncies, detencions o registres són pràctiques diàries a qualsevol carrer d'aquests municipis"

Mitjançant els decrets d'emergència i l'estat d'excepció imposat per l'AKP, 43 alcaldies del BDP [partit de la zona kurda del sud-est de Turquia integrat a l'HDP] han estat intervingudes per la policia turca. Seixanta alcaldes i alcaldesses dels municipis han estat detingudes i substituïdes per funcionaris de l'Estat turc i s'ha acomiadat i renovat tota la plantilla de funcionaris que hi treballava. Després d'accedir al càrrec, el primer que han fet els nous funcionaris ha estat suprimir els projectes municipals de l'HDP destinats a polítiques culturals, lingüístiques i de gènere. Avui dia, és difícil diferenciar un ajuntament d'una comissaria. Assistim de nou a la militarització dels municipis kurds, amb centenars de policies antidisturbis pels carrers, tanquetes amb canons d'aigua i grups especials d'intervenció policial fortament armats. Els seguiments, vigilàncies, detencions o registres són pràctiques diàries a qualsevol carrer d'aquests municipis.


Per què sorgeix l'HDP?

L'AKP del president Erdogan representa l'immobilisme i la uniformitat que expressa la constitució turca. Una pàtria, un poble, una llengua. Per la seva banda, l'objectiu de l'HDP és defensar i reflectir la diversitat que en realitat hi ha a Turquia. El partit està integrat per dones i homes de múltiples identitats, religions i ètnies. Hi ha iazidites, cristians, àrabs, turcs, kurds, dones amb vel integral, i també dels moviments LGBTI... L'HDP és l'alternativa per a Turquia.


Per això és tan temut per Erdogan?

Hem tingut èxit electoral, hem superat l'exigent llindar del 10% dels vots totals a les dues darreres eleccions parlamentàries turques, i a ciutats com Diyarbakir hem aconseguit 11 representats enfront de tan sols un de l'AKP. Erdogan ho veu com una amenaça i, sota la bandera de la lluita contra el terrorisme, intenta suprimir-nos políticament.

"Erdogan, sota la bandera de la lluita contra el terrorisme, intenta suprimir-nos políticament" / Carla Giro


Com s'integren les decisions de les bases en la lògica de l'HDP?

Estem en contacte i organitzem constantment congressos de joves i dones, que representen gran part del gruix de la nostra base social. Ens basem en una activitat amb molt de carrer i diplomàcia; visitem cases, comerços locals, barris i escoltem les demandes de la societat civil i les entitats. També expliquem i compartim problemàtiques perquè la gent vulgui implicar-se i militar en el partit. Tot i així, ara treballem en la reconstrucció de ciutats com Sur, Nusaybin o Yüksekova, que han quedat greument afectades pels bombardejos de l'exèrcit turc.


I com afecta les organitzacions i moviments de base kurds que els seus municipis hagin estat intervinguts pel govern d'Ankara?

Els ajuntaments ja no pertanyen al poble, s'ha suprimit el dret a les manifestacions i s'han prohibit fins a 370 cooperatives, associacions i entitats mitjançant els decrets de l'estat d'excepció

Negativament és clar, ja que la repressió és molt forta. Estem assistint a un cop d'estat civil. Els ajuntaments ja no pertanyen al poble, s'ha suprimit el dret a les manifestacions i s'han prohibit fins a 370 cooperatives, associacions i entitats mitjançant els decrets de l'estat d'excepció. Col·lectius com Jinha, la primera agència de notícies feminista feta per dones a tot Orient Mitjà, o el Congrés de dones lliures (KJA) han estat clausurats i algunes de les seves membres detingudes.


Hi ha un atac contra les dones?

L'AKP sap que les dones kurdes estan organitzades i compromeses des de fa anys en múltiples àmbits i espectres de la societat, vertebrant moviments socials i polítics. I això suposa una amenaça. Per això, aquesta repressió constant i la desarticulació ininterrompuda d'organitzacions i eines de treball de les dones.

"A Turquia les dones no decideixen, decideix el president i els seus ministres" / Carla Giro


Tenen alguna cosa a veure les polítiques de la darrera dècada de l'AKP amb l'alta taxa de feminicidis i violència contra dones i minories LGBTI?

A Turquia les dones no decideixen, decideix el president i els seus ministres. Veus normal que un president estigui fent declaracions per a què les mares tinguin tres fills? O que vagi a visitar botiguers d'Ankara i els hi digui que deixin de comercialitzar roba de dona que resulta molt atrevida? O que digui que una dona no hauria de riure en públic? Hi ha hagut una islamització en les polítiques de gènere en els darrers anys, però el gir conservador i la pressió s'ha incrementat sobretot des del 15 de juliol. Entre d'altres, parlem d'un partit que tan sols té una dona ministra al seu govern.


Recentment, la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) va dir que l'empresonament i desarticulació de l'HDP no deixava al poble kurd cap més sortida que les armes. En l'actual situació, quin camí es pren per seguir lluitant?

"Ens interessa el paper precursor i negociador del poble català i la seva lluita fins a la conquesta dels seus drets"

Nosaltres lluitarem per la pau fins a l'últim diputat que ens quedi. És una postura que no pot canviar. Prenem com a referència la declaració d'Abdülah Öcalan en les converses de pau amb el Govern turc: "les armes no poden acabar amb aquest conflicte". Erdogan ho sap i per això va afirmar fa uns anys davant la UE que "el camí cap a la pau passa per Diyarbakir". Fins al 2015 no va haver-hi sang, però ara tot ha vingut de nou fruit de les seves polítiques contra els kurds i una crisi a tots nivells: política, econòmica i europea. Només signant el tractat de pau que Turquia va deixar en standby a sobre de la taula, l'any 2013, la guerra s'acabaria en tan sols sis mesos. I perquè volem que sigui un procés pacífic, seguim amb interès els processos que s'han donat a Colòmbia o aquí, a Catalunya. Ens interessa el paper precursor i negociador del poble català i la seva lluita fins a la conquesta dels seus drets.


Com estàs vivint la teva situació?

Estic bé, tot i que cansada física i psicològicament. Ja gairebé no dormo a les nits. Estem amb el neguit de rebre una trucada avisant-nos que la policia turca ha detingut algun company del partit. O bé que vinguin a per mi. Tinc la bossa preparada a l'habitació per a quan vinguin a buscar-me. Estem patint i pagant una alta factura. A més de les detencions, hem patit nombrosos atacs a les nostres seus, fruit del rebrot de la violència a la societat i l'increment de moviments fonamentalistes i ultra nacionalistes turcs. Però tenim esperança i resistència. Encara que l'Estat turc incrementi la violència, estàvem, estem i estarem.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: