Drets

El Festivern obre el debat sobre les agressions masclistes als festivals alternatius

En la dotzena edició, s'han posat en marxa diverses mesures per actuar contra les violències masclistes, però col·lectius feministes i diverses persones han denunciat l'actitud policial enfront dels casos d'agressió ocorreguts durant el festival
Durant els tres últims dies de l'any 2016, el Festivern va aplegar més de 10.000 persones a Tavernes de la Valldigna
Festivern
16/01/2017

L'any 2004 va nàixer el festival d'hivern de les comarques centrals valencianes, més conegut com a Festivern, per oferir una alternativa a les celebracions de cap d'any i promoure l'escena musical valenciana. Aquest esdeveniment, consolidat amb la seua dotzena edició com a un festival referent al País Valencià, va congregar en Tavernes de la Valldigna (Safor-Valldigna) i durant els tres últims dies de l'any 2016, més de 10.000 persones, aplegades entre la zona d'acampada i la zona de concerts. Una xifra d'assistència que ha batut rècords respecte a anys anteriors i que ha fet penjar el cartell de sold out per segon any consecutiu.

Aquest també ha estat el primer any en què s'han aplicat diversos protocols d'actuació per eradicar qualsevol tipus de violència masclista. D'un costat, l'organització del festival va contactar amb diverses expertes en protocols interns per tal d'instruir a la plantilla de treballadores en unes pautes i, així, que aquestes pogueren reaccionar correctament en cas de presenciar agressions. D'altra banda, el grup feminista local Les Tres Papallones, amb la col·laboració d'altres dos col·lectius feministes del País Valencià, van engegar un protocol d'actuació contra violències masclistes a peu de festival. "Vist que no existia cap espai visible ni instrument dedicat a poder denunciar-les i a fer front a l'agressor", comenta l'Anna, membre del col·lectiu Femme Sororitat.

L'organització va contactar diverses expertes per tal d'instruir a la plantilla perquè poguera reaccionar correctament en cas de presenciar agressions

Aquest protocol es va acompanyar de la col·locació d'un punt visible, anomenat Punt Violeta, a un conegut pub del poble. Posteriorment, també es col·locaria dins del recinte de concerts, a una zona molt visible, com és enfront de la carpa. A més a més, des de l'organització es va indicar a la seguretat del festival que feren cas de les indicacions de les feministes perquè, en cas d'agressió, es prengueren les mesures necessàries.


Impotència i impunitat davant les agressions

Tot i la voluntat i esforç invertit, les feministes reconeixen que la majoria d'agressions van quedar impunes per diversos motius. Un va ser la "massificació del festival", així com "la normalització i justificació de les agressions en aquests contextos", principalment, per l'alcohol i altres agreujants. Tot això va complicar la tasca de les feministes, segons comenten, per tal de detectar agressions i trobar els agressors una vegada denunciats.

Enguany s'ha col·locat un Punt Violeta d'atenció a les dones dins del recinte de concerts, a una zona molt visible, enfront de la carpa / Festivern


Tal com expressa Anna, aquest va ser un dels motius pels quals valora que la seua funció no va ser efectiva del tot, pel que "de cara a l'any que ve, esperem que l'organització dedique més logística i personal en aquesta qüestió, ja que ha quedat palés que en aquests espais també ocorren agressions amb freqüència". A més, reconeixen que "era la primera vegada que ho féiem i se suma un context, tan massificat, que semblava incontrolable". La majoria d'agressions denunciades van ser tocaments, agafades, balls i besos sense consentiment i "ens va sorprendre el cas d'una agressió masclista i racista cap a una xica de família jueva, on un grup de xics l'insultaren i després l'agafaren amb intenció d'abusar d'ella".

Un dels motius pels quals feministes i persones agredides consideren que va regnar la impunitat, fou l'actitud dels cossos policials desplegats pel poble. Un dels casos denunciats més cridaner va ser el de dues xicones que han denunciat una agressió que s'hauria produït en un cercle de ball de ska, que s'havia indicat que era no mixt i només per a dones. Després de denunciar-ho al Punt Violeta, de trobar als xics i d'identificar-los, va aparéixer la Policia Local i la Guàrdia Civil i van agafar testimonis i van preguntar si volien denunciar-los. "Elles es negaren i demanaren que sols es prengueren mesures eixa nit, com tirar-los del recinte, per poder acabar la festa tranquil·les. En això que els agressors es posaren a plorar i a cridar que els havíem arruïnat el festival. Sobtadament un policia es va posar del costat de l'agressor, preguntant-nos si eixa era la nostra finalitat, i qüestionant-nos el significat del terme 'agressions masclistes'. Segons ell, eixes coses eren el més normal del món en contextos com aquest", relata l'Anna indignada. "Vaig marxar després de veure que no l'anava a fer entrar en raó i poc després vingueren les xiques agredides plorant d'impotència perquè, a banda d'haver arruïnat la seua nit, els que se suposa que havien de protegir-les, les havien qüestionat, fent-les sentir culpables per denunciar", detalla. Després de tot, als agressors se'ls va expulsar sense tallar-los la polsera, pel que, una estona després, van entrar i van anar directes a burlar-se de les feministes del Punt Violeta.

Un dels motius pels quals feministes i persones agredides consideren que va regnar la impunitat, fou l'actitud dels cossos policials desplegats

Altre cas va estar el d'E. C., qui prefereix mantenir l'anonimat i explica a la Directa que va patir un cas de forceig entre tarongers i com van reaccionar els cossos policials. "El primer dia de festival, era ja de nit i estava tot obscur, vaig anar a fer les meues necessitats a la zona dels tarongers i quan estava marxant un xic em va agafar, m'intentava forçar i em tirava cap a darrere, com volent-me arrossegar cap a més endins dels tarongers". El relat de la jove continua explicant que va començar a cridar i a fer molta força "fins que vaig aconseguir soltar-me i vaig arrencar a córrer cap al càmping. Allà em vaig trobar a uns amics, els ho vaig contar i van cridar a la Guàrdia Civil per denunciar-ho". Quan anaven cap al lloc on havíen quedat narren que es van trobar a la Policia Local: "Jo estava molt nerviosa i no podia quasi parlar, em preguntaren què havia passat i poc després va arribar la Guàrdia Civil. Després de contar-ho a ambdós, l'únic que em van dir va ser que, si necessitava un tranquil·litzant, que anara al centre de salut que estava al costat", afirma disgustada.

A més a més, afegeix que, per rematar la seua actuació, un d'ells va comentar "bé, almenys no t'ha passat res, ara sols et queda l'esglai". E.C. també critica que cap dels dos cossos policials es va preocupar per anar a revisar la zona dels tarongers, sabent que podia haver-hi un agressor solt, "tan sols es van apuntar les meues dades, estaven massa entretinguts en la rotonda d'entrada al poble buscant marihuana i posant multes". I conclou amb què no va denunciar perquè no sabia que es podia fer, fins a l'últim dia, "però tampoc vaig poder veure a l'agressor i era entre els tarongers, que no és ni zona càmping". Tot i així, recomana que "seria idoni posar, de cara al pròxim any, més seguretat perquè açò no li puga passar a cap xica més".


Una iniciativa pionera que obre debat

Amb el pas dels anys, el Festivern ha esdevingut un dels grans festivals alternatius del País Valencià, al costat de festivals com el Feslloch (Bell-lloc) o, fins i tot, l'Aplec dels Ports. "Podem considerar que, si no el primer, som dels primers festivals del País Valencià que està posant en marxa protocols d'actuació contra les violències masclistes. Podríem dir que ara per ara som l'únic", afirma Elena Cívico, membre de l'organització del Festivern. Aquest any, la mesura principal va ser formar les treballadores de la plantilla, "gràcies, principalment, al consell de diferents feministes expertes en la matèria, ja que qualsevol espai és susceptible d'albergar agressions", comenta. De cara a l'any vinent, Cívico ens exposa s'implementaran noves mesures per controlar i actuar "de cara a la protecció de les possibles víctimes, a la denúncia i al que calga. Cap agressió sense resposta, això ho tenim com a lema. Per aquesta raó, és un dels grans objectius que ens hem marcat per a la següent edició".

La zona d'acampada durant la darrera edició. Amb el pas dels anys, el Festivern ha esdevingut un dels grans festivals alternatius del País Valencià / Festivern


D'altra banda, i respecte a les crítiques llançades per part dels col·lectius feministes cap a l'organització, Cívico explica que "vaig parlar personalment amb elles i em van comentar que no pretenien atacar frontalment al Festivern, sinó denunciar una realitat invisible que passa tot sovint en festivals d'aquest estil, alternatius, i incitar-nos a activar mecanismes de protocol més potents". Des de l'organització del festival assumeixen que "sempre es pot treballar millor", expressa Cívico, ja que "nosaltres hem comés errors que espere que no es tornen a cometre i fem tota l'autocrítica necessària, perquè ací l'important és que les assistents mai patisquen cap tipus d'agressió i que s'ho passen bé".

"El que passa fora del recinte de concerts és complicat de detectar, pel que serà una altra de les assignatures pendents", s'afirma des de l'organització

"Igualment, ha estat un pas molt important i tenim el ferm compromís de millorar en les tasques de detecció i eradicació de la violència masclista", assegura Elena Cívico. I afegeix que, "el que passa fora del recinte de concerts és complicat de detectar, pel que serà una altra de les assignatures pendents". Pel que fa a l'actuació dels col·lectius feministes, Cívico agraeix molt la seua voluntat i treball altruista, però també agrega que "hi ha moltes coses que es poden millorar, perquè si no hi ha una preparació adequada, pot passar qualsevol cosa".

Malgrat tot l'anterior, aquesta és una iniciativa pionera als festivals alternatius que s'organitzen arreu dels Països Catalans. "Nosaltres hem començat una tasca, la qual cosa no significa que estiguem encara en condicions de dir que tenim un protocol acabat, diguem-ne que estem posant-lo en marxa", comenta Cívico. "Pretenem que servisca de precedent, volem engrescar a altres festivals perquè també apliquen mesures contra aquestes violències", conclou.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: