Internacional

Fidel Herrera, del narcopopulisme a cònsol de Mèxic a Barcelona

“Lleig, horrible però carismàtic, el prototip de polític mexicà de la vella escola, prepotent, sanguinari, però famós i amb un gran ego”. Així descriu Julián Ramírez, reconegut defensor dels drets humans a Veracruz, al nou cònsol mexicà a Barcelona
Fidel Herrera acaba de ser nomenat cònsol de Mèxic a Barcelona, amb competències a Catalunya, el País Valencià, les Illes, el País Basc, Navarra, Cantàbria, la Rioja i l'Aragó

Fidel Herrera Beltrán va ser el governador a l'Estat mexicà de Veracruz entre els anys 2004 i 2010. Aquest personatge enigmàtic es va guanyar la fama i la por de la seva població a base d'una “forta capacitat política”, reflexiona Julián Ramírez, reconegut activista prodrets humans en aquest Estat. “Herrera utilitzava diàriament i de manera discrecional una gran suma de diners, que anava regalant a la gent. Hi ha moltíssimes persones que diuen 'A mi em va donar 2.000 pesos pel carrer'”, assegura. Aquest defensor dels drets humans i llicenciat en Sociologia relata que l'exgovernador tenia un control impecable de la seva imatge.

“Era una persona famosa a la conca de Veracruz, venia dels pobres, gestionava molt bé el discurs i va crear una estratègia de cooptació de mitjans de comunicació”. Ramírez, explica com es va generar una dinàmica de dependència de tots els mitjans impresos i alguns portals mitjançant la publicitat del govern i la de les empreses clients de l'estat, però també amb el suborn directe a periodistes. Aquest fet, li va permetre a Herrera mantenir la seva imatge pública i amagar part dels conflictes que es vivien a Veracruz.

“Jo vaig arribar a Veracruz l'any 2008 i, sovint, trobaves gent morta pel carrer, granades, tirotejos... i la premsa no deia res”, detalla Julián Ramírez

“Jo vaig arribar a Veracruz l'any 2008, i sovint et trobaves gent morta pel carrer, granades, tirotejos... i la premsa no deia res”, detalla. L'activista diu que Xalapa y Veracruz, les ciutats més grans de l'estat, eren aleshores les menys afectades pel conflicte entre els grups del crim organitzat. El pitjor, admet, succeïa a les zones rurals, “perquè allí és on estan els camps d'entrenament dels narcos, els cultius d'opi, marihuana i les vies migrants”.

La guerra del narco pel control del territori

Segons el jove, els conflictes, els tirotejos, els morts i les desaparicions sovint es relacionen amb la guerra de places. “Si un càrtel té una plaça, ha de mantenir el control i per això assassina, desapareix, recluta o compra a tots els petits traficants”, detalla. “És famós el pacte durant el fidelazo [l'època en que Herrera va ser governador] per l'entrega de places als Zetas", diu Ramírez. L'activista relata que “les places són com el castell a les guerres medievals. Els narcos les guanyen amb violència o mitjançant acords electorals, i les necessiten controlar mitjançant pactes, segellats amb suborns, amb les autoritats municipals que els garanteixen seguretat." Segons el seu testimoni, durant el mandat d'Herrera hi havia tres grans càrtels que es disputaven el poder per tindre el control de la Secretaria Pública i la policia.

Manifestació d'estudiants contra la repressió dels moviments opositors i la violència organitzada, a Txalapa (Veracruz) / Zapateando


Les conseqüències socials de la presència del narcotràfic van més enllà, però. Per una banda, Ramírez parla de les desaparicions i l'esclavització de molts joves reclutats il·legalment per la cuita d'opi o de marihuana. Per l'altra banda, menciona l'anomenat cobrament de pis, que "implica l'exigència d'una renta mensual als locals, comerços o fins i tot als funcionaris de l'educació i la salut”. El jove afirma que totes aquestes pràctiques es van produir durant el mandat de Fidel Herrera i encara es donen avui amb Javier Duarte, el seu successor.

La Compañía, el vincle entre Herrera i el crim organitzat

Són diversos els indicis que vinculen al govern d'Herrera amb el narcotràfic, concretament amb el càrtel dels Zetas i amb La Compañia. Tal com publicava l'any 2011 el diari Excelsior, segons un informe de la DEA (Drug Eforcement Administration) -agència nord-americana de control de drogues- entre el 2006 i el 2008, La Compañía era un òrgan format per membres del càrtel del Golfo i els Zetas (aquest últim aleshores braç armat del primer) que operava a diferents estats mexicans, entre ells Veracruz. La seva finalitat era enviar droga als Estats Units des del port de Veracruz, competència de l'exgovenador.

La Procuradoria General mexicana va publicar un informe en el qual catorze testimonis protegits expliquen que tenien l'ordre de protegir els càrtels integrats a La Compañía

En la mateixa línia d'investigació, la Procuradoria General de la República mexicana (PGR), va publicar un informe en el qual catorze testimonis protegits expliquen com, tant funcionaris municipals com estatals, tenien l'ordre de donar protecció a La Compañía. Aquests testimonis van admetre al diari Proceso que l'organització mencionada tenia una nòmina de més de 30.000 dòlars mensuals per repartir entre membres de cossos policials. Molts testimonis, però, afirmen que aquesta relació entre Herrera i el crim organitzat es forja des d'abans de començar la legislatura, concretament l'any 2003, just a temps per poder finançar una bona campanya electoral.

Indicis de finançament electoral per part del Càrtel del Golfo

Segons explica Aristegui Noticias, tal com va destapar Noticias MVS, un dels indicis que proven la relació d'Herrera amb el narco apareix a l'expedient d'un judici a l'estat de Texas (EUA). El protagonista del judici és Francisco Pancho Colorado Cessa, condemnat a vint anys de presó per rentar diners. Durant el procés judicial, l'agent de l'FBI Scott Lawson, encarregat del cas, va afirmar l'any 2012 que el càrtel dels Zetas utilitzaven d'intermediari a Colorado per donar diners al govern de Veracruz. Uns diners que s'utilitzaven, segons Lawson, “per garantir llibertat en el tràfic de drogues i finançar la campanya electoral d'Herrera”. Un any més tard, José Carlos Hinojosa, comptable del Càrtel del Golfo -del qual sorgeix el càrtel independent dels Zetas l'any 2008- va admetre, en qualitat de testimoni al cas Colorado, “haver donat 12 milions de dòlars per la campanya del governador l'any 2003”.

La Secretaria de Desenvolupament Agropecuàri de Veracruz va concedir 22 contractes a ADT Petroservicios, propietat de Francisco Colorado, condemnat a Texas i vinculat amb els zetas

Lawson, afegia en el seu testimoni: “Crec que el governador de Veracruz va recompensar la intermediació (de diners dels Zetas) amb els contractes atorgats per Pemex”. De fet, Noticias MVS va publicar que durant la legislatura d'Herrera, ADT Petroservicios, propietat de Colorado, va rebre la licitació de 30 contractes de Pemex, l'empresa pública d'extracció de petroli a Mèxic, per un valor de 170 milions de dòlars. Així mateix, la Secretaria de Desenvolupament Agropecuàri, Rural i Pesca de l'estat de Veracruz va concedir 22 contractes a l'empresa ADT Petroservicios, propietat de Colorado, per un valor d'uns 1,7 milions de dòlars.

Protesta d'estudiants a Xalapa (Mèxic) l'any 2010 contra les pràctiques de la premsa oficialista / Zapateando

 

El nou cònsol de Barcelona va apareixer a la revista Forbes com una de les persones més corruptes de Mèxic. La seva relació amb Colorado, evidenciada a més a més amb una foto on apareixen tots dos muntant a cavall, el va situar l'any 2013 al vuitè lloc de la llista de la reconeguda revista. Però més enllà de la seva relació amb el crim organitzat, Herrera va deixar el càrrec de governador l'any 2010 amb un deute públic de 1.500 milions de dòlars segons la presidenta de la Comissió d'Hisenda del Congrés de Veracruz. En un estat on el 50,7% de la població està per sota el llindar de la pobresa, segons la Comissió Nacional de Valors (CONAVAL). “Fidel va borsalititzar tots els fons de l'estat i va generar el deute”, explica Ramírez. “La reforma federal mexicana ho va fer legal i ell va borsatilitzar els recursos de l'estat i els fons de pensions”.

“Als governadors com ell no els posen a presó, els premien”

“És una cosa típica del priisme mexicà -opina Ramírez- als governadors com ell els posen a llocs més còmodes”. Tot i que alguns polítics mexicans han estat sentenciats tant judicialment com per la premsa nacional per casos de corrupció, no és el cas d'Herrera. “Quan una persona ha tingut massa informació i està massa vinculada amb el govern central, és molt difícil que el facin fora”, dedueix Ramírez.

Herrera, tal com va admetre en una entrevista radiofònica del mitjà mexicà Xeu, està molt orgullós d'assumir aquest càrrec. “Ell es pegarà la bona vida, es farà veure als millors restaurants, en actes públics, és molt superb i li agrada”, preveu el defensor de drets humans. Les competències del nou cònsol s'estendran al País Basc, a Navarra, Cantàbria, La Rioja, Aragó, el País Valencià, Les Illes i Catalunya. Però també a zones estratègiques com el Port de València, tal com destacava el mateix Herrera en l'entrevista. Paradigmàticament, Ramírez, conclou augurant: “Possiblement hi haurà una ambaixada no sols de Mèxic sinó de tot el que significa la narcopolítica. Europa per ell, és un port”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: