Els fons d’inversió estrangers es llancen al pastís immobiliari a Barcelona

28/10/2014

Barcelona: capital de moda pel turisme i tot un reclam pels grans capitals estrangers. Fa dos anys que els fons d’inversió globals aposten fort pels actius immobiliaris de la capital catalana i compren edificis i hotels en zones estratègiques amb la complicitat de les institucions públiques. Aquesta dinàmica se suma al model vigent de ciutat-marca, que cada vegada genera més rebuig entre els moviments socials i veïnals dels barris.

L'any 2013, 7.571.000 de visitants i vint milions d’euros de beneficis diaris. Les dades de 2013 que presenta el consorci públic-privat Turisme de Barcelona demostren que la indústria turística continua sent un sector molt poderós a la capital catalana. El missatge és clar: la ciutat comtal creix sense parar i està de moda entre les visitants internacionals, cosa que és sinònim de negoci. Per això diversos fons d’inversió, la majoria d'ells pertanyents a capitals estrangers molt poderosos, estan adquirint hotels i grans edificis en posicions estratègiques de Barcelona a uns preus potencialment molt rendibles. Els darrers anys, la ciutat s’ha convertit en un tauler de joc, en el qual les grans fortunes internacionals volen aconseguir les millors peces.

Durant l’any 2013, els fons estrangers van invertir 1.230 milions d’euros a Barcelona i prop de 900 van ser en actius immobiliaris. El 2014, segons les dades recollides fins al setembre i completades amb les estimacions d’algunes consultories immobiliàries, la inversió immobiliària a la ciutat rondarà els 1.600 milions d’euros. Més de la meitat del total, gairebé 1.000 milions, consistirien en inversions provinents de fons estrangers. El capital forà guanya pes gradualment a la capital catalana.

Es preveu que enguany la inversió immobiliària a la ciutat rondarà els 1.600 milions d’euros. Més de la meitat del total serien inversions provinents de fons estrangers

Una part molt suculenta del pastís de la inversió immobiliària estrangera dels darrers dos anys ha anat a parar al sector hoteler. El grup nord-americà Hyatt va adquirir –a través del fons d’inversió Emin Capital– la Torre Agbar per uns 150 milions d’euros amb la intenció de transformar-la en un hotel amb més de 400 habitacions. Aquest mateix fons també va intentar comprar la torre de Deutsche Bank, però l’edifici el va adquirir KKH Property Investors per més de 90 milions d’euros. El cèntric bloc d’oficines, de 17.000 metres quadrats, es convertirà en un hotel de cinc estrelles de vint plantes, possiblement gestionat per la cadena hotelera canadenca Four Seasons.

Capital estranger i local

KKH Property Investors és un exemple de l’aliança entre el capital internacional i local per fer negoci en el sector immobiliari i turístic a Barcelona. El fons està format pels grups inversors Perella Weinberg Real Estate, que gestiona les inversions mundials del magnat nord-americà Joseph Perella, i KKH Capital Group, amb seu a Luxemburg però fundada per l’exconseller delegat de la immobiliària Renta Corporación, Josep-Maria Farré. Perella és el soci majoritari, però el grup de Farré és fonamental perquè coneix les gestions i les particularitats del mercat dels béns immobles a l'Estat.

A causa de l’evident saturació turística a Ciutat Vella, aquest grup, com d’altres, està apostant per un altre districte, l’Eixample, per focalitzar les seves inversions. Entre 2012 i 2014, KKH ha tancat la compra de quatre grans immobles en aquesta zona: al carrer Ausiàs March, que es convertirà en un hotel de quatre estrelles i 75 habitacions; a l'antiga seu d’Agrupació Mútua –a la Gran Via amb Pau Claris–, també per inaugurar-hi un hotel de luxe; al carrer Balmes i al carrer Provença. També ha adquirit un edifici d’oficines a Ciutat Vella, a l’avinguda Francesc Cambó, davant del mercat de Santa Caterina, on s'ha projectat un hotel de 100 habitacions pel 2016. El grup ja ha invertit aproximadament 250 milions d’euros en aquestes compres i espera invertir fins a 500 milions en total.

Diners provinents de l'Est

Els magnats del golf Pèrsic també han irromput amb força al mercat hoteler de la ciutat. El juny de 2013, el fons d’inversió qatarià Qatar Diar va comprar l’Hotel W –l'Hotel Vela, situat al barri de la Barceloneta– a l’Autoritat Portuària de Barcelona per 200 milions d’euros. Mesos després, el febrer de 2014, el fons de les Forces Armades de Qatar (QAFIP) va comprar l’hotel Renaissance a la cadena hotelera nord-americana Marriott, que continuarà gestionant l’establiment a llarg termini. El grup va anunciar que continuarà comprant actius financers a la ciutat després d'aquesta primera inversió.

Sembla que, darrere la compra de Marina Port Vell, hi podria haver grans magnats russos camuflats sota el fons britànic Salamanca Group Holding

Les grans fortunes de Rússia no han volgut deixar escapar el negoci que s'amaga rere la marca Barcelona. Sembla que els grans magnats d'aquell país podrien ser els responsables de la compra del port esportiu Marina Port Vell, que l’Ajuntament de Barcelona vol convertir en un espai per a iots de superluxe. Tres multimilionaris russos vinculats a la petroliera Lukoil podrien haver camuflat la seva inversió mitjançant el fons britànic Salamanca Group Holding, a través d’una complexa xarxa de societats radicades a paradisos fiscals com Xipre, les Caiman i les illes Verges. A causa de les investigacions de l’Oficina Antifrau de la Generalitat, Salamanca ha reorganitzat la seva inversió per esborrar el rastre de l’empresa russa.

Un negoci rendible

Aquesta allau d’inversions estrangeres al sector immobiliari barceloní, que també s’està donant a Madrid, a Palma i (en menor mesura) a ciutats turístiques de la costa mediterrània, té un motiu clar: la seva gran rendibilitat. “El mercat immobiliari espanyol és molt gran i molt accessible, sobretot si es volen fer compravendes i no es necessiten permisos de construcció i d'urbanització, sinó un canvi de propietat”, afirma Albert Recio, professor d’economia i activista veïnal. “Les empreses estrangeres s’aprofiten de la situació a la baixa del mercat i de la fallida econòmica d’altres empreses del país per aconseguir autèntiques gangues”, afegeix.

La compra i venda d’apartaments de luxe pot servir de tapadora per blanquejar diners o per reconvertir els habitatges en apartaments turístics

Per aterrar als negocis immobiliaris de la capital catalana, els inversors estrangers no estan sols. “A Barcelona, hi ha allò que podríem anomenar una màfia de facilitadors, d'intermediaris: companyies gestores, promotores, agències immobiliàries, tècnics...”, explica Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). “Són les persones que coneixen els inversors, tramiten les llicències, tenen contactes a l’Ajuntament i cobren comissions per facilitar les informacions i agilitzar els tràmits”, afegeix. A més, Montaner constata que, actualment, moltes arquitectes es dediquen a “assessorar empreses i fons estrangers que volen comprar edificis buits a la ciutat per construir-hi hotels”.

A més de les grans inversions immobiliàries, el capital forà executa altres operacions menys detectables com les compres i vendes d’apartaments de luxe per part de gent milionària de tot el món, que té habitatges a moltes metròpolis del planeta. “Poden ser tapadores per blanquejar diners o per reconvertir els habitatges en apartaments turístics, però això és molt difícil de detectar”, reconeix Recio.

Atac al petit comerç

Les adquisicions d’immobles a Barcelona per part de fons internacionals no han generat canvis substancials en el parc immobiliari de la ciutat ja que, en la gran majoria dels casos, no han implicat noves construccions. Però sí que poden generar, com assenyala Recio, una “eutanàsia del comerç tradicional i de l’espai urbà”. “La fi de la protecció del lloguer dels petits comerços pot generar una desertització comercials dels barris”, apunta l’economista. Montaner dóna dades més precises: “Al costat de la plaça de Sant Jaume, hi ha persones que paguen 14.000 euros al mes pel seu local i, al passeig de Gràcia, se n'arriben a demanar més de 100.000”.

L’arquitecte també destaca la complicitat de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta campanya al servei dels capitals, no només estrangers: “Les construccions i les obres que du a terme l'ajuntament no són gens aleatòries: són còmplices de les operacions especulatives als barris i de la inflació dels preus dels lloguers. Les intervencions al passeig de Gràcia i el pla del Port o la reforma de la Diagonal en són alguns exemples”.

La primera mesura urgent que proposa Montaner, juntament amb bona part dels moviments i les veus expertes de l’esquerra, és l'aplicació d'una nova política fiscal més restrictiva, que ajudaria a controlar el flux global de capitals immobiliaris. Serviria per controlar les inversions immobiliàries, frenar l’especulació i fer revertir la plusvàlua a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona, de moment, s'ha limitat a congelar el nombre de pisos turístics a la ciutat i ho ha fet després d’una forta pressió ciutadana. Les setmanes anteriors, però, el consistori havia agilitzat els tràmits per concedir centenars de llicències, sobretot a l’Eixample. “Només reaccionen si se'ls critica, per por que es malmeti la imatge de la ciutat a l’exterior”, opina Montaner. La por de deixar de ser un dels taulers de joc preferits dels inversors internacionals.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: