Internacional

La força pública massacra comunitats rurals en la Colòmbia del post-conflicte

El moviment Marxa Patriòtica denuncia que, en deu mesos, han sigut assassinades 116 líders socials i tretze excombatents de les FARC. L'últim episodi, la matança de quinze camperoles de Tumaco que s'oposaven a l'entrada de la policia a les seves terres
Testimonis presencials de la matança de quinze camperoles que lluitaven contra la irrupció de la policia antinarcòtics a les seves terres
Marcha Patriotica

Deu mesos després de la firma de l'acord de pau entre les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC) i el govern de Juan Manuel Santos, la força pública colombiana ha comès, durant els últims quinze dies, una massacre de quinze camperoles a Tumaco, al departament de Nariño, i l'assassinat de dues líders comunitàries al departament del Cauca. Organitzacions socials, rurals i urbanes, denuncien la insuficient –o nul·la, en alguns aspectes i regions– implementació dels diferents punts dels acords de l'Habana i l'increment de la vulneració de drets humans a les comunitats. El moviment polític i social Marxa Patriòtica denuncia que, en aquests mateixos deu mesos, han sigut assassinades almenys 116 líders socials i tretze excombatents de les FARC. "El balanç és precari (...), la implementació arriba a un 18%", assegura el quart informe de l'Observatori de Seguiment a la Implementació de l'Acord de Pau (OIAP).

Molts municipis de la Colòmbia rural colpejats durant dècades per la guerra han desmuntat en els últims mesos les seves trinxeres. Exceptuant alguns casos de tirotejos entre l'exèrcit i dissidències de les FARC, l'Exèrcit d'Alliberació Nacional (ELN) –que acaba d'entrar en un alto el foc bilateral fins al gener– o altres reductes de grups armats, els fusells han fet silenci arreu de Colòmbia. I així i tot, augmenta cada setmana el nombre de líders socials comunitàries i defensores de drets humans assassinades. L'últim cas que ha encès les alarmes de les garanties democràtiques del país és el de la massacre que, segons la Defensoria del Poble i diverses organitzacions socials, ha comès la policia antinarcòtics a Tumaco (Nariño) contra aproximadament quinze camperoles –algunes del poble indígena Awà– que lluitaven contra l'erradicació dels cultius d'ús il·lícit.


Erradicació en comptes de substitució

Els dos punts de l'acord més significatius per a les organitzacions rurals són el segon, sobre una Reforma Rural Integral –que d'entrada no contempla cap mecanisme de redistribució de la terra–, i el quart, sobre la Solució al Problema de les Drogues Il·lícites. En aquest últim punt, el govern colombià i les FARC, avui ja convertides en el partit polític Força Alternativa Revolucionària del Comú, es comprometen a implementar un programa de substitució de cultius d'ús il·lícit a les comunitats que s'han vist conduïdes a sembrar coca, marihuana i grosella destinades al narcotràfic. L'acord adverteix que aquelles comunitats que no s'acullin a la substitució podran ser subjectes d'accions d'erradicació per part de la força pública, però municipis d'arreu del país com Tumaco, abans de tenir opció a cap programa governamental, han sigut víctimes directament d'erradicacions forçades de les seves plantacions de coca.

Activistes de la Cumbre Nacional Agraria protesten pels fets de Tumaco, el passat 6 d'octubre / CNA
 

 

És en aquest context que comunitats camperoles i indígenes d'aquesta localitat de la costa pacífica estan des de fa mesos organitzades per evitar l'erradicació sense alternatives dels cultius que suposen el seu principal i humil mitjà de subsistència familiar. I és en aquest context que, el passat dijous 5 d'octubre, enmig d'una protesta cocalera que va utilitzar com a estratègia la creació de cordons humans per tal que la policia no pogués entrar al seu territori a arrancar les plantes que els donen menjar, van morir per impacte de bala quinze camperoles i unes 40 més van resultar ferides, segons les organitzacions locals. El Ministeri de Defensa, que de seguida va al·legar que qui havia obert foc eren sectors dissidents de les FARC, asseguren que són vuit les víctimes mortals.

Enmig d'una protesta cocalera que va usar com a estratègia els cordons humans per tal que la policia no pogués entrar al seu territori, van morir per impacte de bala quinze camperoles i unes 40 van resultar ferides

"Els camperols van fer un cordó per defensar els seus interessos i béns i la força pública va simular un combat. Hi ha quinze morts i 40 ferits, és una massacre, una violació al procés de pau", va assegurar poc després dels fets alias Romaña o Henry Castellanos de la directiva de les FARC. Com a agreujant, la missió humanitària de verificació incorporada per membres de l'ONU, l'OEA i diversos periodistes entre altres organitzacions, va ser rebuda a bales per la policia quan arribava el diumenge següent molt a prop del lloc dels fets. La Coordinadora de Cocaleros (COCCAM) de Nariño, en un comunicat conjunt amb Marxa Patriòtica i altres organitzacions, asseguren que hi ha hagut "alteració i contaminació de l'escena de la massacre de la vereda del Tandil, Tumaco, que afecta la imparcialitat de la investigació desenvolupada per la Fiscalia General de la Nació".


L'ESMAD assassina

Poc després d'anunciar la fi de les negociacions dels acords de pau de l'Habana, el govern colombià va fer públic un generós increment de la contractació de nous cossos pera l'Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD) –la Brimo colombiana. L'anàlisi que es feia aleshores entre sectors de base era que el procés de pau vindria acompanyat d'una obertura econòmica neoliberal i la seva corresponent entrada de multinacionals extractivistes, de manera que seria necessària la mobilització popular als territoris. Des del prisma de l'Estat, per tant, es feia necessari un cos policial preparat per reprimir aquesta mobilització. Actualment, per més veus que exigeixen la seva extinció, i tot i que és una força essencialment urbana, l'ESMAD és el cos repressiu enviat a les jornades de reivindicació d'organitzacions rurals com les Zones de Reserva Camperola (ZRC) o el Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC). És difícil comptabilitzar els casos de violència desproporcionada a escala nacional a causa de la impunitat i invisibilització d'aquests, però diverses comissions de drets humans denuncien que durant l'últim any la força pública ha assassinat tretze persones, dotze d'elles enmig de mobilitzacions socials.

L'última víctima d'aquesta violència ha estat Maria Efigenia Vásquez, comunicadora indígena del poble Kokonuko, comunitat que està en procés d'Alliberació de la Mare Terra d'una finca privada que reivindica com a territori ancestral 



L'última víctima d'aquesta violència ha estat Maria Efigenia Vásquez, comunicadora indígena del poble Kokonuko, comunitat que està en procés d'Alliberació de la Mare Terra d'una finca privada que reivindica com a territori ancestral. La jove comunicadora va ser assassinada per una bala de l'ESMAD disparada entre el gas lacrimogen el passat diumenge 8 d'octubre en una jornada de lluita que va deixar ferits tres indígenes més. En un comunicat, l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) assegura que "aquest accionar per part de l'ESMAD, sota la comandància del Nobel de la Pau [en referència al president Santos], correspon a la continuïtat de la guerra contra els pobles ancestrals, indis, negres i camperols, per continuar amb el saqueig dels territoris".

El mateix cap de setmana, forces paramilitars assassinaven un líder indígena al departament del Chocó. Dues setmanes abans, a Corinto (Cauca) l'exèrcit assassinava el coordinador de la guàrdia camperola local. El mes de maig, al mateix municipi, de nou l'ESMAD assassinava un jove indígena i feria de gravetat un periodista de Bogotà. I la llista d'incidents, acompanyats la majoria de vegades de total impunitat, s'allarga i s'allarga demostrant que la pau, a Colòmbia, és lluny encara de ser una realitat.
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: