Expressions

Fotomovimiento: quatre anys d’activisme fotogràfic

El llibre 'Fotomovimiento. 4 años de testimonio fotográfico' inclou 200 fotografies i una dotzena de textos per materialitzar en paper la feina d’aquest col·lectiu de fotoperiodistes
Fotomovimiento ha estat present en gairebé totes les lluites d'aquests darrers anys. Imatge de la Marea Groga per l'escola pública
Rober Astorgano
16/03/2015

Van arrencar de la plaça Catalunya i es van estendre pels barris i més enllà de la ciutat de Barcelona. Fotomovimiento sorgí al caliu de l’Acampada que, l’any 2011, ocupà el centre de la capital catalana. De la vintena d’integrants que n’han format part, nou segueixen en actiu com a testimonis fotogràfics dels moviments socials, acompanyant les lluites, les reivindicacions i les persones protagonistes de la protesta social als Països Catalans i a l’estat espanyol. Fotomovimiento ja ha publicat més de 12.000 imatges a la seva pàgina de Flickr en 731 àlbums, cadascun instantània i reflex d’una crida, d’una demanda, d’un moment d'indignació. Ara, el col·lectiu ha editat en conjunt amb DateCuenta un llibre.

 

Mobilització de Putas Indignadas / Pedro Mata

 

Ens trobem amb el col·lectiu al Pati Llimona, on imparteixen cursos de fotografia i han organitzat exposicions amb les seves instantànies. Monica Parra i Tono Carbajo són dos dels veterans del grup. Ella en va formar part fins i tot abans que fossin Fotomovimiento, quan encara es trobaven sota el paraigües de l’Acampada BCN Audiovisuals, documentant l’allau de protestes ciutadanes nascudes arran del 15M. Ell s’hi va sumar just quan acabaven de fer el trànsit cap al nou col·lectiu que, en l’actualitat, ha esdevingut referent fotogràfic del batec de les persones que lluiten diàriament per defensar els seus drets fonamentals.

 

“Enteníem que l’acampada havia estat el principi de quelcom. Hi havia molta il·lusió i ganes de seguir amb això”

 

“Enteníem que l’acampada havia estat el principi de quelcom. Hi havia molta il·lusió i ganes de seguir amb això”, respon la Monica Parra a la pregunta de per què van seguir més enllà de la plaça. “Vam veure que els problemes no s’acabaven allà, que calia continuar la feina i començar aquest quelcom nou. Tot estava als barris, en petits col·lectiu, i nosaltres ens hi vam apropar”, explica la fotògrafa.

Vam nèixer per ser un altaveu”

Tant ella com en Tono Carbajo riuen, quan se’ls hi comenta que el seu logotip els ha acompanyat d’ençà: la imatge insígnia de Fotomovimiento és un diafragma amb la marca de l’acampada barcelonina al centre. Diuen que, segurament, aquesta imatge els acompanyarà sempre, perquè són les seves arrels. Allà a la plaça van conèixer alguns dels col·lectius amb qui, avui en dia, encara comparteixen trinxeres. La Gent Gran, els Iaioflautes, les assemblees de la PAH… I tota una sèrie de grups que s’han anat trobant al llarg dels anys, a mesura que l’actualitat gestava noves protestes. És el cas de 'Ojo con tu Ojo' i 'Stop Bales de Goma', la gent de l’Àgora Juan Andrés Benítez, les activistes d’Stop Pujades, les Marees de diferents colors, 'Tanquem els CIE', 'Prostitutas Indignadas', lluites laborals com la de Panrico, la protesta estudiantil, desallotjaments com el de La Carboneria o l’intent frustrat a Can Vies. I un llarg etcètera.

 

Imatge de placa Catalunya durant el 15M, maig de 2011 / Monica Parra

 

Repassar les imatges de Fotomovimiento a Flickr és fer una ullada a l’arxiu històric de la protesta social barcelonina. Les fotògrafes del col·lectiu s’hi han atansat al llarg d’aquests anys i n’han format part. “Acabes establint relacions personals, d’afecte, amb la gent implicada en aquestes lluites”, diu Parra. “Els hem anat trobant als carrers. O ens han trobat a nosaltres, han trucat a la nostra porta i ens han demanat que els acompanyem. Nosaltres vam néixer per ser un altaveu”, explica somrient.

“És dramàtic, el silenci al qual es sotmeten diverses lluites des dels mitjans de comunicació generalistes”, acusa Tono Carbajo. “És totalment escandalós que hi hagi una cinquantena de persones tancades en un banc al bell mig del Passeig de Gràcia durant diversos dies i que no hi passi cap mitjà mainstream a preguntar per què estan allà”, denuncia aquest fotògraf. “La gent surt al carrer a manifestar-se, a implicar-se i a combatre; aquest és el seu gra de sorra”, explica Parra. “El nostre és fer-ne les fotografies per a ajudar a visibilitzar-los. Aquest és el nostre paper”, afirma.

 

“La gent surt al carrer a manifestar-se, a implicar-se i a combatre; aquest és el seu gra de sorra. El nostre és fer-ne les fotografies per a ajudar a visibilitzar-los”

 

Han estat testimonis de la impotència, la indignació i la misèria. Però també han col·laborat en petites i en grans victòries. Com va ser locupació del bloc de Salt per part de la PAH, on les fotògrafes del grup van quedar-se a dormir amb les activistes. O la vaga de Lantero, on treballadores gallegues afrontaven un ERE i a partir de la connexió amb el col·lectiu van trobar una xarxa de solidaritat amb altres treballadores arreu del territori espanyol, decisiva per evitar l’acomiadament de la plantilla. També ara, amb la notícia de com la lluita dEster Quintana farà seure a la banqueta dels acusats a dos antiavalots.

Ens deixem emocionar per les fotografies que fem”

Allò que els diferencia dels mitjans generalistes, consideren, és que els membres de Fotomovimiento segueixen el dia a dia de la gent, s’involucren en els seus problemes. “Veus a aquestes persones tantes vegades que les seves històries són les teves, també”, confessa Parra. Les fotògrafes del col·lectiu no són alienes a les demandes i les protestes que segueixen a diari: elles mateixes han viscut, d’una manera o altra, la indignació i la ràbia envers un sistema que exacerba la misèria social a través de la precarietat en alça.

 

Manifestació contra la Llei Mordassa / Bru Aguiló

 

Són assembleàries, auto-gestionades i no reben cap mena de finançament extern, ni en forma de subvencions ni en quotes per accedir al seu arxiu fotogràfic. Han decidit no col·laborar ni cedir fotografies als mitjans que puguin anar en contra del seu codi ètic; per això, treballen amb grups afins, com són DateCuenta o aquest mateix mitjà. “Ens hem trobat grans mitjans, que acabaven d’acomiadar plantilla, que ens demanaven fotos. No volem que manipulin les nostres fotografies per satisfer al seu accionariat”, explica Carbajo. “Nosaltres ens deixem emocionar per determinades situacions, per determinades imatges i per determinades persones. No entenem el que estem fent des d’una falsa neutralitat. És més, la neutralitat, en aquest cas, pot arribar a ser cínica”, defensa aquest fotògraf.

Traspassar al paper la memòria de quatre anys de militància fotogràfica

Afronten la repressió creixent amb la convicció que, més que mai, han de seguir fent costat a les petites veus de protesta que sorgeixen arreu. “Ens hem fet més valents amb el temps”, explica Parra. “Tot això que està passant”, comenta Carbajo, “tota aquesta gran estafa que estem vivint ha trencat un vidre i ha fet visible allò que hi ha darrera del mirall. Que és exactament el mateix que hi havia, amb Franco i després. Hem viscut un miratge de democràcia, perquè poques persones utilitzaven realment la seva llibertat”. I volen seguir documentant què hi ha darrera del vidre trencat.

Dotze comunicadores han col·laborat de manera altruista, descrivint amb les seves paraules les imatges de Fotomovimiento. Noms de periodistes, activistes, advocades o acadèmiques com Manel Armengol; Victor Saura; Guillem Martínez; Lali Sandiumenge; David Fernández; Mónica Solanas; Enric Duran; David Couso; Montse Armengou; Andrés G. Berrio; Mª Jesús Izquierdo i Marta Sibina han volgut participar en aquest projecte editorial. Una documentació fotogràfica que, ben aviat, es podrà trobar en paper al mes de maig d’enguany, quan la pre-compra a través del crowdfunding es faci efectiva. La data no és casual: Fotomovimiento celebrarà els seus quatre anys de trajectòria d’ençà l’acampada a Plaça Catalunya. “El llibre representa seguir avançant en el nostre procés de creixement com a persones, com a grup i com a activistes”, conclou Parra, amb convicció.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: