Fruita dolça, subsistència amarga

Durant la temporada estiuenca de collita de la fruita, vora dos milers de jornalers treballen de manera precària i viuen en una situació d’habitabilitat pèssima a les Terres de Ponent
19/10/2016

Actualment, l’activitat agrícola, la ramaderia i el sector de l’agroindústria són els principals motors econòmics de la Terra Ferma. A les comarques de Lleida, l’agricultura basada en l’explotació i el cultiu d’arbres fruiters genera milers de llocs de treball. Cada any, des que comença la collita de la cirera a mitjan juny i acaba la recollida de la poma a finals de setembre, hi ha una gran quantitat de persones que es dirigeixen a la plana de Lleida; moltes poblacions de les comarques del Segrià, la Noguera, les Garrigues o el Pla d’Urgell reben un flux continu de gent que cerca una feina al camp. L’abast rural de la producció de fruita dolça de pinyol també arriba a la Franja de Ponent: la comarca del Baix Cinca i les àrees que envolten la ciutat de Fraga en són els màxims exponents.

Planta de recollida de fruita al municipi de Corbins, al Segrià / BRAIS G. ROUCO

 

Des de fa temps, la trajectòria ascendent del sector fruiter de Ponent ha fet que la plana lleidatana esdevingués la productora principal de fruita de pinyol d’Europa. “La campanya fruitera de la província de Lleida és molt gran: hi treballen al voltant de 25.000 persones cada any”, explica Agustín González, investigador de la Universitat de Lleida (UdL) que està fent una tesi doctoral sobre el mercat laboral i la realitat de les persones empleades al sector agrari de Ponent. “Més enllà de la recollida de fruita al camp, però, també hi ha molta feina als magatzems que s’encarreguen de la classificació del producte, de l’embalatge i de la seva distribució posterior”, remarca el doctorant.
 

L’Àfrica subsahariana, el Magrib i l’Europa de l’Est

Tanmateix, no tot és riquesa i benestar en l’àmbit de l’activitat fruitera: en molts casos, les condicions laborals, salarials i d’habitatge de la gent empleada a la recollida de la fruita no són les adequades. Al llarg dels mesos estivals, hi ha prop de 22.000 persones que hi fan de temporeres. “En un primer moment, qui treballava a la campanya de la fruita eren estudiants i dones que només podien accedir al mercat laboral durant l’estiu”, comenta Gemma Casal, antropòloga especialitzada en el món rural i militant de la Crida per Lleida-CUP. Actualment, però, una gran part de la gent que està disposada a fer de jornalera en un ambient de calor extrema durant l’estiu és de procedència migrant: la majoria de persones empleades al sector de la fruita són d’origen subsaharià, però també hi ha un percentatge més reduït de temporers que provenen del Magrib i de l’Europa de l’Est.

Els mesos d’estiu, moltes poblacions de les comarques del Segrià, la Noguera, les Garrigues o el Pla d’Urgell reben un flux continu de gent que cerca una feina al camp

Al llarg del període de treball de recollida de la fruita, una part dels jornalers són acollits pels pagesos i les empreses que els contracten, però les condicions laborals i el nivell dels seus salaris no són òptims. Cada any, a més, moltes persones es troben sense llar quan hi arriben per cercar feina. “La majoria de temporers vénen d’altres zones de l’Estat espanyol, treballen amunt i avall i prèviament ja han estat a les campanyes de la fruita d’Almeria, Huelva, Múrcia o Alacant”, ens explica l’investigador Agustín González.

“La campanya fruitera de la província de Lleida és molt gran: hi treballen al voltant de 25.000 persones”, explica Agustín González, investigador de la Universitat de Lleida (UdL)

Des de fa dècades, les problemàtiques de vulnerabilitat de les persones que treballen de jornaleres es reprodueixen estiu rere estiu en diferents graus d’intensitat. Un cop arribades a la Terra Ferma, moltes persones malviuen en campaments improvisats o assentaments informals a les places i la via pública i també en edificis abandonats, sense que les seves necessitats més bàsiques estiguin cobertes. D’altra banda, també es dóna el cas de molts temporers que paguen una quantitat de diners desproporcionada per llogar habitatges vells i deteriorats, on s’amunteguen un nombre excessiu de persones. “A la campanya fruitera, la baula més dèbil és el temporer”, lamenta Josep Ramon Barri, militant de la Confederació General del Treball (CGT) de Lleida. “Els jornalers que vénen a Ponent reclamen que són treballadors, tenen el seu propi domicili i les seves famílies allà on resideixen la major part de l’any, però molts es troben sense llar quan estan aquí”, afegeix Barri, que també és treballador social a la zona del casc antic de Lleida.
 

Vulnerabilitat i desatenció sanitària

“Els problemes amb les condicions de vida i de treball dels temporers són els mateixos de fa vint anys”, explica Gemma Casal. “Hi ha gent que dorm al carrer gairebé sense serveis, però l’administració no percep la situació com una problemàtica perquè no són persones empadronades a la zona”, es queixa l’antropòloga.

La majoria de persones empleades al sector de la fruita són d’origen subsaharià, però també n’hi ha un percentatge més reduït que provenen del Magrib i l’Europa de l’Est

L’agost d’enguany, en plena temporada de recollida de la fruita, diverses entitats i moviments socials de Lleida van posar en marxa la campanya Fruita amb Justícia Social. En un comunicat, van denunciar que a la plana lleidatana hi ha prop de 2.000 jornalers que viuen i treballen durant mesos “en condicions de misèria”. Les associacions que van impulsar la protesta van remarcar que el sou de molts temporers és “massa reduït” perquè puguin sufragar un habitatge. D’altra banda, també hi ha casos de treballadors que són empleats sense contracte laboral. “La majoria de pagesos fan contractes segons el preu estipulat, que és el salari mínim interprofessional”, comenta l’antropòloga lleidatana. No obstant això, “també n’hi ha que recorren a les borses informals de migrants sense papers”, afegeix.

Edificacions en desús serveixen d’habitatge per a treballadors de la recollida de fruita / BRAIS G. ROUCO
Edificacions en desús serveixen d’habitatge per a treballadors de la recollida de fruita / B.G.R.

 

Segons Özgür Günes, investigadora en ciències socials especialitzada en migracions, “hi ha temporers sense contracte que només guanyen 2,5 euros l’hora”, però “no es troben en posició de negociar perquè no tenen papers, recursos per menjar o allotjament per dormir”. L’experta en qüestions migratòries també denuncia que, els darrers anys, hi ha hagut centres d’atenció primària (CAP) que no han atès jornalers amb problemes de salut perquè no consten al padró de cap localitat de la plana de Lleida. “Són persones que treballen a les campanyes de la fruita de diferents zones de l’Estat espanyol i estan empadronades a d’altres pobles i ciutats”, constata la sociòloga. “La manca de serveis bàsics per la gent que ve a recollir fruita cada any és una problemàtica estructural que s’ha de resoldre”, remarca Günes. D’altra banda, pel sindicalista Josep Ramon Barri, “els temporers creen riquesa al territori amb la seva feina al sector fruiter, o sigui que l’administració de la ciutat de Lleida i dels pobles del Segrià ha de proporcionar solucions a les seves problemàtiques”.
 

Sensellarisme i amuntegament

Durant la campanya fruitera de l’estiu de 2015, com a membres d’un projecte de recerca de l’Observatori Permanent de la Immigració (OPI) de la UdL, Özgür Günes i Agustín González van recórrer moltes localitats de la Terra Ferma amb l’objectiu d’estudiar les condicions d’allotjament dels temporers de Ponent. Segons el seu recompte aproximat, van calcular que a la zona hi havia uns 1.100 jornalers que dormien a la intempèrie o bé en condicions d’habitabilitat que no arribaven als mínims de benestar. D’altra banda, també van constatar l’existència d’una gran quantitat de pisos pastera per allotjar temporers que proliferaven a municipis del Segrià com Alfarràs o Alcarràs. “Són habitatges compartits i sobrehabitats, on els jornalers viuen amuntegats i en condicions deplorables”, explica González. “En molts casos, els apartaments són propietat de les immobiliàries dels mateixos pobles i cada persona que s’hi allotja ha de pagar entre 100 i 150 euros pel lloguer”, afegeix l’investigador.

Segons el recompte de l’Observatori Permanent de la Immigració, l’any 2015 hi havia uns 1.100 jornalers que dormien a la intempèrie o bé en condicions d’habitabilitat pèssimes

No hi ha dades exactes de la situació d’habitatge dels temporers durant el període de collita de 2016 perquè la investigació de la UdL no s’ha tornat a fer. No obstant això, tal com remarca Gemma Casal, el problema no s’ha resolt. Al llarg del mes d’agost, els treballadors de la fruita sense llar s’han repartit entre diferents punts de Lleida en grups petits: “N’hi ha que han dormit en places i carrers. D’altres han ocupat magatzems i cases abandonades a la zona de l’horta”, explica Casal. Així mateix, “al poble d’Alcarràs, s’ha format un campament gran de jornalers i, a municipis com Aitona o Barbens, hi ha persones que han buscat aixopluc sota el sostre de magatzems i edificis en desús, així com en pisos sobreocupats al centre històric de Lleida”, afegeix l’antropòloga lleidatana.
 

El desallotjament de la plaça del Seminari

L’estiu de 2015, a Lleida, hi va haver dos centenars de temporers sense allotjament que es van concentrar per dormir a la plaça del Seminari, al cor del centre històric de la capital del Segrià i a cinquanta metres comptats del carrer Major. “Dormien allà perquè hi tenien un servei de dutxes i estaven just al costat del centre d’atenció a les persones temporeres i sense llar”, comenta el militant de la CGT Josep Ramon Barri.

Al poble d’Alcarràs, s’ha format un campament gran de jornalers i, a municipis com Aitona o Barbens, hi ha persones que han buscat aixopluc en magatzems i edificis buits

En aquell punt, organitzacions sindicals, moviments socials de la ciutat com Papers per Tothom i grups polítics com la Crida per Lleida-CUP van denunciar les males condicions de vida dels jornalers que es trobaven al carrer a la Paeria. “Aleshores, el govern municipal va intentar desallotjar els temporers de la plaça amb l’argument que havia de fer obres a l’espai per condicionar-hi les restes arqueològiques de l’antic call jueu”, recorda Barri.

La fruita dolça s’apila en caixes i es porta a cambres frigorífiques / B.G.R
La fruita dolça s’apila en caixes i es porta a cambres frigorífiques / B.G.R

 

Davant de l’intent d’expulsió, integrants dels moviments socials de la ciutat van intervenir sobre el terreny per evitar que el consistori liderat per Àngel Ros (PSC) fes fora la gent temporera sense oferir-li una alternativa d’allotjament digne. Arran de la pressió, l’Ajuntament es va comprometre a reallotjar els jornalers a l’Hostal Jericó, un alberg situat al centre històric i gestionat per una entitat cristiana que desenvolupa tasques de caritat.
 

Les mancances de l’Hostal Jericó

En previsió davant la campanya de 2016, la Paeria va pactar un projecte d’acollida de persones temporeres amb les entitats socials de la ciutat. L’oferta de l’administració local es va basar a proporcionar 94 places de llit a l’Hostal Jericó. Tanmateix, en opinió de Gemma Casal, l’alberg no compleix amb els requisits mínims d’atenció a persones vulnerables. “L’Ajuntament fa servir l’hostal d’abocador, es tracta d’un servei que gestiona l’Església i on treballen voluntaris, no pas professionals”, sentencia. A més, segons l’antropòloga, “el més greu de tot va ser que els temporers que aconseguien feina no tenien dret a estar a l’alberg tot i no tenir allotjament”.

“La majoria d’aliments i atencions que reben els temporers són a través del tercer sector. L’administració se’n desentén”, critiquen diverses associacions en un comunicat

En relació amb el volum total de gent que hi arriba per treballar a la temporada de la fruita, el nombre de llocs oferts per passar la nit a l’Hostal Jericó va ser molt limitat. A principis d’agost, en plena campanya fruitera, l’alberg estava saturat i una cinquantena de jornalers van haver de dormir als carrers del centre històric. Davant de tot plegat, els moviments socials de la ciutat consideren que l’Ajuntament no ha actuat com pertocava per solucionar la problemàtica. Segons el posicionament de les associacions que van engegar la campanya Fruita amb Justícia Social” les tasques d’atenció i allotjament de les persones que treballen als cultius d’arbres fruiters “s’haurien de gestionar de manera pública”, a través de la creació d’un alberg municipal. “La majoria d’aliments i atencions que reben els temporers són a través del tercer sector. L’administració se’n desentén”, critiquen aquestes associacions en un comunicat. “La valoració sobre el projecte d’acollida de temporeres de la Paeria és negativa, segueix sense haver-hi un allotjament complet per a persones treballadores de la campanya de la fruita i això deixa molta gent al carrer”, sentencia Gemma Casal.

 

----------------------------------------
Contractació irregular amb intermediaris

“En l’àmbit de la contractació de temporers, hi ha buits legals i gent que s’aprofita dels més vulnerables”, denuncia el sindicalista Josep Ramon Barri. “Molts jornalers són contractats a través d’empreses de treball temporal (ETT) o gestories, però es tracta d’un sistema de contractació que no compleix la legislació existent”, senyala el militant de la CGT. En els procediments per contractar mà d’obra a la recollida de la fruita, també hi ha intermediaris informals entre els mateixos temporers que s’embutxaquen diners per fer d’enllaç entre els pagesos i les persones que busquen feina. “Ens hem trobat casos de temporers que fins i tot han pagat 300 euros per ser contractats”, denuncia Barri.

La població migrada de l’Àfrica i l’Europa de l’Est ha substituït el jovent autòcton que, fins fa uns anys, recollia la fruita / B.G.R.
La població migrada de l’Àfrica i l’Europa de l’Est ha substituït el jovent autòcton que, fins fa uns anys, recollia la fruita / B.G.R.

 

Segons l’investigador de la UdL Agustín González, “el 80% dels contractes de treball al sector de la fruita s’acorden directament entre el pagès i el temporer”. Tanmateix, “la resta es cobreix a través d’empreses de treball temporal i borses de treball d’organitzacions com la Unió de Pagesos o l’ASAJA (Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores), que actuen com a sindicats empresarials de la pagesia”, considera González.

D’altra banda, durant la temporada de recollida de fruita, “el pagès també fa tasques de màrqueting, de gestió laboral i d’acollida dels seus treballadors en albergs”, assenyala l’especialista en migracions Özgür Günes. Per fer front a tots aquests requeriments, els mateixos camperols integren cooperatives de serveis que s’encarreguen de respondre a les necessitats del grup de pagesos. “Les cooperatives, per exemple, tenen allotjament per acollir els seus temporers empleats, però no són albergs socials per a tothom”, destaca Günes.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: