Economia

La Generalitat Valenciana no aconseguix desfer-se dels seus immobles

El Pla d’Optimització del Patrimoni desenvolupat pel govern del Partit Popular fracassa i no assolix els objectius econòmics necessaris per quadrar els comptes de la institució
Gerardo Camps, conseller d’Economia i Hisenda sota mandat de Francisco Camps
01/10/2015

Al número 32 del carrer Colón de València, les prestatgeries ja no són plenes de carpetes ni papers, no hi repiqueja el so de les tecles dels ordinadors i el funcionariat no hi camina amunt i avall. Ara, qui ocupa l’espai és la clientela d’una botiga de roba amb les prestatgeries repletes de samarretes, pantalons o vestits d’última moda, on sona una música estrident i excessivament elevada. El número 32 del carrer Colón de València era, abans, la seu de la Conselleria d’Economia i Indústria; ara és una botiga del grup tèxtil Inditex. Pel lloguer d’aquest local, situat en un dels carrers més comercials de la ciutat, el govern valencià rep 1,2 milions d’euros l’any. Aquesta és –de moment– l’operació més reeixida del Pla d’Optimització del Patrimoni presentat per la Conselleria d’Economia en 2011.

Davant la dificultat de vendre les propietats, la Generalitat va reformar la llei de patrimoni amb la finalitat d’ampliar el temps màxim dels lloguers de deu a trenta anys

Amb aquest pla, el conseller Gerardo Camps pretenia vendre solars i edificis que eren patrimoni de la Generalitat Valenciana per un valor de 393 milions d’euros. L’objectiu era clar: estabilitzar els pressupostos i reduir el dèficit del País Valencià, en aquell moment d’un 5%. El pla no va començar a fer-se efectiu fins al 2012, quan van eixir a subhasta tretze solars i vuit edificis. En els pressupostos d’aquell any, la Generalitat ja comptava amb uns ingressos de 141 milions d’euros fruit de la venda de patrimoni. En plena crisi econòmica i amb el sector immobiliari paralitzat, però, el govern no va aconseguir desfer-se dels seus béns. Però, als pressupostos següents, la xifra no va disminuir, sinó que va anar augmentant fins que va arribar als 365 milions en 2014.

Davant la pràctica impossibilitat de vendre les propietats, la Generalitat va optar pel lloguer. Així, el Partit Popular va reformar la llei de patrimoni amb la finalitat d’ampliar el temps màxim dels lloguers de deu a trenta anys. La reforma també incloïa la possibilitat de vendre propietats directament, sense subhasta. El govern va haver de demanar a l’Ajuntament de València, en mans de Rita Barberà, la requalificació de les propietats de la Generalitat per poder dotar-les d’ús comercial o residencial.

Ciutat Administrativa 9 d’octubre

El Pla d’Optimització del Patrimoni se sustentava en el projecte de la Ciutat Administrativa 9 d’octubre, un macrocomplex administratiu emplaçat en l’antiga presó Model de València, que va deixar de funcionar l’any 1991. La restauració i l’ampliació de les instal·lacions penitenciàries va costar un total de 108 milions d’euros, amb un sobrecost de setze milions d’euros sobre el preu de licitació. Les obres, a més, es van demorar un any. El projecte va suposar l’edificació de quatre torres de vidre, col·locades entre els espais de la construcció original, edificada entre 1898 i 1901 i que té forma de mig asterisc, com la Model de Barcelona o la de Madrid. Per fer aquesta reforma, es va haver de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1979 per rebaixar el nivell de protecció legal de l’edifici, que en origen gaudia d’una protecció màxima que no permetia fer-hi modificacions. La reforma no va estar exempta de polèmica perquè la construcció original queda pràcticament tapada per les torres addicionals.

La d’Economia i Indústria va ser una de les cinc conselleries que es van traslladar a la Model. Així, va deixar lloc per a la botiga de roba d’Inditex. També s’hi va desplaçar la Conselleria d’Infraestructures, la seu de la qual va ser llogada per l’Agència Tributària a canvi d’1,1 milions d’euros l’any. Amb el moviment de conselleries i oficines, també va quedar lliure la seu de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), que va ser llogada per una botiga de regals que paga 204.000 euros anuals. El govern va llogar la seva delegació a Madrid, al carrer Españoleto, per 70.451 euros l’any. Aquests lloguers són algunes de les poques operacions reeixides del govern. Un èxit relatiu si es té en compte que la intenció inicial no era llogar aquests espais, sinó vendre’ls. A més, la Generalitat encara té força propietats deshabitades, com l’antiga seu de la Conselleria de Benestar Social (números 78 i 80 del carrer Colón) o la de l’administració pública (número 5 del carrer Micalet). També disposa de solars sense construir arreu del País Valencià, entre els quals destaca l’espai on s’havien d’alçar les Torres Calatrava. La Generalitat va pagar quinze milions d’euros a Santiago Calatrava –l’arquitecte de capçalera del PP valencià– pel disseny d’aquestes edificacions. El projecte, però, mai no s’ha arribat a dur a terme. L’actual govern de la Generalitat –fruit d’un pacte entre el PSOE i Compromís– no sap exactament el nombre de propietats que són de la seua titularitat. La Conselleria d’Hisenda assegura que no ha trobat cap irregularitat en aquestes operacions, però que tampoc existeix un catàleg complet de propietats: afirma que, abans de posar en marxa una nova política sobre propietats públiques, les estan inventariant amb la finalitat de fer públic el catàleg el més aviat possible.

*Article publicat a la Directa núm. 392. Subscriu-t'hi

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: