Política

La gent posa les urnes i desborda la repressió

La gent de Catalunya ha sortit als carrers per votar i manifestar-se, en resposta a la brutal operació fallida de Mariano Rajoy per impedir el referèndum
Resistència a la policia front a un col·legi electoral a Sabadell
Àngel Garcia
04/10/2017

Jornada de votació inèdita en una democràcia integrada a la Unió Europea. L’assalt de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola –perpetrat pel govern de Mariano Rajoy, amb l’aval de la Fiscalia i el TSJC– deixa un balanç de 893 persones ferides pel sol fet de defensar les urnes. Dues d’elles de gravetat: per un atac de cor i per una lesió de bala de goma a l’ull. Malgrat tot, el referèndum de l’1 d’octubre es va poder celebrar amb normalitat al 85% dels col·legis electorals. Les urnes van ser clares: un 90,09% de favorables al sí entre els 2.262.424 vots que es van poder comptabilitzar. La por a sortir al carrer i el fet que 770.000 persones no van poder exercir el dret a vot al col·legi on estaven censades va limitar la xifra de participació, que es va situar en el 42%.

Les organitzacions sindicals CGT, IAC, Intersindical- CSC i COS han reaccionat a la repressió amb la convocatòria d’una vaga general, que ha comptat amb l’adhesió d’Unió de Pagesos, CNT, Cobas i la CUP. A la convocatòria es va sumar –en forma d’aturada de país– la Taula per la Democràcia, on s’integren l’ANC, Òmnium, CCOO, UGT, FAPAC i la CONFAVC. El seguiment ha estat massiu al comerç, el sector públic i la pagesia. Més irregular a les grans indústries. Les manifestacions de la tarda aconsegueixen xifres rècord, amb 60.000 persones a Girona, 45.000 a Lleida, 5.000 a Tortosa, i les places Major de Vic i Mercadal de Reus absolutament desbordades. Les imatges de la brutalitat policial a Catalunya han fet la volta al món. A la CNN titulaven ‘La vergonya d’Europa’ i les editorials al The Guardian o The New York Times reclamen diàleg i censuren la violència indiscriminada contra la població. Per primera vegada, el Parlament Europeu d’Estrasburg ha convocat un debat monogràfic sobre la situació a Catalunya el 4 d’octubre. Tot i això, la premsa editada a Madrid, el govern del PP i els seus socis de Ciutadans mantenen l’amenaça d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, que suposaria la suspensió de l’autogovern català. La mobilització permanent de la gent serà clau en els possibles desenllaços d’aquests esdeveniments històrics. Tot plegat a l’espera de la convocatòria del ple del Parlament de Catalunya que hauria de votar la Proclamació de la Independència.

Defensa de les urnes a l'Escola de la Concepció del districte de l'Eixample de Barcelona. Malgrat les càrregues policials, es va poder votar i fer el recompte al 85% dels punts de votació / Sarai Rua

 

Defensa de les urnes a l'Escola de la Concepció del districte de l'Eixample de Barcelona / Sarai Rua

 

Una de les urnes electorals ubicades a les Cotxeres de Sants, a Barcelona / Àngel Monlleó

 

Càrrega del Cos Nacional de Policia espanyola davant de l'Institut Ramon Llull de Barcelona. Una de les víctimes de la intervenció va ser operada a l'Hospital de Sant Pau per l'impacte d'una bala de goma en un ull / Victor Serri

 

A Cerdanyola del Vallès les votacions es van viure de manera tranquil·la, tot i la tensió al conjunt del territori / Estefania Bedmar

 

La nit de l'1 d'octubre, les butlletes es van comptabilitzar en condicions extremes. A l'Escola de la Concepció de Barcelona (foto) es va fer amb normalitat, però a Vila-rodona (Alt Camp) es va haver de fer en una església / Sarai Rua

 

Un multitudinari piquet talla la B-23 i la N-340 a l'altura de Molins de Rei el matí del 3 d'octubre / Miguel Monfort Subirana



Fotoreportatge publicat al número 439 de la 'Directa'.

 

 

 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades: