Gervasio Sánchez: “Les meves fotos no són art, les meves fotos són la guerra”

La Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat) acull una exposició retrospectiva de l’obra de Gervasio Sánchez fins al 2 de febrer. Premi Nacional de Fotografia 2009, el fotoperiodista ha retratat múltiples conflictes bèl·lics
17/11/2015
L’autor dóna per fet que els conflictes bèl·lics seguiran tenint lloc perquè l’ésser humà és incapaç de posar-hi fi / RAMON SERRA
L’autor dóna per fet que els conflictes bèl·lics seguiran tenint lloc perquè l’ésser humà és incapaç de posar-hi fi / RAMON SERRA

 

Amb quina predisposició s’ha d’entrar a la teva exposició?

Aquesta exposició recull tot el dolor que he recopilat en 25 anys d’experiència en conflictes bèl·lics, Per aquest motiu, resulta difícil d’assimilar arran de la gran violència que reprodueixen les imatges, directament o indirectament. S’ha de fer un esforç, però, per entendre que això existeix, per no sepultar-ho, per intentar que no torni a succeir. L’única manera d’aconseguir-ho és ensenyant les seves causes i les seves conseqüències.

 

En aquest tipus de conflictes, el fotògraf ha de marcar límits ètics o morals respecte a quines imatges ha d’immortalitzar?

Un fotògraf ha de recollir totes les imatges, per molt dures que siguin, ja que poden arribar a servir com a proves en judicis de guerra. Si jo trobés un grup de dones violades i assassinades en posicions escabroses, les fotografiaria per facilitar que els criminals que han comès aquestes atrocitats siguin jutjats. Això sí, no publicaria aquestes imatges: en buscaria d’altres que mostressin què va succeir sense ser tan explícit.

 

Creus que el bombardeig d’imatges, moltes d’elles violentes, ens ha insensibilitzat?

“Quasi sempre creiem que les imatges serveixen per conèixer un conflicte bèl·lic, tot i que només en mostren una petita part”

Crec que vivim en una retòrica mediàtica massa superficial, tot passa davant els nostres ulls a una velocitat enorme, pràcticament sense tenir temps per reflexionar. Quasi sempre creiem que les imatges serveixen per conèixer un conflicte bèl·lic, tot i que només en mostren una petita part. El drama d’una guerra no és aquest minut o aquelles seixanta línies que hi dediquen als mitjans, sinó el que succeeix les 24 hores del dia i els 365 dies dels anys que duri. Com que això és impossible de recollir, cerquem imatges icòniques que ho representin. En aquesta societat d’impactes visuals continus, però, correm el risc que aquests impactes quedin soterrats per altres. L’única manera d’evitar-ho és profunditzant.

 

Quina opinió tens respecte als fotògrafs i les fotògrafes que intenten que la tragèdia, la misèria o la violència siguin estètiques?

La bellesa no ha d’estar confrontada amb allò tràgic. Una persona que ha sofert una amputació per una mina té dret a ser feliç, té dret que, quan es produeix un moment d’alegria, es pugui captar. Podem fotografiar la mort de qualsevol, però també un naixement o un bateig. La bellesa no ha de fugir de la guerra necessàriament, tot i que sempre s’ha d’anar amb compte de no buscar-la gratuïtament.

 

Les persones implicades saben els autèntics motius dels conflictes que viuen?

El ciutadà mitjà difícilment els arriba a conèixer. Quasi sempre em deien: “El meu país estava en pau, després, van començar els trets. Mato perquè, si no, em maten”. Molt poca gent, ja siguin soldats o ciutadans, poden explicar les raons que hi ha darrere la situació que estan vivint. Els que executen les guerres i en coneixen els motius, els que tenen interessos perquè tinguin lloc (diamants, petroli, etcètera), acostumen a estar lluny del terreny on es produeixen físicament.

 

Creus que els conflictes bèl·lics són inherents a l’ésser humà?

La guerra forma part de la incapacitat de l’ésser humà per posar-hi fi. Està tan relacionada amb la humanitat que resulta impossible trobar cap país que no hagi patit un conflicte armat durant la seva història. No dubto que això continuarà sent així, que d’aquí a 500 anys encara esclataran guerres. Jo vaig començar en l’àmbit de la fotografia després de la caiguda del Mur de Berlín, que posava fi a la divisió en dos grans blocs que finançaven les guerres locals; però aquestes guerres s’han continuat produint durant els darrers 25 anys.

 

Aleshores, per què les continues fotografiant si no es podran evitar?

Perquè una història sense documentar és pitjor que una història documentada. Ningú no podrà dir que no sabia el que succeïa si hi ha les imatges.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: