El govern d’Artur Mas contra les idees anarquistes

Les ordres de Felip Puig, fonamentades en la màxima d’anar “fins allà on permet la llei i una mica més”, són l’origen de les batudes, els escorcolls i les detencions que s’han produït al llarg de l’últim any
17/11/2015

El 2 de maig de 2011, l’aleshores conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, va manifestar en unes declaracions al programa de ràdio El Món a RAC 1 que els Mossos d'Esquadra actuarien “fins allà on permet la llei i una mica més”. Aquella premissa va guiar les línies d’actuació de la policia catalana a partir d’aleshores i es va concretar en sis grans mesures que incrementaven la intensitat repressiva contra els moviments socials catalans.

La Kasa de la Muntanya va ser un dels primers espais colpejats per l’operació policial / Sergi pujolar
La Kasa de la Muntanya va ser un dels primers espais colpejats per l’operació policial / Sergi Pujolar

 

En un primer moment, CiU va impulsar una reforma del Codi Penal a través del seu grup parlamentari al Congrés dels Diputats. L’objectiu era endurir les penes per desordres públics que es deriven de la participació a manifestacions, piquets o escarnis. Josep Antoni Duran i Lleida, de bracet del Partit Popular, va ser la cara visible d’aquesta modificació legislativa, que incloïa demandes concretes del Departament d’Interior capitanejat per Puig. La contundència del conseller d’Interior, però, es va intensificar després del desallotjament de l’acampada del 15-M a la plaça de Catalunya de Barcelona. Aleshores, es van començar a dissenyar i executar actuacions en l’àmbit competencial de les institucions catalanes.

Construcció documental d’una tesi

Les línies d’actuació van ser dues: teorització de l’enemic interior i persecució individualitzada de les activistes. Per fer-ho possible, es van dotar dues unitats de la policia de pressupost i funcionariat: la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions (UCAEO) i la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic (UCIOP). Darrere d’aquestes sigles, hi ha agents especialitzats dels Mossos d’Esquadra que, al llarg dels últims anys, han esdevingut la bèstia negra de vaguistes, resistents als desnonaments, opositores a plans urbanístics i un llarg etcètera.

L’UCAEO ha centrat els seus esforços en la construcció d’una idea: els episodis de revolta al carrer viscuts al llarg del quinquenni de la crisi tenien una mà negra al darrere, l’anarquisme. És per això que, l’any 2012, des de les oficines de l’edifici Egara de Sabadell, comencen a rastrejar les xarxes, a fer seguiments i a elaborar documents en aquest sentit.

La Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions ha construït una idea: els episodis de revolta al carrer viscuts al llarg de la crisi tenien una mà negra al darrere

Les jornades Intel·ligència davant la radicalització, celebrades el 29 i 30 d’octubre de 2012 a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, van ser una primera mostra d’aquesta tasca. Una de les ponències es titulava: Les noves formes de l’extremisme violent del segle xxi: l’anarquisme. Repassant el contingut d’aquelles intervencions, ja s’entreveia una segona intencionalitat: vincular l’anarquisme amb el terrorisme. Això es va concretar mitjançant la ponència Les noves formes de l’extremisme violent del segle xxi: l’ús d’Internet i el terrorisme individual. En consonància amb això, uns mesos més tard, l’UCAEO va redactar l’informe Valoració dels indicis rellevants que permeten sostenir que els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) són una organització amb finalitats terroristes. Aquest document és el punt de partida de l’operació Pandora.

L’UCIOP, per la seva banda, va focalitzar les seves energies en la persecució individualitzada d’activistes als quals es poguessin imputar els delictes de desordres públics, resistència o atemptat a l’autoritat. La seva primera actuació la trobem el 15 de juny de 2011, en el marc de l’acció simbòlica Aturem el Parlament. Hi compareixen agents de paisà infiltrats entre les manifestants i agents d’uniforme dotats de flamants càmeres digitals adquirides per Interior. Aquest desplegament va ser la carta de presentació d’un equip policial, fincat a la comissaria de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sant Andreu, que s’especialitza en la recerca de material provatori per aconseguir més condemnes penals. Els seus atestats van portar una vintena d’activistes a l’Audiència Nacional espanyola i, gràcies a un recurs presentat per la Generalitat i Manos Limpias, van aconseguir que vuit d’elles fossin condemnades a tres anys de presó. Aquesta unitat també va ser responsable de posar en marxa una web de delació ciutadana, que només va estar trenta dies en funcionament.

Vigilància als moviments socials i a professionals rellevants

D’aquelles ordres polítiques de Puig, en van emanar dues iniciatives més. Un monitoreig i control d’activistes, periodistes i advocats i advocades, dut a terme a través del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i que va ser fortament criticat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona. També va tenir lloc la implementació de sistemes de seguiment, observació i escolta a centres socials, ateneus i casals.

/ VICTÒRIA OLIVERES

 

En relació amb aquesta última mesura, l’Àrea de Mitjans Tècnics de la Comissaria General d’Informació va posar en marxa diversos dispositius de videovigilància per controlar la dissidència. El 9 d’octubre de 2013, el centre social Kasa de la Muntanya va descobrir un d’aquests mecanismes d’enregistrament, instal·lat al terrat de l’Hospital de l’Esperança. En una roda de premsa, l’advocada Laia Serra va reaccionar en aquests termes: “Pel tipus de localització, es fa evident la il·legalitat del dispositiu, que vulnera el dret a la intimitat i la pròpia imatge”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Informe 2514/14, desclassificat

dimarts, 17 novembre, 2015

Té la signatura del comandament Astor 71 –nom clau d’un agent dels Mossos d’Esquadra– i va sortir el 30 de setembre de 2014 de la Comissaria General d’Informació de Sa