Grups cristians encerclen les clíniques ginecològiques

La imatge de centres de planificació familiar assetjats per col·lectius antiavortistes no és només ‘made in America’: a Barcelona, diversos grups autoanomenats ‘rescatadors’ es planten davant les clíniques on es practiquen avortaments
21/09/2016

Són les vuit del matí. Al solitari carrer de Roger, a Barcelona, s’hi concentren grups de persones que reparteixen pamflets i porten pancartes amb il·lustracions de nonats i rosaris penjats al coll. S’autoanomenen rescatadors i es troben cada setmana a la Clínica Ginecològica de Sants (CGS) i altres centres d’arreu de l’Estat espanyol per emprendre la seva tasca antiavortista.

El consistori barceloní assegura que busca maneres de defensar el dret a l’avortament i evitar situacions de coacció / Estel·la Marcos

 

Les pacients acudeixen a la CGS per fer-se revisions, procediments quirúrgics o bé interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). La localització de la clínica sembla pensada per cuidar la intimitat de qui hi acudeix: a tocar de la parada de metro de Badal, dins el barri de Sants, però en un carrer poc transitat. Tanmateix, cada divendres i dissabte, aquesta intimitat és vulnerada per un grup de manifestants que, amb pancartes, pamflets i rosaris, es concentren davant i als voltants de la clínica. Per arribar fins al local, una planta baixa, cal passar entre les congregades.

Grups provida es troben cada setmana als voltants de la Clínica Ginecològica de Sants. A parer del personal del centre, generen situacions incòmodes i agressives

Intercepten les vianants i pregunten si es dirigeixen a la clínica. Després, els entreguen un dels pamflets. Si la persona s’atura, procedeixen a descriure el que anomenen abortorio, on es produeix “l’assassinat indiscriminat de bebès”. Els grups –majoritàriament dones, migrants o locals, amb algun home que les acompanya– han reduït les seves aparicions a dos dies setmanals perquè han descobert que són els dies que es programen les IVE en aquesta clínica, que pateix aquestes manifestacions des de l’any 2009. El personal de la CGS denuncia les maneres violentes i intimidatòries d’aquests grups pro vida.

“Hi ha moltes dones que vénen nervioses, no necessiten que ningú les abordi acusant-les de ser assassines. Nosaltres tampoc no ens mereixem que ens assetgin en entrar i sortir del local, quan veuen que som personal”, ens explica una de les doctores. Les pacients que arriben ho fan per iniciativa pròpia o bé derivades per la sanitat pública, ja que la CGS forma part de la xarxa de clíniques acreditades per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs. En aquest segon cas, el cost de la intervenció és assumit per la sanitat catalana, sempre que s’enquadri dins els límits d’actuació legals d’acord amb la llei de terminis actual, que marca la setmana 22 de gestació com el llindar màxim per practicar una IVE. Dins d’aquest marge, el procediment varia en funció de la setmana d’embaràs. Entre altres opcions, pot ser farmacològic o consistir en una intervenció ambulatòria.

L’equip de professionals de la clínica explica que aquests grups tenen el dret a expressar el seu desacord ideològic amb les IVE, però, es queixen: “Això no hauria de significar que puguin increpar les treballadores o bé molestar les pacients. És una situació molt incòmoda i agressiva”. En particular, els preocupen les informacions que faciliten a les dones. En molts casos, diuen, són mèdicament falses, sobretot les relacionades amb els períodes de gestació i les possibles conseqüències de l’avortament.

“Hi ha moltes dones que vénen nervioses, no necessiten que ningú les abordi acusant-les de ser assassines. Nosaltres tampoc no ens mereixem que ens assetgin”, explica una doctora

Les professionals han alertat la policia local i els Mossos d’Esquadra i també han contactat amb l’Ajuntament de Barcelona. Els serveis de premsa del consistori barceloní, contactats per la Directa, asseguren que estan treballant per la defensa del dret a l’avortament impulsant un grup de treball específic. En el cas concret de la Clínica Ginecològica de Sants, estan “valorant les opcions jurídiques”. De moment, expliquen: “Els informes que rebem no són positius perquè hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que, en casos similars, han valorat que preval el dret a la llibertat d’expressió”.

Rescatadores o assetjadores?

Durant les visites fetes diferents setmanes, la Directa ha comprovat que aturen la gent indiscriminadament. Cada persona que s’hi apropa rep els mateixos arguments, sigui una periodista, una vianant o una pacient que es disposa a fer-se una prova. Mentre algunes de les congregades s’ocupen dels diàlegs, la resta de gent s’està davant del local, resant el rosari i sostenint pancartes amb lemes pro vida. Asseguren que també fan acte de presència en altres abortorios.

Les antiavortistes, d’una banda, acusen les clíniques de ser empreses que es lucren de l’assassinat de no-nats. Afirmen que se salten tots els protocols establerts pel marc legal, una acusació que inclouria no respectar el marge de tres dies entre l’inici del procediment i la IVE o no mostrar les ecografies a les gestants. La metgessa que ens rep refuta aquestes afirmacions: “En primer lloc, en molts casos, els tres dies s’haurien de començar a comptar a partir del moment que la dona va a la seguretat social a demanar una IVE. La cita que tenen amb nosaltres no és immediata, per tant, el marge de temps ja es compleix”. També explica que, quan fan la primera visita, informen les pacients que han de deixar aquest període com a temps mínim fins a la propera cita. En cas que les dones no vulguin esperar –pels motius que sigui–, afegeix que estan obligades a demanar que facin una visita in situ amb les professionals de psiquiatria del centre, que faran una avaluació per determinar si es pot donar el consentiment mèdic a aquesta IVE. Si és així, aleshores procedeixen a la intervenció, d’acord amb els horaris disponibles.


El personal de la clínica mostra a la Directa el circuit d’ingrés ambulatori, els quiròfans on es fan les IVE i les proves i les sales d’espera i de recuperació per quan ha acabat la intervenció. L’activitat mèdica es concentra els divendres i els dissabte per garantir el repòs durant el cap de setmana i evitar complicacions. Passats quinze dies, les pacients tenen una cita de revisió per garantir que tot ha anat bé.

A la CGS, com a la resta de clíniques, tenen molt present el cas del doctor Morín, condemnat a presó durant divuit mesos per dur a terme onze avortaments il·legals. Per això, asseguren que cada graó del procediment comporta permisos, documentació i consentiments signats. “La IVE deixa un camí molt marcat, que es pot resseguir, per saber si hi ha hagut cap irregularitat”, afirmen.

En defensa de les adopcions il·legals

Les rescatadores acusen d’homicida qui decideix avortar. Es compadeixen de les joves que acudeixen a les clíniques perquè les descriuen com noies destrossades, amb vides molt dures de violència, abandonament, manca de recursos econòmics, problemes per la seva situació legal, patiment emocional i psicològic... Totes aquestes situacions, a parer seu, no justifiquen una IVE: “No pots solucionar un problema fent una cosa que està malament, com és avortar”, afirmen. Partint de la premissa que s’és persona des del moment de la concepció, afegeixen que hauria de prevaldre “el dret de la persona per davant del de la mare”. “Oi que, si a tu ta mare et digués, com que ets meva et puc tallar un braç, no li permetries? Doncs aquí passa igual, però la criatura no pot oposar resistència”, argumenta un dels homes presents. “Les mares es confereixen un dret sobre el que tenen dins que no és seu. Perquè són persones diferents. I, després, les que han decidit avortar surten destrossades”, assegura.

Com a alternativa, ofereixen assistència mèdica, ajudes, cistelles amb donatius i assessorament a les mares que decideixin tenir la valentia d’abraçar el seu fill no-nat. El que més publiciten és un espai d’assessorament situat a Badalona, anomenat Hogar de María. Allà, ofereixen productes de primera necessitat, consell o tallers per les mares i els infants. Segons expliquen, també ajuden a trobar feina i habitatge o pisos d’acollida. A banda, disposen de metges afins que fan proves gratuïtes.

“Tot abans que matar una persona”, sentencien. En dues ocasions, ens indiquen la possibilitat de donar la criatura en adopció. Quan se li planteja la reticència a deixar la criatura nounada en mans del sistema d’adopcions estatal, alliçona explicant que no cal passar per aquests tràmits: “El pots tenir i donar-lo en adopció. Molta gent l’acolliria i l’estimaria”, ens explica. “Si tu decideixes entregar-lo i la família l’empadrona com a seu, qui ha de dir a aquella família que el fill no és seu?”, afirma. Davant els dubtes de si hi hauria garanties que això assegurés una bona cura cap a l’infant, ens contesta: “Series més bona persona matant-lo? Quina és la solució? Matar-lo abans que neixi?”.

Altres clíniques, com EMECE, situada al carrer Anglí, també reben visites de les antiavortistes. La Directa hi ha contactat, però han declinat oferir informació al respecte. Les darreres estadístiques oficials del Ministeri de Sanitat, de l’any 2014, indiquen que es van dur a terme 94.796 interrupcions voluntàries de l’embaràs. Era el tercer període en què les xifres descendien i és el nombre més baix dels darrers deu anys.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: