La Guàrdia Urbana tanca files després de ‘Ciutat Morta’

“Me da hasta risa”, afirma el portaveu del sindicat SAPOL davant la possible obertura d’una investigació sobre el cas 4F

Bakari Samyang i Víctor Bayona són dos exguàrdies urbans que, recentment, han estat empresonats, sota l’acusació de tortures greus i falsificació documental, com a responsables de detenir i apallissar el ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. El testimoni d’aquests dos agents va ser clau per dictar sentència condemnatòria contra les joves del cas 4-F, que també van denunciar maltractaments en una causa que, finalment, va ser arxivada. Els altres quatre policies que, segons el testimoni de Jardine, van presenciar les tortures, no han estat investigats i continuen en actiu als carrers de Barcelona.

L’any 2005, tres joves de Gràcia van ser detinguts per la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i van denunciar tortures a la comissaria de l’Estació del Nord. Una setmana després de l’emissió de Ciutat Morta a la televisió pública, l’exsergent del cos José Martínez va publicar un vídeo on aportava dades, fins al moment desconegudes, que corroborarien la versió dels joves graciencs. Tot i això, el cas va prescriure i els agents mai no van arribar a ser investigats.

L’any 2009, Jonathan Carrillo va morir a Terrassa: enmig d’una discussió amb quatre policies locals, va caure a terra i es va colpejar el cap amb la vorera. Fa dues setmanes, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona va dictaminar que l’origen de la mort del jove va ser la bufetada propinada per un agent, però els va absoldre tots perquè no va poder determinar la identitat de l’agressor. A dia d’avui, Jonathan Leal, el principal sospitós de ser l’autor material de l’agressió segons la fiscalia, patrulla amb uniforme per la ciutat comtal després de demanar el trasllat al cos de la GUB.

La repetició de situacions de tortura i brutalitat genera dubtes sobre si es tracta de fets aïllats o ens trobem davant una estructura que consagra la impunitat

Aquests i altres casos generen dubtes sobre si es tracta de fets aïllats o ens trobem davant una estructura que oculta els abusos i consagra la impunitat. Preguntat pel corporativisme a la GUB en una entrevista a Catalunya Ràdio, l’actual gerent de l’àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Delort, va respondre: “Com a tota organització policial”. Actualment, la UGT, CCOO i el Sindicat d’Agents de la Policia Local (SAPOL) són els tres sindicats majoritaris al cos. També hi té representació l’Asociación Sindical Independiente (ASI), amb clares reminiscències falangistes. En referència a la possible obertura d’una investigació interna per part de l’Ajuntament de Barcelona, el secretari general del SAPOL, Ángel Marcos González Campocosio, va afirmar al programa El Matí de Catalunya Ràdio: “Me da hasta risa”. CCOO, però, sí ha demanat que s’investigui i s’aclareixi qualsevol irregularitat.

“Quan hi ha un conflicte, el primer que fan els comandaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona és trucar al SAPOL”, afirma l’exsergent José Martínez

L’exsergent Martínez assegura que, al cos, sempre hi ha predominat el SAPOL com a sindicat corporatiu: “Quan hi ha un conflicte, el primer que fan els comandaments de la GUB és trucar al SAPOL”. Aquest tracte de favor es veuria reflectit, segons Martínez, amb l’assignació de més hores extres als seus afiliats, que principalment s’ubiquen a les files de la UNOC i les UPAS, les unitats del cos que acumulen més crítiques i denúncies per abusos. Martínez, conegut pels vídeos de denúncia que comparteix a la xarxa, va tenir coneixement de la interposició de tres querelles per calúmnies contra ell durant la intervenció de l’intendent en cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, al programa Els Matins de TV3. Una d’Evelio Vázquez, una altra de la UGT i una darrera del SAPOL. Després que la fiscalia anunciés que no reobriria el cas 4-F, l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (ACGUB) va emetre un comunicat on refermava la seva convicció que “les actuacions de la GUB sempre estan regides pel compliment de la legalitat i dels protocols establerts”, al temps que qualificava el documental Ciutat Morta de “tendenciós i esbiaixat”.

 

Joan Delort (de cara), Joaquim Forn (esquerre), Xavier Trias (d'esquenes) i Evelio Vázquez (d'uniforme)
Joan Delort (de cara), Joaquim Forn (esquerre), Xavier Trias (d'esquenes) i Evelio Vázquez (d'uniforme)

 

Velles rancúnies entre cossos policials

“Cap problema de violència policial”, va afirmar Joan Delort a Catalunya Ràdio el dia 21 de gener. La primavera de 2011, l’alcalde Xavier Trias va nomenar Delort per ocupar aquest càrrec tècnic que, a la pràctica, té la responsabilitat de comandar la policia barcelonina en delegació del regidor de seguretat, Joaquim Forn, i d’exercir un control polític sobre el cos. El seu nomenament va venir acompanyat del cessament de Xavier Vilaró com a intendent en cap de la Guàrdia Urbana, rang de màxima autoritat i responsabilitat dins el cos que, actualment, recau sobre Evelio Vázquez. No obstant això, el nou govern municipal es va afanyar a recol·locar Vilaró, que, poc temps després de la seva destitució, ja exercia com a cap de seguretat del Museu Picasso.

Mesos abans, Vilaró, aleshores intendent en cap de la Guàrdia Urbana, havia estat a primera línia de l’actualitat: va assegurar que els Mossos d’Esquadra li havien disparat una bala de goma durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola de futbol al mundial de Sud-àfrica. Suposadament, Vilaró es trobava a la plaça d’Espanya de Barcelona supervisant el dispositiu policial desplegat per la celebració. Durant les càrregues que va dur a terme la Brigada Mòbil dels Mossos per dissoldre l’afició concentrada, l’impacte d’un suposat projectil li hauria provocat una ferida greu que va requerir l’extirpació de la melsa. Arran d’aquell episodi, Vilaró i Delort van liderar una guerra pública entre els Mossos i la Guàrdia Urbana.

Per aquelles dates, Delort –antic militant del Partit dels Treballadors– era secretari de Seguretat Pública de la Generalitat –càrrec que va ocupar durant els vuit anys del tripartit, després de deixar la direcció de la Policia Local de Girona– i es va encarregar de portar la investigació interna de les ferides a Vilaró. Mai no es va aclarir l’origen de les lesions, tot i que les conclusions oficials presentades per Delort van determinar que Vilaró havia mentit atribuint l’origen de la seva ferida a l’impacte d’una bala de goma. Durant el segon tripartit, Delort va rellevar Rafael Olmos (Director General de la Policia), destituït per l’aleshores conseller d’Interior, Joan Saura, per les càrregues policials a les protestes estudiantils contra el pla Bolonya. Home de confiança de l’expresident José Montilla a la policia, va ostentar la doble plaça de director general i secretari de seguretat fins que, a finals de 2010, CiU va arribar al govern de la Generalitat. Felip Puig va aterrar a la Conselleria d’Interior i va decidir eliminar el càrrec que ocupava Delort de l’organigrama; el va cessar, però el va mantenir al departament com a assessor. Pocs mesos després, el nou govern municipal de CiU a Barcelona el va compensar amb la gerència de seguretat.

 

El consistori destina 166,7 milions d’euros a la partida de seguretat ciutadana

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) està integrada per un total de 2.877 efectius, 296 dels quals –poc més d’un 10%– són dones, segons les últimes dades oficials publicades a l’Informe de Gestió de la GUB de 2013. D’aquest total, 186 ocupen llocs de segona activitat. És a dir, desenvolupen tasques de caràcter auxiliar o complementari, sempre que presentin “una disminució objectiva de les seves capacitats” o “compleixin l’edat de 57 anys”, seguint les indicacions de l’article 4 del Reglament de segona activitat de la GUB.

La resta de la direcció està formada per cinc intendents majors (Diego Rodríguez Borrega, José Manuel Díaz Díaz, Jesús Hernando Maldonado, Josep Reina Rincón i Juan J. Vilanova Juanola) i vint intendents

El comandament principal de la policia municipal de Barcelona és Evelio Vázquez, intendent major en cap. La resta de la direcció està formada per cinc intendents majors (Diego Rodríguez Borrega, José Manuel Díaz Díaz, Jesús Hernando Maldonado, Josep Reina Rincón i Juan J. Vilanova Juanola) i vint intendents. La resta de comandaments treballen a les seves ordres, d’acord amb el sistema de jerarquia: inspectors, sotsinspectors, sergents, caporals i agents. Aquestes unitats s’organitzen en les divisions de seguretat, coordinació, trànsit i territorial, que depenen de la Prefectura. La Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) es coordina des de la divisió de seguretat, mentre que la Unitat Nocturna Operativa Centralitzada (UNOC) i les deu comissaries de la Guàrdia Urbana a la ciutat s’emmarquen en la divisió territorial.

Pel que fa a les tasques, la GUB té tres funcions principals: de regulació del trànsit, administrativa i de seguretat ciutadana. A més, també es dedica a serveis assistencials, de relació amb la comunitat i d’informació a la ciutadania. Durant el 2013, l’últim any del qual es tenen dades, la GUB va fer un total de 164.136 denúncies per infraccions a les ordenances municipals. D’aquestes, quasi un 80% (al voltant de 130.000) es corresponen amb infraccions que afecten l’Ordenança de Convivència Ciutadana, l’anomenada ordenança del civisme. A més, van posar vora 2.600 denúncies per “ocupació de l’espai públic per conductes que adopten formes de mendicitat” i 1.602 per pancartes, cartells o fulletons a causa de la “degradació visual de l’entorn urbà”.

Una de les dades més sorprenents de l’informe és la que fa referència a les detencions per fets penals, exceptuant aquelles que estan relacionades amb el trànsit. De les 6.136 detencions que es van produir a la ciutat, 2.972 es van efectuar al districte de Ciutat Vella, un dels districtes considerats com un “punt calent” pels cossos policials barcelonins. El 2015, l’Ajuntament de Barcelona dedicarà al voltant de 282 milions d’euros a les polítiques de seguretat pública, xifra que suposa un 14,2% del pressupost. D’aquests milions, el consistori en destinarà prop de 167 a seguretat ciutadana i 600.000 euros més a la “prevenció de la delinqüència”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

La guàrdia pretoriana de l’alcalde

dimarts, 10 febrer, 2015

El 15 d’abril de 1986, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, va ordenar el bombardeig de Líbia. L’operació Canó Daurat va provocar centenars de morts, especialment a Trípoli.