Drets

Hello Barbie, una 'Gran Germana' rossa amb descapotable

Mattel ha desenvolupat una nina que mantindrà converses amb els infants a partir de dades recollides en gravacions de veu. El producte desperta recel en diverses associacions, que hi veuen una invasió de la intimitat i una comercialització de la infància
La Hello Barbie, que s’estrena als mercats americà aquest Nadal, està equipada amb un dispositiu de reconeixement de veu i Wi-Fi, de manera que s'actualitza segons les preferències de la seva propietària
22/12/2015

La Glòria és una nena de vuit anys; els seus pares o mares treballen moltes hores i no paren per casa. Com a conseqüència és una mainadera la que s’encarrega d’ella, però aquesta cuidadora no és pas humana: es diu Robbie i és un robot. La Glòria, que encara és massa jove per tenir cap tipus de prejudici, veu en la Robbie la seva millor amiga i l’estima com a tal, però la seva mare, escandalitzada per aquesta "relació insana" que s’ha establert entre elles, les intenta separar. Però els sentiments que la Glòria ha desenvolupat cap a la Robbie són ben humans.

Aquesta història no és real. És l’argument d’un conte de l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov, un visionari que ja avançava els debats ètics i morals que es donarien en una societat en la qual la relació amb la tecnologia es donaria d’igual a igual. Aquest relat data del 1940 i, tot i que la Robbie encara no ha estat inventada i la cultura dels smartphones quedava molt lluny a Asimov, el debat que s’hi planteja és molt vigent.

Les sales de joc cada cop s'emplenen més d’estris tecnològics que interactuen amb els infants de les maneres més variades. Tot tipus de joguines que fan que l’experiència del joc es monitoritzi i estigui pautada des de bon principi: des de vídeos "interactius" a peluixos que expliquen contes. Circuits tancats que deixen poc espai a la imaginació i la improvisació i que releguen els pares o mares al paper d’observadores.

Les sales de joc s'emplenen d’estris tecnològics que interactuen amb els infants i que fan que l’experiència del joc es monitoritzi i estigui pautada des del principi

Es tracta d’una tendència a l’alça a la qual la companyia nord-americana Mattel li ha trobat el punt màxim. Una de les seves últimes i més polèmiques propostes ha estat la Hello Barbie, un model de la clàssica nina que té la particularitat de parlar. No es tracta d’un joguet que repeteix frases aleatòries, és molt més complex: a través de gravacions de veu, recol·lecta informació de l’infant que la capacita per a mantenir-hi una conversa prolongada.

Joguines qüestionades

Aquesta nina, que s’estrena als mercats americans per aquestes dates enguany, està equipada amb un dispositiu de reconeixement de veu i Wi-Fi, per la qual cosa es podrà actualitzar constantment segons les preferències de la seva propietària. Però, a més, penjarà totes les converses a un núvol, de tal manera que podran relacionar-se amb altres infants d'acord amb les tendències i les modes globals.

"Es tracta d’una continuació de la tendència tecnològica en la qual els adults envoltem els nens. Però portada a l’extrem", considera Maria Jesús Larios, adjunta de la Plataforma de Defensa dels Drets dels Infants del Síndic de Greuges. Totes les tecnologies són una arma de doble fil, que tant poden ajudar a establir relacions socials, millorar l’aprenentatge o facilitar la feina, com poden crear éssers aïllats i passius. "Actualment ens falta pedagogia i correm el risc que les generacions que han nascut amb la revolució tecnològica assumida no desenvolupin un esperit crític vers aquesta", opina. I aquest risc s’incrementa amb un producte que ha accelerat tan exponencialment la relació amb la tecnologia.

L'adjunta de la Plataforma de Defensa dels Drets dels Infants del Síndic de Greuges, hi veu una "invasió no consentida de l'espai íntim que es genera amb el joc"

És per això que la Hello Barbie ha posat en alarma associacions americanes defensores dels drets dels infants, que veuen aquesta realitat a casa seva. La principal crítica que en fan és l’amenaça al dret de la intimitat: tot i que Mattel assegura que les converses pujades al núvol –i emmagatzemades durant dos anys– no seran escoltades per ningú, això resulta una "invasió no consentida de l’espai íntim i personal que els nens i nenes generen durant les seves estones de joc", considera Larios. Tot i que la companyia diu fer servir les gravacions només per analitzar paraules clau i detectar tendències, aquests arxius contenen informació que "pot posar en perill la integritat dels nens i nenes en tant que contenen dades personals, com l’adreça o la geolocalització, que, en cas de ser haquejats, serien molt perillosos", sentencia.

Però no cal cap informàtic per accedir a aquestes converses: la companyia pretenia posar a disposició de les famílies la possibilitat de gravar tot allò que succeeixi a la sala de joc per a escoltar-ho posteriorment. Això, segons el psicòleg clínic i psicoanalista José Ramón Ubieto, amenaça la integritat dels espais de joc simbòlic que són indispensables per al creixement dels infants. "El joc és una representació anticipada de la vida futura i una escenificació del present, que els permet reproduir i tractar problemes que no saben com resoldre", explica aquest expert. Per tant, donar accés a les famílies a aquest procés íntim interferiria clarament en l’univers privat dels infants.

Però aquesta nina ja suposa per se una intromissió adulta al món infantil. La Hello Barbie, com tots els jocs –almenys els que es comercialitzen– "estan dissenyats per una ment adulta que pot empatitzar en menor o major mesura amb el fet infantil, però que inevitablement introdueix la seva lògica adulta", explica Ubieto. Qualsevol joc que es pugui trobar a una botiga ha passat un procés de disseny i evolució al món adult, tenint relativament en compte les preferències reals dels petits.

Els joguets "estan dissenyats per una ment adulta que inevitablement introdueix una lògica adulta", apunta el picòleg José Ramón Ubieto

Les joguines s’haurien de plantejar en una lògica pedagògica que incentivés aspectes a desenvolupar, com la interacció o la imaginació. El joc simbòlic tradicional –quan ve ajudat de joguines– funciona amb "un altre que no replica, que busca que el nen li posi veu dins el teatre particular que organitza", afirma Ubieto. Un ninot, un peluix o fins i tot una roda de cotxe poden acabar convertint-se en objectes i escenaris molt allunyats de la realitat quan dos menuts cooperen.

Fills del 'Tamagotxi'

El problema, però, ve amb la tendència de monitoritzar el joc, reduir-lo en espai i recursos. Una tendència que és indestriable de la tecnologia i que, segons Larios, podria datar-se des del tamagotxi (una pionera mascota digital d'origen japonès que va trionfar a finals dels anys 90): "tot l’univers del joc es reduïa a una petita pantalla, tot i que encara en aquest punt, l’estat del personatge a qui es cuidava podia ser l’eix d’una conversa entre menuts". Tot plegat fa que el joc deixi de ser simbòlic i passi a ser cada vegada més explícit; a més, amb realitats com la Hello Barbie, l’objecte ja es converteix en subjecte.

Una imatge publicitària de la Hello Barbie. La companyia Mattel pretén posar a disposició de les famíles la possibilitat de gravar tot allò que succeeixi a la sala de joc per a escoltar-ho posteriorment


Però no es pot perdre de vista que la mentalitat d’aquest nou subjecte en el joc ha estat ideada, no només per ments adultes, sinó per una gran companyia que, de vegades, supedita els valors pedagògics als monetaris. I és que d’aquí neix una altra de les grans pors que les associacions americanes intenten combatre: la potencial exposició al món del comerç dels nens i nenes. Ja no només es tracta que es puguin vendre les dades enregistrades per a fer anàlisis de consum, sinó que dins les converses amb la Barbie hi pugui haver suggeriments de compra, tant de productes de Mattel com de qualsevol altre establiment que patrocini aquesta invasió comercial.

"Les converses amb la Hello Barbie imposaran, d’una banda, una uniformitat pròpia del procés de globalització actual, i de l’altra, una especificitat a mida de cada nen. Què es pot esperar d’aquesta uniformització personalitzada?", es pregunta Carme Torras, experta en robòtica i investigadora del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que ha tractat les potencials problemàtiques i debats relatius a la convivència amb la tecnologia. I és que aquesta nina, que sempre ha reflectit els estereotips relatius a la imatge d’èxit imposada per la societat global, ara ja no és només un joguet passiu sinó que, en tant que els infants s'hi podran relacionar, pot acabar esdevenint un líder d’opinió.

La Barbie sempre ha reflectit els estereotips d'imatge d’èxit, si ja no és només un joguet passiu, pot acabar esdevenint un líder d’opinió

"Es tracta d’una gran innovació tecnològica, però el problema major és que es dirigeix a nens; els adults tenim una visió creada del món i una certa capacitat crítica. Per contra, els infants són especialment vulnerables perquè s’estan formant una idea del que els envolta", opina Torras. Per tant, aquesta Barbie podrà tenir molt a veure amb l’assumpció de trets i actituds, com poden ser la interiorització acrítica dels rols de gènere.

La nina 'florero'

"Les Barbies sempre han aixecat polèmica per la seva vestimenta, pel model de vida que propaguen. S’ha de lluitar amb força contra aquests estereotips i més encara si el joguet per sí mateix és capaç de reproduir-los", afirma Larios. Aquestes nines conformen la imatge d’èxit entesa des d’una lògica patriarcal. Les mides i l’aparença física es reforcen amb els complements de la Barbie: tints per al cabell, roba, sabates, cotxes... molt patrimoni material i poc d’intel·lectual. I és que per a una Barbie metgessa o mestra d’escola, n’hi ha vint que són models, cantants, mares... o que simplement ni tenen professió i es redueixen a ser acompanyants del Ken en un descapotable rosa xiclet.

Sempre s’ha dit que el caràcter personal es forja amb una gran influència d’aquells que ens envolten; què passa doncs quan aquest interlocutor és una nina amb uns ideals preestablerts. Una intel·ligència artificial amb la qual no es pot discutir i que tampoc no corregirà males conductes o errors?. "Si la Hello Barbie ocupa gran part del temps dedicat a jugar amb altres criatures o amb adultes, el nen o la nena pot patir un dèficit d’empatia. Trobarà dificultats per posar-se en el lloc de l’altre, per emocionar-se...Es tracta d’una relació amb un estaquirot que simula ser un ésser viu però que no sent res", assegura Torras.

Efectivament, el risc que els nens esdevinguin adults passius, apàtics i amb una intel·ligència emocional poc desenvolupada és preocupant. Però depèn de l’ús que se’n doni: "es tracta d’una realitat que tenim davant. No podem eradicar els smartphones de les nostres vides, però sí podem educar els pares o mares per a què no endollin el telèfon als nens només arribar a un restaurant i que no molestin", opina Larios. "Hem d’entendre que és una dinàmica que ha vingut per a quedar-se i que pot aportar coses positives, però que s’ha de fer anar amb seny", afegeix.

"Si la nina ocupa gran part del temps dedicat a jugar amb altres criatures o amb adultes, l'infant pot patir un dèficit d’empatia", segons l'experta en robòtica Carme Torras

Aquest seny implica que aquests joguets no substitueixin les altres relacions i que suposin un incentiu. El paper dels pares o mares, doncs, és important per regular la relació que els infants estableixen amb la tecnologia, partint de la base que aquests tenen unes necessitats afectives que, en primera instància, intentaran satisfer de manera humana. "No crec que els nens i nenes deixin de compartir el joc amb adults i amics per molt que la Barbie els parli", considera Ubieto. "La qüestió és, potser, que els deixem massa sols amb aquests joguets, absentant-nos en un temps i un espai on encara som necessaris. I el mercat capta aquest buit i hi busca una solució pràctica i rentable", afegeix.

En aquest sentit, la voluntat de molts adults de fer que els nens siguin autònoms en el seu joc, porta a realitats com la Hello Barbie, que no deixen de ser un intrús –del capital i del món adult– a l’univers del joc. Una petita versió del Gran Germà d’Orwell, però rossa i amb descapotable.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

No són les joguines, és el joc

Montse Santolino dijous, 24 desembre, 2015

La periodista Montse Santolino reflexiona en aquest article d'opinió sobre les joguines sexistes dins del mercat capitalista i les contradiccions que suposa educar la canalla.