Drets

"Hem intentat incorporar la diversitat del moviment feminista del 1976"

Entrevistem Mireia Bofill Abelló i Ares Batlle Manonelles. Ambdues formen part del col·lectiu Xarxa Feminista i del nucli impulsor de les Jornades Radical-ment Feministes que tenen lloc aquest cap de setmana
Ares Batlle i Mireia Bofill Abelló formen part del nucli impulsor de les Jornades Radical-ment Feministes que commemoren les Jornades Catalanes de la Dona, de les quals ara se celebra el quarantè aniversari

Mireia Bofill Abelló, traductora i membre de Ca la Dona, va participar a l'organització de les jornades de 1976 i a les posteriors. Ares Batlle Manotelles és activista i membre del col·lectiu feminista Gatamaula. Ambdues formen part de la Xarxa Feminista i estan darrere l'organització de les Jornades Radical-ment Feministes de 2016, que commemoren les Jornades Catalanes de la Dona de fa 40 anys. Les separen gairebé cinc dècades i representen la pluralitat que caracteritza aquesta trobada.


Quins eren els reptes de les primeres jornades?

MB: Les jornades de 1976 es van celebrar quan feia mesos que havia mort Franco i encara no hi havia hagut cap canvi. Per tant, un dels reptes era canviar tot el sistema, però no només en l'àmbit legal, hi havia una voluntat de canvi que anava molt més enllà. Hi van assistir sectors molt diversos i de molts partits polítics, des de la democràcia cristiana fins a l'extrema esquerra. Sí que és veritat que hi havia sectors que ho encaraven tot cap a una reforma legislativa, però n'hi havia d'altres que realment volien capgirar-ho tot, amb propostes summament radicals, des de la col·lectivització de les tasques de cura fins a la construcció d'espais de vida no mixtos per a dones. Hi van haver debats molt intensos. Malgrat les diferents postures que hi havia, es va poder fer una declaració final que va permetre donar continuïtat al moviment.


De quina manera va influenciar les jornades de 1976 el context polític?

"Hi havia sectors que ho encaraven tot cap a una reforma legislativa, però n'hi havia d'altres que realment volien capgirar-ho tot, amb propostes summament radicals"

MB: Una de les primeres manifestacions o lemes després de la mort de Franco era ¡Yo también soy adúltera! perquè l'adulteri estava penalitzat. Altres reivindicacions que també ens poden semblar llunyanes eren que no hi hagués diferències entre els fills legítims i els il·legítims o el dret a l'anticoncepció. També era molt present la demanda de participació política, que no era una reivindicació exclusiva de les dones, sinó de tothom, ja que fins aleshores ningú no tenia dret a vot. Cal recordar que algunes companyes no van poder assistir-hi perquè, en aquell moment, eren a la presó. Eren uns temps en què s'estaven iniciant una sèrie de canvis molt grans.


Com es van gestar les jornades?

MB: Les jornades havien de tenir lloc l'any anterior, però, finalment, no es van arribar a fer per tot el trasbals de la situació política. En aquella època, no hi havia dret a reunió, s'havia de demanar un permís administratiu a la policia per fer qualsevol conferència o xerrada, havies d'especificar quin tema s'hi tractaria i podien autoritzar-la o no. En cas que s'autoritzés, un policia hi assistia i controlava les qüestions que s'hi parlaven. Va ser un procés precedit per moltes trobades, durant les quals debatíem els temes que es tractarien. Recordo les reunions prèvies que fèiem a les cases, algunes de fins a 30 o 40 persones. Com que, en la clandestinitat, no hi havia gaire contacte entre grups, totes aquestes trobades van permetre que ens comencéssim a conèixer, comunicar-nos i crear vincles. Malgrat el gran suport que van rebre, al començament, algunes agrupacions polítiques i sindicals d'extrema esquerra no s'hi van sumar perquè consideraven que el feminisme, com que era interclassista i transversal, era una reivindicació burgesa. Després de conèixer el discurs, de veure que no hi havia censura i que tothom que volia podia intervenir, s'hi van afegir.


I quan va arribar el moment de la inauguració?

"Algunes agrupacions polítiques i sindicals d'extrema esquerra no s'hi van sumar perquè consideraven que el feminisme, com que era interclassista i transversal, era una reivindicació burgesa"

MB: Originalment, estava previst que es fessin en una sala relativament petita; quan vam veure el gran nombre d'inscripcions que hi havia, vam demanar al rector que cedís el Paranimf i, quan va arribar el moment, estava ple a vessar. Mai no havíem vist tantes persones juntes... i encara menys tantes dones juntes! La participació als debats era immensa, les cues pels torns de paraula donaven la volta a la sala... i això és molt rellevant en un moment en què la gent no podia parlar en públic tret d'alguns contextos concrets. Va ser espectacular, hi havia tant desig! Les jornades de fa 40 anys, realment, van ser notícia. Era quelcom inèdit i nou. Hi va haver dones que van anar a les jornades perquè ho havien sentit a la ràdio o llegit al diari, dones que deien: "Tot això que pensava jo sola a casa meva... resulta que hi ha un lloc on puc anar-ho a parlar!". Les jornades d'enguany tenen la voluntat de ser les jornades del relleu, ja s'ha sembrat i estan creixent coses noves.


La varietat de grups va ser un tret característic de les primeres jornades. Us ho heu tornat a trobar en l'organització de les jornades de 2016?

AB: No amb la mateixa intensitat, però encara podem trobar molta diversitat de feminismes. Un dels reptes ha estat incorporar aquesta diversitat. Encara hi ha punts en els quals no ens posem d'acord, continuem tenint debats oberts. Un fet destacable d'aquesta edició és que serà la primera vegada que s'obrirà al col·lectiu trans.


Quins són els objectius d'aquestes jornades?

AB: Pretenem trobar-nos per poder parlar de les nostres preocupacions, les nostres lluites, les nostres reivindicacions... Trobar-nos és un objectiu en si mateix. Estem molt satisfetes de la gran presència de col·lectius. El procés d'elaboració de les jornades ha estat completament participatiu. Però, a nosaltres, també ens agradaria arribar a aquelles persones que potser no formen part del moviment organitzat, però hi són afins.

MB: La voluntat es crear un espai perquè hi passin coses, no sabem quines coses seran. Cada vegada les jornades s’han anat plantejant d’una forma més oberta, no hi ha un full de ruta o uns objectius finals, els fruits seran els resultats de les sinergies que es creïn durant aquestes.


Que ens trobarem a les jornades 2016?

"Estem molt satisfetes de la gran presència de col·lectius. Però també ens agradaria arribar a aquelles persones que potser no formen part del moviment organitzat, però hi són afins"

AB: Hem apostat per incloure noves maneres de treballar les coses i de generar canvis i coneixement. No només abordem la perspectiva teòrica i de reflexió, també hi hauran multitud de tallers perquè volem explorar noves formes de lluitar, treballant des del cos, les emocions i la creativitat artística. Tanmateix, el que passarà a les jornades no només és el que hi ha al programa, és també tot el que passarà en els espais de relació en un entorn d’expressió de i per dones lesbianes i trans.

MB: Les jornades són espais de transformació col·lectiva i personal. En la política de les dones, hem parlat de coses materials, del marc polític però també de sentiments, de les relacions i el que ens aporten, això sempre ha fet que les dones ens hi impliquéssim d’una forma molt personal.


Com han evolucionat els continguts al llarg de les jornades?

AB: Doncs seguim parlant de violències i de llibertat que és quelcom que vertebra el moviment feminista. Seguirem parlant de tot allò relacionat amb la sostenibilitat de la vida i debatent sobre les identitats que ens travessen, quelcom que ha anat evolucionant molt al llarg d’aquests anys. Una mirada molt actual és la del feminisme decolonial en relació a la crisi de les refugiades. Donat el context de crisis econòmica també és vigent com replantegem les esferes del treball, com trenquem amb el sistema capitalista i posem les persones en el centre.


Quin aprenentatge s’incorpora d’aquests 40 anys de feminismes?
 

"D’aquestes jornades en poden sortir iniciatives, projectes i sinergies molt positives, per exemple, la Xarxa Feminista es va crear arrel de les jornades anteriors"

 

MB: Al llarg d’aquest 40 anys de feminisme hem aprés que no es tracta de plantejar uns objectius en un full de ruta per la igualtat, sinó que l’important és canviar la mirada sobre el món. A mesura que anem agafant perspectiva anem ampliant els horitzons de la lluita. 

AB: Les jornades sempre suposen un punt d’aproximació de coneixements,  són un punt de confluència de molts discursos però també de realitats diverses. Són un moment per connectar i fer xarxa, per teixir les relacions entre nosaltres i donar força al moviment. D’aquestes jornades en poden sortir iniciatives, projectes i sinergies molt positives, per exemple, la Xarxa Feminista es va crear arrel de les jornades anteriors. El repte és aportar aquesta mirada radicalment feminista a tots els àmbits i aprofitar els moments d’oportunitat per fer-nos visibles. Considero que ara estem en un moment d’oportunitat, perquè hi ha molta organització feminista i moltes ganes.


Com us imagineu les jornades del 2026?

AB: Jo me les imagino més grans i més diverses. Espero que les visquem amb tanta il·lusió com aquestes i les que ens precedeixen, i que seguim amb les mateixes ganes i desig de lluita. 

MB: Un espai per trobar-nos sempre serà necessari. Com podem anar més enllà dels nostres petits oasis i fer extensiu aquests canvis a tothom? A mesura que més coneixem més grans són els reptes.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: