Internacional

Hondures vota sota l'ombra del frau i la corrupció

Les hondurenyes es juguen avui a les urnes el futur d'un país amb dos terços de la població vivint en pobresa, en uns comicis en els quals, per primer cop, un president en exercici podrà optar a la reelecció
Un grup de votants discutint sobre els diversos candidats a Tegucigalpa. La població hondurenya s'acosta avui a les urnes majoritàriament convençuda de que les eleccions seran fraudulentes i en un ambient general de desconfiança
Diana Gener

En un autobús que recorre Hondures des de la localitat de El Negrito, al departament de Yoro, fins a la capital, Teucigalpa, el passatge fa broma quan veuen una trentena de combois militars passant per la carretera.

–Mireu! Aquí porten les urnes!– comenta un home. 

–I ja van plenes! –diu una dona, que es mestra d’escola i que es queixa que l’actual president Juan Orlando Hernández li va retallar la jubilació un 40%– Votaré pel partit Liberal, ho tinc molt clar.

Les hondurenyes es juguen avui a les urnes el futur d’un país que té dos terços de la poblacio vivint en pobresa i que ha encapçalat els últims anys els índexs de violència més alts del món. Sis milions de persones estan citades a votar en un cens que no s’ha actualitzat des del 2004 i en el qual hi han censades persones que estan mortes o que viuen a l’estranger. A les eleccions del 2013 ja es va alertar de que literalment estaven votant "els morts".

El Tribunal Constitucional va declarar inaplicable l’article 239 de la carta magna, que prohibia que la reelecció dels presidents en exercici

Les eleccions són peculiars també perquè és la primera vegada a la historia que un president es presenta per la reelecció. L’article 239 de la Constitució d’Hondures ho prohibeix, però el dretanós Juan Orlando Hernández és de nou el candidat del Partit Nacional després d’haver estat quatre anys al poder. La sala del Constitucional va declarar l’article 239 de la carta magna inaplicable i, d’aquesta manera, va permetre una reelecció que la majoria considera que vulnera la Constitució i els principis bàsics de la democràcia i que Hernández s’ha anat apoderant de totes les institucions de govern.

El candidat del Partit Nacional, Juan Orlando Hernández, que opta a la reelecció per primer cop a Hondures, a fet repartir a les zones més pobres del país les anomenades bosses solidàries on hi ha productes bàsics d’alimentació i que duen la seva efígie impresa 


La matinada del 12 de desembre del 2012, l'ara president va destituir els quatre jutges de la cort suprema que estaven en contra dels seus projectes i en va nomenar de nous. El Partit Nacional també està tacat per l’escàndol del Seguro Social, amb el qual s'haurien destinat diners de la salut pública a la campanya electoral del Partit Nacional.

Hernández no ha tingut problemes per presentar-se a la reelecció, a diferència de Manuel Zelaya, que el 2009 va patir un cop d'estat en intentar-ho

Mentre que Hernández no ha tingut problemes per presentar-se com a candidat per a la reelecció, l'any 2009, el president democràticament elegit Manuel Zelaya era expulsat del govern en un cop d’estat militar. La raó que es va donar era perquè volia convocar una quarta urna (a Hondures solen coincidir les eleccions presidencials, al Congrés i als ajuntaments) per fer preguntar sobre un canvi a la Constitució que permetés la reelecció presidencial. Precisamnet, Juan Orlando Hernandez, que era president del Congres quan Manuel Zelaya ocupava la presidència, va ser un dels grans defensors del cop d’estat.


Desconfiança del Tribunal Suprem Electoral

Són tres els candidats que es juguen la presidència. Pel Partit Nacional, Juan Orlando Hernández; pel Partit Liberal, Luis Zelaya i per L’Aliança de l’Oposició Contra la Dictadura, Salvador Nasralla, un conegut presentador de televisió d’un programa d’esports i fundador del Partit Anticorrupcio (PAC).

L’Aliança de l’Oposició uneix els partits d’esquerres PINO i LIBRE, formació que va fundar el president derrocat Manuel Zelaya després l'any 2009

L’Aliança de l’Oposició uneix els partits d’esquerres PINO i LIBRE, la formació que va fundar el president derrocat Manuel Zelaya després del cop d’estat. LIBRE va concorrer a les eleccions del 2013 amb la candidata Xiomara Castro de Zelaya però, tot i que Castro de Zelaya havia anat guanyant tota la jornada, al final de la nit electoral Juan Orlando Hernandez va ser proclamat president enmig d'acusacions de frau electoral.

El candidat de l'Aliança de l’Oposició Contra la Dictadura, Salvador Nasralla, és un conegut presentador de televisió d’un programa d’esports i fundador del Partit Anticorrupcio (PAC)


Tant l’Aliança de l’Oposició com el Partit Liberal no confien en el Tribunal Electoral Suprem i no reconeixen la legitimitat del procés electoral. L’Aliança de l’Oposició no hi te representació i considera que el Tribunal Suprem Electoral beneficia al Partit Nacional. Per això ja han alertat que no acceptaran una victòria de l'actual president.

Iroshka Nasralla, que es presenta per diputada y és l’esposa del candidat Salvador Nasralla, comenta que el que més els preocupa l’Aliança de l’Oposició és que hi hagi frau electoral. “Nosaltres defensem la democràcia i estem disposats a acceptar fins i tot que guanyi l'oposició, però si que exigim que les eleccions siguin netes y que el poble pugui votar".


La 'linea de la muerte'

A part de votar pel president avui també es decideixen als 298 alcaldies i els 128 escons del Congrés. L'actual president Juan Orlando Hernández ha aprovat dues reformes electorals recentment entre les quals cal destacar l'anomenat vot en línia. El vot en línia vol dir que en la mateixa papereta es pot votar per les diputades del mateix partit marcant una línia recta i així no haver d’escollir entre diputades de diverses formacions. Aquesta reforma ha estat molt criticada perquè les seves detractores entenen que insta les persones a votar pels diputades d’un mateix partit.

Pels carrers de Tegucigalpa es poden veure grafitis sarcàstics amb la reforma electoral que permet el vot en línia, que algunes han rebatejat com la línea de la muerte


Pels carrers de Tegucigalpa es poden veure grafitis sarcàstics amb aquesta mesura, que algunes han rebatejat com la línea de la muerte. També s’ha aprovat una reforma electoral pe la qual, en les papeletes que hi hagi insults escrits, també comptaran com a vots.


Un país condemnat a la pobresa i la violència

La vida per a la majoria d’hondurenyes és molt dura. La cistella de la compra ha augmentat molt de preu i és difícil trobar feina. A la localitat d'El Negrito, al departament de Yoro, una dona explica que el cost de la vida s’ha doblat en dos anys.

El taxista de la localitat guanya una mitjana de 200 lempires al dia pero ha de pagar la renda del mototaxi. Una persona treballadora en feines no professionals cobra una mitjana de 150 lempires al dia.

Al poble d'El Negrito, pocs dies abans de les eleccions, la companyia elèctrica estatal va passar pel poble a regalar làmpades per a les llars particulars

Pocs dies abans de les eleccions, la companyia elèctrica estatal va passar pel poble a regalar làmpades per a les llars particulars. "No venen normalment", comentava una veina, "venen ara perquè són les eleccions". "Et donen 50 lempires i et paguen un berenar a canvi de que els votis", explicava un veí del poble.

Juan Orlando Hernández a repartit a les zones més pobres del país les anomenades bosses solidàries on hi ha productes bàsics d’alimentació. Les bosses duen impresa la seva cara . La majoria de joves del poble comenten que votaran pel candidat de l’Aliança de l’Oposició, Salvador Nasralla. "Almenys esta net de corrupcio", comenta Edwin un jove taxista, "perquè portem vuit anys de Partit Nacional i els més pobres no em notat cap millora”.
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: