Economia

Idan Ofer, nou accionista de l'Atlético de Madrid: del fòsfor blanc a la destrucció del medi ambient al Bages

El magnat israelià, que s'ha fet amb el 32% de l'Atlético de Madrid a través de la societat Quantum Pacific Group, apareix en els Papers de Panamà i algunes de les seves empreses han donat suport l'Exèrcit d'ocupació israeliana a Palestina
Idan Ofer (a l'esquerra) el gener de l'any 2012
Better Place

"Pacifista", "filantrop", "optimista, modest, compromès amb la pau". Són els adjectius que diferents mitjans espanyols dediquen a Idan Ofer, el magnat israelià que, a través del seu conglomerat d'empreses Quantum Pacific Group, s'ha fet amb el 32% del club de futbol Atlètic de Madrid després d'haver-li comprat la seva participació al Dalian Wanda Group. Al novembre, Ofer ja havia adquirit el 15% de les accions del club per 50 milions d'euros.

Però una ullada sobre l'activitat de les seves empreses i sobre la seva fortuna donen una altra visió del magnat del transport, l'energia, els recursos naturals, la tecnologia mèdica o l'automobilisme. Amb una fortuna de 3.600 milions de dòlars, és el setè empresari més ric d'Israel, tot i que va arribar a ser el primer a 2012. El trasllat de la seva residència a Londres en 2013 va suposar una substancial rebaixa d'impostos per a l'empresari a Israel.

El nom de Idan Ofer apareix en els Papers de Panamà com a propietari i director de dues empreses amb seu a les Illes Verges Britàniques, i també als anomenats Papers del Paradís

Ofer és l'accionista majoritari d'Israel Corporation, de Pacific Drilling i de Kenon Holdings, fundador de Tanker Pacific, la major empresa de vaixells petroliers del món, i director de Quantum Pacific Group. Precisament aquest conglomerat, que ha comprat un terç de l'Atlético, té la seva seu fiscal a Guernsey i altres paradisos fiscals que les grans fortunes i empreses solen utilitzar per evadir impostos en els seus respectius països.

De fet, el nom d'Idan Ofer apareix en els Papers de Panamà com a propietari i director de Joleam Ltd i de Compass Aviation Ltd, registrades el 2009 i el 2008, respectivament, a les Illes Verges Britàniques. D'altra banda, el Fisc israelià està investigant a Ofer per la seva vinculació amb Waylawn Limited, de la qual va ser accionista entre 2004 i 2006 i que també apareix en els Papers de Panamà com a registrada a les Illes Verges Britàniques. Ofer figura igualment en anomenats Papers del Paradís, ja que una altra de les seves empreses, Pacific Drilling, dedicada a l'extracció de gas i petroli al mar, té la seva seu fiscal a Luxemburg, i opera al golf de Mèxic, Nigèria o Brasil, on ha signat contractes amb les petrolieres Total, Chevron o Petrobras.


El fòsfor blanc i l'ocupació de Palestina

Els mitjans diuen d'ell que "va oferir el seu compromís a fer tot el possible per a la signatura d'un acord de pau entre israelians i palestins" o que "va advocar per la pau a Palestina", en referència, entre altres coses, a la delegació israeliana que va encapçalar el 2011 i que va ser rebuda a Ramallah pel president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas.

El que Ofer sí que sembla buscar, segons es desprèn de les seves pròpies declaracions, és una estabilitat propícia als seus negocis. "Podem participar en molts projectes aquí, d'aigua, gas i industrials. Com a home de negocis, faig tot el possible per millorar les relacions entre les meves empreses i les empreses palestines". Però Ofer va advertir aquests mateixos dies al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que si no evitava una declaració unilateral d'independència per part de Palestina a l'ONU, això danyaria els interessos de les empreses israelianes. "La gent no veu el costat econòmic de la catàstrofe que se'ns ve a sobre", va dir Ofer segons diversos mitjans israelians.

En qualsevol cas, a través de Quantum Pacific Group, Ofer controla, com a accionista majoritari, Israel Corporation, el major conglomerat d'empreses d'Israel, el negoci gira al voltant del transport, l'automoció i l'energia, ia través d'aquesta, la companyia de fertilitzants i químics Israel Chemicals (ICL).

ICL Performance Products, subsidiària d'Israel Chemicals, ha signat diversos contractes –almenys els anys 2008, 2010, 2011 i 2013– amb l'Exèrcit nord-americà per a la fabricació de fòsfor blanc destinat a projectils d'artilleria de 155 mm, una arma química incendiària que els nord-americans han utilitzat en diverses ocasions a l'Iraq i que provoca gravíssimes cremades i fins i tot la mort. Israel va utilitzar durant l'Operació Plom Fos projectils de fòsfor blanc de 155 mm comprats als Estats Units i que van matar nombrosos civils.

ICL Performance Products, subsidiària d'Israel Chemicals, ha signat diversos contractes (el 2008, 2010, 2011 i 2013) amb l'Exèrcit nord-americà per a la fabricació de fòsfor blanc destinat a projectils

"L'empresa ICL és còmplice de la militarització del conflicte al Pròxim Orient, aprofita el conflicte per al benefici empresarial i contribueix negativament a trobar una solució pacífica i justa del conflicte", afirma un informe sobre aquesta empresa de l'Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) publicat l'any 2017.

ICL no només produeix i ven fòsfor blanc, sinó que "és a més un defensor i obert promotor de l'Exèrcit d'Israel". Així per exemple, a través del seu programa Adopt a Soldier, ICL "adopta una unitat de les IDF [Forces de Defensa d'Israel] i li proporciona suport financer per a projectes i activitats concretes. Des del 2014 fa donacions anuals de 23.133,15 euros". A més, l'empresa promociona activitats conjuntes amb l'Exèrcit israelià, "incentivant a partir de programes interns la incorporació d'oficials i soldats a l'empresa", i finança el Lone Soldier Center de Beer Sheva, "un centre dedicat a donar suport als soldats sense família directa a Israel [...], el 80% d'aquests trien participar en unitats de combat". Es calcula que hi ha més de 5.000, les nacionalitats d'origen són Rússia i els Estats Units, segons denuncia aquest informe.

D'altra banda, ICL Fertilizers dóna suport al Bedouin Desert Reconnaissance Battalion, i ICL-Industrial Products dóna suport al Batalló Rimon ia la Brigada Givati, que ha participat en "la majoria de confrontacions bèl·liques a Palestina, entre elles la destrucció de diversos pobles palestins durant la Nakba o la invasió i posterior massacre del camp de Jenin l'any 2002", continua l'informe.


Desastre mediambiental al Bages

ICL té una gran implantació a Catalunya a través de la seva subsidiària ICL-Iberia, coneguda com a Iberpotash, que es dedica a l'extracció, tractament i comercialització de sals sòdiques i potàssiques. Iberpotash va néixer el 1998 amb la compra per ICL de Potasas de Llobregat i Súria. La seva activitat minera ha generat un gran impacte en el territori. El 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la llicència ambiental d'Iberpotash concedida per la Generalitat el 2008 i que permetia a l'empresa abocar els seus residus salins al Cogulló. Segons l'informe de l'Observatori de Drets Humans i Empreses, "la gestió de les mines de Sallent i la runa salins per part de l'empresa israeliana havia provocat la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tota la comarca".

El runam salí generat per l'acció extractiva d'Iberpotash (filial d'ICL) a Sallent


Aquesta degradació mediambiental "ha repercutit molt negativament en una regió amb gran activitat ramadera i d'agricultura de regadiu. A més, també s'ha reconegut el risc que aquesta situació comporta per a les persones, ja que s'han trobat també clorurs i metalls pesants de gran toxicitat". La salinització del riu Llobregat, que proveeix a gran part de la ciutat de Barcelona i rodalia, ha provocat també un deute de més de 300 milions d'euros a l'Agència Catalana de l'Aigua.

S'ha reconegut el risc que els abocaments de sal comporten per a les persones, ja que s'han trobat "clorurs i metalls pesants de gran toxicitat", assenyala un informe sobre l'activitat d'ICL al Bages

El setembre de 2015, el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs presentat per Iberpotash i la Generalitat i va confirmar l'anul·lació de la llicència ambiental concedida a l'empresa. Aquesta sentència va prohibir que l'empresa segueixi operant en el Sallent i va decretar el tancament del runam salí del Cogulló per a juny de 2017, tot i que arribada aquesta data el TSJC li va concedir una moratòria fins a finals de 2018, prorrogable un any més. Dos mesos després de la sentència del Suprem, la Generalitat signava un conveni amb l'empresa per "garantir el futur de la mineria", l'autoritzava a seguir abocant fins al juny de 2017 i li donava de termini fins a l'any 2065 per restaurar completament l'entorn natural destruït.

El novembre de 2017 arribava l'últim revés judicial, amb la desestimació per part del Tribunal Suprem del recurs de cassació presentat per aquesta empresa contra una sentència del TSJC que considerava que el dipòsit salí no s'ajusta a la legalitat urbanística.

No obstant això, després d'aquestes sentències negatives, l'empresa ha llançat el projecte industrial Phoenix, per la qual invertirà en el desenvolupament d'infraestructures com una terminal de càrrega del port de Barcelona. "Les diverses sentències, en les que l'empresa ha anat de la mà de l'Administració catalana, no han repercutit en l'estreta col·laboració de l'empresa ICL amb la Generalitat", diu l'informe.


La Comissió Europea exigeix mesures

Iberpotash també està en el punt de mira de la UE. L'agost de 2017, després d'una investigació d'any i mig per part de la Comissió Europea, aquesta va decretar que l'empresa havia rebut un tracte de favor davant d'altres empreses en rebre ajudes milionàries de l'Estat espanyol per mitigar el dany mediambiental que estava provocant en Catalunya, i va obligar a l'empresa a retornar 5,8 milions d'euros d'aquests ajuts il·legals segons la legislació europea.

Tan sols cinc mesos després, el passat 26 de gener, la Comissió Europea ha tornat a la càrrega i ha dictaminat que l'activitat extractiva d'ICL Iberia a Súria i Sallent segueix provocant "greus problemes mediambientals com a conseqüència de l'extracció de potassa", i dóna dos mesos al Govern espanyol perquè indiqui si ha pres les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aigua. En cas contrari, la Comissió elevarà el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.


Negoci de l'energia a l'Amèrica Llatina

El passat mes de novembre saltava la notícia que Kenon, també propietat del magnat israelià, vendrà els actius de la seva filial IC Power a Amèrica Llatina i el Carib per 1.200 milions de dòlars. IC Power, la casa matriu està a Israel, ha actuat en els últims anys a Bolívia, Xile, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Jamaica, Nicaragua, Panamà i Perú, on va prendre el control de diverses empreses distribuïdores d'electricitat, empreses energètiques, projectes de parcs eòlics, termoelèctriques, hidroelèctriques o centrals de gas natural.

Alguns dels seus projectes, com el d'una central termoelèctrica Els Rulos, a Limache (Xile), van generar una forta oposició per part de les comunitats veïnes, que denunciaven l'abril de 2017 que "l'empresa no compleix els estàndards legals perquè a la població se li garanteixi el dret a viure en un medi ambient lliure de contaminació, en una zona que va ser decretada a més per la Governació com a zona d'escassetat hídrica".

"IC Power és una empresa que forma part integral de la bastida d'ocupació militar del règim israelià, operant fins i tot en les colònies il·legals del Territori Palestí Ocupat, lucrant del robatori de recursos naturals i contaminant i afectant el benestar ecològic del poble palestí", deia en febrer d'aquest any la Federació Palestina de Xile en un comunicat en el qual s'oposava també al projecte de termoelèctrica de Limache.


Article publicat originalment a El Salto.

 

 

 


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: