Impressions

Indesinenter

03/11/2017

"I tot el fang del món per reinventar-nos"

Mireia Calafell


Com mai abans i tatuat a la neurona: indesinenter. Que vol dir incessantment. Sense defallir. Sense aturar-nos. Sense cedir un sol pam. Redoblant tots els esforços, reforçant tots els vincles i multiplicant el suport mutu recíproc. Amb mig govern a la presó i mig a l'exili, sota els rigors dràstics del 155 i contra els udols dels deliris repressius. A més mar, sempre més vela. No hem vingut per rendir-nos. Tot el contrari.

Sota excepció, donen ganes de cridar, sense mitificar, a refer l'Assemblea de Catalunya, actualitzar els quatre punts i bastir la més intel·ligent estratègia unitària i plural de resistència, solidaritat i transformació. Temps d'aikido: emprar la força de l'altre per tombar-lo i fer encara el que encara queda per fer, que no és poc. Ens sobren les raons i no ens manca cap motiu. Tot el contrari.

Sota pressió i sota nou cicle, falsa normalitat i excepció real, caldrà assumir que la nostra quotidianitat resistent haurà d'esdevenir el sòlid dic de contenció contra cadascuna de les barrabassades que ordeixen. Cada dia, en cada gest –clandestí o públic, subtil o invisible– caldrà demostrar que no poden, que no passen i que no és possible normalitzar la injustícia brutal que afrontem. Que només juntes podem i que cada dia, en cada cantonada, derrotarem la infàmia.

Sota tensió, equilibrant contraris i defugint cada dia la ciclotímia dels darrers dies –passar en fracció de segon de l'eufòria al desconcert–, caldrà sabotejar pacíficament –anul·lar, inutilitzar, desbordar– tot allò que pretenen. No és fàcil, però molt més difícil serà si no ho aconseguim. Hora de fer pinya, de desoir cada mentida de la propaganda feta Estat, de vincular-nos encara més, de dir-nos-ho tot i de no callar res. A partir d'ara, "Bon dia, llibertat pels 10" com salutació imprescindible. Quan sortim de casa i quan comprem el pa.

Matisos imprescindibles, es podrien afegir moltíssims condicionants, autocrítiques necessàries i altres moltes vergonyes. La primera: la imperdonable i terrible banalització –reducció, minimització, justificació– de la violència ultra dels darrers dies, cara extrema de l’agressivitat atàvica del discurs en falca del "A por ellos" com dret de conquesta. Els escaires foscos: que l'Audiència Nacional –aquell forat negre que saps com comença i mai com acaba– esdevé sempre un agent polític autònom inquisitorial. Ho sabem, ho sabíem. Per això res mai sobra –la millor defensa jurídica, la xarxa més gran de solidaritat, les majors mobilitzacions encara no vistes, la serena determinació del compromís actiu no-violent i pacífic que ens defineix, la solidaritat internacionalista– i tot cal. I tot caldrà.

Memòria i camí, país que som i anem sent, recordant a cada passa que una cosa són les cúpules lliberticides del bloc del règim que ens vol empresonats –PP, C's i PSC– i que no tenen res a veure amb els seus votants. Obrim per baix –escala a escala– el que volen tancar per dalt. Desmantellar la cultura de la por, bloquegem l'espantall de la fractura que desitgen com únic esquer i no menystinguem mai la perversa brutalitat mediocre de l'Estat. Per pura dignitat, també: no pensem oblidar ni tolerar el patiment impune que se l'infligeix a aquesta societat. Temps al temps: sempre hem sigut temps al temps.

Van per nosaltres, deien fa anys els Accidents Polipoètics. Contra la raó democràtica i en pura doctrina del xoc: aconseguir per vies excepcionals i ja extrajurídiques el que són absolutament incapaços –reteniu 'absolutament'– d'assolir per vies democràtiques. Què tenen? Què no tenen? Tenen tot l'aparell i artilleria de l'Estat, en mode de revenja per la severíssima derrota de l'1-O. Però no tenen cap legitimitat ni prou presons ni l'esperit ni la xarxa, precisament, de l'1-O. Som milers i el planeta no és vostre, xiuxiuejaria Goytisolo. La Santa Inquisició escridassa que restem muts, cecs i quiets. Ordena la Santa Paràlisi: que res ni ningú es mogui. Qui s'hi vol quedar en un estat fet presó? Però mentrestant, en privat o en informes, els seus thinks tanks de defensa (Real Instituto Elcano) han de reconèixer que ho tenen ben magre, que arriben tard i que arriben malament. Ni eufòria ni desesperació, doncs, sinó constant perseverança per la llibertat. La de totes i tots. El país en un haiku de Benedetti: «és curiós / els febles de debò / mai no es rendeixen».

Feminismes, desobediències pacífiques i resistències cooperatives com a pista. No ens fem el milhomes de la cultura patriarcal: tenim el dret al dubte, el deure de cuidar-nos mútuament i l'obligació ètica de resistir, recosint tot el que volen esquerdar, quan l'única alternativa és per baix i porta a porta. El 21D –en les condicions que siguin– cal tombar el 155, soscavar els murs de les presons i tirar de Pantera Rosa: generar nous escenaris i sortir del terreny on ens volen fer comparèixer agenollats. No esperem a començar la campanya formal electoral. Indesinenter des de ja. Incessantment. Sense defallir. Sense aturar-nos. Sense cedir un sol pam i sortint de les zones de confort. El tercer dijous de desembre del 2017, a totes i en tsunami democràtic: haurem de demostrar, en primera instància, que ja no podran –mai més– amb la lliure i determinada voluntat d'aquest poble i que no poden empresonar tot un país. Passa-ho ja: boca-orella, veu a veu, pam a pam i sempre dempeus. Sortim a guanyar, a aturar la repressió i a autodeterminar-nos un cop més. I tots els que calguin. Des d'allò que ja no saben com tombar: la humana resistència civil, pacífica i no-violenta.

Afirmació i resistència. Brecht! Brecht! Brecht!, ens diria Montalban. Savis serem si frustrem els seus plans. I només si els frustrem ens en sortirem. Ho podem fer i ho farem: de nosaltres depèn. Perquè seguim sent un poble en moviment. Indesinenter, doncs. Com mai abans, entre totes i tots i amb l'esperança sempre entre les dents. Que a més mar, més vela. I a més vela, molta més mar.

Fins que ens deixin en pau.

#LlibertatPresosPolítics: Jordis, Carles, Dolors, Meritxell, Quim, Raul, Josep, Oriol. Hi som perquè hi sou. Fins a la llibertat.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: