La inestabilitat nuclear del president Donald Trump

El futur hoste de la Casa Blanca, mitjançant un tuit, va assegurar que calia ampliar la capacitat nuclear del país, en clara contradicció amb la política atòmica nord-americana dels últims cinquanta anys

Donald Trump, president electe dels Estats Units, va fer volar pels aires mig segle de política d’armament nuclear del país en un sol tuit el 22 de desembre passat: “Els Estats Units han d’enfortir i ampliar considerablement la seva capacitat nuclear fins que el món entri en raó pel que fa a les armes nuclears”. Amb aquest missatge ambigu, Donald Trump, que encara no ha assumit el càrrec, pot haver iniciat una nova cursa armamentista mundial.

Planta nuclear Tennessee Valley Authority, als Estats Units / TVA


La declaració de Trump va generar alarma a tot el món i va forçar els principals referents del seu cercle més íntim a sortir a donar explicacions sobre el que “realment havia volgut dir” el seu cap. A la cadena MSNBC, la presentadora Rachel Maddow va confrontar Kellyanne Conway, exdirectora de campanya de Trump i recentment nomenada assessora presidencial, sobre aquest tuit impactant. La periodista va dir: “Està dient que ampliarem la nostra capacitat nuclear. Ha dit literalment que hem d’ampliar la nostra capacitat nuclear...”. I Conway li va respondre: “No necessàriament està dient... El que diu és que... hem d’ampliar la nostra capacitat nuclear; la nostra preparació nuclear, en realitat. La nostra capacitat d’estar preparats davant d’aquells que també tinguin armes nuclears”.

El matí següent, durant una pausa publicitària del programa Morning Joe, també de la cadena MSNBC, Trump va parlar per telèfon amb la copresentadora Mika Brzezinski. La trucada no va ser transmesa, però, quan el programa va tornar de la pausa, Brzezinski va transmetre part de la conversa mantinguda. Segons la periodista, les paraules de Trump van ser: “Que hi hagi una cursa armamentista... els superarem a cada moviment i els vencerem a tots”.

Minuts després que això sortís a la llum, Annie Leonard, directora executiva de Greenpeace EUA, va declarar a Democracy Now!: “Cada dia, Trump diu alguna cosa que ens deixa preocupats, però això és el més aterridor que ha dit fins ara. Una cursa armamentista nuclear és l’últim que necessita el món. Penso en el canvi climàtic. Penso en la desigualtat econòmica. Penso en totes les grans amenaces que afrontem com a país i com a món. Per què sumar-hi una amenaça innecessària i totalment fabricada?”.
 

Capgirant la política d’Obama

El president Barack Obama va pronunciar el seu primer discurs sobre l’arsenal nuclear estatunidenc el 5 d’abril de 2009 a Praga: “Avui, la guerra freda ha desaparegut, però milers d’aquelles armes encara no. En un gir estrany de la història, l’amenaça d’una guerra nuclear mundial ha disminuït, però el risc d’un atac nuclear ha augmentat. Hi ha més països que han adquirit armament d’aquest tipus”. Més endavant, el 2016, Obama va proposar un programa de modernització d’arsenals nuclears que costaria un bilió de dòlars i duraria 30 anys. Preguntada sobre l’historial d’Obama pel que fa al desenvolupament armamentístic, Annie Leonard ens va dir: “Greenpeace i molts dels nostres aliats hem lluitat contra la despesa militar del president Obama i lluitarem contra la despesa militar del president Trump”.

Tot i que la despesa nuclear del president Obama continua el desenvolupament d’allò que, l’any 1946, Albert Einstein va anomenar “la deriva cap a una catàstrofe sense parangó”, el seu govern encara s’adhereix al tractat de reducció de l’arsenal nuclear entre els Estats Units i Rússia, anomenat New Start. Això exigeix la reducció de l’arsenal d’ogives d’ambdós països: de la quantitat actual, de prop de 7.000 ogives cadascun, fins a 1.550 ogives cadascun el febrer de 2018. Les declaracions de Trump suggereixen que planeja desestimar el New Start i rellançar una nova carrera d’armes nuclears entre els EUA i Rússia.

A la vegada, això podria desencadenar el desig d’altres estats nuclears com l’Índia, el Pakistan i Israel d’augmentar les seves reserves. Durant la campanya presidencial, Trump també va declarar reiteradament que dóna suport a l’adquisició d’armes nuclears per part de països com el Japó, Corea del Sud i l’Aràbia Saudita. En altres ocasions ha dit el contrari, fet que palesa el caràcter volàtil i impredictible del futur comandant en cap.

Alarmat davant els esdeveniments recents, un grup ha llançat una petició que insta el president actual a prendre mesures. Joe Cirincione, president de l’organització Ploughshares Fund, una fundació dedicada a la seguretat mundial, va afirmar: “El president Obama encara pot fer una cosa en relació amb aquest tema, per donar-nos més temps. Pot posar fi a la pràctica de la guerra freda de tenir els míssils en alerta màxima, llestos per llançar en pocs minuts. Durant la seva campanya, va prometre que ho faria quan assumís el càrrec i mai no ho va concretar. Té uns dies per intentar corregir aquest error. Durant aquests mateixos dies, Trump adquirirà la capacitat de llançar míssils nuclears amb la mateixa velocitat amb què tuiteja. Quatre minuts després de donar l’ordre, aquests míssils volaran. Ningú no pot aturar-ho. Ningú no pot revertir els llançaments”.

Obama ha de fer que els míssils nuclears deixin d’estar en alerta màxima, però això no és suficient. El dit de Trump al disparador nuclear és una perspectiva aterridora. El moviment antinuclear sí que haurà d’estar en alerta màxima per garantir que el botó mai no sigui accionat.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: