Drets

"La infància és un període en què es pot entrar en molts més mons que els permesos pels adults"

Entrevistem a Nadia Fink, creadora de la col·lecció de llibres argentina 'Antiprincesas', per parlar com des de la literatura i la il·lustració infantil es poden generar nous referents que subverteixin els rols tradicionals de gènere
"Els llibres d''Antiprincesas' neixen per oposició als contes de fades, i creiem que els tres que hem publicat retraten dones que van trencar amb els motlles de la seva època, amb el que s’esperava d’elles i de la resta de dones."
23/12/2015

Tradicionalment, els contes infantils han posat com a referents femenins a dones com la Ventafocs, la Bella Dorment, la Blancaneus... Totes de pell blanca, amb uns cànons de bellesa europeus, i un projecte de vida que no anava més enllà de trobar el seu príncep blau i menjar perdius per postres. Una fantàstica bombolla que la nova onada de feminisme que està sorgint a l'Amèrica Llatina ha punxat amb tan sols un llapis. De l’esclat, n’han sorgit iniciatives com la col·lecció de llibres per infants Antiprincesas, que emergeix amb la intenció de crear nous referents per als nens i les nenes que trenquin amb els rols de gènere i que plantegin altres formes de vida. En parlem amb la seva creadora, la periodista argentina Nadia Fink.

Els contes infantils dibuixen realitats que ens serveixen de referent des que som infants, i durant tota la vida. Fins a quin punt creus que ens influeixen a l’hora de llegir les nostres realitats i construir les nostres vides?

No sé si només hi influeixen els llibres; però sí que és veritat que, tant els llibres com els mitjans de comunicació, com moltes altres variables afegides, són els que van construint el sentit de la realitat que després ens guia a la vida. Com que la infància és un moment en què som tan oberts a rebre coneixements i influències, és positiu tenir la possibilitat de mostrar a les criatures tot tipus de coses, i sobretot coses que tinguin a veure amb les realitats que a elles i ells els toca viure.

Què caracteritza les vostres 'antiprinceses'? Quins valors creus que transmeten?

"Les nostres antiprinceses no necessiten cap príncep que les rescati de res, sinó que construeixen el seu propi camí, prenent decisions per si soles"

Els llibres de la sèrie Antiprincesas neixen per oposició als contes de fades, i creiem que els tres que hem publicat fins ara retraten dones que van trencar amb els motlles de la seva època, amb el que s’esperava d’elles i de la resta de dones. A més, van destacar especialment en determinats aspectes. En el cas de Violeta Parra i Frida Kahlo, amb un art d’arrel profundament popular; en el cas de Juana Azurduy, en la lluita per l’alliberament del seu continent. D’altra banda, contra el final feliç tan individual dels contes de fades, elles construeixen uns objectius, una realitat molt més col·lectiva, que es construeix entre moltes i molts. A més, aquestes dones tenen un compromís profund amb la seva època; un compromís polític, que no vol dir des del partidista. Nosaltres pensem que les realitats es viuen sempre des del fet polític, i aquestes dones van fer les seves eleccions polítiques, independentment de la seva participació en partits. I aquestes eleccions sempre van tenir a veure amb les persones més desprotegides, aquelles que sempre s’han vist més obligades a lluitar pels seus drets. Una altra característica de les nostres antiprinceses és que no necessiten cap príncep que les rescati de res, sinó que construeixen el seu propi camí, sovint acompanyades, sí, però prenent decisions per si soles. Amb això no volem dir que els homes o les parelles no existeixin. De fet, Juana va lluitar al costat del seu company.

Justament volia parlar-te d’això. A la majoria de contes infantils, el matrimoni s’erigeix com a fi. I a més, es tracta d’un aparellament monògam i heterosexual. En aquest sentit, Frida Kahlo representa un trencament amb aquest esquema. Com expliqueu als infants els conceptes de bisexualitat o poliamor? 

No ens parem a explicar els conceptes, sinó que aquests s’expliquen per si sols dins dels mateixos relats. És veritat que, fent servir el disseny de Pitu Saá, Martín Azcurra va idear una fórmula per integrar les noves tecnologies a aquests llibres. D’aquesta manera, hi ha el relat, per una banda, i finestretes que es poden anar obrint, per l’altra. És així com es menciona l’amor lliure entre Diego i Frida, i el que expliquem és que, si bé es van casar dues vegades, perquè realment es van casar, també van elegir estimar en llibertat, perquè tenien ganes d’estimar, però no només d’estimar-se, sinó també d’estimar a altres persones. Així doncs, vam intentar explicar aquests conceptes de manera senzilla, i sempre tractant de no subestimar les nenes i nens. Crec que la infància és un període en el qual poden entrar molts més mons dels que de vegades les adultes i adults permetem que els infants coneguin. A mesura que vam anar investigant, encara que no s’expliqui en el conte, vam anar elaborant la hipòtesi segons la qual també Juana i Manuel van tenir relacions amb altres persones enmig de les batalles. Fins i tot creiem que un indi que es feia càrrec dels fills, Walparrimachi, possiblement era amant de Juana. No mencionem aquesta anècdota, però sí que apareixen tots dos junts, fins i tot en una escena en què rescaten a Manuel.

"El primer marit de la Violeta, un maquinista de tren, li va dir que si ella seguia amb la música, ell se n’aniria. Ella no va dir res, i ell se’n va anar, deixant-la a càrrec dels seus dos primers fills." / Antiprincesas



Com us ho feu per posar com a referent infantil a Violeta Parra, un personatge que, en lloc de construir el seu projecte vital al voltant de la recerca del seu príncep blau (parlo de Gilbert Favre, que va ser company seu), en algun moment de la seva trajectòria, més aviat el deixa en segon pla per tal de prioritzar el seu projecte de recuperació de la cultura popular, concretament de la música, viatjant per tot Xile?

En aquest sentit, crec que les vides d’aquestes dones parlen per si soles. El primer marit de la Violeta, un maquinista de tren, li va dir que si ella seguia amb la música, ell se n’aniria. Actuava a diferents llocs, no era mai a casa... Ella no va dir res, i ell se’n va anar, deixant-la a càrrec dels seus dos primers fills. Això sí que ho remarquem, per mostrar que ella ja havia escollit un camí, i que no tenia a veure amb allò que l’home volia. Si ell no ho entenia, no tenien per què compartir-lo. Després de tot això, fa aquest treball antropològic de recollida de cançons populars que s’estaven perdent, participa en programes de ràdio, actua amb els seus fills dalt l’escenari (perquè no tenia altre remei; se’ls havia d’endur amb ella), i cus bosses d’arpillera, unes bossetes molt rústiques, per guardar verdures, que acaben exposades al Louvre. La història s’explica per si sola.

Com heu anat escollint els personatges? Com escollireu els que vénen? Seran tot dones?

"Ens interessa mostrar que la bellesa es construeix amb moltes arestes, que no té a veure amb corbes perfectes, sinó que hi ha un munt de complexitats"

Vam començar per Frida i Violeta perquè ja havíem treballat sobre les seves històries vitals per a una revista. Ens semblaven personatges fascinants i tenien unes característiques que es corresponien amb el tipus de personatge que nosaltres volíem retratar. En el cas de Juana Azurruy, no l’havíem investigat prèviament, però havíem llegit alguns llibres sobre ella, i ens en van arribar més de Bolívia. La seva història cada vegada es tornava més impressionant, perquè si bé totes les dones hi posen el cos, en el cas de Juana és molt més impactant, perquè el posa d’una manera més literal; a les batalles. La col·lecció Antiprincesas, sí, serà enterament dedicada a dones. Ens sembla important que sigui així, perquè és un moment en què el gènere, almenys a Amèrica Llatina, està molt sobre la taula. Hi ha moltes ganes de discutir-lo, de repensar els rols que s’ocupen, les violències... Aquí es va fer una campanya molt important que es va dir “Ni una menos” i que tenia a veure amb la violència contra les dones, els feminicidis... Per tant, ens sembla que és un moment important per acompanyar aquest procés, i que es pugui discutir ja des de la infància els llocs en què les dones han ocupat des de sempre. Perquè nosaltres estem explicant la història des de 1800 fins a 1940, tot i que aquests llocs hi han estat sempre; però la Història sempre s’ha preocupat d’explicar més les històries d’homes, mentre que les dones han quedat sempre en segon pla. En el cas de Frida Kahlo, va ser vista com “la dona de Diego Rivera” durant molt de temps, o com “la pintora esguerrada” o fins i tot “la dona amb bigotis”. Per tant, nosaltres hem intentat tractar aquestes característiques que tenen a veure amb una nova forma de construir fins i tot la bellesa. A nosaltres ens interessa mostrar que la bellesa es construeix amb moltes arestes, que no té a veure amb corbes perfectes, un cabell espectacular o tenir els ulls clars, sinó que hi ha un munt de complexitats i de construccions.

És per això que comenceu la col·lecció amb un personatge cellajunt, imagino. I us heu plantejat de treballar també les masculinitats, o explorar d’altres gèneres, encara que no siguin les protagonistes d’aquests contes? Com són els personatges masculins?

Els personatges masculins apareixen tan sols si han d’aparèixer; en el cas de Rivera, no es pot parlar de Frida sense parlar de Diego. En el cas de la Violeta, apareix el seu fill, aquest primer marit que se’n va anar, i un home que li ofereix una guitarra típica del sud de Xile. I en el cas de Juana, apareix Manuel, ja que van ser grans companys de vida i de lluita. Doncs això, posem els homes al lloc que van tenir dins la vida de les protagonistes, d’aquestes dones. Però el focus està posat en elles. Potser en un futur fem una altra col·lecció amb homes.

La guerrillera Juana Azurduy, una altra de les protagonistes de la col·lecció


Una de les coses que m’ha semblat molt interessant de la vostra iniciativa és que fuig de la visió eurocèntrica, i fins i tot imperialista, dels contes infantils, visió de la qual Disney és un exemple paradigmàtic. Us havíeu plantejat des del principi fer aquesta projecció internacional i distribuir la col·lecció a Europa, per exemple? Per què creus que podria servir que el feminisme fos també interseccional?

Ens sembla interessant que el feminisme i les mirades sobre les dones ho travessin tot. Ens ha sorprès moltíssim que s’interessessin en el llibre des d’Europa, fins i tot de països de parla no hispana. Nosaltres sempre treballem en mitjans independents, i estem fent aquest projecte des de l’autogestió. Però nosaltres vam plantejar aquesta col·lecció des d’Amèrica Llatina. I sí, partint de l’anàlisi que totes les històries que ens han explicat durant la nostra infància són europees.

Culturalment, políticament, posar el centre a l'Amèrica Llatina, seria un aprenentatge també per a Europa? Fins i tot visualment: els contes que s’havien escrit fins ara prenien com a referents visuals i estètics femenins a dones d’ulls blaus, blanques i primes. Vosaltres, amb 'Antiprincesas', trenqueu amb aquest imaginari. Creus que es pot transformar la realitat a través dels contes infantils, o almenys posar un petit gra de sorra per iniciar aquesta transformació?

Sí, crec que més aviat és un petit gra de sorra. Nosaltres sempre diem que aquests contes són tan sols una petita eina. Qui transformarà la realitat quotidiana seran aquests nens i nenes que els llegiran, i aquelles persones que estan al seu voltant al dia a dia: mares, pares, docents, gent que treballa al territori, o que milita amb nens i nenes, que és realment qui transforma des del quotidià. Però sí que materials com aquest aporten moltes coses a aquesta comunitat i generen nous debats, replantegen els rols i els estereotips.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: