Infiltrats per aixecar la caputxa al Ku Klux Klan

Aquesta investigació revela els mètodes de propaganda i acció de caràcter racista i antisemita dels Loyal White Knights, la facció més radical del moviment supremacista blanc als Estats Units

L'organització britànica Hope not Hate, que combat l’odi i l’extrema dreta, s’ha aconseguit infiltrar dins una de les faccions més perilloses del Ku Klux Klan (KKK). Durant l’operació, que ha durat quinze mesos, Hope not Hate ha pogut conèixer des de dins els Loyal White Knights (traduït al català, Els lleials cavallers blancs del KKK), una de les seccions més gran, perillosa i radical del KKK als Estats Units. La investigació ha servit per desemmascarar el grup, responsable dels darrers atacs amb arma blanca contra militants antifeixistes, la crema de creus, la difusió de pamflets xenòfobs arreu del país i la campanya per fomentar l’agressió –o fins i tot, assassinat– de persones negres o homosexuals, així com del president Barack Obama.

Membres del Ku Kux Klan durant una cerimònia el 23 d'abril de 2016 al comptat de Paulding (Geòrgia)


Per poder accedir a una gran quantitat d’informació, primer s’han guanyat la confiança del grup, però també han bastit una estreta relació amb Chris Barker, un dels principals líders dels Loyal White Knights. Entre els documents als quals han tingut accés, hi ha fotografies, noms, adreces i contactes de centenars de membres del KKK i també d’aliats potencials.

Un cop dins la facció, les persones infiltrades han comprovat com s’articula la maquinària racista del grup. Entre altres aspectes, han estat testimonis de l’estesa negació de l’holocaust del poble jueu per part del règim nazi i de la cultura de foment de l’extrema violència entre els seus membres.


Els Loyal White Knights del KKK

Chris Barker va fundar els Loyal White Knights l’any 2012. Des d’aleshores, aquest grup s’ha convertit en la secció més activa del Klan als Estats Units. Barker, però, desperta força antipaties entre la resta de líders del Ku Klux Klan. Ha estat expulsat en diverses ocasions d’altres faccions del moviment a causa dels seus lligams amb grups neonazis, un posicionament que no compta amb gaire acceptació dins del KKK.

Per accedir a gran quantitat d’informació, primer es van guanyar la confiança del grup, però també van bastir una estreta relació amb Chris Barker, un dels líders principals

Recentment, s’han corroborat aquests vincles, ja que Barker va entrar a formar part de l’Aryan Nationalist Alliance, una coalició extremista de grups nacionalistes, caps rapats racistes i membres del KKK. Compten amb la filiació d’organitzacions importants i personalitats públiques destacades, com ara el fundador de l’Aryan Strikeforce, Josh Steever, o el Traditionalist Worker Party de Matthew Heimbach, a qui la ministra de l’Interior del Regne Unit Theresa May va vetar l’entrada al país l’any 2015 a causa de les seves opinions homòfobes, antisemites i racistes.

Barker –conegut amb els pseudònims James Spears i Robert Jones– acumula un historial delictiu llarg i perillós. Durant les dues últimes dècades, el líder dels Loyal White Knights ha estat condemnat per incendi intencionat, possessió d’objectes robats, assalt armat i també per l’agressió a una dona.

Chris Barker, líder principal dels Loyal White Knights, parlant per un megàfon


Després d’apropar-se a Barker i la seva dona, els periodistes de Hope not hate han aconseguit l’accés a dades de centenars de membres del grup, la qual cosa ha permès reconstruir un esquema general de com s’articula i on té presència l’organització. El nuclis principals de Loyal White Knights tenen residència als estats del sud dels EUA, amb bases de militància molt nombroses a Louisiana, Mississipí, Alabama, Geòrgia i, sobretot, Carolina del Nord, on hi ha la seu central del KKK.

A banda d’això, el grup compta amb membres repartits arreu dels EUA, amb una presència important als estats del centre-nord del país, a la costa est i a Califòrnia. L’organització també compta amb membres a d’altres països, com Austràlia, el Regne Unit i el Canadà.


Enfrontaments violents

A finals del mes de febrer, membres de Loyal White Knights van organitzar una manifestació contra les persones migrants a Anaheim (Califòrnia). Un dels lemes era White Lives Matter –per girar la truita a l’eslògan principal del moviment Black Lives Matter. Com a resultat dels enfrontaments amb les contramanifestants, cinc persones van quedar ferides i tretze van ser detingudes.

Tan sols uns dies després de la disputa, Chris Barker escrivia un correu electrònic a l’infiltrat de Hope not hate i relatava: “Ens acabem d’enfrontar amb els comunistes. Els nostres n’han apunyalat tres a Califòrnia”. Després d’aquesta baralla violenta, cinc membres del KKK van ser detinguts. Com que van al·legar que havien actuat en defensa pròpia, però, els van deixar en llibertat.

Prèviament, Barker s’havia vist involucrat en una trama de gran transcendència mediàtica que tenia l’objectiu de dissenyar una pistola de raigs amb la qual poder matar persones –només musulmanes– mentre dormen. El cocreador de l’arma la va descriure amb la frase: “Hiroshima en un interruptor”.

Billy, un dels activistes dels Loyal White Knights


Segons el mitjà de comunicació digital VICE, el pla va ser confabulat per Glendon Scott Crawford –en col·laboració amb Barker–, que va ser detingut per possessió d’arma de foc i es va convertir en informant de l’FBI com a estratègia de protecció.

Aquests són alguns dels casos més extrems de l’extensa cultura de la violència que Hope not hate va presenciar després d’esmunyir-se als racons privats del web del grup. Entre altres coses, el més comú era trobar imatges de membres del KKK amb armes de foc o llaços corredissos de sogues, símbols que remetien directament als episodis de linxament de persones negres, i acudits i memes relacionats amb penjar o atropellar persones sota un criteri de discriminació racial.

El més comú era trobar imatges de membres del KKK amb armes de foc o llaços corredissos de sogues, símbols que remetien als episodis de linxament de persones negres

En el marc de la infiltració periodística, també es van poder redirigir materials interns a l’organització Hope not hate, com ara revistes o fulls volants. Alguns només mostraven persones encaputxades amb la frase Our Race is Our Nation (La nostra raça és la nostra nació), una referència explícita a la terminologia white power de grups com el World Church of the Creator. D’altres, però, atacaven directament les persones jueves i mostraven individus encaputxats amb la bandera dels Estats Confederats d’Amèrica –avui en dia, associada al racisme– i les paraules: “Ajuda a salvar la nostra raça; tot el que estimem està sent amenaçat per la ZOG”. ZOG són les sigles que corresponen al suposat Zionist Occupation Government (Govern d’ocupació sionista), una expressió antisemita per anomenar una teoria conspiratòria segons la qual les persones jueves estarien controlant secretament el poder mundial.

El full volant més radical que van rebre promocionava la perpetració d’actes de violència contra homosexuals. En una imatge, dues figures en forma d’escuradents mantenien relacions sexuals anals. La il·lustració portava el títol: “Atura la SIDA: dóna suport a les pallisses a gais”. I, al peu de foto: “Els homes homosexuals i la seva activitat sexual són repugnants i inhumans”. El text del prospecte, per complementar aquella mostra d’homofòbia radical, ho acabava d’adobar amb un comentari racista: “Prohibim la immigració no blanca. Il·legalitzem els haitians. Deportem l’escòria”.


Racisme extrem i guerra racial

El caràcter violent dels Loyal White Knights té els seus fonaments en una ideologia tòxica i racista. Entre els documents que va poder llegir Hope not hate, hi havia articles centrats en la temàtica How to be a nigger, on apareixien il·lustracions còmiques del president Barack Obama penjat.

A més, han pogut accedir a una llista de membres que havien estat expulsats del Klan per “delictes” com ara el consum de drogues, dormir amb una “jueva prostituta” o amb una mexicana, haver mirat porno asiàtic o tenir “una criatura mestissa”. Eren considerats “traïdors de la raça”.

Dean Burke, activista del KKK, a Sommerville (Alabama)


Bona part del racisme del grup se sosté en l’antisemitisme radical. Durant l’operació d’infiltració, Barker va escriure explicant el que pensava de les persones jueves: “És una vergonya el que està passant amb la nostra mare Europa”, clamava. “Els jueus estan fent el mateix aquí als EUA. Diuen que el seu objectiu és destruir la raça ària. I és exactament el que estan fent: estan netejant el cervell de la gent a través dels mitjans de comunicació”.

Després, va negar l’holocaust del poble jueu sota el règim nazi afirmant: “La gent encara creu que sis milions de jueus van ser assassinats pels alemanys, tot i que els científics han provat que només 1,2 milions de jueus van morir al camp d’Auschwitz. La majoria va morir per malalties i, a més, els EUA van bombardejar el camp pensant que era una base alemanya. Malgrat tot, ara, els Estats Units han de pagar i tot Europa està compensant el pervers Estat d’Israel amb bilions d’euros”.

D’altres mostraven atacs directes a persones jueves i individus encaputxats amb la bandera dels Estats Confederats d’Amèrica, avui dia associada al racisme

Tanmateix, descontent per haver dirigit la seva ràbia exclusivament contra les persones jueves, llavors ,relata el que sent contra les musulmanes. Explica que havia sentit que, a Europa, es rumorejava que “els musulmans estan violant les nostres dones blanques”. Barker també va enviar literatura sobre la guerra racial als Estats Units a l’organització infiltrada.


Un moviment en declivi… però encara viu

Afortunadament, el moment actual que viu el Klan és tan sols una ombra del seu moviment originari. Ha plogut molt des d’aquella època en què comptava amb quatre milions de membres i tenia forces per organitzar grans manifestacions, com la de Washington a la dècada dels anys 20 del segle passat.

La investigació ha pogut demostrar que, si bé el Ku Klux Klan s’ha reduït a uns quants grupuscles, com ara els Loyal White Knights, no ha reduït gens la seva radicalitat

El Southern Poverty Law Centre calcula que, avui, el Klan té entre cinc i vuit mil membres actius, repartits en dotzenes de klans diferents, sovint enemistats. La investigació ha pogut demostrar que, si bé el Ku Klux Klan s’ha reduït a uns quants grupuscles, com ara els Loyal White Knights, no ha reduït gens la seva radicalitat i preserva el seu caràcter extremadament violent i racista.


__________________________

Matances d’esclaus com a origen

El Ku Klux Klan va ser fundat entre finals de 1865 i l’estiu de 1866 per sis agents confederats del poble de Pulaski, Tennessee. Els membres del grup, que s’havia iniciat com a club social, de seguida es van adonar que les seves bretolades nocturnes sembraven el terror entre les persones esclaves de l’àrea.

Van créixer ràpidament: en una reunió que es va fer l’abril de 1867, ja establiren les regles i l’estructura de l’organització. Oposant-se frontalment a l’extensió dels drets de les persones negres, el Klan va posar en marxa una campanya de violència i matances de gent esclava i líders negres.

No obstant això, amb la supressió de la llei d’execucions, així com algunes desavinences internes, Nathan Bedford Forrest, l’anomenat Grand Wizard del KKK, va dissoldre oficialment l’organització a inicis de 1870.

El 1915, el Ku Klux Klan va renéixer amb William J. Simmons a Atlanta, Geòrgia. La data coincideix amb la de l’estrena de la pel·lícula El naixement d’una nació, un film racista que glorificava la primera vida del KKK. En aquesta nova vida, l’organització disposava d’un programa més ampli que el que havia tingut anteriorment. Entre altres qüestions, a la seva tradicional supremacia blanca, hi sumava una reivindicació radical del fet de ser nadiu o nativisme, a banda de l’anticatolicisme i l’antisemitisme.

Imatge publicada al 'Harper's Weekly' l'any 1872 titulada 'Visita del Ku Kux Klan'


Cap a l’any 1921, les files del KKK s’havien multiplicat fins a comptar amb quatre o cinc milions de membres, segons alguns estudis. Tanmateix, en realitat, probablement eren molts menys. De totes maneres, en el seu moment de màxim esplendor, 40.000 caputxes blanques van arribar a desfilar pels carrers de Washington DC, l’any 1924.

Al final de la dècada, aquestes xifres s’havien reduït a 30.000, com a conseqüència de la fragmentació del grup, la pressió de la llei d’execucions i la mala reputació que havia adquirit per la violència i la radicalitat.

El Ku Klux Klan va ressorgir el 1960 amb l’objectiu d’oposar-se al moviment dels drets civils i de lluitar per la preservació de la segregació. Per tant, es va tornar a obrir un període en què el terrorisme i les matances eren el pa de cada dia. Aquest cop, fins i tot es van assassinar noies joves a Birmingham, Alabama.

El Federal Bureau of Investigation (FBI), juntament amb les agències de la llei d’execucions, va començar a vigilar de prop el KKK, a infiltrar-s’hi i a intentar desestabilitzar-lo. Des dels anys 70, l’organització s’ha descentralitzat, fragmentat i afeblit a causa de conflictes interns, ruptures i un nombre significatiu de processos judicials.

Tot i no tenir la força que va arribar a tenir, encara té la capacitat de posar en marxa actes d’extrema violència. D’acord amb l’organització sense ànim de lucre Southern Poverty Law Centre, el 2015, es comptabilitzaven 190 klans rivals actius.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: