Informes mèdics al servei de la impunitat

Arran de l’escàndol del cas 4-F, l’Oficina Antifrau estudia si investiga les presumptes irregularitats en les invalideses concedides a dos agents de la Guàrdia Urbana. Víctor Bayona i Bakari Samyang, van presentar el 7 de gener una nova petició d'indult
10/02/2015

L’Oficina Antifrau té damunt la taula un suposat tracte de favor a la Guàrdia Urbana de Barcelona. A instàncies de la Confederació General del Treball (CGT), analitza si obre diligències per esbrinar una possible irregularitat en la concessió d’una pensió vitalícia a Víctor Bayona i Bakari Samyang, dos dels agents relacionats amb el polèmic cas 4-F. Tres detinguts en aquella operació els van denunciar per maltractaments greus i amenaces.

La concessió de la invalidesa absoluta als dos agents implicats en el cas 4-F ha fet aixecar la sospita que, rere la decisió, hi ha un interès corporatiu

L’any 2011, tant Bayona com Samyang van ser condemnats a dos anys i tres mesos de presó per les tortures infringides al ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. Els mateixos agents van obtenir, el 2013, el grau d’invalidesa absoluta per a qualsevol feina remunerada. Gràcies a això, gaudeixen d’una jubilació daurada amb dret a una prestació d’entre 1.600 i 1.800 euros mensuals, segons apunten fonts sindicals del cos (altres fonts parlen de 1.800 i 2.200 euros, respectivament). La prestació seria per a tota la vida i suposaria, també, el cobrament de dues pagues extres. Tot i així, i malgrat que una primera petició d’indult va ser denegada l’any passat, el 7 de gener de 2015, segons ha pogut saber la Directa, Bayona i Samyang van presentar una segona petició d’indult. En l’escrit, que és en mans del govern espanyol i de l’Audiència de Barcelona demanen que s’anul·li la seva inhabilitació i puguin reincorporar-se a la Guàrdia Urbana quan surtin de la presó. Sorprenentment, no fan cap referència a la pensió vitalícia que actualment reben, i asseguren que es troben en perfectes condicions per tornar a patrullar.

La CGT, la IAC i altres col·lectius exigeixen una “revisió mèdica real” als policies a fi que les seves prestacions siguin revocades immediatament

Les baixes van ser dictaminades per l’Equip d’Avaluació d’Incapacitats (EAI). Aquest òrgan, que analitza les sol·licituds que arriben a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), va donar per bo els informes psiquiàtrics presentats per Bayona i Samyang. Les baixes, però, contrastaven amb els exàmens psicotècnics que els agents havien superat feia ben poc i que els habilitaven per exercir com a policies. Segons acreditaven aquelles proves, cap d’ells no presentava trastorns ni problemes evidents que els privessin de treballar a la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana.

No obstant això, el tribunal mèdic va proposar la invalidesa absoluta per a Bayona i Samyang. I ho va fer quan faltaven escassos mesos perquè els agents ingressessin a la presó de Quatre Camins, en compliment de la pena imposada per les tortures a Jardine. Segons assenyala la CGT, això evidencia “la necessitat de revisar un procés amb molts indicis d’irregularitats”. De moment i d’acord amb l’informe de l’ICAM, els dos policies continuaran rebent la pensió vitalícia quan surtin en llibertat. Per la seva banda, la CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i altres col·lectius exigeixen una “revisió mèdica real als agents”, a fi que les prestacions siguin revocades immediatament. Durant el mateix període en què, segons els informes, mostraven símptomes d’una profunda depressió, Samyang donava classes a un gimnàs de Sant Quirze del Vallès i Bayona gaudia d’un viatge al Japó per pescar tonyines.

 

L’ombra de la sospita

Per concedir una incapacitat absoluta amb pensió vitalícia, cal recórrer diverses instàncies. En primer lloc, el metge de capçalera ha de derivar el pacient a un psiquiatre perquè l’explori i determini que pateix un trastorn mental greu. Amb aquest informe, l’interessat s’adreça a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que al seu torn trasllada el cas a l’Equip d’Avaluació d’Incapacitats (EAI), format per especialistes d’aquest organisme, de la Inspecció de Treball i de l’Institut Català de la Salut (ICS). En aquesta reunió, s’analitza la proposta i, en cas de ser aprovada, l’ICAM la tramita a la direcció de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) perquè hi doni el vist-i-plau. En relació amb els agents de la Guàrdia Urbana, les diferents instàncies han assegurat que no hi hagut disparitat de criteris, però la celeritat amb què es van concedir les baixes (habitualment cal un seguiment de dos anys per atorgar una invalidesa absoluta) i el fet que fos a les portes del seu ingrés a presó ha fet aixecar la sospita que, rere la decisió, hi ha un interès corporatiu.

Un facultatiu de medicina del treball consultat per la Directa assegura que la connivència dels cossos policials amb l’ICAM pot haver estat decisiva per accelerar els tràmits i perquè Bayona i Samyang obtinguessin la baixa. Altres fonts van més enllà i consideren que, atorgant-los la pensió, l’Ajuntament ha volgut comprar el seu silenci. Un extrem que el psiquiatre i forense Leopoldo Ortega-Monasterio, redactor dels informes que van possibilitar l’assignació de les pensions, ha negat rotundament. Segons va declarar Ortega-Monasterio a El Matí de Catalunya Ràdio, els dos policies es “van sentir assetjats” i per això van patir els “trastorns psicòtics que els invaliden per seguir fent de policies”. En un intent de justificar la seva decisió, el metge també va qüestionar la sentència que, el 2011, els va condemnar per tortures: “Ells entenen que van fer un servei en què va ser necessari l’ús de certa violència”, va assegurar.

Així, mentre que l’ICAM i l’INSS neguen cap confabulació amb l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana, diferents especialistes mèdics admeten la possibilitat d’aquesta pràctica. La CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya i altres col·lectius consideren que la baixa atorgada als policies només persegueix amagar els casos de tortures que, avui més que mai, esquitxen la policia de Barcelona. L’Oficina Antifrau podria iniciar una investigació aviat.

 

L'Hospital del Mar és de titularitat municipal / SERGI PUJOLAR
L'Hospital del Mar és de titularitat municipal / SERGI PUJOLAR

 

Hospital del Mar: operant en la indefensió

Creat l’any 1947, l’Hospital del Mar –juntament amb l’Hospital de l’Esperança, el Psiquiàtric i el Pere Camps– és un dels centres mèdics dependents de l’Ajuntament de Barcelona on la Guàrdia Urbana deriva les persones contusionades en alguna intervenció policial perquè siguin ateses. També hi van passar les detingudes del 4-F, amb la sorpresa que cap facultativa no va recollir les suposades tortures que van denunciar les afectades després. Aquesta circumstància, però, no ha estranyat les professionals consultades per la Directa. Segons aquestes fonts, la presència diària d’agents al centre hospitalari genera un clima on es barregen el col·leguisme i la pressió psicològica sobre el servei d’urgència. “És molt difícil que un R1 o R2 –residents de primer o segon any– dictamini davant dels agents que els detinguts han estat torturats”, comenta un expert en rehabilitació. Al seu parer, “els residents saben que, si qüestionen la feina de la Guàrdia Urbana, es poden estar jugant la plaça, encara més quan es tracta d’un hospital que depèn de l’Ajuntament”. En relació a això, cal recordar que Joan Clos va ser gerent de l’Hospital del Mar abans de ser nomenat alcalde, pertanyia al sector del PSC conegut com “els metges”. A les pors de les facultatives a l’hora de tractar les persones lesionades per la policia, cal afegir-hi els dèficits del protocol que aquest cos aplica a les persones que té sota custòdia. “Ens sembla molt insuficient i ja hem reclamat que se’n millori el contingut”, explica un delegat del sindicat de treballadores públiques CATAC a l’Hospital del Mar. Tant aquesta organització com la CGT han traslladat a la direcció del centre el seu enuig davant la indefensió en què es van trobar les detingudes del cas 4-F durant el seu pas per les urgències d’aquest centre.

 

El doctor Leopoldo Ortega-Monasterio durant una entrevista amb Mònica Terribas / CCMA
El doctor Leopoldo Ortega-Monasterio durant una entrevista amb Mònica Terribas / CCMA

 

Ortega-Monasterio, un forense investigat per fals testimoni

Doctor en medicina per les universitats de Barcelona i Lausana, Leopoldo Ortega-Monasterio va ser l’encarregat de l’Equip d’Avaluació d’Incapacitats que va redactar les baixes als dos agents de la Guàrdia Urbana condemnats per tortures. Si bé ha justificat el dictamen, el cas és que algunes veus qualifiquen la seva decisió d’imparcial i motivada per pressions corporatives i polítiques, ja que els dos policies havi en superat els tests psicotècnics per exercir com a antidisturbis.

No és la primera vegada que Ortega-Monasterio es troba al punt de mira per actuar, presumptament, de manera irregular. El juliol de 1988, el veterà psiquiatra i expert en medicina legal i forense va ser investigat per l’Audiència de Barcelona per un presumpte delicte de fals testimoni. Ortega-Monasterio havia assegurat, en un informe, que Antonio Sánchez Carrascosa, condemnat per un robatori amb intimidació, tenia les facultats mentals trastornades perquè era toxicòman, tot i que l’acusat havia declarat al jutjat de guàrdia que mai no havia pres drogues. Finalment, el jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona es va fer càrrec del cas i, l’abril de 1989, va decidir arxivar les diligències obertes contra el metge forense.

Conegut per haver militat al partit Centre Democràtic i Social d’Adolfo Suárez o per participar com a forense en la defensa de l’empresari José María Ruiz-Mateos, Ortega-Monasterio va ser un dels oradors de la concentració que va organitzar la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) el 12 d’octubre passat. Ara, se’l torna a posar en entredit per uns informes que segons la CGT podrien vulnerar l’ètica professional.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: