Llibertats

"La interlocutòria de presó preventiva per als consellers repugna els juristes pel biaix polític"

Arran dels darrers empresonaments dels consellers de la Generalitat, entrevistem l'advocada de Madrid Isabel Elbal per analitzar jurídicament les decisions que està prenent la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela
Fernando Sánchez (La Marea)
03/11/2017

Des d'ahir, ja hi ha deu presos polítics sobiranistes. Carmen Lamela, des del Jutjat d'instrucció número tres penal de l'Audiència Nacional espanyola, va dictar presó preventiva per als Jordis el passat 17 d'octubre, i ahir, per a vuit consellers de la Generalitat de Catalunya. Sobre els darrers pesa, a més de malversació, sedició i rebel·lió, delictes pels quals podrien afrontar penes de fins a 25 anys de presó. Des de l'àmbit del dret són moltes les persones que han alçat la veu per denunciar les irregularitats d'aquests procediments. Una d'elles és l'advocada Isabel Elbal, especialitzada en dret penal i coneixedora de l'Audiència Nacional espanyola.
 

Com es fonamenta jurídicament decretar presó preventiva per als consellers?

Es basa principalment en el risc de fuga, però s'esmenta el mateix que en l'auto dels Jordis: fuga, risc de reiteració delictiva i destrucció de proves. Des del punt de vista jurídic, no està gens fonamentada la decisió d'adoptar una mesura extraordinària com és la privació de llibertat. L'auto de la jutge conté 19 folis, dels quals set es dediquen a la doctrina del Constitucional, còpia i enganxa de la fonamentació jurídica, còpia i enganxa d'alguns paràgrafs de la querella del fiscal i altres dedicats a fonamentar, en teoria, la mesura acordada. Pel que fa al risc de fuga, el que em crida l'atenció és que quan s'adopta una mesura com aquesta, s'han d'atendre a les circumstàncies personals de qui tens davant. Hi ha doctrina constitucional des de fa 40 anys, que ho indica.
 

Quines circumstàncies s'han d'atendre?

"No hi ha motiu per pensar que es donin a la fuga, sinó que reforcen el fet que estaran a disposició del tribunal, tot i que no sigui competent. Em sembla summament greu que s'invoqui el risc de fuga"

S'ha d'estudiar si les persones tenen arrelament, domicili, si estan arrelades a la seva terra, que en aquest cas pretenen que sigui independent, però hi estan arrelades. Sobretot, s'hauria de tenir en compte que podent haver marxat, no ho han fet. Al final de la querella -que es va conèixer a través dels mitjans de comunicació i que no se'ls hi ha traslladat-, el fiscal general de l'Estat diu que sol·licitarà la presó provisional. A més, hi ha dues persones convocants de les mobilitzacions socials del 20 i 21, i de molts altres dies i anys, a presó. Però malgrat tot, decideixen acudir voluntàriament, agafar un tren, afrontar l'assetjament de persones antipàtiques, inclús agressives com els ultres a la porta de l'Audiència Nacional, i comparèixer davant la jutge. La magistrada diu que tenen mitjans econòmics per marxar. Doncs sí, precisament tenint-los, no han marxat. Amb l'afegit de què dos consellers que havien viatjat a Bèlgica el dilluns, van tronar. No hi ha motiu per pensar que es donin a la fuga, sinó que reforcen el fet que afrontaran el judici i estaran a disposició del tribunal, tot i que no sigui competent. Em sembla summament greu que s'invoqui el risc de fuga.
 

S'apunta al fet que altres «ja han marxat».

S'han pres decisions "lliurement", dins el marge que dona aquest procés bastant delirant. Cadascú ha pres la que estimava correcta. Traslladar les circumstàncies personals dels que no estan a Madrid als que sí que han comparegut, sembla, com a mínim, un reflex de culpabilitat absolutament intolerable: qui va venir a Madrid no té control sobre el que altres decideixen i, per tant, els resta possibilitat de defensa. Apareix un biaix venjatiu o inclús coactiu respecte a qui no està a Madrid, però que sí que es troba a Bèlgica a disposició del tribunal. Pel que fa al perill de destrucció de proves, em crida l'atenció perquè existeix tot el material que ha sustentat la querella, consistent en actes públics. I per altra banda, el risc de reiteració delictiva és altament preocupant, perquè igual que succeeix en el cas de Jordi Cuixart i Sànchez, es pretén conjurar el risc que en una campanya electoral es vagin sumant veus a favor de l'independentisme i, com sembla que això preocupa molt a la jutge, és necessari treure'ls de circulació. És altament preocupant la irrupció de la justícia en la seva cara més repressiva per interrompre la via normal d'una campanya electoral. És gravíssim, és una interlocutòria aliena a qualsevol concepte jurídic, aliena al dret, que estranya i repugna els juristes pel biaix polític i finalista. És voluntarista, no està ajustada a la legalitat.
 

Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les han sol·licitat declarar per videoconferència. Estan en el seu ple dret?

"El fet que s'anuncii una possible ordre europea de detenció, ens transmet una idea: que la jutge no vol escoltar els querellats, sinó que el seu únic afany és empresonar-los"

La decisió de Puigdemont i la resta de consellers no crec que hagi estat una fàcil ni moguda per l'egoisme, sinó que hi ha un component pragmàtic de voler que el conflicte polític - que s'ha judicialitzat d'aquesta terrible forma, vulnerant els drets fonamentals- transcendeixi les fronteres nacionals. Tot i haver-se traslladat a Brussel·les, exercint el dret de moviment i lliure circulació, i a l'empara de l'establert legalment a Espanya i internacionalment. Cal tenint en compte que la citació es va comunicar amb menys de 24h, marge molt escàs per poder ni tan sols defensar-se, a més havien marxat abns de presentar-se la querella. La videoconferència és un mitjà lícit legal, introduït pel mateix PP l'any 2015 en una reforma que va fer de la Llei d'Enjudiciament Criminal. El fet que s'anuncii una possible ordre europea de detenció, ens transmet una idea: que la jutge no vol escoltar els querellats, sinó que el seu únic afany és ingressar-los a presó.
 

Jurídicament, creus que és una bona decisió romandre a Brussel·les?

No crec que prendre la decisió d'acudir a Brussel·les hagi estat fàcil, ni que s'hagi pres per motius egoistes. Crec que la internacionalització de la causa jurídica és summament important a fi de què un jutge europeu, des de paràmetres europeus, revisi l'atropellament que s'està realitzant dels drets fonamentals. Crec que ha estat un bon moviment estratègic, mogut per un sentit pragmàtic del que entenen que s'ha de fer amb aquest procediment judicial. Amb independència de les interpretacions, em sembla summament necessari no caure en anàlisis simplistes, perquè la decisió està presa en virtut d'un assessorament jurídic on s'han plantejat diferents maneres de resoldre el procediment, no només pels que es troben a Brussel·les, sinó amb efectes pels que es troben aquí a Espanya.
 

Com es pot acusar de delicte de rebel·lió en absència de violència?

"S'ha forçat el tipus penal que el regula i estem davant d'una interpretació expansiva i estem davant d'una reescriptura del codi penal sense precedents en la història de la democràcia espanyola"

El codi penal exigeix violència, el fiscal considera que hi ha violència i la jutge assumeix tot el contingut de la querella en aquest sentit. Jo em pregunto quina violència hi ha en el fet que una successió d'actes parlamentaris, des de novembre de 2015, hagi donat lloc a l'acte parlamentari del 27 d'octubre en què es diu, segons el fiscal, que es proclama la independència. Em pregunto a quina violència hem assistit al Parlament. Que es vulgui afegir violència utilitzant les mobilitzacions socials, almenys d'un milió i mig o dos milions de persones, em sembla un disbarat. Significa criminalitzar la mobilització social i el dret a la protesta, que és bàsic en una democràcia. Em pregunto on és l'arma, el cop físic, el segrest de les persones, que seria considerat violència. En aquest cas, no n'hi ha. S'ha forçat el tipus penal que el regula i estem davant d'una interpretació expansiva, absolutament prohibida, del codi penal, i d'una reescriptura del codi penal sense precedents en la història de la democràcia espanyola.
 

El delicte de sedició es competència de l'Audiència Nacional?

No només no s'ha produït cap delicte de sedició, d'insurrecció pública i tumultuària, sinó que ni la rebel·lió ni la sedició són delictes competents per ser enjudiciats a l'Audiència Nacional. Si ha forçat el Codi penal i els tipus penals fins el punt de criminalitzar conductes que no són delictes, en aquest cas concret, s'ha forçat la competència. I això és gravíssim. L'Estat de dret se sustenta en la no elecció per part dels poders de l'òrgan judicial que t'ha d'investigar. S'ha violentat el que és la doctrina sobre les competències de l'Audiència Nacional, que diu que, com a òrgan especial, l'assignació de les competències s'han de fer amb criteris restrictius, és a dir: en cas de dubte, cal entregar-ho a l'òrgan territorial que correspongui. S'ha escollit de forma il·legal la competència, i és gravíssim perquè vulnera el dret fonamental al jutge imparcial.
 

En aquests moments, vivim sota l'aplicació del 155. On es defineix com s'aplica?

"Em sembla gravíssim, des del punt de vista legal, que un article com el 155, que no té un desenvolupament legislatiu, que no hi ha cap lloc on recórrer per indicar com s'ha de procedir"

Em sembla gravíssim, des del punt de vista legal, que un article com el 155, que no té un desenvolupament legislatiu, que no hi ha cap lloc on recórrer per indicar com s'ha de procedir. El Govern del PP parla de "mesures necessàries", però no hi ha cap text legal que digui quines són, com s'adoptaran i qui ho controlarà. Estem davant una limitació dels drets fonamentals del poble català, mitjançant un formulari de la Constitució espanyola sense cap marc definitori. Aquesta inconcreció ha estat utilitzada pel Govern i els que el recolzen per realitzar un operació recentralitzadora. Estem davant d'una arbitrarietat dels poders públics, absolutament prohibida a l'article 9.3 de la Constitució, que permet fer i desfer al lliure albir, que assumeix o assimila una mena de carta blanca per actuar amb els màxims efectes danyós possible.
 

Precisament avui s'ha presentat una querella per il·legalitzar la CUP...

La festa que va començar fa un mes i mig continua. És curiós que en la interlocutòria de presó dictada per Lamela, es parla d' "organització", de "repartiment de funcions", de "grup" i, tot i que invita a la confusió, ja que un Govern actua de forma col·legiada, realment el que veiem los juristes és que hi ha una clara intenció, vocació, de començar el camí de la il·legalització de partits polítics. Ja hi ha hagut portaveus que ho han estat transmetent públicament, i assistim a un escenari en què sembla força previsible. La jutge ho deixa clar en l'auto i veurem si no succeeix el que temem que succeeixi perquè, efectivament, si això ho posem en relació a les enquestes de cara a unes eleccions a Catalunya, del que es tracta és de restar veu i vot a la democràcia, a la voluntat popular. I si el Codi penal no és suficient per desmobilitzar la gent, s'haurà de seguir amb els següent passos. Tinc la sensació que aquest guió ja està escrit per endavant.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: