Política

El judici per l'ERO de Ràdio Televisió Valenciana encalla el futur del nou ens públic

Tres anys després del tancament de RTVV per ordre del govern d'Alberto Fabra (PP), el panorama per a la reobertura es dificulta a causa de la decisió de l'actual consell d'engegar un nou ens públic sense resoldre la situació de la plantilla anterior
A les 12.19 hores de cada divendres –en referència al dia i l'hora exactes del tall de les emissions–, el comitè d'empresa convoca una concentració davant del Palau de la Generalitat Valenciana
29/11/2016

El 29 de novembre de 2013, a les 12.19 hores, després d'una nit en vil entre treballadores al plató i gent davant la pantalla, el Partit Popular va tallar definitivament el senyal de la ràdio i televisió públiques de totes les valencianes. Tres anys després, la restauració del dret bàsic a la informació pública encara és l'assignatura pendent de l'actual govern autonòmic.

El passat 14 de juliol, després de molts mesos de gestions per tal d'engegar un nou ens des de zero, es va aprovar a les Corts l'esperada llei per a l'obertura de la nova corporació. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) serà l'organisme que substituirà l'antiga, i encara no extingida, RTVV per a la producció i difusió de material audiovisual.

Malgrat les intencions de l'actual Generalitat Valenciana, el procés de reobertura està sent un tràmit massa lent per a una societat òrfena de mitjans públics en valencià i una opinió pública ressentida. Però sobretot està esdevenint un procés tortuós per a una gran quantitat d'extreballadores de l'ens i del sector audiovisual, amb més de dos anys d'atur a l'esquena, que, tot i les promeses de les actuals governants durant la campanya electoral, encara no han vist cap àpex de justícia laboral i reparació dels seus drets.

El judici previst per al gener contra la legalitat de l'ERO d'extinció de RTVV, posa en perill els fonaments del nou ens i l'estabilitat econòmica del govern

Ara per ara, les negociacions per a l'activació de la nova corporació es troben inscrites en un ambient contraposat i convuls, entre sentiments d'esperança i desídia. Per un costat, pel desig de recuperar allò que va ser robat de manera molt injusta i, per l'altre, per una promesa que sembla que mai no aplega a complir-se.


De la solució a la inestabilitat

Fa dues setmanes es va anunciar la data del judici contra la legalitat del segon ERO –el d'extinció de l'empresa–, que és previst celebrar el proper 11 de gener a l'Audiència Nacional. La demanda judicial, interposada fa uns anys per CGT-RTVV, argumenta que les condicions de l'ERO d'extinció realitzat a RTVV per part del govern del PP van ser il·legals i, per aquesta raó, s'hauria d'anul·lar.

La seu de l’ens públic de comunicació a Burjassot / Paula Duran


En cas que l'audiència donara la raó al sindicat i anul·lara l'ERO, la situació es tornaria totalment insostenible per a la Generalitat. Tal com afirma Manolo Camarasa, membre del comitè d'empresa i representant de la CGT a RTVV, "fer nul l'ERO portaria unes conseqüències terribles per a tota la societat valenciana que, a més de pagar la mala gestió de l'actual govern, es podria quedar sense el nou mitjà". Camarasa comenta que "una sentència de nul·litat faria inviable la nova CVMC i costaria 150 milions d'euros, una despesa que no es pot permetre la Generalitat si comptem amb totes les restriccions als pressupostos imposades per Montoro».

Manolo Camarasa, representant de la CGT al comitè d'empresa, comenta que "una sentència de nul·litat faria inviable la nova CVMC i costaria 150 milions d'euros"

Pel seu costat, la Generalitat Valenciana, lluny de cedir a asseure's a negociar amb la CGT un acord que repare les "injustícies laborals" a canvi de retirar la demanda, està disposada a anar a judici i defensar un ERO d'extinció dissenyat per la consultora KPMG i aplicat pel PP. A més a més, la Generalitat va ser conscient de l'existència d'aquesta demanda i coneixia les possibles conseqüències en què podia desembocar la seua resolució. Encara així, va decidir engegar un procés paral·lel i obviar la proposta que des del sindicat, l'únic que no va signar l'ERO d'extinció, se'ls va fer. "Els vam proposar fer una plantilla redimensionada, una borsa de treball per a aquelles companyes que es quedaren fora, mesures socials per a les majors de determinada edat, recol·locacions i, a canvi, nosaltres llevaríem la demanda", exposa, convençut Camarasa. "Estem disposades a negociar qualsevol clàusula per tal d'arribar a un acord, perquè volem tant la justícia laboral com uns mitjans de comunicació públics".


Servei públic o negoci privat?

Ni tan sols l'anunci del judici a un mes vista ha motivat al govern a moure fitxa i desencallar així la futura CVMC. Segons Camarasa, el motiu de no voler negociar és que "el PSPV, que és qui té totes les competències en matèria de comunicació, té molt clar que vol fer un model de televisió molt reduït, amb 300 treballadores que facen els informatius, i la resta de la producció externalitzar-la, és a dir, privatitzar-la». I assegura així que «volen donar-li-la a grups mediàtics, que ja sabem probablement quins seran, Mediapro i Levante TV, gent molt afí als socialistes».

Amb aquest model externalitzat, la producció de la futura CVMC sols s'encarregaria de fer els informatius. Un model similar al que el PP volia aplicar –després d'expulsar a un miler de persones en el primer ERO–, basat a donar el gros de la producció a empreses afins, en el seu cas Vértice 360º i Secuoya. Pel que respecta als drets laborals, Camarasa afirma que les persones que treballen per a productores ho fan amb unes condicions laborals molt més precàries, ja que aquestes últimes trauen benefici d'estrènyer a les treballadores. I afegeix que, a la nova corporació, «es volen contractar tan poques treballadores perquè, en compte de voler fer una televisió digna, amb treballadores amb sous dignes, prefereixen donar els diners als seus amics".

Ni tan sols l'anunci del judici a un mes vista ha motivat al govern a moure fitxa i desencallar així la futura CVMC


Des de la CGT es va defensar un model de televisió de 800 treballadores, basant-se en l'exemple d'altres models, com la televisió gallega, per fer un sistema combinat entre servei públic i productores. Amb açò es pretén aconseguir que el sector audiovisual puga engegar-se, perquè "ara per ara, amb un 90% d'atur, l'audiovisual valencià està mort i cal fer de tot perquè revisca", defensa Camarasa. A més, afirma que "fer una televisió tal com posa a la llei que han aprovat, no es pot fer amb 300 persones".

Tot i que el model combinat ha estat defensat a les Corts Valencianes per un grup extens d'experts en la matèria, el PSPV no ha volgut renunciar-hi al model externalitzat. Camarasa afegeix que "prefereixen anar endavant amb un juí que li pertocaria al PP i que pot inhabilitar tota la proposta que han gestat fins ara, abans que seure a negociar un altre model. Segur que, si passa res, ens llançaran la culpa a nosaltres i al PP abans de reconèixer la seua responsabilitat".


Accions contra l'oblit

Avui dimarts, com cada 29 de novembre des de fa tres anys, el comitè d'empresa organitza una marxa en memòria del tancament i per la reobertura del servei públic. Aquest any, des de l'organització han decidit iniciar la marxa a la plaça de l'Ajuntament de València per fer una acció de protesta. L'acció ve motivada perquè el govern local de la ciutat, presidit per Joan Ribó (Compromís), s'ha negat a deixar-los penjar la pancarta en el balcó de l'ajuntament amb el lema que sempre els ha acompanyat: "Els treballadors no som els culpables. RTVV pública, en valencià i de qualitat". L'acte finalitzarà amb la lectura de manifests per part de tots els representants dels diferents sindicats que conformen el comitè.

Tot i que el model combinat ha estat defensat a les Corts Valencianes per un grup extens d'experts en la matèria, el PSPV no ha volgut renunciar-hi al model externalitzat

En la mateixa línia, i per tal de no perdre el costum ni la memòria, a les 12.19 hores de cada divendres –en referència al dia i l'hora exactes del tall de les emissions–, el comitè d'empresa convoca una concentració davant del Palau de la Generalitat Valenciana. D'aquesta manera també continuen fent visible la seua causa, encara per resoldre, davant dels càrrecs polítics que des de fa un temps solen passar evitant el contacte físic i visual.

En aquest sentit, després de moltes promeses durant la campanya política de l'any 2015, i de reconèixer que les treballadores havien estat la part més malparada del tancament de RTVV, des del comitè ara denuncien que "sembla que les institucions valencianes ja no vulguen saber res de les treballadores ni dels seus drets". Sobretot es mostren molt decebudes amb polítics com Enric Morera (Compromís) o Josep Lluís Moreno (PSPV-PSOE), que en el seu moment recolzaren totes les demandes del comitè i empatitzaren amb les treballadores, però que "ara sembla com si no pogueren ni veure'ns".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: