Karina Fulladosa i Isabel Escobar: "El treball domèstic ha esdevingut una forma d’esclavatge"

Integrants de Sindihogar-Sindillar
26/07/2016

Karina Fulladosa va arribar a Catalunya provinent de l’Uruguai, on, per diferents motius –la seva mare treballava a la llar i el seu pare era sindicalista–, va voler estudiar la situació del treball domèstic. Gràcies a la beca que li va concedir la Universitat de Barcelona, avui aporta els seus coneixements a Sindihogar-Sindillar, col·lectiu al qual s’ha integrat com una més. En canvi, Isabel Escobar es va enrolar al sindicat arran d’un debat entre dones sobre la falta de papers i de feina. D’origen xilè, Isabel passava dotze hores diàries netejant en un geriàtric i, després de ser acomiadada per denunciar les pèssimes condicions en què treballava, ha trobat feina cuidant persones en situació terminal o d’edat avançada. Fulladosa i Escobar són el mirall d’un col·lectiu que sobrepassa les 700.000 persones arreu de l’Estat –el 80% són dones immigrades–, 400.000 de les quals treballen en negre i a les quals s’aplica un règim especial que les precaritza del tot. Des de Sindihogar-Sindillar, lluiten per garantir els drets i l’autonomia de les treballadores.

/VICTOR SERRI
/VICTOR SERRI

 

El pròxim mes d’octubre farà cinc anys del naixement de Sindihogar-Sindillar. Què ha suposat per a vosaltres?

Katarina Fulladosa (KF): S’ha convertit en un espai de convivència i cures per tirar endavant. Perquè la precarietat ens afecta en l’àmbit laboral, però també en les relacions que mantenim amb el nostre entorn. Tenir aquesta xarxa de contenció i ajudar-nos mitjançant l’art i altres disciplines és molt important.

Isabel Escobar (IE): Mirem d’afrontar plegades la discriminació que patim en el terreny laboral. Si ets una dona immigrant i negra, com algunes companyes de Nigèria que vénen al col·lectiu, tens menys possibilitats de trobar feina que si ets europea i blanca. Moltes compten amb estudis superiors, però, no obstant això, se les desplaça a fer tasques de neteja. Passa el mateix amb les noies filipines o sud-americanes, a les quals només se’ns ofereix netejar o cuidar persones desvalgudes.

En aquest sector, us sentiu discriminades pel vostre origen?

KF: Sens dubte. No ens agrada vincular el treball a la migració, però hi està relacionat perquè, si no tens un contracte d’un any i 40 hores la setmana, no pots accedir als papers i, de retruc, això afecta els teus fills. És un dèficit que la normativa per a les treballadores de la llar i la cura no resol.

IE: Sota el règim general, estaríem protegides. En canvi, amb aquest estatus, pots treballar onze anys i cotitzar a la seguretat social, però, si la persona per qui treballes mor, perds la feina i no tens cap prestació. També et contracten per vint hores, però n’acabes fent 40 o no et paguen les pernoctacions ni les hores extres. Jo mateixa treballo en negre perquè, amb el que cobro per fer 36 hores mensuals, si hagués de pagar la seguretat social, no arribaria a final de mes.

KF: La llei té moltes llacunes. Sobretot quan es treballa en una casa particular, on tot es complica perquè estàs sola i a mercè de la persona que et paga. Caldria poder negociar les condicions, cosa que la normativa no garanteix, i que hi hagués una inspecció de treball, com passa a l’Uruguai i altres països. També hauria de ser obligatori fer contractes escrits per poder regularitzar la situació, fer una revisió de les condicions segons l’increment de l’IPC i el dret de tenir vacances.

Com afronteu aquestes mancances des del sindicat?

IE: Ho fem a través d’activitats dissenyades i executades per nosaltres mateixes, com les jornades Migròctones. A banda d’oferir, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, un servei d’assessoria legal amb especialitat d’estrangeria. Fins i tot hem muntat un càtering que permet que les dones sense feina puguin obtenir alguns ingressos.

KF: Per alliberar l’impacte que suposa treballar en espais invisibilitzats, també fem danses africanes i activitats bioenergètiques. Tècniques que englobem en el concepte de mimopolítica, que significa fer política d’una altra manera: posar al centre l’afecte, el suport i l’aprenentatge mutu, uns valors que ens ajuden a mantenir viu el col·lectiu.

Es tracta de cohesionar-vos i recuperar l’autoestima?

IE: Hem de prendre consciència de les nostres fortaleses i no deixar-nos trepitjar. Sovint, ens obliguen a treballar més de l’estipulat i això implica un desgast, tant respecte a l’increment d’hores com pels afectes que té per a la nostra salut. A causa de l’esforç, moltes dones pateixen artrosi o malalties derivades de manipular detergents i altres materials tòxics. Hem de saber plantar cara perquè el treball domèstic ha esdevingut una forma d’esclavatge.

KF: Des d’una òptica feminista, també hauríem de qüestionar la pauta segons la qual les dones hem de cuidar la canalla i, com que provenim de països empobrits, hem de ser explotades en feines precàries. El capitalisme s’ha encarregat que ho interioritzem, però la solució passa per organitzar les cures entre totes i tots. No canviarem les relacions socials si abans no canviem les relacions humanes.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: