Katharina von der Gathen: "Si parlem dels sentiments, evitarem actituds sexistes"

Educadora i sexòloga
01/11/2016

“Quina va ser la primera persona que va practicar sexe?; “Es pot practicar sexe sota l’aigua?”; “Què passa quan el penis és massa gran i no cap a la vagina?”, o “Per què serveix el desig?”. Aquestes són algunes de les 101 preguntes formulades per nenes i nens de tercer i quart de primària que Katharina von der Gathen ha agrupat al llibre Explica-m’ho. Un manual amb el qual aquesta professora freelance mira de respondre els interrogants més habituals que sorgeixen als instituts d’Alemanya, on l’educació sexual és obligatòria. Editat per Takatuka, el llibre condensa preguntes insòlites amb respostes obertes que l’artista Anke Kuhl representa amb les seves càlides il·lustracions. Mitjançant aquesta obra, Katharina von der Gathen (Essen, 1972) ens desvetlla el mètode innovador que utilitza als seus tallers de pedagogia sexual, on el joc, l’humor i el dibuix permeten que l’alumnat resolgui aspectes que els pares i les mares no solen explicar-los, tractar les seves inquietuds i respectar les diferents maneres de viure la sexualitat.

/ Victor Serri

 


Quan et vas interessar per l’educació sexual en l’àmbit de la infància?

Va ser a la universitat, quan un professor em va animar a conèixer el model de pedagogia sexual emancipatòria que aleshores es promovia des de diversos sectors i que trenca amb els clixés mitjançant una actitud proactiva. I és que, si bé la majora d’infants veuen parelles homosexuals, pares separats i altra mena de relacions, contínuament reben inputs que els deixen amb molts interrogants sense resposta. D’acord amb aquesta nova filosofia, reconeguda en el currículum reglat, mirem de mostrar-los els diferents rols i les diverses maneres d’estimar que hi ha.

Quines eines utilitzeu perquè coneguin aquesta diversitat?

El joc té una importància cabdal perquè, indirectament, els alumnes s’apropen a les diferents parts del cos. Així, per exemple, he construït un úter gegant de peluix amb el qual poden veure com funciona el cicle menstrual. No es tracta, doncs, que rebin continguts tècnics i teòrics, sinó que utilitzin el joc, el dibuix i l’humor per trencar les vergonyes i adquirir la formació necessària en aquesta matèria.

Totes les qüestions que formulen tenen resposta?

Algunes impressionen. Hi ha nens que et pregunten si és millor ser nen o adult, o què passa si una dona queda embarassada i no vol tenir la criatura. També ha aparegut la violació o altres temes, pels quals necessito temps abans de donar-hi resposta. Una vegada, em van preguntar per què ells no poden practicar el sexe si és tan divertit. Els vaig explicar que està reservat als adults, com anar a la sauna o fer un cafè. Van entendre-ho.

Per parlar de sexe, els pares i les mares solen recórrer a llegendes fantàstiques, com la història de la cigonya que porta un infant. Per què?

Cadascú té una biografia sexual que respon al seu entorn social o la relació amb la nuesa que ha mantingut la seva família al llarg de la vida. Per això calen eines que ajudin els pares a emprar un missatge entenedor amb els seus fills, que, en aquest intercanvi, poden ser formadors dels seus propis pares.

On és el límit a l’hora de preveure els continguts?

L’estableixen els alumnes amb les seves preguntes, no pas a partir de cap tutela moral. L’important és explicar-los les formes variades d’encarar la sexualitat i avançar-los aspectes que tindran rellevància en les seves vides, com la necessitat de prevenir les malalties de transmissió sexual o els embarassos no desitjats. Jo incorporo les noves realitats que experimenta la societat, com l’homosexualitat o la transsexualitat, de les quals abans no es parlava a les aules.

A què atribueixes el fet que l’educació sexual no sigui obligatòria a l’Estat espanyol i sí a d’altres països?

Segurament, la tradició catòlica ha impedit que s’abordi, mentre que, a Alemanya, això no ha succeït. Com a màxim, estem discutint quina orientació li donem.

L’educació pot ser transformadora quan els patrons simbòlics de la societat de consum són marcadament patriarcals?

Aquest és el repte perquè, avui, hi ha una regressió en polítiques públiques i sorgeixen moviments conservadors que reneguen d’aquesta nova pedagogia sexual. Hem d’escoltar-los, saber què pensen i contrastar-los amb els nostres arguments.

La batalla és ideològica, doncs?

Sens dubte. I, per la meva part, davant d’aquesta imatge del sexe basat únicament en la penetració, aprofundeixo en els valors del respecte pels altres, cosa que pot prevenir els infants dels esquemes que es trobaran més tard a la societat. Si s’adonen que el sexe té altres elements enriquidors, pot ajudar-hi. De la mateixa manera que, si parlem dels sentiments, evitarem actituds sexistes.

Per tant, l’educació no és neutra?

Sempre hi ha una idea social al darrere i dependrà de com la plantegem que les conseqüències siguin unes o altres. Per exemple, quan escolto l’insult marica de merda!, intervinc de seguida i ho aprofito per parlar de l’homosexualitat, fet que dóna una altra perspectiva de la realitat als alumnes i els permet entendre que les paraules poden ferir. Tenim a les nostres mans la possibilitat que visquin la sexualitat amb naturalitat i, quan siguin adults, tinguin unes relacions sanes i igualitàries.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: