Una trama de carrerons estrets recorre el centre històric d’Alcoi (l’Alcoià). Les cases abandonades, els comerços amb les reixes abaixades o els solars i els edificis en runes conformen la imatge d’un cor urbà amenaçat per l’oblit i la degradació urbana. El carrer de Sant Nicolau és, segurament, l’excepció que confirma la regla. Ací encara imperen els edificis modernistes, representants dels valors capitalistes de la burgesia de principis del segle XX, i ara convertits en reclam turístic o en una grada des d’on gaudir de les desfilades de la festa de Moros i Cristians. El cap de carrer Forn de Vidre, al barri del Partidor, és un d’aquests carreronets que, per la seua mida i ubicació, podria passar molt desapercebut. Tanmateix, des de fa tretze anys, s’ha convertit en l’accés al principal punt de trobada del veïnat de la comarca, el centre social i cultural Cals Flares, situat en l’edifici número deu de la via.
L’immoble, una antiga residència de monjos franciscans que en l’actualitat és propietat de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), va ser okupat l’any 2007 amb l’objectiu de contrarestar la manca d’espais socials i comunitaris en un dels barris més afectats per l’abandó institucional. Des d’aleshores, col·lectius i veïnes d’Alcoi i altres municipis han treballat per fer seu aquest edifici, a través de l’organització d’activitats autogestionades de caràcter lúdic, formatiu i cultural molt diverses o la creació de nous espais, com la biblioteca Rebrot Verd i l’hort popular. Les cafetes d’estiu, les actuacions musicals en directe, presentacions de llibres, debats o els tallers de serigrafia i d’autodefensa són algunes de les activitats que han omplert de vida el centre social. “Si nosaltres no haguérem estat en l’espai, mantenint-lo, seria una casa buida més, com tantes altres que hi ha al barri”, critica Jordi, veí del barri i membre de Cals Flares.
El pròxim 1 de desembre, Cals Flares podria passar a formar part del mapa d’habitatges que la Sareb té arreu dels Països Catalans, després de la denúncia que va interposar per poder executar el desallotjament
El pròxim 1 de desembre estava previst que Cals Flares passara a formar part del mapa d’habitatges que la Sareb té arreu dels Països Catalans, després de la denúncia que va interposar per poder executar el desallotjament del centre social. Aquest dimecres, però, gràcies a la pressió institucional exercida, l’Ajuntament d’Alcoi ha proposat iniciar una negociació entre la Sareb, el centre i l’Associació veïnal del Partidor per intentar aturar-lo; una notícia que l’assemblea de Cals Flares ha considerat com “una victòria col·lectiva”. “Volem saber què ens proposen i quin rumb pren el projecte, perquè de moment no sabem que pot passar”, ha afirmat Lea, membre del centre. L’anomenat banc dolent va ser creat pel Partit Popular l’any 2012 i es va convertir en la major immobiliària d’Europa. En l’actualitat, encara acumula més de 130.000 pisos, locals i solars, dels quals, vora un 20% estan buits. I, segurament, el destí de l’edifici del carrer Forn de Vidre podria ser el mateix. “Per com és l’espai i la seua ubicació, és difícil construir-hi. La Sareb el que vol és desfer-se d’ell, però si no se li dona cap ús, acabarà buit i s’enfonsarà”, assegura Toni Gutiérrez, veí del centre històric d’Alcoi i membre de l’associació de veïnes del Partidor.
És el que ja va passar en l’any 2007, quan aquesta finca també es va trobar sota l’amenaça de l’especulació urbanística. Tal com recorda Jordi, la immobiliària Intergestión SL va comprar l’edifici amb l’objectiu de convertir-lo en una urbanització de luxe amb piscina i pistes de tenis i pàdel. No obstant això, el projecte no es va poder dur a terme per les dificultats que presentava. Una bona part del terreny convergeix en el barranc del riu Molinar i, a més a més, els escassos tres metres d’ample del carreró impedeixen el pas a les màquines. En aquell moment, l’expansió d’una onada d’especulació immobiliària i dels processos de turistificació i gentrificació amenaçaven el veïnat del nucli antic d’Alcoi, però, amb l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008, “promotores i agències van abandonar els seus interessos i, per tant, tampoc es va rehabilitar cap edifici”, exposa Gutiérrez.
Una onada de solidaritat
Quasi un centenar de col·lectius d’arreu del territori i centenars de persones a títol individual s’han adherit al manifest contra el desallotjament de Cals Flares. Un dels sectors que més s’ha solidaritzat és el de la música, ja que el centre social s’ha convertit en l’escenari de moltes de les actuacions dels grups de la comarca, els quals, a més a més, van donar les seues primeres passes entre les seues parets. Tito Pontet, Arthur Caravan o El Diluvi són algunes de les bandes que han signat el manifest en suport. “Tot espai alliberat i autogestionat és cultura i cohesió. En ell vam gravar el nostre primer videoclip i en ell vam poder començar a actuar. Salvem Cals Flares!”. Aquest és el missatge que les membres del Diluvi han escrit en el mur de comentaris de la pàgina web defensemcalsflares.org, creada per demanar suport.
“Per a mi Cals Flares és un espai que ha reviscolat el barri amb moltes propostes: cicles de cine, jornades, tallers, concerts… On he compartit molt bons moments”, escriu Llúcia Palacios, veïna del barri i metgessa de família en el mur de comentaris en línia. Des de València, el CSOA la Gamberra també ha volgut deixar per escrit la seua mostra de solidaritat i denunciar “les polítiques especulatives de l’espai per part de la Sareb”, la qual “pretén reapropiar-se de propietats que han estat abandonades a la seua sort […] i que la ciutadania organitzada ha recuperat i alliberat”.
Per a Lea, la membre més jove de Cals Flares, aquesta onada de solidaritat “ha sigut molt bonica”. “Teníem una xarxa consolidada, però ara hi ha gent de moltes altres comarques que ens dona suport”, expressa amb entusiasme. La solidaritat que s’ha mostrat a través de les xarxes socials durant les últimes setmanes culmiarà aquest dissabte, a les 12.00 h, amb una manifestació en defensa de l’espai i per la recuperació del centre històric del municipi. Lea insisteix en la importància d’aquesta marxa i de totes les accions que es puguen dur a terme per no només evitar el desallotjament, sinó també per evitar un augment de l’ús de les cases d’apostes, l’únic lloc que, si tanquen Cals Flares, quedarà “per a anar a socialitzar”, conclou.
Oblit i degradació
L’abandonament dels centres històrics és un problema generalitzat que afecta molts municipis del sud del País Valencià, el veïnat dels quals veu com l’esforç de les administracions no ha aconseguit aturar aquest procés, bé per l’incompliment de les mesures o la manca de plans realment eficaços. La majoria de les polítiques municipals només prioritzen la rehabilitació dels edificis, però no consideren les necessitats socials, laborals i d’habitatge del veïnat dels nuclis antics. En el cas d’Alcoi, el centre es va declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) en 1982, però quasi quatre dècades després, la localitat continua sofrint el buidatge progressiu de les àrees centrals i els enfonsaments dels immobles. Segons les dades que l’Ajuntament recull al Pla Estratègic 2018-2025, el 74% de la població es concentra en les àrees urbanes Zona Nord, Santa Rosa i Eixample, mentre que el 26% restant es reparteix entre el barri de Batoi, la Zona del Viaducte, Zona Centre i els disseminats.
Els col·lectius i associacions veïnals alcoianes incideixen en la “deixadesa” que hi ha hagut per part dels governs locals i autonòmics a l’hora de prendre mesures per aturar la degradació arquitectònica, urbanística i social. “En els dies de festes de Moros i Cristians o Nadal, tot està molt bonic, però hi ha molta desídia per rehabilitar els barris com a residencials”, denuncia Gutiérrez, qui confessa que es viu “amb la por que hi arribe un temporal i comencen a caure més cases”, tal com ja va ocórrer amb el temporal de pluja, vent i neu Glòria, que va provocar la caiguda de set edificis i una dona de 74 anys va morir en quedar-se atrapada sota les runes d’un d’ells.
A excepció dels edificis modernistes del carrer de Sant Nicolau, la resta d’immobles del nucli antic eren construccions senzilles destinades a les famílies obreres que treballaven a les fàbriques tèxtils i, precisament, són aquestes “les que han acabat o estan acabant en runes”, lamenta Gutiérrez. L’origen de l’abandó urbanístic i poblacional, tal com expliquen des de Colla Ecologista la Carrasca, es remunta fins a la dècada dels 80 i 90, quan es va impulsar un model urbanístic focalitzat en urbanitzacions als afores, en lloc de mantenir una ciutat compacta i cuidada. El membre de l’associació veïnal troba a faltar “la vida” que hi havia al barri quan ell era menut. Per això, no vol perdre un dels centres socials que més ha lluitat per dinamitzar el barri i aturar la degradació del nucli antic d’Alcoi.
Actualització: L’Ajuntament s’ofereix a pagar a la Sareb un lloguer de 600 euros
Segons ha informat l’assemblea de Cals Flares a través d’un comunicat, el passat 17 de desembre de 2020, l’Ajuntament va acordar amb la Sareb cedir l’espai a l’Associació Veïnal del Partidor –que serien els nous gestors del centre social–, i pagar a la Sareb un lloguer de 600 euros durant quatre anys o fins que aquesta venguera l’immoble. Per a les membres de Cals Flares, aquest pacte “està lluny de ser una solució”, perquè “beneficia una entitat que desallotja famílies amb mancances econòmiques, i que atorga sous estratosfèrics als seus directius mentre malbarata milers d’euros públics”. Per això, junt amb l’associació veïnal, han decidit no formar part d’aquest acord.
L’ajornament del desallotjament va finalitzar el passat 20 de desembre, per tant, Cals Flares torna a estar sota l’amenaça imminent de desallotjament. Per a l’assemblea, és important “donar una alternativa real a la mancança d’espais culturals i espais d’oci que no estiguen marcats per les lògiques consumistes”, manifesten a través del comunicat. I amb eixe objectiu, han informat que continuaran lluitant per Cals Flares continue viu al barri del Partidor. A principis d’aquest 2023 es va conèixer la nova data d’execució del desallotjament, previst per al pròxim 21 de febrer.
