El laberint jurídic en l’obtenció i el registre de mostres genètiques

Les sentències europees i dels tribunals Constitucional i Suprem, sumades a les lleis promulgades en matèria d’ADN, conformen un corpus legal a voltes contradictori i subjecte a la interpretació policial i de la judicatura
21/03/2017

La llei d’enjudiciament criminal (LleiCrim) –modificada l’any 2015– i la Llei orgànica (LO) 10/2007, reguladora de la base de dades policial sobre identificadors obtinguts a partir de l’ADN, són el marc de què s’ha dotat l’Estat espanyol per legislar en aquesta matèria. Tanmateix, l’ús d’aquest component orgànic per la investigació de delictes està subjecte a la llei de protecció de dades de caràcter personal i ha topat amb múltiples obstacles, especialment pel que fa a com s’obtenen i com s’emmagatzemen les mostres.

La unitat 700 de la Brigada Mòbil és l’encarregada de recollir material provatori contra les manifestants / VICTOR SERRI

 

Ho demostren les 35 sentències fermes que el Tribunal Suprem va emetre, entre els anys 2005 i 2014, per recursos interposats contra dictàmens en què l’ADN havia estat un element probatori cabdal. Des de robatoris i assassinats, passant per desaparicions com la de Marta del Castillo, fins a arribar a accions de l’anomenada kale borroka, la jurisprudència de l’alt tribunal espanyol s’ha anat modificant constantment a partir de desenes de casos, motiu pel qual es fa difícil precisar els límits legals d’aquesta pràctica.

El Tribunal Suprem estableix, en una sentència de l’any 2014, que no es pot procedir a l’extracció de mostres biològiques a les persones detingudes de manera sistemàtica ni a convertir aquesta pràctica en un procediment policial rutinari amb l’únic objectiu de formar una base de dades policial. Cal tenir en compte que l’àcid desoxiribonucleic (ADN) no només identifica, sinó que també pot definir l’individu i proporcionar informació que entraria en col·lisió directa amb la salvaguarda del dret a la intimitat recollit a l’article 18 de la Constitució espanyola. Principalment per aquest motiu, la LO 10/2007 estipula que només podran ser inscrits aquells perfils genètics no codificants que revelin exclusivament la identitat i el sexe del subjecte, però en cap cas els que permetin esbrinar altres dades o característiques com, per exemple, la possibilitat de la persona de contraure algunes malalties.

El mètode policial estàndard per prendre mostres d’ADN és l’anomenat frotis bucal amb turundes, que permet obtenir un nombre de cèl·lules suficients mitjançant la saliva

A l’hora de prendre mostres d’ADN, el mètode policial estàndard i més habitual és l’anomenat frotis bucal amb turundes, que permet obtenir mitjançant la saliva un nombre de cèl·lules suficients per procedir a la identificació. És en aquest punt on diferents sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional estan sentant jurisprudència i refermant la doctrina que no és necessari que el consentiment per sotmetre’s a la prova s’hagi de fer davant d’una persona lletrada –sempre que es respectin els principis de proporcionalitat i racionabilitat– ni tampoc que existeixi una autorització judicial expressa. Tanmateix, en cas que la persona afectada no presti el seu consentiment, es pot procedir a l’execució forçosa de la presa de la mostra mitjançant autorització judicial. Aquest extrem s’ha incorporat a l’article 520 de la darrera reforma de la LleiCrim.

La LO 10/2007 exigeix que aquest mecanisme identificatiu s’utilitzi només quan es tracta de determinats delictes greus i fixa uns períodes de cancel·lació dels registres a les bases de dades genètiques, que varien depenent del tipus de delicte, del seu temps de prescripció i de la resolució judicial que posi fi al procediment penal. Un dels articles determina que els ADN que no estiguin associats a cap identitat romandran inscrits sempre que es mantingui aquest anonimat. El 4 de desembre de 2008, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va emetre una sentència pel cas S. & Michael Marper contra el Regne Unit, en què reprovava la conservació indefinida de mostres biològiques i perfils d’ADN de dues persones no condemnades amb la finalitat d’identificar l’autoria de futurs fets delictius.

Els agents d’Informació recullen gots o llaunes de cervesa per extreure’n mostres genètiques / VICTOR SERRI

 

La complexitat jurídica en aquesta matèria és tan gran que, el mes d’octubre de 2014, la sala segona del Tribunal Suprem va haver de celebrar un ple no jurisdiccional, en què es va mostrar favorable a la necessitat d’assistència lletrada per la pràctica de la prova d’ADN i, alhora, va avalar la validesa del contrast de mostres entre la causa objecte d’enjudiciament i els registres de la base de dades policials procedents d’altres casos. Tanmateix, aquests acords no són vinculants i tenen un valor orientatiu per les membres de la judicatura, que els poden tenir en compte o no en el marc d’una deliberació. Va quedar clar pocs dies després de la cita dels magistrats del Suprem, quan, en el marc d’un nou dictamen sobre la matèria en relació amb un cas recorregut a l’alt tribunal, alguns magistrats van criticar i qüestionar els consensos als quals s’havia arribat poc abans.

Legalment, és indispensable l’existència d’indicis que apuntin a la participació d’una determinada persona en la comissió d’un delicte greu perquè, en el marc de la investigació per resoldre-la, s’analitzin els vestigis i siguin confrontats amb el perfil genètic de la sospitosa. Per tant, la presa i l’emmagatzematge de mostres biològiques de manera generalitzada, fins i tot en el cas de persones detingudes acusades de delictes greus que no requereixin aquest tipus de prova pel desenvolupament de la investigació, és totalment discutible.

Una ordre signada per Joan Saura (ICV) durant l’octubre de 2007 autoritzava la creació del fitxer de dades de caràcter personal anomenat SIP IDENTICRIM

Una ordre signada per Joan Saura (ICV) l’octubre de 2007, quan comandava el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, autoritzava la creació del fitxer de dades de caràcter personal anomenat Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM). Això va permetre que els Mossos creessin la seva pròpia base de dades, gestionada per la Direcció General de la Policia catalana. Tot aquest atzucac jurídic ens aboca a una pregunta: els Mossos d’Esquadra utilitzen aquesta eina d’identificació respectant les difuses línies vermelles que marca la llei? De moment, la resposta només la tenen els seus comandaments i responsables polítics.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: