L'amnèsia i el 'Crucero Baleares'

03/11/2015

Ja fa molts anys que l'associació Memòria de Mallorca va demanar la demolició de l'antic monument franquista dedicat a la memòria del Crucero Baleares. L’objecte en qüestió –o l'escultura o com li vulgueu dir– és un far de vint-i-dos metres d'alçada que està situat al parc de Sa Feixina, en ple centre de Palma. El debat al voltant del monument s'ha tornat a desfermar arran de l'actual canvi polític a Cort –és a dir, a l'Ajuntament– i algunes entitats com l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) en demanen la conservació.

/ François Pagès

Caldrà recordar, però, que aquesta és una altra assignatura pendent del desmemoriat plànol balear dels símbols i els monuments franquistes. L'article 15 de la llei sobre simbologia i monuments públics 52/2006 de 12/12/2006 ja obliga les administracions públiques a prendre "las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura". A banda de recordar que a poblacions com Sóller encara hi resta un monument als caiguts i que en una de les portes laterals de l’església de Llucmajor hi destaca un aligot inconstitucional, assenyalem que hi ha veus que demanen revisar el servei del nomenclàtor illenc i el de Palma, on encara consta el carrer Manacor, la prèvia dels Héroes de Manacor. Aquests herois no foren precisament els ferits i les infermeres catalanes de la Creu Roja que van ser assassinats després de tortures terribles sense haver disparat mai un tret. Memòria i desmemòria interessada s'ajunten en un exercici pervers d'ocupació física i simbòlica de l'espai de tots, el públic. Malgrat la transició, no aconseguim posar un punt i a part i retornar la dignitat a les víctimes, que encara es troben disperses en fosses per excavar escampades per tota l'illa. L'associació Memòria de Mallorca fa visible aquesta reivindicació cada primer dissabte de mes a través d'una plantada davant de Cort.

El producte d'una 'subscripció popular' dirigida
Però tornem a centrar-nos en el monument que avui polaritza el debat illenc sobre una llei promulgada fa quasi deu anys. El monument de Sa Feixina neix de la idea d’immortalitzar –aquest fou el seu nom– la memòria dels tripulants del vaixell que, el març de 1938, va ser enfonsat per les naus republicanes a la zona del cap de Palos, davant les costes de Múrcia. El bloc rectangular, molt del gust nazi-feixista del seu temps, fou inaugurat pel dictador en persona el 16 de maig de 1947. L'acompanyaren totes les forces vives de la ciutat de Palma, des dels bisbes de Mallorca i Eivissa fins al governador civil, l'alcalde i totes les patums locals (falangistes, militars, empresaris, eclesiàstics, etcètera).

La presentació va tenir lloc després de deu anys del que anomenaven subscripció popular, patrocinada per Josep Tous Ferrer, propietari del periòdic Ultima Hora. A les seves pàgines, s'hi publicaven els noms dels contribuents, una pràctica molt habitual a les zones conquerides als republicans i que actuava com a mesura de coacció per la por que tenien molts ciutadans amb familiars a la presó o desapareguts. Era una subscripció popular imposada, en què els aportadors més destacats eren les forces d'ocupació a les illes, però, per completar el projecte, va caldre una contribució del Ministeri de Foment de gairebé la meitat del cost. Tripijocs, diners manllevats als mallorquins esporuguits (amb més de 3.000 persones empresonades) i finançament de l’exèrcit nacional durant el conflicte ens porten a pensar en l'interès ideològic i polític del conjunt de pedres.

I encara és molt més el que ens plantegem. Un cop establerta la causa principal de l'edificació del monument, en cap cas filantròpica o desinteressada, revisem qui eren els vindicats com a herois del Crucero Baleares. Els vint-i-dos mallorquins desapareguts, a banda de nombrosos mariners peninsulars, es varen inscriure a la croada voluntàriament, no per reemplaç obligatori. Nou d’ells, menors d’edat, estaven enquadrats a Flechas Navales, una organització juvenil de la Falange que imitava els Balilles mussolinians. Poca broma: nens enrolats en guerres d’adults.

Un símbol del feixisme
La influència italiana a Mallorca, denunciada pel filòsof anarquista Camilo Berneri aquells mateixos anys, no és exagerada. Si més no, fixem-nos en l'himne dels homes del Baleares, composat per la mateixa tripulació i cantat amb la música de l'himne "Giovinezza":

"Va el Crucero Baleares
tripulado por Falange
y en las costas de Levante
hace tronar su cañones
destruyendo las guaridas
de los rojos forajidos
que abandonan al instante
Barcelona y Alicante.
Venga fuego con denuedo
y la Falange a luchar
y acabemos con la FAI
y la Generalitat
"

L'himne segueix amb els típics i tòpics vivas a l’exèrcit, la Falange o Franco. És tot un símbol que explica la part frívola de la història. Aquest vessant quedaria com una trista anècdota si no fos per la breu –però terrible– singladura del vaixell, si no fos pels bombardejos als ports de la Mediterrània. Unes canonades que comporten l'assassinat de població civil indefensa davant els atacs marítims i desorienten els republicans de tots els colors. Tothom que s’hagi interessat per la repressió de Màlaga coneix la participació dels vaixells Baleares, Canarias i Almirante Cervera torpedinant la ciutat a menys de mil metres de la costa, fent blanc en dones i nens que fugien cap a Almeria. Naturalment, l’acció es complementava amb l’aviació, que metrallava els que fugien espaordits pel que encara es coneix com la carretera de la Mort. Era la primera missió de sang i la ciutat va ser bombardejada insistentment del 5 al 9 de febrer de 1937.

Ruta de mort i patiment
A més de Màlaga, el Baleares va atacar d’altres objectius civils. Poc després, va arribar el torn de les costes valencianes: la tarda del 13 d'abril, va ser Castelló; el matí següent, Tarragona. Del 20 d'abril al 4 de maig, els atacs van caure sobre Maó, per passar al Grau de València el dia 26. Del 4 al  8 de juny, les localitats bombardejades van ser Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El dia de Sant Joan a la nit, foren altra volta Palamós, Sant Feliu i Mataró. Dos dies després, el 26, el Baleares va ajudar el vaixell Lázaro, que es dedicava a minar la costa de Tortosa. El 3 de juliol, van atacar Tarragona i Palamós. Després de capturar un petrolier republicà en aigües eivissenques, van participar en el bloqueig naval de Santander “y la costa enemiga adyacente” entre el 22 i el 31 de juliol. El mes de desembre, van atacar la costa alacantina i, el dia 21, feren via cap a València, on van enfonsar tres vaixells de pesca enemigos. El dia 22 a les sis de la tarda va començar el bombardeig de Gandia i Dénia, que va durar fins l’endemà. Tres dies després fou el torn del Grau de Castelló, el barri marítim, que fou minat i bombardejat. A la tarda, atacaren Vinaròs. El Crucero Baleares, el Canarias i l’Almirante Cervera van atacar València a les set del matí del 23 de gener i, dies després, amb l’ajut de l’aviació, hi van tornar, del 17 al 23 de febrer. Era el seu darrer bany de sang de població civil.

Segons els mateixos informes del tinent del vaixell, Miguel Cervera, el Crucero Baleares va bombardejar 33 vegades els ports i tretze les bateries de les costes republicanes. Només va tenir quatre trobades a alta mar amb la flota republicana. Així doncs, va ser tota una màquina de matar persones indefenses. Tenint en compte tot això, tota aquesta trajectòria durant la guerra i tot el seu significat, algú encara vol que aquest monument a l’horror i la mort resti dempeus?

Dolors Marín és historiadora
Directa 395. 3 de novembre de 2015
Il·lustració de François Pagès

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: