L’art de posar les cures al centre

Aconseguir una bona resolució dels conflictes i aprendre a gestionar les emocions i la diversitat dins els diferents grups i projectes col·lectius és necessari perquè aquests siguen sostenibles, no només en l’àmbit productiu, sinó també en l’humà
14/12/2016

Un altre cop, acabem l’assemblea a les onze de la nit, ens quedem sense sopar. Diem que som horitzontals, però les decisions sempre les acaba prenent la mateixa gent entre passadissos. Crec que hauré d’apartar-me del projecte, no aguante aquest ritme d’exigència i tampoc no em sento valorada. Estic cansada que les companyes miren el mòbil mentre parlo. Tothom vol fer tasques amb reconeixement, però les invisibles sempre les acabem fent les mateixes. Aquests pensaments i aquestes situacions –entre moltes altres– es repeteixen en el si de molts col·lectius dels moviments socials i projectes de l’economia social –com les cooperatives– que, en essència, parteixen de l’horitzontalitat, el respecte i el suport mutu entre les persones que en formen part. Moltes vegades, els alts ritmes d’exigència o productivitat d’aquests projectes –sovint condicionats per l’objectiu de ser viables econòmicament– fan que aquestes emocions i pensaments queden orfes d’un espai on se’n puga parlar i es puguen afrontar amb tranquil·litat i respecte. Aquest fet provoca que, sovint, algunes persones es desvinculen o abandonen les organitzacions per la porta del darrere o, inclús, que aquestes emocions invisibles acaben derivant en conflictes personals que poden portar a la dissolució del projecte.

/ Chema Peral


Tot i que cada vegada hi ha més col·lectius i entitats que comencen a parar compte a les cures perquè la seua organització interna siga sostenible a nivell humà, ja siga mitjançant la creació de comissions i assemblees emocionals o a través de la cerca de facilitació i assessorament extern, encara queda un llarg camí per recórrer si es vol plantejar una alternativa a l’opció majoritària de les empreses capitalistes. Des de l’economia feminista, fa temps que s’aposta per “posar la sostenibilitat de la vida al centre dels projectes” com a alternativa a la productivitat, que se situa al centre de la majoria d’empreses del mercat. Segons expressa l’economista Amaia Pérez Orozco a l’article “La sostenibilidad de la vida en el centro... ¿y eso qué significa?”, des del feminisme: “El que es pretén és incloure la diversitat socioeconòmica, entesa com un circuit integrat de producció-reproducció, treball remunerat-treball no remunerat i mercat-estat-llars, valorant en quina mesura aquest circuit genera condicions perquè una vida mereixi ser viscuda i entenent que les relacions de poder es construeixen mitjançant el seu funcionament”.

Des de l’economia feminista, fa temps que s’aposta per “posar la sostenibilitat de la vida al centre dels projectes” com a alternativa a la productivitat del mercat

Sota aquest prisma, algunes organitzacions com la cooperativa Fil a l’Agulla o l’associació Cúrcuma ofereixen –entre moltes altres activitats de conscienciació, acompanyament, assessoria i formació– un servei de facilitació externa en la gestió de conflictes, les relacions interpersonals i la diversitat dins els grups, ja siguen entitats o col·lectius. L’objectiu és aconseguir que, al mateix temps que acompanyen i faciliten els diferents processos, les persones usuàries vagen guanyant eines i autonomia per poder afrontar i prevenir situacions de conflicte que sorgeixen quotidianament i aprendre a gestionar les diferents emocions i necessitats que afloren dins el col·lectiu.


Una responsabilitat de totes

“La nostra experiència personal en diferents col·lectius o amb les diferents experiències de vida comunitària ens van fer identificar la necessitat de trobar i generar espais per poder tractar les emocions i les cures, sobretot si volem que els grups siguin sostenibles a llarg termini”, explica Joana Bou, sòcia de Fil a l’Agulla i experta en l’àrea d’educació. Per altra banda, Inma Pascual, una de les sòcies fundadores de Cúrcuma, després d’observar diferents processos grupals, assegura: “Hi ha molta diferència entre com pensem que hem de fer les coses –a nivell teòric– i com les fem realment”. Per això considera necessari generar espais “per posar sobre la taula tot el que no s’esmenta durant el dia a dia i que té a vore amb les necessitats, els límits i les emocions de les persones que formen part del grup”.

"Atrevir-te a canviar de rol no és gens fàcil, sobretot si fa molt de temps que l’exerceixes, i normalment hi ha resistències", ens explica Inma Pascual

Lídia Casanovas, companya de Joana Bou i encarregada de l’àrea de creativitat de la cooperativa, comenta que la seua tasca de facilitació consisteix a “compartir eines i rituals de trobada i expressió perquè cada persona faci el que vulgui fer i digui el que vulgui dir, que cadascú s’apoderi i accedeixi a ser qui realment és davant del grup”. Per això, “primer cal identificar el motiu que fa que aquestes persones no se sentin apoderades i, després, actuar i efectuar els canvis necessaris”. Per exemple, trobar espais per poder parlar de les baixes de maternitat i paternitat, de com ens afecta treballar el cap de setmana o del reconeixement personal que esperem i el que finalment rebem per part del grup són “una necessitat”, segons Bou, que reconeix: “Nosaltres no tenim una fórmula màgica per solucionar tots els conflictes, el que intentem és escoltar i adaptar-nos a les necessitats concretes de cada grup per poder detectar si hi ha algun procés que no s’ha viscut bé i que no es parla. D’aquesta manera, podem ajudar a fer que la gent s’humanitzi i es vegi una mica més”.


Rols i facilitació de grups

Pel que fa a les dificultats que es troben durant la gestió d’aquests processos, un factor important és la presència dels rols dins els grups i el seu reconeixement per part de les persones que els representen. Pascual comenta: “Atrevir-te a canviar el teu rol no és gens fàcil, sobretot si fa molt de temps que l’exerceixes, i normalment hi ha resistències molt fortes que poden generar bloqueigs i estancaments. Per solucionar això, cal fer canvis estructurals que tinguen l’aprovació i estiguen avalats tant per part de les persones afectades com per part del col·lectiu”.

“Cal trobar espais per parlar de les baixes de maternitat i paternitat, de com ens afecta treballar el cap de setmana o del reconeixement que esperem”, reflexiona Joana Bou

Quico Montañez, que també es dedica a la facilitació de grups a Cúrcuma, comenta: “Alguns col·lectius o entitats, en un primer moment, són reticents al fet que algú de fora vingui a tractar temes tan delicats, però nosaltres no pretenem que siguin dependents d’una facilitació externa, sinó que volem que guanyin autonomia i recursos per prevenir i gestionar aquestes situacions elles mateixes”.

“Volem ajudar a crear espais de sanació on les persones es puguin reteixir. Poder sentir el projecte com una comunitat on hem de poder veure les altres i també ser vistes”, conclou Casanovas. Pascual, per la seua banda, reconeix que el repte principal en aquests processos és “arribar a l’autocura i el reconeixement dels teus propis límits” per poder trobar un equilibri entre les teues necessitats i les de l’altra gent que et permeti “donar i rebre en pau”.


_______________________________

Són positius els rols de lideratge?

Un dels temes més controvertits i presents dins els diferents grups que aposten per una organització horitzontal –i que pot generar més friccions dins el col·lectiu– és la figura de les persones líders i els seus rols, tant si són molt marcats i reconeguts per la persona que els exerceix com si no ho són. Segons explica Inma Pascual, “el primer que hauria de fer cada persona és intentar prendre consciència del seu rol dins el grup anomenant-lo, reconeixent-lo i expressant si se sent còmoda amb aquesta responsabilitat”. Pascual també considera que, tot i que històricament tenim una visió molt negativa de les persones líders, aquests rols “no sempre són negatius i de vegades poden ser positius i necessaris perquè el treball siga fluid”. Això sí, “serà molt important trobar espais on poder visibilitzar-los, qüestionar-los i parlar-ne, que no siguen un tema tabú dins el grup”.

Lídia Casanovas, per altra banda, apunta: “Sovint, ens trobem amb grups que presenten uns rols molt marcats i que són dependents de l’estructura de l’organització. Persones que estan cansades de tenir sempre el mateix rol, pel temps que fa que l’exerceixen o perquè ho fan de manera inconscient, i que no saben sortir-ne o no s’hi atreveixen”. Segons Casanovas, “normalment, alterar aquests rols genera molt de malestar i altera les emocions dins el col·lectiu”. Per això considera important “fer un treball col·lectiu per cercar un tipus de lideratge alternatiu que no sigui competitiu i ajudi les altres persones del grup a sentir-se líders”, és a dir, “un lideratge antagònic a l’opressor que generi un impacte positiu en la resta del grup”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: