L’educació en el lleure guanya perspectiva de gènere

Veus de l’entorn de l’educació no formal voluntària defensen la insuficiència de la paritat de càrrecs i d’infants, aposten per la coeducació i creen grups de formació per contribuir a replantejar les inèrcies patriarcals

Fa unes setmanes, es va tornar a viralitzar un article del bloc de Carles Capdevila. El periodista parlava de l’escepticisme envers les caps i les monitores que condueixen els caus i els esplais del nostre territori. Sota el títol irònic “Entusiasme sospitós”, Capdevila reivindicava el paper d’un agent educatiu poc conegut i reconegut, però totalment consolidat dins de la comunitat educativa.

Imatges d’un taller de formació de Ulleres d’Esquerrans, sobre educació en el lleure amb perspectiva de gènere  /GORKA LEIZA
Imatges d’un taller de formació de Ulleres d’Esquerrans, sobre educació en el lleure amb perspectiva de gènere  /GORKA LEIZA

 

De fet, a Catalunya, existeix un nombre elevat d’entitats associatives d’educació en el lleure. Segons dades del Síndic de Greuges de 2014, hi ha més de 700 esplais, agrupaments i altres entitats educatives no remunerades en funcionament. Reuneixen més de 50.000 persones. Els agrupaments i els esplais tenen un funcionament autònom que s’empara sota el paraigües pedagògic de cada associació o federació, amb elements diferenciadors entre si. Ens trobem, per tant, sota un àmbit educatiu extens i multiforme que comparteix uns objectius i unes metodologies comunes: educar en valors a partir de la vivència d’experiències i de l’exemple.

Des de la seva creació, les associacions d’educació en el lleure inclouen el treball de la cooperació o la solidaritat, però ara s’enfronten a una assignatura pendent

L’educació en el lleure voluntària està en contínua renovació i transformació, els relleus dels equips són constants i també varien les línies pedagògiques que se segueixen. Cal fer menció especial a una tendència creixent: el treball educatiu amb perspectiva de gènere. Si, des de la seva creació, les associacions inclouen el treball de la cooperació, la solidaritat o el sentit crític, el gènere i la implantació d’un model veritablement i conscientment coeducatiu encara són assignatures pendents. Per aquest motiu, els últims anys, s’han creat comissions de gènere a diverses entitats com Esplais Catalans (ESPLAC), Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta.

Segons Oriol Nicolau i Estela Muñiz, integrants de la Comissió de Gènere de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya: “El discurs de gènere de les associacions ha quedat obsolet: la paritat de càrrecs o d’infants és insuficient en un treball de gènere que ha de contemplar la coeducació com una eina transversal. Aquí, hi entrem nosaltres”. Si busquem la definició acadèmica, el concepte té a veure amb l’acte d’educar que busca una eliminació total de les desigualtats de gènere i la integració de continguts d’aprenentatge amb perspectiva de gènere. Prenent aquesta definició com a punt de partida, s’entén que la coeducació podria arribar a establir algun paral·lelisme amb un famós lema feminista: Allò que és personal és polític. La incidència i el treball coeducatiu passen per treballar els rols, els patrons de relació, la comunicació interpersonal i tots aquells elements que formen part de la convivència.

/G.L.
/G.L.

 

En aquest punt, les entitats de lleure educatiu tenen un paper fonamental. Segons Teresa Badenes, Domnei Fabré i Sara Vidal, integrants de la Comissió de Gènere d’Escoltes Catalans: “Quan tu eduques en perspectiva de gènere, cal que incideixis en els espais on es produeix interacció i conflicte. És a partir de la convivència d’on surt el veritable aprenentatge en valors”.

Treball de gènere, primer en pla intern

Amat Molero és, juntament amb Mariona Zamora, creador del bloc Ulleres per Esquerrans, un espai on es reflexiona sobre l’educació en el lleure amb perspectiva de gènere. Aquesta iniciativa només fa un any que està en marxa, però ha superat totalment les expectatives de les seves autores, que, a més de generar discurs, també ofereixen diversos cursos sobre el tema. Amat reivindica la importància de la formació interna dels equips de monitores, a partir de la qual és possible la transformació: “El patró del monitoratge en el lleure és masculí i patriarcal en molts casos. Tenim la creença que la figura del monitor o monitora ha d’oferir una visió molt pública de l’activitat: ser la més motivada, la més activa, la més productiva. Per això el primer pas és reconèixer com faig aquesta tasca, veure quins rols reprodueixo i com em relaciono amb els infants i la resta de l’equip”.

La Comissió de Gènere de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya vol integrar l’aprenentatge amb perspectiva de gènere en la tasca de les entitats i fer-ho transversalment

De fet, l’equip d’Escoltes Catalans afirma: “Per poder treballar amb perspectiva de gènere, necessitem una fase prèvia de presa de consciència i acceptació. A vegades, les caps dels agrupaments entren en autèntiques contradiccions quan els plantegem que poden estar reproduint actituds i rols patriarcals en l’organització i la distribució de tasques, en les ambientacions, en els personatges fantàstics que creen, etcètera”. En aquest punt, l’educació en el lleure associativa topa amb un primer obstacle a superar. Perquè pregonar un discurs sobre l’educació en valors no evita necessàriament la reproducció d’alguns rols patriarcals, que s’adquireixen a partir d’un procés de socialització que impregna cadascuna de les etapes i els espais de la nostra vida.

I el paper de l’escola?

Un dels espais més importants en la formació i el creixement dels infants és l’escola. Allà, hi passen una mitjana de 25 hores setmanals aproximadament, moltes més que les dues hores dels dissabtes dedicades a l’esplai o el cau, les excursions d’alguns caps de setmana i els campaments. Segons Estela i Oriol, de Minyons Escoltes i Guies: “L’escola és un petit model de societat i, sense generalitzar, igual que passa amb la societat adulta, creiem que falta treballar millor la intel·ligència emocional, el sentit crític, la col·lectivitat i, evidentment, el feminisme”.

Nens i nenes en l’àmbit de la cuina, espai tradicional de masclisme/ MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA
Nens i nenes en l’àmbit de la cuina, espai tradicional de masclisme/ MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA

 

Es pot qüestionar si les entitats d’educació en el lleure tenen una incidència pedagògica real i, anant més enllà, si les caps i les monitores poden transformar rols i dinàmiques de gènere d’infants que són socialitzats de manera patriarcal sense que també ho faci l’escola. Pel que fa al nombre d’hores presencials, sembla clar qui guanya. La Comissió de Gènere d’Escoltes Catalans afirma, però, que la clau de la qüestió no solament radica en la quantitat d’hores: “Els referents que es creen en un àmbit on es treballa a partir de valors són diferents dels que es creen a l’escola. La cap o la monitora es converteix en referent a partir de fer el mateix que l’infant. Si la persona actua amb perspectiva de gènere, l’infant també ho prendrà com a model”.

Alba Garriga, Débora Giménez i Irene Torrecilla, de la Comissió de Gènere d’ESPLAC, adverteixen, però, que cal un treball en xarxa entre els diversos agents educatius. “Si als esplais tenim el discurs de gènere més treballat que a les escoles, correm el perill de tancar-nos en una bombolla i no explorar les possibilitats que ofereix treballar de manera conjunta”, expliquen.

Cap a horitzons feministes?

Pel que fa als plans de futur, Ulleres per Esquerrans aposta per la necessitat de revaloritzar el món femení: “És un objectiu clau, consistent a incloure les emocions i el treball de cures a l’espai educatiu d’una manera explícita. Les monitores han de poder explicar les seves emocions als infants i joves, perquè això sigui una obertura a explorar altres maneres de comunicar-nos amb ells i cuidar-nos entre nosaltres”.

Així doncs, Amat reivindica la necessitat de dotar el monitoratge d’educació emocional i explica que “és important, per exemple, donar importància al plor de l’infant, parar l’activitat si cal, consolar-lo i no jutjar-lo ni restar-li importància”. Suggereix que caps i monitores incorporin algunes pràctiques amb perspectiva de gènere als seus esplais i agrupaments, acompanyades d’un replantejament general de com s’actua davant d’algunes situacions. Es poden dur a terme accions transversals com apostar perquè totes les caps usin un llenguatge no sexista, revisar les cançons que es canten i evitar les que tinguin una lletra masclista o vigilar les dinàmiques assembleàries dels equips per evitar la reproducció de rols de gènere estereotipats. En aquest sentit, també proposa trencar certes tradicions i tendències generals en altres entorns educatius. Un exemple seria el fet que, tradicionalment, les dones acostumen a ocupar-se de les criatures més petites i els homes, dels joves.

D’altra banda, les integrants de les comissions no obliden que, tot i la necessitat de treballar internament als agrupaments i els esplais, la part institucional de les associacions també és important. Totes coincideixen a assenyalar que, en un futur pròxim, caldrà que les associacions reconeguin la tasca de les actuals comissions de gènere com una necessitat global i transversal, indestriable de l’objectiu final d’educar en valors i en sentit crític.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: