Drets

L'educació en lleure reclama reconeixement i infraestructures

El dissabte 21 de març esplais i caus de Catalunya es mobilitzaren a Barcelona per reclamar espais aptes per a realitzar activitats d’educació en el lleure, que se'ls reconegui la seva tasca i que se'n millori el finançament públic
Esplais i caus de Catalunya reivindiquen la importància de la seva tasca dins l’educació en el lleure
Ester Roig
Marc Cardona
23/03/2015

El dissabte 21 de març al matí es donà a Barcelona el tret de sortida al 'Localitza’t', esdeveniment en el que diferents esplais i caus de Catalunya reivindicaren la importància de la seva tasca dins l’educació en el lleure. Durant el matí, les entitats convocades s’ajunten per districtes per fer diferents activitats al carrer: a Gràcia, Les Corts, Horta i Clot, la pluja no les atura i es reuneixen a les places del barri per fer-les viure.

Davant dels diferents districtes, els infants, joves i monitores porten un gran somriure i un esprai a la mà. Aprofiten per fer pancartes que més tard lluïran a la manifestació. N'hi ha una que destaca, un infant amb uns ulls grans que conviden a observar: “Volem un local per jugar”, diu la pancarta. Música va sonant de fons, i moltes comencen a estampar-se el logo del 'Localitza’t' a les samarretes. Les més grans també troben moment oportú per reflexionar sobre el projecte i llegeixen el manifest mentre fan jocs per les més petites per plantejar la problemàtica dels locals. Gràcia deixa petjada amb un mural: “Nosaltres també eduquem, l’esplai és l’escola de la vida”.

Esplais i caus denuncien que no disposen d'espais aptes / Ester Roig

 

Les diferents places vesteixen de lleure. Celebren un dinar de carmanyola encara al districte, i amb la panxa plena i molt energia comencen a baixar per columnes cap al centre de la ciutat de Barcelona, on tindrà lloc la manifestació. Excepte Sants, que van anul·lar l’activitat de matí per previsió de pluja, la resta de districtes prenen els carrers amb les pancartes fetes. Moltes d’elles porten instruments per fer sorolls. Canten cançons i criden el lema de l’esdevediment, “cap esplai sense local”.
 

Un mal gairebé crònic

Una noia amb texans i dessuadora de color blau marí es troba enmig d’una de les tres rotllanes que s’han format a Plaça Catalunya. “Melón, sandía, melocotón, pera”, canta mentre somriu, fent ballar als infants mentre esperen que les columnes dels esplais de Sarrià, Les Corts i l’Eixample Esquerre arribin al punt de trobada. És el segon any consecutiu que es convoca aquesta manifestació, però les problemàtiques per part del col·lectiu d’Esplais Catalans s’han convertit en un mal gairebé crònic en l’espai del lleure. Iu Gadea, del Sector Barcelona de l’Esplac, explica que un dels principals objectius d’aquesta manifestació és reivindicar la necessitat de poder comptar amb locals que permetin als esplais complir amb la seva tasca educativa de qualitat.

Gomets de totes les formes i mides taquen de colors els fronts, motxiles, i nassos de les assistents. Mentre segueix l’espera, Clara Pelegrin, monitora de l’esplai Matinada-Pòrtics de Gràcia, explica que ells també es veuen afectats per aquesta situació “d’abandonament”. En no tenir un local en el qual poder fer ni les reunions ni les activitats, han d’anar a un bar, lloc que no consideren apte per a la seva tasca. L’Iu afegeix que moltes vegades depenen de convenis de cessió d’espai amb centres cívics, que tenen unes limitacions horàries que són incompatibles amb la feina del voluntariat.

Les entitats reclamen una millora en el finançament públic / Ester Roig


Un nen d’ulls blaus i cabells rossos es mira el megàfon encuriosit, i una de les monitores del Districte de Sants l'anima a cridar: “Tothom cap avall”. Després de tres crits, i dels primers batecs de les tabaleres de Kukumku i Els diables del Port, els infants deixen els guixos al terra pintat i comença la marxa fins a l’Ajuntament. Són moltes les persones que s’acosten a preguntar què reivindiquen, mirant de reüll als 300 rostres que travessen Portaferrissa. La marxa s’atura al Corte Inglés de Portal de l’Àngel, on les assistents criden: “Aquest local seria genial”, tot assenyalant el centre comercial. Fugaços, els infants, joves, famílies i monitores comencen a pintar amb guixos de tots colors l’asfalt, on la frase “Cap esplai sense local” deixa la impremta de la marxa, que continua.

El Vicepresident del Consell de Joventut i membre de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Eduard Fernando, remarca que aquesta reivindicació es fa des del punt de vista del teixit associatiu de tots els col·lectius catalans. Fernando recorda la Marxa Educativa de l’any 2005, on uns 20 representants del món del lleure van sortir pels carrers de Barcelona despullats sota el lema “Els esplais estem indefensos”. Amb aquesta anècdota recalca el problema endèmic que pateixen els membres de l’associacionisme, on la seva tasca voluntària no es veu reconeguda per les institucions, on no tenen espais adequats a la seva feina, la qual es veu agreujada per altres factors, com ara el finançament públic. Fernando ho exemplifica referint-se a les subvencions que reben per part de l’Ajuntament, que cobririen només entre el 10 i 20% del pressupost anual de cada un dels esplais.

Sense locals es fa complicat poder educar en lleure amb qualitat / Ester Roig

 

Baixant pel Carrer del Paradís, la Manifestació arriba a la Plaça Sant Jaume. El guix segueix impregnant les parets, les portes, i el terra de missatges de reivindicació. Les participants es van apropant a l’Ajuntament, preparant-se per finalitzar la convocatòria amb la lectura del manifest, redactat per l’organització Localitza’t, formada per monitores i exmonitores d’Esplais Catalans de Barcelona. Algunes membres de la Guàrdia Urbana, en veure al conjunt de persones apropar-se, comencen a col·locar diverses tanques al voltant de l’edifici. Xiulets, aplaudiments, i crits de “No som animals, som d’esplai” són algunes de les reaccions envers aquesta actuació.


Un cop llegit el manifest, infants, joves, monitores i famílies s’agrupen en una rotllana que ocupava la Plaça Sant Jaume, on al mig hi ha pancartes amb diferents missatges de reivindicació. Amb els punys enfora i somriures als llavis, les assistents fan una onada a ritme de “Lo-ca-litza't!”, esclatant en una pluja de confeti i riallades. “Recolliu totes les pancartes, que dels nostres actes depèn la nostra imatge”, demana l’Arnau, un dels dinamitzadors de la manifestació. Els infants li fan cas, i, a poc a poc, Sant Jaume es va buidant de persones i cartells, però encara queda el confeti i les pintades de guix, tacant de color la Plaça Sant Jaume en un dia de cel gris.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: