Leidy Marisa Montoya i Gloria Patricia Castañeda: "Les exguerrilleres també podem ser constructores de pau"

Excombatents colombianes
03/05/2016

Leidy Marisa Montoya va participar a les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP) durant deu anys. Hi va ingressar després de patir greus problemes familiars. Estava sent maltractada i necessitava fugir. En canvi, Gloria Patricia Castañeda va entrar a les anomenades Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC) quan fugia de la penúria econòmica. Li van oferir feina i, de cop i volta, es va trobar treballant com a assistent social en aquesta organització paramilitar. Hi va passar cinc anys. Les dues també en van sortir per camins diferents. Leidy Marisa va fugir per les muntanyes i Gloria Patricia es va acollir a un pla de desmobilització col·lectiu pactat entre l’Estat i els comandaments de l’AUC. Avui, gràcies al procés de capacitació impulsat per l’Agència Colombiana per a la Reintegració (ACR), retornen a les seves comunitats com a Mujeres Gestoras de Paz. Allà, ofereixen el seu testimoni amb l’ànim de guarir ferides i superar el conflicte que ha assetjat el país sud-americà durant les últimes cinc dècades.

/RAMON SERRA

 

Com aconseguiu apartar-vos dels grups armats i participar en els processos de reintegració?

Ens vam posar en contacte amb l’Alt Comissionat per la Pau, a través del qual hem obtingut el carnet que expedeix el Comitè Operatiu per a la Cessió de les Armes (CODA), que depèn de l’Estat. Això ha permès que els psicòlegs i la resta de professionals de l’Agència Colombiana per a la Reintegració (ACR) ens hagin capacitat a través de tallers formatius. No ha estat fàcil perquè, en aquesta fase, les persones desmobilitzades passem quatre mesos aïllades a les residències que l’ACR té a Bogotà, Medellín i altres ciutats del país. Però l’experiència ha valgut la pena; cada desmobilització és un gra de sorra en el camí cap a la pau i la convivència.

Heu coincidit amb guerrilleres de bàndols oposats?

Totes les persones desmobilitzades ens formem juntes i, en el cas de les dones, la procedència de cadascuna apareix durant el projecte Mujeres Gestoras de Paz, una iniciativa promoguda per la Casa Museu de la Memòria que obre un espai on, gràcies a l’empatia que establim, acabem parlant del nostre passat.

Una vegada esteu preparades, en què consisteix concretament la vostra tasca?

Ens traslladem a les comunitats afectades pel conflicte per ajudar a construir horts comunitaris, serveis bàsics o allò que necessitin. Un cop superada aquesta etapa, l’ACR ens concedeix el certificat de capacitadores i completem la ruta de reintegració a través de Mujeres Gestoras de Paz, explicant la nostra vivència a mares i pares a qui han assassinat un fill o han desposseït de les seves terres.

Com reben el vostre relat?

D’entrada, amb una mica de recel, perquè la guerra ha causat molt dolor a les comunitats. Però, quan saben que vam abandonar les armes perquè discrepàvem d’aquest mètode i érem maltractades, entenen el nostre paper. Al capdavall, no ens limitem a parlar com a excombatents: també vehiculem les seves preocupacions a les alcaldies i les juntes comunals. Ens convertim en facilitadores del diàleg i la convivència i, mentre participem, també fem visible el nostre compromís amb la pau i la justícia social.

És una via per superar els danys provocats per la guerra?

Ens ajuda a cicatritzar les ferides i a guarir les dels altres. Tot i que a vegades no en som conscients, nosaltres també hem estat víctimes del conflicte, no sols victimaris. Per això, juntament amb la població, tenim el repte d’afrontar el dolor causat per tants anys d’enfrontaments. Si no el sanegem, qualsevol intent de reconstrucció serà estèril.

Tothom pot aprendre de la vostra experiència?

Podem defensar la no-violència en qualsevol àmbit. No només com a excombatents que han abandonat els seus grups. Per exemple: en la mesura que hem patit el masclisme a les guerrilles, podem defensar la igualtat de drets i, mitjançant la formació, apoderar les dones perquè siguin protagonistes dins la societat.

Què n’espereu, de les negociacions entre el govern colombià i les FARC-EP a l’Havana. Sou optimismes?

Esperem que acordin una agenda de compromisos, tant pel que fa al retorn de les comunitats desplaçades com respecte a les persones desaparegudes, que encara s’ignora on poden ser. Això seria un pas molt important, ja que la guerra ha deixat una societat molt afeblida. Pel que fa al nostre paper, ens agradaria que el tinguessin en compte perquè les exguerrilleres també podem ser constructores de pau.

Us considereu decisives en aquesta nova etapa política?

De moment, les persones desmobilitzades arreu de Colòmbia som 60.000. Només falta que el marc jurídic s’adeqüi a la nostra realitat i ens garanteixi trobar feina i estabilitzar-nos mentre fem la ruta de la reintegració. Però, sens dubte, la nostra perspectiva és necessària per al procés de pau. Podem estimular altres sectors perquè ofereixin la seva veu a fi de resoldre el conflicte.

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: