Leonardo Anselmi i Rosi Carro: “Si canviem el zoo de Barcelona, canviarem els d’arreu del món”

Impulsores del projecte ZOOXXI
19/10/2016

Aquests dies, comença la recollida de signatures per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) que permeti transformar el zoològic de Barcelona en “un entorn cívic, ètic, amable i veritablement pedagògic”. Entre la gent que la impulsa, hi ha Leonard Anselmi –militant pacifista que, l’any 2012, es va enrolar al moviment animalista a través de la plataforma Prou!, sense la qual no s’hagués assolit la prohibició de les curses de toros a Catalunya– i Rosi Carro, extreballadora d’una protectora d’animals que s’hi va incorporar com a fedatària. Per a tots dos, la no opressió ha de ser entre persones i també amb els animals. “Quan t’adones que l’animal és un altre ésser, amb les seves necessitats i la seva vida comunitària, aleshores ja has fet el pas”, afirmen. Vuit anys després de treballar en silenci amb diferents agents polítics, socials i acadèmics, Anselmi i Carro presenten les línies mestres de ZOOXXI, una proposta orientada a aconseguir que els zoològics deixin de ser un negoci sense fonament educatiu ni científic i esdevinguin l’eina impulsora d’una nova cosmovisió basada en l’ecologia i la cultura de la pau.

/ Guye Sancho

 

Vau coincidir a la campanya per l’abolició de les curses de toros a Catalunya. Quina transcendència va tenir per la lluita animalista?

Va marcar un punt d’inflexió perquè, gràcies a la iniciativa legislativa popular, ens vam guanyar el respecte. No sols pel fet de quadruplicar les firmes necessàries; també pel fet de mantenir la campanya al carrer i ajudar a aprofundir la lluita pels drets dels animals.

Hi han contribuït altres victòries?

Sobretot, la prohibició dels animals salvatges als circs. Hi havia una posició favorable, però calia portar-la al terreny polític perquè els animals necessiten un Estat que els protegeixi. Seria il·lús pensar que, per art de màgia, un bon dia, els humans començarem a comportar-nos bé. Encara no existeix una posició moral contra l’ús d’animals, però sí contra l’abús, d’aquí que calguin normes concretes. Les lleis ens eduquen i esperonen la societat a avançar.

Catalunya ha estat pionera en aquest àmbit. A què ho atribuïu?

Així com en altres llocs l’activisme tendeix a fer-se càrrec dels problemes, aquí, veiem que s’exigeix a l’administració que se n’ocupi. Quan s’abandona un gos, per exemple, hi ha la visió que es tracta d’un problema públic motivat per una cultura permissiva, raó per la qual reclamem que s’adoptin mesures per evitar-ho.

Des de l’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber, heu engegat la iniciativa ciutadana ZOOXXI, partint de la premissa que els zoològics són un “paradigma imperialista”. En quin sentit?

Sorgeixen fa 6.000 anys, quan els emperadors de Roma i Constantinoble portaven animals de fora i els tancaven en places públiques per demostrar que havien conquerit territoris llunyans. Això va continuar durant el segle xx amb la creació dels zoològics per part dels qui traficaven amb esclaus i explotaven l’ecosistema. Aquesta visió colonial, basada en un model civilitzatori que associa modernitat a capturar l’altre, encara és present a Europa. En canvi, a l’Amèrica del Sud, els animals estan integrats a la naturalesa i, malgrat que l’home els fa servir d’aliment, no són objecte d’explotació.

En què es basa el vostre projecte?

Volem que la conservació i la reproducció es facin a l’hàbitat natural dels animals i que, a la ciutat, hi puguem accedir mitjançant les noves tecnologies. Paral·lelament, proposem una xarxa internacional de zoològics que es comprometin a preservar un hàbitat i n’extreguin continguts audiovisuals per difondre’ls al gran públic. Que ningú no es pensi que canviarem pantalletes per lleons, sinó que hi haurà tecnologies embolcalladores que ens traslladaran a una realitat virtual extraordinària.

Dels animals que estan en captiveri, què se’n farà?

La major part moriran captius perquè, com assenyalen els experts, si se’ls deixés al seu hàbitat, moririen per inadaptació. De fet, tan sols el 0,3% dels animals tancats en zoològics han estat reintroduïts a la naturalesa i només algunes tortugues, aus i altres tipus de fauna autòctona poden ser reallotjades. Passa el mateix amb els dofins, pels quals ja s’han habilitat santuaris al Carib i a l’arxipèlag grec.

Quins altres eixos incorpora ZOOXXI?

Les anomenades tres erres: rescat, rehabilitació i reubicació. Que impliquen guarir animals rescatats amb l’objectiu que retornin a la naturalesa. També hi ha un eix científic centrat en l’educació, per potenciar l’empatia amb l’animal a fi de conèixer les seves emocions i les seves relacions socials. Hem de tenir clar que el que avui veiem com un elefant tan sols és una silueta; de la mateixa manera que hem degradat com a ésser humà algú tancat en una cel·la durant anys, l’hem deshumanitzat.

Com es concretarà la part educativa?

Hem d’incidir a les escoles perquè el zoo esdevingui el catalitzador d’una nova manera no utilitarista, sinó mutualista, de relacionar-nos entre els individus. S’ha demostrat que els nens que empatitzen amb els animals milloren els seus comportaments afectius i, només observant-los, redueixen les conductes de bulling. Al capdavall, es tracta de crear un zoo polític que defensi espècies com els elefants –que, segons els últims estudis, podrien desaparèixer de l’Àfrica d’aquí a deu anys. Si canviem el zoo de Barcelona, canviarem els d’arreu del món. I tothom està pendent d’això.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: