L’Estat espanyol organitza vols de deportació massius

Durant l’any 2013, l’administració de Rajoy va repatriar 3.111 migrants en 148 vols especials de companyies privades
14/10/2014

La legislació europea no permet la deportació col·lectiva, però, actualment, s’utilitza un tecnicisme burocràtic per esquivar aquest escull i poder expulsar persones de territori europeu a través d’aquest mètode. Amb el pretext que es du a terme com una suma de casos individuals amb procediments independents, les deportacions col·lectives són el darrer episodi d’una política migratòria de la UE que s’entesta a expulsar dels seus estats les migrants que no tenen la situació administrativa regularitzada. Aquest mecanisme forma part d’una idea de gestió de les comunitats de migrants basada en la por i la vulnerabilitat, que troba la seva expressió més cruenta i repressiva en la cadena formada per les batudes, els CIE i les deportacions. Aquesta és una de les conclusions de fons a què ha arribat el llibre Paremos los vuelos, editat per la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i fruit d’una investigació coordinada entre activistes.

A les seves pàgines, s’explica que l’existència d’aquesta cadena planificada esdevé una amenaça constant per les persones que no tenen papers i per d’altres que, en un futur, poden trobar-se en situació irregular sobrevinguda (pel fet de no tenir un contracte laboral que els permeti renovar els permisos de residència, o per tenir antecedents penals, que es converteixen en motiu per cancel·lar-los). Actualment, l’Estat espanyol deporta persones mitjançant quatre vies: per carretera i ferri fins al Marroc, principalment a la frontera amb Ceuta; amb vaixell fins a Algèria; en vols comercials o regulars, i en vols especials o de deportació massiva.

 

Persones darrere les xifres
L’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats Membres de la Unió Europea (FRONTEX) s’autodefineix com l’encarregada “de la gestió dels fluxos migratoris europeus”. Segons les dades d’aquest mateix organisme, actualitzades per darrer cop el mes de maig passat, enguany el FRONTEX ha coordinat 21 vols de repatriació des de països de l’espai Schengen. Durant l’any 2014, l’Estat espanyol ha estat l’amfitrió d’almenys tres d’ells i ha participat en sis més, amb destins tan diversos com el Pakistan, Nigèria, Albània, Bòsnia, Sèrbia, Macedònia, Colòmbia, la República Dominicana i Geòrgia. Un total de 123 persones han estat expulsades per l’Estat mitjançant els tres vols que ha organitzat.

En aquests mateixos vols, les persones expulsades van acompanyades d’agents de la Policia Nacional espanyola, que, segons el protocol de repatriacions i el codi de conducta policial, poden efectuar un màxim de 900 hores anuals (sense comptar els trajectes de tornada). En el cas dels tres vols coordinats pel FRONTEX i organitzats per l’Estat, aquest últim ha aportat 180 persones per fer tasques de vigilància i control durant el trajecte d’expulsió, fet que eleva la despesa total pels tres transports a la xifra de 686.749 euros.

Els governs europeus usen un tecnicisme burocràtic per esquivar la mateixa legislació de la UE que prohibeix les deportacions col·lectives


Hi ha més vols mitjançant els quals l’Estat espanyol expulsa migrants del seu territori de manera col·lectiva. Les rutes són planificades pel FRONTEX només si comprometen diversos països de la UE; si no és així, la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres (CGEF) de la Policia Nacional espanyola és qui els organitza i n’assumeix els preparatius i les despeses. L’única institució que proporciona dades del número total de vols on participen les institucions espanyoles és el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, sota supervisió del defensor del poble. Segons el seu darrer informe de l’any 2013, es van impulsar –en solitari o en col·laboració amb el FRONTEX– 148 viatges d’avió, a través dels quals es van deportar un total de 3.111 migrants. D’aquesta xifra total, 445 persones van ser deportades en divuit vols conjunts amb el FRONTEX i 648 van ser expulsades en quinze vols internacionals organitzats per la CGEF. Aquests 33 transports els van fer efectius avions de la companyia Air Europa, mentre que els 115 restants es van dur a terme en petits avions de la companyia Swift Air amb destinació al Marroc. Tanmateix, l’any 2013, la xifra oficial de repatriacions va ser de 13.986 persones; això significa que el 22,2% es van produir en vols especials, un 5,57% en ferri cap a Algèria i un 72,2% s’haurien fet efectives en vols comercials, per carretera i en vaixell fins al Marroc.

Malgrat tot, no totes aquestes expulsions es fan des dels CIE: el gruix s’efectuen mitjançant les anomenades devolucions, a través de les quals s’expulsa la gent que acaba d’arribar i vol entrar al país sense tenir regularitzada la seva situació administrativa. També es produeixen casos en què les migrants són deportades directament des dels calabossos d’estrangeria o des de les portes dels centres penitenciaris on acaben de complir condemna. Durant l’any 2013, 9.002 persones van ser internades als set CIE que hi ha a l’Estat; 4.726 d’elles van ser repatriades als seus països d’origen mitjançant alguna de les quatre vies de deportació existents. Segons les autores de Paremos los vuelos, aquestes i altres dades evidencien que aquest “no és un model per regular els fluxos migratoris”, ja que el nombre de deportacions forçoses és irrellevant si s’observen les xifres totals de retorn als països d’origen, en ascens a causa de la crisi econòmica. Afirmen rotundament que “les deportacions massives no es duen a terme per buidar els CIE, sinó per tenir espai per tornar a omplir-los” i destaquen que aquestes pràctiques destrueixen de manera fulminant els vincles de les persones deportades amb el seu territori d’acollida, a més de bloquejar el seu projecte de vida.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: