Política

L'exalcalde de Montcada i Reixac va pagar 62.605 euros en restaurants amb la visa municipal

La 'Directa' ha tingut accés als pagaments efectuats entre el 2000 i 2010 amb la targeta de crèdit del consistori per l'exalcalde César Arrizabalaga (PSC), de 105.564 euros en total. La CUP anuncia una denúncia a la fiscalia anticorrupció per ús excessiu
Pau Fabregat

César Arrizabalaga (PSC) va ser durant deu anys alcalde de Montcada i Reixac, entre el 2000 i el 2010, sempre en coalició amb CiU. Una dècada que va culminar amb una despesa global de 105.564 euros carregats a la visa d'alcaldia, que inclou restaurants a diari, habitacions d'hotel i compres de productes electrònics. D'aquesta quantitat, 6.142,64 euros no es van justificar. El 2007, les despeses de protocol i representació de l'ajuntament vallesà, entre les quals s'inclou la targeta Visa, van arribar als 139.000 euros, mentre que, avui, la partida anual per aquest concepte volta els 5.000 euros. 

Davant d'aquest volum de despeses –algunes sense justificar–, la CUP de Montcada i Reixac ha anunciat que interposarà una denúncia davant la fiscalia anticorrupció pel que considera un "ús irresponsable" de la targeta, seguint l'exemple de la denúncia del grup municipal de Vic contra l'alcalde Josep Maria Vila d'Abadal el 2014. Ajuntaments de municipis com Sabadell i Badalona ja no tenen visa d'alcaldia, i a Montcada, des de l'entrada en funcions del nou govern (ICV-ERC-Círculo) el 2015, només s'ha emprat dues vegades.

A l'inici del seu mandat, el 1999, César Arrizabalaga cobrava una assignació pel càrrec de 42.070 euros anuals de llavors, sou que va anar incrementant fins a arribar a 80.084,06 euros el 2008. La Directa ha contactat amb Arrizabalaga, qui no ha volgut atendre el mitjà.


987 euros en un dinar i 3.000 en un hotel

Can Piqué de Montcada, Can Toy de Badalona i Gentilicis de La Llagosta, tots de cuina d'autor, eren els restaurants freqüentats per l'exalcalde. Però també n'hi havia d'excepcionals, com el Faro d'Águilas, on Arrizabalaga va gastar 334,95 euros en un àpat el 20 d'agost del 2005, tot i que, segons el decret d'alcaldia del 19 de juliol, estava en període de vacances. Es tracta d'una presumpta irregularitat que se suma a unes despeses diàries amb targeta en restaurants i hotels, que en algunes ocasions, va ser utilitzada amb regidors, tècnics, i empresaris del municipi.

L'any 2006 concentra la major despesa en restaurants, ja que es van carregar 9.468 euros a la visa, gairebé el doble del que està fixat actualment per a atencions protocol·làries i representatives –5.000 euros anuals– a Montcada. Durant els deu anys de mandat d'Arrizabalaga, la despesa en restaurants amb la visa es va enfilar fins a 62.605,65 euros.

Va ser durant un viatge a Deba, municipi de Guipúscoa on va néixer Arrizabalaga, quan és detecta la despesa gastronòmica més elevada: 987 euros a l'Urberu Sagardotegia, l'abril del 2006

Va ser durant un viatge a Deba, municipi de Guipúscoa on va néixer Arrizabalaga, quan és detecta la despesa gastronòmica més elevada: 987 euros a l'Urberu Sagardotegia, l'abril del 2006, en un dinar amb treballadors municipals, del qual es desconeix el motiu.

Però la visa no només va ser emprada per l'exalcalde, tal com estableix el consistori, sinó que el 29 de setembre de 2001, l'exregidor d'Urbanisme i Esports, Juan Parra, també la va utilitzar per pagar 165,97 euros al restaurant El Racó d'en Pep. Anys més tard, el 22 de gener de 2008, apareix un tiquet de 227,10 euros del restaurant Ca la Roser en el qual es llegeix, escrit amb bolígraf, "Parra".

Tant l'alcalde com els regidors, en el marc de les tasques de representació i protocol, comptaven amb un import per a dietes de manutenció per als viatges de treball, d'entre 150 i els 800 euros, en funció del tipus i la durada del viatge. En un viatge a Guatemala, el juliol del 2006, apareix un àpat abonat amb la visa per 110,23 euros, tot i que l'exalcalde comptava amb una dieta de manutenció de quinze dies per un import de 750 euros, segons consta a la documentació.

El juny del 2007, Arrizabalaga va pagar amb la targeta una habitació a l'Hotel Tryp Maria Pita de La Corunya per 165,16 euros mentre l'alcaldia l'ocupava, de forma accidental, Joan Maresma

La segona despesa notable de la visa de l'exalcalde són les estances a hotels. Un factura d'un viatge de treball del 19 al 22 d'agost de 2005, desglossa una suite i vuit habitacions individuals, a l'Hotel Don Juan Spa y Resort d'Águilas (Múrcia), especificant que hi ha dues criatures. Del global del mandat en hotels, de 13.539,18 euros, l'any que concentra més despesa és justament el 2005, amb un total de 4,938,59.

Pràcticament dos anys més tard, el juny del 2007, César Arrizabalaga va deixar l'alcaldia a mans del seu substitut habitual com a alcalde accidental al municipi, el tinent d'alcalde Joan Maresma (CiU), però va pagar amb la targeta d'alcaldia una habitació a l'Hotel Tryp Maria Pita de La Corunya per 165,16 euros. S'hi afegeix que l'arxiu del consistori en el qual es guarden les agendes d'alcaldia es va inundar en tres ocasions, segons fonts d'alcaldia, i no sempre és possible comprovar si es tracta de despeses de viatge de treball o no.


Electrònica, articles de pesca i càpsules de Nespresso

Entre les despeses de la visa d'alcaldia també s'han pogut detectar petites compres de productes diversos, entre els quals destaquen els electrònics. La primera es remunta a juny de 1999, quan es va abonar una funda d'un mòbil Nokia 8850 de 96,27 euros, a l'empresa Jesmon Telecomunicacions. Els accessoris del mòbil continuarien apareixent, com per exemple, un carregador de Nokia 8850 de sobretaula el febrer del 2001 per 44,2 euros.

L'abril d'aquest mateix any es van abonar revelats i carrets de fotografies a Sant Feliu de Guíxols, on l'exalcalde tenia una propietat, i una compra de deu euros a la xarcuteria Slavia de Barcelona. El càrrec de revelats es repetiria el juliol del 2004, quan es van pagar 199,78 euros a Zoom Centre de la imatge.

Entre l'octubre i el novembre del 2003, es van comprar dues càmeres de fotografia digital per 154 euros cada una, al·legant que eren una despesa de "protocol" i, més tard, l'abril del 2004, apareix una compra d'una "funda de mòbil i accessoris de funda de mòbil" per un import 61 euros a El Corte Inglés.

Entre l'octubre i el novembre del 2003 es van comprar dues càmeres de fotografia digital per 154 euros cada una, al·legant que eren una despesa de "protocol"

El setembre del 2005, al mateix centre comercial es va formalitzar una compra d'una càmera de fotos i un mòbil per 571 euros, i el desembre del 2007, es va pagar una càmera de fotos Canon Ixus via internet per un import de 549 euros. El mateix any, apareix una despesa de 240,6 euros en un producte electrònic sense especificar ni justificar, i el mateix ocorre el 2008 amb una maleta de marca Apple per un import de 109 euros, any en el qual també es va abonar una funda d'un IPad de 44,11 euros.

César Arrizabalaga va dimitir el 2010, en paraules d'ell mateix "per motius personals", però mentre una investigació el relacionava amb el cobrament de comissions il·legals, en el marc del conegut com a cas Pretòria


A més, l'11 de març del 2008, la visa d'alcaldia va carregar 175,33 euros en articles de pesca a la botiga Artículos de Pesca la Mar de Barcelona, i el mateix dia, un bitllet d'avió de Spanair a Palma de Mallorca. Aquell mes no es van justificar 654,25 euros d'una despesa total del mes de març de 2.590,19 euros, segons indica la documentació.

En aquesta línia, destaca la compra de càpsules de cafè a l'empresa Nespresso de Sant Cugat del Vallès, entre 2008 i 2009, per un import total de 538,13 euros, a l'atenció de Pilar Cabrera -càrrec de confiança de l'alcalde-, segons indiquen els documents. També hi apareixen descàrregues continuades d'ITunes, l'any 2009.


La justificació de les despeses

Els pagaments efectuats amb les targetes d'alcaldia havien de ser justificats davant del tresorer i de l'interventor municipal, figura fiscalitzadora, que en el cas de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, és un tècnic del consistori, habilitat pel govern des de fa prop de 24 anys. La justificació de les despeses es realitzava presentant el tiquet de compra i en alguns casos s'indicava a l'anvers que es tractava d'un dinar de l'equip de govern o una compra per al consistori. Hi ha casos en què el tiquet no es pot llegir i no hi ha cap aclariment que expliqui a què corresponia el pagament. Sovint, directament no hi ha tiquet ni factura. És el cas de 6142,64 euros, que no van poder ser justificats.

A més, els mesos de juliol i setembre del 2005, s'adjunta als extractes bancaris de La Caixa un document amb el títol Informe, elaborat i signat pel mateix alcalde, en el que relata que "totes les despeses relacionades són conformes (...) però que hi ha diverses operacions, que no podem justificar amb els corresponents comprovats perquè s'han traspaperat". 


L'agermanament amb Àguilas va sortir car

Un dels focus de despesa de la visa d'alcaldia va ser l'agermanament amb Àguilas, municipi del litoral de Múrcia, iniciat el 2002. L'equip de govern va incloure com a despeses de l'agermanament l'allotjament a hotels de luxe com l'Hotel Cala Real, on l'exalcalde es va allotjar el 24 d'agost de 2003 i el 5 de març de 2005, i l'Hotel Don Juan, on es va pagar una habitació el mateix 5 de març de 2005, i vuit habitacions i una siute ja esmentades l'agost d'aquell any. 

En la documentació consultada apareix en diverses ocasions el concepte "Despeses a justificar Viatge Águilas". En una d'aquestes, el juliol del 2006, la xifra arriba als 4.000 euros

També destaca la contractació municipal d'un conjunt d'havaneres per un import de 3.100 euros i del grup Vallparadís per 2.500 euros, l'agost del 2006, segons consta en les despeses de representació i protocol global, a les que també ha tingut accés la Directa. En la documentació consultada apareix en diverses ocasions el concepte "Despeses a justificar Viatge Águilas". En una d'aquestes, el juliol del 2006, la xifra arriba als 4.000 euros. 

Àguilas va destacar els anys previs a la crisi econòmica per la construcció d'habitatges i la destrucció del seu patrimoni natural per part de constructores amb el consentiment dels equips de govern que van requalificar molts terrenys, alguns d'ells en zones protegides, com la Zerrichera. A més de la destrucció del litoral, el resultat polític va ser una querella per prevaricació contra l'alcalde d'Àguilas, el popular Juan Ramírez, i diverses persones més de l'equip de govern. El projecte urbanístic de la Zerrichera va ser finalment aturat.


L'historial amb la justícia de l'exalcalde

Arrizabalaga va dimitir el 2010, en paraules d'ell mateix "per motius personals", però mentre una investigació el relacionava amb el cobrament de comissions il·legals, en el marc del conegut com a cas Pretòria. Un any més tard, l'exalcalde socialista va declarar com a imputat, juntament amb l'exregidora de medi ambient, Eva Gonzalo, i l'exdirector de la cimentera-incineradora Lafarge, Oswaldo Pereda, per un presumpte delicte d'atemptat contra la salut pública, prevaricació ambiental per omissió i tres delictes de lesions, atès el soroll que provocava la planta. El procés es va iniciar després d'una denúncia pública de la plataforma Montcada Aire Net i una querella de la Fiscalía de Medi ambient.

Arrizabalaga entraria de nou a l'escena mediàtica el 2015, en ser investigat, amb 53 edils més –entre alcaldes i regidors– per haver cobrat sobresous en conceptes de dietes de la Federació Catalana de Municipis (FCM) entre els anys 2004 i 2011, una peça separada del cas Mercuri. El cas finalment va ser arxivat.

L'any 2008 la Direcció General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya va sancionar l'alcalde amb 1.502 euros de multa per haver realitzat obres no autoritzades al seu domicili particular al barri de Mas Rampinyo

L'única penalització ferma contra Arrizalabaga, data d'anys abans, el 2008, quan la Direcció General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya va sancionar l'aleshores alcalde amb 1.502 euros de multa per haver realitzat obres no autoritzades al seu domicili particular del barri de Mas Rampinyo, un edifici de protecció oficial.

El municipi de Montcada i Reixac rebria un fort cop judicial el 2015, en el marc de la peça 5 del cas Mercuri, amb la condemna de set anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació a l'exalcaldessa Maria Elena Pérez, successora de Cesar Arrizabalaga.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: